"Si su hijo tiene entre 3 y 8 años, explíquele narraciones de todo el mundo. Charle mucho con él, no le deje ver la tele y que NO lea."
Les contraportades de La Vanguardia sempre acaben fent-te conèixer personatges que et sobten, et meravellen i et demostren que el món acadèmic no és tan uniforme com ens volen fer creure des de les petiteses amb les que ens toca batallar. Kieran Egan és doctor en Filosofia de l'Educació i no s'està de res a l'hora de classificar l'educació actual. Va venir fa un temps, el 5 de maig de 2006, a impartir una conferència a l'Institut d'Estudis Catalans i els de "la contra"(entrevista sencera) de La Vanguardia van aprofitar per entrevistar-lo. Jo he retrobat el retall entre els meus papers i he recordat que ho volia compartir, aleshores però no tenia blog, o sigui que entenc que hi ha persones i personatges que no passen mai de moda. I, malauradament, el que diuen o denuncien segueix vigent.
L'entrevista l'he trobat reproduïda al blog de l'Associació de joves d'Altafulla.
L'entrevista l'he trobat reproduïda al blog de l'Associació de joves d'Altafulla.
12 comentaris:
Molt interessant... pero molta feina no per un pobre mestre amb trenta alumnes no? Potser el camí estaria en acostar més els pares i l'escola per anar més tots a la una, més coordinats...
De totes maneres introduir mètodes més creatius en l'educació dels nostres petits segur que els hi aportararia beneficis molt interessants útils pel dia de demà: sensibilitat, empatia, treball en equip, capacitat de veure diferents solucions davant d'un problema...
Com el comentarista anterior, trobo que hi ha pedagogs molt imaginatius i innovadors i etc, etc. I que tenen raó, a més a més. Però també trobo a faltar sempre aquest detall final: com es fa això amb aules de 28 o 30 nens i nenes, amb nivells tan diversos?
Clídice,
La Contra de la Vanguardia sempre és un pou de sorpreses perquè hi ha una mica de tot... des del Freakie més al·lucinant fins a la persona més equilibrada.
Malgrat tot, les teories sempre tenen alguna cosa de base però portar-les a la pràctica sona difícil. És com si visquessin en un món paral·lel al nostra on la realitat no compta, com si tots puguessim dedicar el 80% del nostre temps als fills, a la parella, als veïns, a nosaltres mateixos...
Malgrat tot, és perfecte llegir gent diferent als corrents oficials i més d'una idea és aplicable.
Ha estat una sorpresa i un regal comença la jornada llegint aquesta entrevista. Per tant, t'agreixo que ens la facis conèixer.
Crec que les pors que traspuen els dos comentaris inicials s'esvairien si apliquen aquesta pedagogia a les aules.
Com a pare, he mirat -- sense ser-ne conscient-- de dur a la pràctica algunes recomanacions d'aquest savi, que no deixa de ser un mètode bastant tradicional i que s'ha anat transmetent a les cases de pares a fills.
Per desgràcia, molt poca gent aplica aquest mètode. Per a tenir la canalla "aparcada", res millor que el televisor.
Ara bé, cal reconèixer que fa la pinta de ser un mètode interessant. En el fons, és com es transmetien coneixements fins no fa gaire temps.
D' acord amb quasi tot, fa bé de llegir que un expert pensa com jo (seria al revés, oi?). A casa és fàcil aplicar-ho però a l´escola, tal i com la tenim muntada per ara, no és del tot factible. Només discrepo amb el fet de la NO lectura...opinió de mare i professora
Com diu el Galderich, a la Contra hi surt gent de tota mena, no te'ls creguis tots! ;-) La imaginació també es pot desenvolupar llegint, no tot ha de ser transmissió oral. També cal que el nen aprengui a fer pensar sol, no que siguin els pares els qui l'estimulin constantment.
Soc un profà en temes de formació, però em sembla que aquest senyor no diu pas cap tonteria.
M'agrada mirar la Contra. Habitualment és d'una grata lectura.
Més, si entrevisten persones com en K. Egan que carrega tantes tones de raó.
Més d'un s'ho hauria d'apuntar...
*Sànset*
Jo donava un cop d'ull a la Vanguardia quan la podia recollir al hall de la Uni sense pagar. Ara que no puc, no penso gastar-me ni un duro en llegir el diari en español del Sr. Conde de Godó.
Si hi ha un món on tens tota mena de teories per a triar i remenar, aquest és el de la educació. Probablement perquè, al capdavall, totes son indemostrables.
rokins introduir aquests mètodes no depèn només de l'administració, sinó també de la voluntat dels mestres, si més no així ho crec.
Lluís Bosch com a la rokins t'ho dic, no crec que sigui tan de nombres i pressupost com de sistema i voluntats.
Galderich bé, el curriculum d'aquest senyor no el posiciona en el costat freak del món acadèmic :)
Jaume gràcies a tu per llegir-la i et puc dir que, com a mare, coincideixo amb tu :) I puc assegurar que surt força bé :)
Albert B. i R. és un mètode que exigeix la implicació de tota la societat en l'educació dels seus cadells, ara mateix cadascú va a la seva.
montserratqp no sé pas que dir-te, els meus fills van aprendre a llegir als 5 anys, tots sols, sense que ningú els ho ensenyés, i en el període de 3 a 8 es nodrien de llibres que els llegia jo, Els viatges de Nils Holgersson, per exemple. :)
SM sigues just, que aquest bon home no és un mindundi de la cosa :) I no entenc que siguin els pares qui estimulin el nen, sinó l'ambient en què es mogui. Ara mateix, però, les criatures tenen poques possibilitats de desenvolupar-se dins un clan amb persones familiars de tota edat i condició, malauradament.
Alberich jo també ho penso :)
Sànset a mi em va semblar que no deia gaire bestieses, potser perquè hi estic francament d'acord :)
MARTELL jo tampoc la compro, però hi és a la feina ;)
Xiruquero-kumbaià no sé pas si creure't, els meus fills s'han criat en aquest paradigma i no ens ha anat pas malament :)
Publica un comentari a l'entrada