diumenge, 20 de desembre de 2009

Commerce équitable

Ara que, segurament, ens passarem de rosca comprant, pensem una mica en fer-ho de manera que donem un cop de mà als que estan força pitjor que nosaltres :). Són en francès, però m'han semblat força intel·ligibles.

Penseu que, quan compreu barat, esteu ajudant a escanyar a algú altre. Cal comprar sabent d'on vénen les coses i per quins canals vénen. Comprar productes de proximitat i de temporada no és mala idea.

De la mateixa manera que, de ben segur, podem passar amb una mica menys.


25 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

de vegades penso que la gent tenim poca mesura. Cal comprar just el que es necessita, el que sigui de menjar en el nostre cas al Mercat i la resta al super. La solidaritat hauria de ser cosa dels Estats, no nostra, perquè arriba un moment (jo ho he passat) que vols arribar a tot arreu i a sobre com no pots t'angoixes. Jo estic apuntat a Amnistia, Metges sense Fronteres i Cavall Fort del que m'he donat de baixa enguany bàsicament per manca de qualitat del producte. I no penso moure'm d'aqui, i no és per no ser solidari, ni egoisme, sóc solidari amb gent propera que té problemes reals i aixó, propers, i no em penso moure d'aqui, per pura i simple lucidesa.

jσrdiciяαch ha dit...

Jo avui diumenge faig les compres de nadal, aprofitaré que tot està obert.

Espero que t'interessin les meves recomanacions culturals.

Bones festes!
L'imperdible de ℓ'Àηimα

garbi24 ha dit...

Val la pena de rumiar-hi una mica abans de treure la cartera, doncs de vegades en aquestes dates es fan coses molt poc assenyades. I si es pot ajudar a algú millor que millor.

kika ha dit...

jo prefereixo no comprar gens, mai, i menys aquests dies...

Striper ha dit...

El que dius es molt cert, pero cal buscar l'equilibri per que no ens acabin escanyasnt a nosaltres amb els preus, que de vegades amb el mateix hi han diferencias molt grans.

Jesús M. Tibau ha dit...

sovint ens falta una mica de sentit comú a l'hora de consumir. Potser les nadales que posen a tot volumen al carrer ens afecta les neurones

XeXu ha dit...

És el problema d'aquestes dates, sembla que el món s'acabi. Total, per després queixar-nos quan arriba el gener. Si cada any fem igual, no aprenem.

Lluís Bosch ha dit...

La meva opció és fer com si el nadal fos un dia més, senzillament. No tinc res a celebrar, i no compro res més que allò que necessitaria el dia 15 de març, per dir-ne un. També intento que una part d'allò que compro sigui de comerç just, però amb precaució perquè no em podria permetre omplir la cistella amb aquests preus.
Es difícil consumir poc i passar amb poc, però no impossible. Salut!

Cris ha dit...

Aquest any, li he dit a la "nena" que ja en té 13, i que volia que fes "regalets" fets per ella a la família, que total tampoc som masses.... Ahir vam anar de compres de material, i està fent figuretes de fang, pintant caixes de fusta, fent un gerro amb flors de papers, una marc embellit amb gomets i una foto.... Això si m'agrada.... Ara bé, jo demà sortiré de compres, a gastar pasta per tenir un resultat més o menys idèntic, però amb la butxaca escurada.... hauriem de fer més coses com les primeres, trencar-nos el coco per algú i no a cop d'obrir el moneder.... Ja t'explicaré el resultat! Petons bonica i Bones Festes :)

Ángel Corrochano ha dit...

De acuerdo contigo, hace falta pisar un poco el freno, especialmente en estas fechas, comprar con cabeza y especialmente beneficiar con la compra a los más necesitados. buena idea que suscribo ....
un abrazo

MARTELL DE REUS ha dit...

A diferència d'altres comentadors, mai compro en dia festiu, és el meu petit gest de solidaritat pels que els han de pencar en diumenge, normalment treballadors d'empreses de poca proximitat.

També tinc la sort de poder triar el que hi ha al lot de Nadal que s'ofereix als treballadors de l'empresa on treballo, no cal dir que tots els productes seleccionats són de proximitat i, evidentment, etiquetats en català.

Joana ha dit...

Molt bona, la teua recomanació, que quan comencem, no hi ha qui ens pare i no ens parem a reflexionar una mica d'on pot venir el que comprem.
Gràcies.

Met ha dit...

Coincideixo amb el que dius.
Un Nadal en època de crisi sembla que ha de prioritzar el baix preu del que s'adquireix.
Potser no cal tanta cosa, i amb algun detall que potser costi un xic més quedarem mlt millor.

Jo intento comprar productes amb valor afegit, no només per aquestes dates, que no faig gaire despesa. Cafè de comerç just per exemple... o fruita i del país. ;)

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Des de la meva al·lèrgia malaltissa a tot el què siguin botigues i compres, i especialment aquests dies, em faig a mi mateix una pregunta: qui fixa la frontera entre "comprar barat" i "comprar sense ajudar a escanyar a algú altre"? Perquè el plantejament que et fas és molt correcte i assenyat però arriba un moment que has de decidir si et compres aquella camisa que val ics euros o dius "no, deixem-ho córrer, és massa barata, ja en trobaré una altra de més cara”.

sanset i utnoa ha dit...

Tens molta raó, però a vegades resulta difícil saber d'on venen les coses, o trobar coses que vinguin d'un lloc adient per poder comprar sense "maltractar" a ningú.

En aquest sentit pot resultar interessant en aquestes festes comprar a les botiguetes d'artesans que es posen per les rambles i carrers.

Utnoa

en Girbén ha dit...

Llibres, llibres pel nen i per la nena, per la tieta i el nebot.
Algun és un regal "guillermano". Expressió que prové dels auto-regals camuflats que sempre feia el Guillem Brown... Un arc i unes fletxes a la seva estirada germana Ethel, a qui se li acut!
Una paella nova per a què mon pare segueixi fent arrossos té un punt de "guillermano".

Olga Xirinacs ha dit...

Sobretot aquests dies, molts programes televisius tenen per missió fer-nos sentir culpables de no "donar" aquí o allà. De que es morin els nenes del tercer món per falta de vacunes, etc. etc.
Quan la culpa real la tenen els governs corruptes, que es queden les mercaderies, les revenen i traeixen in escanyen els seus pobles. Com aquells africans que van fer vestits de núvia per vendre amb les mosquiteres que donaven els suecs. I que van fer malbé els autobusos que donava la casa Volvo. I els avions, i...
Ara ja no cal ajudar els xinets de les missions, perquè segons un informe d'avui mateix, tota la matèria prima dels EEUU prové de la Xina. En depenen per tot.
Un religiós em va dir que és millor donar a la gent propera que passa misèria, i així ho fem per mitjà de l'única ONG que em mereix confiança. I a través dels meus impostos.
Bon Nadal a tothom i que no us donin bou per bèstia grossa.
Molt didàctiques les cançons: ben trobades, gràcies.
Bones vigílies. Abraçades.

Thera ha dit...

Sovint penso que la finalitat d'aquestes festes és la bombardejar-nos per tots costats per tal d'assolir l'objectiu desitjat, que comprem!

Albert B. i R. ha dit...

Nadal ha perdut totalment el seu sentit. És una excusa més perquè comprem com a animals. Comprant podem ajudar, sí, però cal vigilar en no passar-se i fer-ho racionalment.

Clidice ha dit...

Francesc P. el problema rau en el parany que ens munten de fer-nos responsables d'allò que en el fons no en som. Tens tota la raó.

Hola jordirach, felicitats per la teva presència a l'expo del Centre d'Art Santa Mònica :)

garbi24, tota la raó, si pensem abans de desembutxacar potser podrem, gastant el mateix o menys, ajudar millor :)

kika ja som dues, a mi això de comprar em sol fer al·lèrgia :P

Striper si, però has de rumiar, per un instant, el perquè de tanta diferència de preu. Pot ser que el que sigui tan barat ho hagin fets mans esclaves infantils :(

Hola Jesús M. uix! el soroll és el pitjor, segurament t'atabala tant que consumeixes per equilibrar el desori del cap. No es fa res perquè si no?

XeXu no n'aprenem perquè ens "apreten" contínuament. Ara, sense anar més lluny, ens volen fer sentir culpables: "si no consumiu hi haurà més crisi i perillen els llocs de treball", com si tot aquest desastre fos culpa nostra i no dels financers :( no tenen vergonya.

Lluís estic amb tu, la salvedat és que el dia de Nadal en tinc un munt asseguts a taula :( i s'han d'alimentar. Ja saps com són els catòlics socials no? si no hi ha "de tot" malament rai. Fos per mi seria ben lluny! Salut i pau, sobretot tu que no hauràs de muntar un dinar :P

Cris m'encantava quan els meus nens (19-21 anys) eren petits i feiem tota la decoració de casa amb manualitats :) passavem uns dies molt divertits :) Petons i bones festes per a tu també :)

Hola Ángel! si, comprar con cabeza, pensar un poco en los demás y, seguramente, decidir que nosotros no necesitamos tanto :) Que pases unos dias muy felices, un beso :)

Jo tampoc ho faig MARTELL, he treballat al comerç i ho trobo una putada enorme això de fer treballar la gent en diumenge. Tampoc m'agrada desplaçar-me a cap gran superfície, les odio a mort. I fas bé si pots triar els productes del lot. La gent no s'imagino com n'és de senzill fer les coses amb una mica de consciència, et felicito :)

Clidice ha dit...

Joana ens cal posar el fre, això no s'aguanta per enlloc. Malauradament l'economia ens el posarà sense demanar-lo. Gràcies a tu :)

Hola Met, el valor afegit, el pensar, per un instant, qui ha fet allò, com ho ha fet, en quines condicions, ja és una manera de començar a canviar alguna cosa. No hi ha res que funcioni millor que l'empatia :)

Miquel bé, cap mètode és perfecte, però jo acostumo a llegir moltes etiquetes, a vegades penso que llegeixo més al súper que a la biblioteca ;) i jo també sóc al·lèrgica a anar a comprar :)

Hola Utnoa! :) és una altra bona opció, una peça d'artesania sol ser econòmica, original i ajudes algú que viu al teu costat a guanyar-se la vida :)

hahahahaha Girbén (rubor rubor) reconec que sóc bastant de fer regals "guillermano" :P encara veig la cara d'ensurt del meu parello quan li vaig regalar uns quants llibres de l'altre Guillem, el de can Xècspir :P però és que no me'n podia estar (i era per sant jordi, no cal dir) :D

Olga des de les "altures" sempre es netegen la consciència fent-nos sentir culpables a nosaltres. Jo ja en tinc un tip i quan em demanen exigeixo tantes explicacions i tants estats de comptes que acaben desistint de demanar. Per exemple: res a cap ONG que es quedi més del 20% de les donacions per a gestió pròpia, o que tingui els seus caps cobrant salari. Bones vigilies per a tu també, i vigila amb els llemàntols, que últimament s'estan sindicant :) Una abraçada :)

Thera que comprem ... i que els omplim les butxaques i estiguem distrets. Sembla mentida que, essent com és una cosa tan sabuda, encara hi acabem caient :( Bones festes de tota manera, que una cosa no treu l'altra :)

GEMMA ha dit...

A tenir present, per festes i fóra de festes.

Jo ja fa temps que penso, que les festes en tot cas no sobrarien, però si els regals, no li trobo sentit a tanta despesa.

Clidice ha dit...

GEMMA si, no està de més practicar-ho tot l'any :) Una abraçada càlida i barata! :)

Galderich ha dit...

A mi aquest tema em deixa una mica descolocat perquè les contradiccions són tantes que el tema de comerç just, consum responsable... em fa una mica d'angúnia! Sé que el que dic no és políticament correcte però és que ho veig així.
Quan veig els diners que es destinen a campanyes de pretesa solidaritat en comptes de destinar-les a la solidaritat mateix, quan veig que pels interessos estatals els nostres polítics són capaços de llepar el cul a un dictador i malparlar d'un altre de la mateixa categoria... em posa molt nerviós, no sé, no ho puc evitar.
I em fa l'efecte que no sabem de la missa ni la meitat!
Però en fi, també crec que per començar s'ha de fer així i que granet de sorra sobre granet de sorra farem una platja... i esperem que cap Tsunami se l'emporti!

Clidice ha dit...

Hola Albert B.R. disculpa que no et contestés abans que s'han creuat els missatges :) Tens raó, tots estem atrapats, però quiets no ens podem quedar pas oi? :)

Galderich, aquests dubtes tots els tenim, però crec que per la banda que tu ho expresses també estem manipulats. Ara mateix tothom repeteix una vegada i una altra: "els polítics són corruptes, ens enganyen contínuament, bla, bla, bla ...". Seriosament, creiem que la realitat és tan plana o és que ens estem acostumant tots a la filosofia Nespresso: el pensament en càpsules que et donen, sense opcions ni de triar, mesclar, moldre i fer la teva pròpia mescla de cafè?