divendres, 4 de desembre de 2009

Sobre l'educació i la creativitat

Fent tombs, per aquí i per allí, passant per cal ddriver, el nostre taxista preferit, vaig a petar al blog d'en Xitus, Una noia al parc. No és l'únic blog d'aquest blogaire, però em quedo aquí pel post on ens regala aquesta conferència. Es en anglès, però a sota del vídeo hi ha la possibilitat de posar-hi subtítols en català si voleu. És una mica llarg però és molt interessant.

"Si no estàs preparat per equivocar-te
mai trobaràs res original."

15 comentaris:

Striper ha dit...

Despres qwuant torni de treballar escoltare el video, que tinguis bon dia.

Sandra D,Roig ha dit...

molt interessant! l he vist sencer!.
Ja feia falta que algú s'adonés que no anem massa bé.
una abraçada

kika ha dit...

molt bo clidide, gracies!
els acudis son bastants fàcils, i potser n'hi ha massa, però entre acudit i acudit fa bada i fa pensar... m'ha agradat molt, i el passare :-)

garbi24 ha dit...

Aquest home te tota la raó, llàstima que els que hi podrien fer alguna cosa passen de tot

GEMMA ha dit...

Una conferència fantàstica, desitgem que arribin aquests canvis al sistema eduactiu d'arreu i a totes les conciències. Chapeau Montserrat!!

glamboy69 ha dit...

L'he vist a troços, per manca de temps, peró m'he quedat amb la copla1 Molt recomanable!

en Girbén ha dit...

Tot tall! I l'encontre de la ballarina i el doctor, memorable!
Serem capaços d'aconseguir reforçar els fonaments, tal com diu ell? No comença a ser ja una emergència?

Clidice ha dit...

Gràcies Striper :) que tinguis un bon cap de setmana :)

Si Sandra, però sempre se n'adonen uns quants i els que "no anem bé", la resta segueixen el seu camí ben marcadet :(

Gràcies kika, bé els acudits són una cosa molt saxona i amb els americans funciona més encara. De tota manera el que diu no és cap bestiesa :)

garbi24 el mal és que tothom defensa la seva font d'alimentació, i no veig jo molt els rectors i els professors universitaris donant-li la raó ^^ i de les empreses, què vols que t'expliqui?, quina empresa coneixes que arrisqui amb algú sense tenir deu mil títols al darrera? Que, per cert, normalment els dels títols l'únic que fan és fer el que es feia fins aleshores, però això si, amb més "autoritat".

GEMMA potser els canvis arribaran per la força dels esdeveniments. No perdo l'esperança de veure el sistema capitalista enfonsat. Qui ho sap! com diu en Ken Robinson, no sabem ni que passarà d'aquí cinc anys :)

Si glamboy69, els outsiders sempre han estat els que han mogut el món, i ara sembla que estiguin molt mal vistos, tothom vol ser funcionari avorrit, quina llàstima per la humanitat! :)

Ara sí Girbén, ara sí que sembla que sigui una emergència. Durant segles, com què érem quatre gats tothom podia vendre elixirs de pell de serp per a fer créixer els cabells i curar la ciàtica i sortir-se'n. Ara no, ara cal que estigui etiquetat tot. I nonembé nonembé :( Així no hi ha qui arribi a Ganímedes ni en dos-cents anys, i jo no tinc tant temps :)

Galderich ha dit...

Jo crec que té part de raó i una altra de tòpics.
Jo sempre penso que al costat de la ballarina que triomfa hi ha milers de ballarines frustrades que se'ls ha donat esperances igual que al nen que ha fracassat escolarment. Treure a la llum pública, que està bé!, un cas no pot provocar que sigui un exemple universal.
És més complicat que una xerrada entre acudit i acudit per molt bon brillant orador que sigui el conferenciant.
En fi, avui estic negatiu...

Clidice ha dit...

Ai Galderich ara faré de tu: contextualitza :) som molts els que no som especialment estúpids i no ens en sortim en el món acadèmic estandarditzat. Evidentment que no tots serem els "més millors" en tantes coses, però només no sentint-nos tan frustrats al davant d'una societat que prima els desitjos de les empreses, ja en tindríem prou. Al cap i a la fi no tots servim per a professors ni per a funcionaris, i ens hem d'arrossegar i veure humiliats per "tituleres" que no en saben de la missa la meitat. I no estiguis negatiu, tu no please :)

Apa, descansa, que em perds de vista gairebé quatre dies :) només per això ja hauríeu de ser ben feliços :P

pratinsky ha dit...

No sé que dir-te... en tinc un de 17 que vol ser mecànic i que ha passat de la ESO, i una de 13 que l'últim que desitjava era ballar...
Difícil d'engaltar per uns pares amb "carrera"

Clidice ha dit...

Hola pratinsky, no sé pas que dir-te, els meus ja en tenen 19 i 21 i ja hem passat aquesta etapa. La meva parella i jo no tenim carrera, ni la volem. Jo sóc filla d'un home amb dues carreres ... que no ha utilitzat mai. Dels tres fills cap en té, coses que passen, i no ens va gens malament a la vida. No voldria que això sonés a consell, només a solidaritat. Avui les criatures ho passen molt malament, per saturació, però jo als 14 també estava així. Algú em va dir que no patís amb els meus fills, que la feina jo ja l'havia feta, que ara els tocava a ells trobar el camí i jo ser-hi allí per donar un cop de mà. És absolutament estressant i angoixós, voldries dir-los, donar-los, fer-los fer ... i t'has de quedar quiet. Res del que dius serveix. Fins que un dia, trien i de cop i volta penses: veus? no ho he fet tan malament, al cap i a la fi. No podem viure la vida dels fills. Però això s'aprén després de passar tota l'angúnia que estàs passant tu, o sigui que ànims! ja t'arribarà el dia de relaxar-te com faig jo ara :) estima i no pateixis (més del compte). Una abraçada :)

Ferran ha dit...

Estic completament d'acord que un títol ni dóna la felicitat ni assegura cap "èxit"! La xerrada és molt interessant i trobo que té tota la raó: vivim en un sistema malalt, on un esdevé "winner" o "loser" en funció de dues coses: el nivell d'estudis i la "posició" a la feina, la jerarquia.

Tot plegat és malaltís. Deixem que cadascú trobi el seu camí, allò que vulgui expressar i ser; si ho aconsegueix, més enllà de títols i històries, haurà aconseguit el seu "èxit" personal!

Merci per compartir el vídeo, Clídice.

Clidice ha dit...

Gràcies a tu per comentar-lo Ferran :)

Manel Aljama ha dit...

Totalment d'acord. Ens mana la mediocritat... des de fa segles!
De fet, els grans genis com Dalí en l'Art o Einstein van ser qualificats com inútils per no haver-se adaptat a la norma i la mediocritat. Això perquè eren dos excepcions. Potser cal un metge valent i arriscat i no pas creatiu...