diumenge, 27 de desembre de 2009

Un article per llegir

d'en Toni Cucarella, sobre els escriptors i l'escriure en català.
Al seu blog, aquí

14 comentaris:

Striper ha dit...

Ara el visitare.

Francesc Mompó ha dit...

Toni, a banda de ser un dels millors escriptors actuals en català, té una capacitat d'anàlisi envejable.
Salut i Terra

Ferran ha dit...

M'ha semblat molt interessant, sobre un tema que no conec gaire. Molt aclaridor. Molt aclaridora també l'entrevista a l'editor Vallcorba, linkable des de l'article de Cucarella.

No sempre la culpa la té Madrid, de les desgràcies pàtries (catalanes, s'entén). En aquest cas, el gremi dels editors, i les institucions públiques, hi tenen tot a dir.

Merci pel link, Clídice.

Lluís Bosch ha dit...

És un article interessant i lúcid, però em temo molt que no diu res de nou. Només queda la porta oberta de les "editorials petites".

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Molt interessant i molt trist tot plegat, per real... Gràcies per l'enllaç, Clidice.

Allau ha dit...

L'article aquest està molt bé, lúcid i no gaire esperançador.

Sobre el "petit" editor Vallcorba voldria comentar que, quan fa trenta anys, li vaig confessar que m'havia agradat molt una novel·la de Guillem Frontera, em respongué que gràcies a autors com ell s'havia enfonsat l'editorial que el publicava. Davant d'aquesta apreciació tan literària, vaig decidir plegar veles.

SM ha dit...

Un article molt interessant, ja hi havia arribat per una altra banda. La literatura és un negoci, és cert, però tampoc cal explotar el "sector primari" que crea el material que els altres venen...

Júlia ha dit...

L'article està bé i diu coses que ja sabem i que, d'una manera o altra, es van dient des de fa temps. També incidiria més en el fet que ni als mateixos escriptors els interessa -ens interessa?- massa la producció de la resta. No crec que sigui només un problema català, encara que a casa nostra té matisos diferents i, com sol passa, en les societats petites les mesquineses són més grans.

Però, mireu, a un escriptor de casa fins i tot li han muntat... una exposició (!).

garbi24 ha dit...

A l'escriptor consolidat sempre acaba tenin duptes alhora d'escriure quant intervenen els diners o la politica,l'unic que pot escriure sense contaminació es el que ho fa per ganes i sense anim de lucre, vaja penso jo.....

pratinsky ha dit...

Cert i trist.
Quan s'obre una botiga, s'hà de pensar que et donarà de menjar. Be, a vegades jà penses que no t'en sortiras (recordo una editora de música americana, ja difunta, que es va autoanomenar Man's Ruin Records).
L'altre problema es la nostra llengua. Sembla prou clar que sense estat, no li queda més que una progressiva desaparició, per molt que ens creguem que el seu ús a les escoles i a la administració la mantingui viva, potser no li và passar el mateix al llatí?

en Girbén ha dit...

Hi ha una cosa falsa a l'article: les editorials mai donaran "un consell" a un escriptor desconegut, la callada és l'única resposta que coneixen. Ho deixen ben clar en un inútil racó de les seves webs -normes per a la recepció d'originals-: "Si en el terme d'un mes no ens hem posat en contacte amb vostè (l'autor esperançat) consideri que el seu original ha estat destruït".
No saps si alegrar-te'n perquè ningú te'l podrà copiar o maleir-los perquè amb la pasta de paper que en treguin podran editar als de sempre.

Arare ha dit...

interessantíssim, Clidice, moltes gràcies per l'enllaç!

___________________

sisisi, d'allò meu en parlarem demà ;)

Clidice ha dit...

Gràcies a ...

Clidice ha dit...

... tots i totes pels comentaris :) que en realitat són pel senyor Cucarella :)

Arare ;)

perdoneu que ho divideixi en dos, l'anterior era el comentari 12+1, no sóc supersticiosa perquè dóna mala sort :D