dijous, 17 de desembre de 2009

Zen



Foto de Clearly Ambiguous

Ahir vaig començar a anar a rehabilitació. Fa gairebé dos mesos que vaig tenir una caiguda "tonta", més aviat estúpida, en honor a la veritat, i primer semblava que m'havia fisurat ambdós canells. Això segons la traumatòloga i les radiografies. Aleshores va ser hora de fer-me una ressonància magnètica que va donar com a resultat que la doctora decidís que era insuficient, i que calia injectar-me un contrast per fer-me una altra prova, que confirmaria que calia operar-me, o sigui, en paraules literals de la metgessa: "t'obrirem i et rascarem l'os".

"Però si no em pica!" va ser la meva resposta. Si la doctora m'hagués conegut mínimament no hagués fet aquella cara al·lucinada que va fer. No sé pas per quin motiu els metges es pensen que, quan obren la boca, emeten un oracle i no se'ls passa pel magí haver-se de trobar en la necessitat de convèncer a la pacient de la bondat del seu diagnòstic. En el meu cas la cosa funciona així, em sap greu, o m'ho crec o li rascarà els ossos a sa tia.

Li vaig demanar un temps prudencial per veure com evolucionava tot plegat, amb anti-inflamatoris, pomada i gel. No us sembla que la història hauria d'haver anat a l'inrevés? Perquè corren tan a fer proves els metges d'ara? Que ja no saben fer diagnòstics? Després del temps ara començo rehabilitació, sempre sota l'advertiment sever de la doctora que, si en deu dies això no millora m'obre els canells.

El cas és que ahir vaig fer una proesa, que hauré de repetir avui fins a deu dies: estar-me una hora quieta, callada i sense fer res de res, a part de mirar un rellotge que hi ha a la paret. Això durant deu dies, que m'aniran posant corrents elèctrics i ultrasons i ultradetot. Aprofitaré per escriure posts imaginaris, comentar-los, em faré troll de mi mateixa, reviuré excursions a muntanyes, hores fantàstiques de sexe (ai! no! estones romàntiques, on tindria jo el cap?) i rellegiré llibres mentalment.

Perquè, tot i que he provat de deixar la ment en blanc, m'ha estat del tot impossible. No serveixo jo per a certes coses.

31 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Podries fer una novel·la mentalment: un capítol diari, faries deu capítols.
No et recomano pensar en el sexe, perquè si et mous per un descuit ves a saber on van a parar els rajos elèctrics.

XeXu ha dit...

Ai, això de pensar que sabem més que els metges, és una mala cosa. No dic de confiar-hi cegament, que n'hi ha de dolents, com en totes les feines. Jo també necessito que em convencin, però en el meu cas em val amb que diguin les coses pel seu nom, perquè els puc seguir força.

Potser no necessites operar-te i et podràs recuperar, és possible que t'hagi tocat una metgessa precipitada. Però si és així, és una arma de doble tall, ja que a veure si ara encara els faràs menys cas encara, i això et portarà problemes. No tots s'equivoquen. A més, sembla que obtens cert plaer de portar la contraria a un professional, i tenir raó, o pensar que la tens. No és gaire maco això, eh?

Carme ha dit...

En aquestes circumstàncies, Clídice, és molt millor mooooolt, agafar alguna de les teves opcions que deixar la ment en blanc. T'ho asseguro. Ho tinc comprovat.

Que et milloris, guapa!

MARTELL DE REUS ha dit...

Pots baixar-te un miler de minuts de meditació d'aquells que ofereix el Gaspar Hernàndez a Catalunya Ràdio a les nits i posar-te'ls mentre et fan sessions els ultra. (compte amb els ultra, són perillos).

LEBLANSKY ha dit...

Clídice, ultraànims amb les proves aquestes! I m'hauria agradat poder veure la cara de la metge quan li vas dir allò que no calia que et rasquessin l'os, que no et picava, haw, haw! Hauria estat fantàstic trobar-te amb algú amb el suficient sentit de l'humor per captar la ironia i seguir-la.

Arare ha dit...

Ets pitjor que jo, eh, reina mora? em fas pensar en mi mateixa, quieta-quieta en el moment d'injectar-me l'epidural, pensant "si aquest noi guapo s'equivoca de lloc t'hauràs de passar la vida com la Mònica de Ventdelpla i això no és "plan" "

sempre em fas riure, m'encanten les persones amb bon humor com tu!

Galderich ha dit...

A qui se li acut fer broma davant un metge!
Els costa molt veure que algú pugui fer alguna brometa sobre la seva salut!
Quan van a la Facultat de Medicina els fan unes filtracions musculars que els paralitza la musculatura facial i els impedeix somriure! Gràcies als déus algun se n'escapa d'aquesta pràctica!

en Girbén ha dit...

Tinc un amic, l'Amadeu, que és un cirujà d'articulacions i tot això, de primera, excel·lent; i que, alhora, és un gran submarinista especialitzat en la meditació subaquàtica. Potser amb ell t'acabaries entenent...
Que milloris, Clidice!

Xavier Aliaga ha dit...

Hola Clidice. Fa uns dies vaig entrevistar un metge que m'explicava que ara s'hi fan moltes proves perquè els facultatius volen curar-se en salut. I també perquè la majoria de pacients les exigeixen. Tot per la manca de confiança metge-pacient i amb el resultat d'enormes sobrecostos per al sistema de salut.

Una besadeta. Que et millores ben aviat.

SM ha dit...

Una hora amb la ment en blanc? Això és pitjor tortura que els dos canells fisurats! Esperem que les coses tornin al seu lloc i no calgui rascar res de res.

kika ha dit...

coincideixo amb tu amb això de que abans de deixar-me fer res per un metge, m'haurà de convèncer de que és necessari i no li serà fàcil.
però, una hora de no poder fer res al dia ho considero un regal... és una hora de possibilitats de deixar de pensar ... zen, com bé dius. que guai! :-)

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

Difícil de mantenir la ment en blanc.
Quan estàs ocupat, la ment està ocupada... el mico boig, com en diuen els savis no para mai... pots entre-tenir-la però tenint la ment concentrada en la respiració, per exemple...

Zen! em sembla que és una utopia, penso que cal ser realista, positiu i pràctic.

salut, més que mai! recupera't

Joan

montserratqp ha dit...

Marededéu! Una hora no és pas un temps curt...i a la sala, estàs sola o amb més gent??? perquè això d´anar rebobinant segons quines escenes del passat pot fer que la teva expressió vagi canviant i adquirint matisos divertits... Ànims!

garbi24 ha dit...

Quina hora més llarga!!!!!! però sempre es millor que haver de fer lo del video d'en salvador macip, per millorar els canells. O sigui que....fes bondat.

F.Puigcarbó ha dit...

fes-te del Pp i ja tindràs la ment en blanc.
Quan a la doctora, digues-li que si gosa obrir-te els canells tu l'obriràs a ella encanal. Segur que farà efecte.

Mercè ha dit...

Fa uns mesos també vaig anar a rehabilitació, les cervicals. No havia d'estar-me quieta, però cada dia durant un mes féiem la mateixa taula d'exercicis. Era avorridíssim. I cada dia venia una fisio i en cap moment es dirigiren a nosaltres per veure com anàvem. Si li deies: no puc fer-ho, em fa mal, em costa... simplement ens contestaven: "pues no lo hagas" (ací que poca gent parla català).
Jo tampoc sabria que fer amb la ment en blanc. Potser pugues escoltar música en l'mp3.
Una abraçada i molts ànims.

Cesc Ginesta ha dit...

Oh, estimada, una prova i desprès un altre i amb contrast....

És una llauna, peró és una prova.

¿t'Imagines cinquanta?

o què t'hagin de lligar a la camilla per què no puguis vellugar-te ni en el mes fermós dels estornuds???

Jeje, els martiris xinessos dels metges ja mels conec...i què consti què una de les meves filles es metgessa.....

BON NADAL

Miquel Saumell ha dit...

Mira, per deixar la ment en blanc jo et recomano un exercici molt fàcil: concentra’t tant com puguis i intenta fer mentalment una llista de les veritats que aquell polític que tots coneixem ha dit en els darrers cinc anys, i proposa’t no deixar de rumiar fins que almenys te’n surtin dues. Dic dues perquè ni que sigui per accident de veritat sempre se’ls n’escapa alguna. Segur que els 60 minuts et passaran volant mentre intentes estrenar la llista.

Casiopea ha dit...

Hola Clidice,
Jo també vaig fer rehabilitació (colze de tenista van dir, jo que no sé ni agafar una raqueta) i m'ho vaig prendre com anar al teatre de franc: m'asseia en un lloc des d'on veia gairebé tota la sala i mirava i escoltava, sobretot al personal sanitari i no hi ha desperdici, tu. Segur que et surt un post d'allò més interessant. Tu guaita'ls, guaita'ls!

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Si no pots posar la ment en blanc, fes com jo, posa la ment en negre... Que et milloris i si entres en trànsit zen o çen, ens ho expliques!

Clidice ha dit...

Lluís això és cosa dels novel·listes :) ui, i això dels rajos, seria xulo :P pinyau pinyau! :P el que pot fer l'avorriment :)

XeXu maco, a mi no m'agrada gens dur la contrària i, encara que no ho sembli, sóc molt disciplinada. El que no m'agrada és veure la "pressa" per fer-me proves cares i que em parlin amb massa lleugeresa d'obrir coses. Algun dia te n'explicaré un parell. Ah! i que m'ho expliquin ben explicat.

Carme gràcies. És que això de la ment en blanc ha de ser molt difícil eh! no hi ha manera :)

MARTELL potser a tu t'agrada el Gaspar Hernández, però a mi em posa els nervis nerviosos, com si diguéssim ;P

LEBLANSKY tu si que m'entens! que trist que és ser freak incompresa :P

És que Arare, que seria la vida sense una mica d'exageració? un avorriment total! tot tan seriós, com qui balla una sardana, uix! ;P

Jo en conec algun Galderich, estranyament tots homes. No sé per quins set sous les metgesses tenen el sentit de l'humor a ... a ... a ... allí :P

Girbén si em convé ja te'l demanaré, però tinc un dubte: visita sota l'aigua? més que res perquè jo no sé ni nedar pel damunt, imagina't pel dessota :D

Doncs mira Xavier jo vaig a la inversa del món, em ratlla molt veure amb quina rapidesa escriuen al seu ordinador sense ni mirar-te la cara i treuen receptes i volants com a xurros. Gràcies :)

SM Esculapi t'escolti! :)

kika bé, això de deixar de pensar ... és molt difícil. Una altra cosa és pensar coses adequades, productives, madures ... o fer com jo ^^

Gràcies Joan, cada dia estic més convençuda de què s'ha de ser xinès o japonès per poder-ho fer això. Deu tenir a veure amb els ulls o alguna cosa d'aquestes ;P

montserratqp, em sembla que el mal és que he d'estar tota una hora amb mi mateixa i tampoc sóc tan interessant com per això. Un dia encara passa, però deu!!! la meva biografia no dóna per tant! :)

Calla calla garbi24, això del vídeo d'en Macip té delicte eh! :P

Veus Francesc P.? no hi havia pensat en això. Si li dic això a la metgessa surto emmanillada fix :P i sense haver prevaricat ni haver-me embutxacat una picossada. Res res, a ser bona nena :)

Caram Mercè, com a mínim a mi em parlen en català. Fa temps que no tiro d'mp3, li vaig agafar mania mira. Una abraçada :)

Benvolgut Cesc, davant teu m'avergonyeixo com cal. Ja sé que això meu és una bestiesa, però no em queixo del mal, em queixo ... de vici :) Que passis un bon Nadal i espero que et trobis més bé. Un petó :)

Tu em vols mal Miquel! penso que abans comptaria ovelletes o alguna altra cosa :)

Casiopea ja guaito ja guaito, avui "he guaitat", demà passat us explicaré una miqueta de tot plegat. Però és que dóna per poc :)

Òscar veus? tu sempre em dónes bones idees: en negre! com no se m'havia acudit!

GEMMA ha dit...

Montserrat, tu pots amb això i amb tot el que et proposis!! Cuida't i quan arribis al Nirvana, ens expliques que tal.

Puigmalet ha dit...

Entro aquí i em diuen que sóc el visitant 999.999 i que he guanyat un Audi 3. I ara ja no sé ni què anava a escriure. Coi de propandangues. Res, que quan vagi a recollir el cotxe et passaré a portar un Tao Te Ching molt maco que corre per la biblioteca.

Boni ha dit...

Ostres Clidice,si jo hagués de"estar-me una hora quieta, callada i sense fer res de res, a part de mirar un rellotge que hi ha a la paret" potser em passaria al contrari que a tú.
Igual,repeteixo,igual seria l'única hora del dia en que no pensaria en sexe....jejeje... o si.
Sort amb tot plegat,però no et tornis a fotre de lloros,sobretot.

Boni

Striper ha dit...

A millorar-se i compte amb les caigudestontes, si tornes a caure que sigui a sobre d'algu ue et faci el pes.

Clidice ha dit...

No ho sé GEMMA, que això d'arribar a nirvanes fa com una mica de iuiu no? :P

Ei Puigmalet de passada em dones una volta amb el cotxe. Merda de propaganda que no sé com treure-la sense desmuntar el blog :(

Gràcies Boni, espero no tornar-hi, encara que si et mous ja saps que passa: tard o d'hora l'entomes :( a tu, quiet quiet, no t'hi veig eh! :D

Caxis Striper això s'avisa abans, si ho arribo a saber, em busco algú sobre qui caure! si és que sempre acabes aprenent alguna cosa :)

Mireia ha dit...

ufff, quin avorriment. Jo tota aquesta parafarnalia me l'han fet al genoll i per sort tenia les mans lliures per agafar un llibre, que sinó...
potser sí que serà qüstió d'imaginar posts

Ferran ha dit...

Hauries de viure a Alemanya. Els metges alemanys són el contrari d'aquesta doctora que ens expliques: només quan un tò blavós s'ha apoderat de tota la teva pell, i jures que ets a un pas de la mort, fan alguna cosa més que receptar-te una aspirina.

O potser en el punt mig hi ha la bona confitura? (no és ben bé així, ho sé, però ja m'entens ;-)

Clidice ha dit...

Mireia qualsevol excusa és bona per imaginar posts :)

Ferran penso que tens raó, no suporto aquesta mania importada dels USA del "curar-se en salut" dels metges. D'una banda gasten molt en proves i de l'altra, per exemple, redueixen dràsticament proves com la mamografia. I aleshores vas a la mútua on el mateix metge és el més ràpid d'aquesta banda del Mississipi a l'hora d'encomanar-te proves cares, que és del que viuen els grans hospitals privats. Vaja, can pixa rellisca, com sempre :(

Antoni Casals i Pascual ha dit...

No ho justifico perquè en sóc contrari, però el "curar-se en salut" té molt a veure amb la por a les demandes. Hi ha molta medicina defensiva avui en dia.
Per cert, a mi m'encanta trobar-me pacients (encara que ara en veig pocs) amb sentit de l'humor i si davant d'una pregunta com la de la metgessa em fan una resposta com la teva probablement m'agafaria un atac de riure que m'obligaria a agafar-me la baixa per uns dies. Felicitats pel "salero".

Clidice ha dit...

Hola Antoni, doncs no estaria malament, per una vegada, trobar un metge que hi posi una mica de bon humor. Bé el meu ginecòleg en té, però, és clar, els ginecòlegs, com els uròlegs, cal que en tinguin no? ;)