dimecres, 23 de desembre de 2009

INVERNO

Chove, chove na casa do probe
e no meu corazón tamén chove.

Dor da mau encallecida,
dor da xente aterecida
de frío polos camiños.
Dor dos vellos e meniños.
Dor dos homes desherdados
e dos que están aldraxados.

Mágoa da ferida allea.
Dor dos que están na cadea,
dos que sofren a inxustiza
e viven baixo a cobiza.

Mágoa e loito
por tanto pranto que escoito.
No meu peito, sulagado,
soturno, fondo, calado,
un río de amor se move.

Chove, chove na casa do probe
e no meu corazón tamén chove.


Ferreiro, Celso Emilio. Longa noite de pedra (1962). Madrid, 1994. Ed. Xerais de Galicia.





INVIERNO

Llueve, llueve en la casa del pobre
y en mi corazón también llueve.


Dolor de la mano encallecida,
dolor de la gente aterida
de frío por los caminos.
Dolor de los viejos y niños.
Dolor de los hombres desheredados
y de los que están ultrajados.


Pena de la herida ajena.
Dolor de quienes están en la cárcel,
de los que sufren la injusticia
y viven bajo la codicia.


Pena y luto
por tanto llanto que escucho.
En mi pecho, sumergido,
sombrío, hondo, callado,
un río de amor se mueve.


Llueve, llueve en la casa del pobre
y en mi corazón también llueve.

He fet servir la traducció del llibre Antología poética (gracias Pepa), no he gosat traduir un poema al català.

21 comentaris:

Mercè ha dit...

Gràcies per ensenyar-nos el poema i també per la cançó del Serrat.
Salut i Terra

Cris ha dit...

Un dels meus temes preferits d'en Serrat.... Una vegada el vaig posar (en lletra) al bloc, m'encanta, i és la meva debilitat.... Bones Festes preciosa i un munt de petons :)

matilde urbach ha dit...

Eu non sei si unha aperta feita de códigos binarios quenta tanto como as outras, as feitas de corpo presente.
Ehi vai unha.

Carme ha dit...

Chove, chove...

És veritat que a vegades plou al cor i també que no saps ben bé perquè. I també que plou i no vol ploure... m'has encertat la cançó... plou i no vull que plogui... faig com que no. :)

Bon Nadal, encara que plogui.
Una abraçada.

Carme ha dit...

Per cert... des que et conec que volia preguntar-t'ho. Tu no seràs pas la Clídice de les parpelles transparents? :)

Striper ha dit...

Al cor dce vegades plou i pluja açida de vegades llueix el sol.

garbi24 ha dit...

Doncs l'has encertat, avui chove chove......i al cor sempre cauen "unes gotetes"
Bones festes

F.Puigcarbó ha dit...

Sort que al cor plou d'una manera poètica, atès sinó per entrar-hi hauriem de posar-hi una estora.

Un bon poema molt ben acompanyat d'en Serrat

sanset i utnoa ha dit...

Gràcies pel text, no n'entenc massa, però m'ha agradat. EL Serrat acostuma a saber sempre d'on agafar...

*Sànset*

Joana ha dit...

Magnífic poema i moltes gràcies per la cançò. Si vols jo intente la traducció, però seria des del castellà i potser la desvirtuaria massa. Però si vols, jo no tinc cap problema.

Olga Xirinacs ha dit...

Els que hem viscut bon tros de vida hem sentit pluja al cor, però el que de veritat fa estremir és sentir fred al cor. És pitjor que la pluja i no hi sol haver remei.

Llibre fonamental, el de Celso Emilio Ferreiro.

Que la nostra no sigui una llarga nit de pedra i trobem bons refugis.

Abraçades de Nadal.

en Girbén ha dit...

Quin gust el gallec pregon i musical del Ferreiro, i que poc a veure té amb aquella parla esquelètica, quasi només una cantarella afegida a l'espanyol, que tant li hem escoltat al Fraga.

Per un altre dia que et sentis una dona gallega et recomano aquesta versió de l'ultraclàssica "Negra Sombra" de la Rosalia que va fer el Bibiano. Aquí la tens escrita, traduïda, cantada i amb gaites fins i tot:
http://www.youtube.com/watch?v=9PRyjYlo4WA

matilde urbach ha dit...

Ei, Girbén, no coneixia aquesta versió, ni al Bibiano. Quan sonen les gaites no és una cançó d'uns que es deien Los Módulos? Siento que ya llegó la hora...o no sé què. Què fort. I aprofitant l'avinentesa, bon nadal i etc.

(Clidice, dispensa aquesta pèssima utilització del teu tros)

Clidice ha dit...

Després us contesto, disculpeu-me. Per cert, he tret la moderació dels comentaris, si us plau feu bondat :)

en Girbén ha dit...

Matilde, la Negra Sombra és del disc de Bibiano "Aluminio". Tot i que és de finals dels 70, el tinc a la col·le d'LPs.
I sí que les gaites tenen retirada a altres coses, crec que aquest poema té música des de el segle XIX i és un dels clàssics gallecs. D'aquí deu venir la cosa.

kika ha dit...

com la Carme jo també fa temps que estic intrigada amb això del nom... fins i tot he investigat una mica :-)

Ángel Corrochano ha dit...

Que bien eliges. Hermosos poema. Fuerza y reivindicación, cuanta falta hace despertar espíritus y conciencias.
Te deseo unas felices fiestas y que el 2010 te sonría y te sea todo lo favorable que deseas.
un abrazo

matilde urbach ha dit...

Clidice, on ets?
(Mentrestant...). Girbén, La Negra sombra és potser la cançó més popular de Galicia. Un músic de Lugo, no recordo el nom, va ajuntar el poema de Rosalia i un alalá (els cants gallecs més antics i tradicionals)i va sortir el Negra sombra, que ve a ser com el Waltzing Matilda dels australians. Alalá és una paraula preciosa.
Cli, Cliiiidi...

Clidice ha dit...

Me'n vaig al catre Matildeta wapa, demà contesto, que estic petada (això de ser voluntària per consultes il·legals és cansadíssim :P). Apa, passeu-vos-ho bé :)

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Fantàstic Clidice, el coneixia però no deixa d'estremir-me. Bones Festes.

Clidice ha dit...

Mercè gràcies a tu per passar per aquí :) Salut i Terra :)

Cris, en Serrat no és el meu "prefe", però aquí em sembla que està bé i la cançó em quadra :) Bones festes i petons per a tu també :)

Unha aperta feita de ceros e uns, se é sincera, serve o mesmo que os outros Matildinha. Outro para ti guapa! (estimo el meu traductor de zeros i uns :P)

Carme continua plovent, però la vida se'ns enduu endavant i demà és Nadal i he d'alimentar un munt de gent i això està bé :) Bé, la Clídice de les parpelles transparents em va "deixar" el nom :)

Striper el sol i la pluja, al cor, sempre els hi hem de dur, que sinó ens convertirem en pedres :)

Avui tamén chove garbi24, és bo tenir el cor a punt per rebre les gotes de pluja i els rajos de sol :)

Vols dir que no li posem l'estoreta Francesc P. quan volem entrar al cor dels altres? sempre amb tantes precaucions! :)

Sanset a sota hi ha la traducció al castella :) Gràcies a tu per venir :)

Gràcies Joana, penso que no cal, la traducció al castellà és bona, però no m'agraden gaire les traduccions, prefereixo deu mil notes a peu de pàgina :)

OLGA tens raó, l'he descobert tard, que jo, per això de la poesia, sóc força toixa, però m'hi entesto i algun dia podré presumir d'haver-ne llegit. Gràcies pels teus bons desitjos, una abraçada :)

El gallec m'emborratxa Girbén, com un turbio d'aquells àcids que passen amb tanta (massa?) facilitat. Gràcies per la cita :)

Kika :O el nom és una casualitat fruit d'una necessitat, aixecar els ulls i que un nom estigués escrit en el llom d'un llibre. No té cap secret glamourós, que jo sóc molt terrena :)

Gracias Ángel, muchisimas felicidades, y espero que se equivoquen todos los que malhablan del 2010, en beneficio de todos. Que tengas un buen año! :)

Sílvia me n'alegro. A vegades les relectures són més precioses :) Bones festes :)