dilluns, 14 de desembre de 2009

Estic pre-me (nopàusica)

Doncs si, tots aquells que teníeu previst tenir un descendent directe amb una servidora, ja cal que correu, perquè sinó us l'haureu de pintar a l'oli.
Ai! que això s'acaba!

Perquè resulta que, ara fa una mica més d'un any, poc després d'haver tornat d'un viatge de per allà baix, vaig tenir unes calors terribles. El primer que vaig pensar, abans de posar-me el termòmetre, és que havia contret la malària. Perquè, com és natural en mi, seguidora fidel de Murphy, durant un mes en l'únic lloc on em va picar un mosquit va ser a la zona on tothom tenia el blanc dels ulls de color groc. Però no, no era febre i parlant amb el metge per telèfon em va dir que no patís, que era un episodi pre-menopàusic i que amb quaranta-cinc anys això em passaria aviat. I així va ser.
Avís: no m'agrada Dalí i jo no duc aquest pentinat

Un any més tard, a primers de novembre d'enguany encara que fes bo, nosaltres que vivim a tocar de Montserrat i amb l'habitació encarada al nord, ja havíem posat l'edredó nòrdic. Una nit, ja em tens a mi, nua de cap a peus, amb la finestra oberta, dient: quin bo que fa, mentre el pobre company petava de dents sota l'edredó. El meu raonament fou lògic: aquest xicot no està bo. Al dia següent la broma va continuar, i a l'altre i a l'altre. O sigui que vaig fer el que fa tothom: al matí me'n vaig anar a Internet, a sant Google, i vaig teclejar: menopausa.

Mai ho hagués fet! D'una revolada vaig sortir cap la farmàcia:

- Un quilo de cicuta, si us plau.
- Portes la recepta?

De tots els farmacèutics del món m'havia de tocar a mi l'espavilat? Vaig tornar amb la moral enfonsada a casa. No només no se'm permetia una mort socràticament digna, sinó que m'havia gastat la mesada en cremes per la cel·lulitis, cremes per la sequedat (de tota mena i condició) i herbes diverses en pastilletes (fitoteràpia en diuen ara). Després de tres setmanes de no dormir, d'escoltar tota mena de consells d'expertes, i d'imaginar-me un futur ple de deformitats, ossos trencats, bonys i pèls on no toca i pells flàccides a desdir, vaig passar al pla B: demanar hora al metge.
Ja no seré mai més la que era!

La infermera em va donar hora per l'endemà mateix, sembla que em va sentir una mica (mica?) histèrica per telèfon, no dormir cap nit en durant uns quants dies et destarota un pelet. El meu ginecòleg, que primer em feia anar a Sant Cugat, després a Terrassa i ara a Sabadell (ja l'he amenaçat que si torna a canviar me'n buscaré un altre. Estarà fugint de mi?), és un senyor belga, alt i amb cara de bona persona belga. Fa una pila d'anys que em coneix i ja sap de quin peu calço, pel que no perd mai la calma. I el primer que va fer va ser agafar paper i llapis i començar a explicar-me com funciona això de la menopausa i els possibles tractaments per tal de pal·liar-ne els efectes.
La meva hormona principal en plena actuació

Sembla ser que els meus òvuls deixen de funcionar i, per tant, deixen d'emetre unes hormones (estrògens i progesterona) que, diuen, també, ens fan més atractives pels homes. Desgràcia número tres mil cinc-cents quaranta set: ja no em menjaré un torrat, com es diu vulgarment, a totes les meves mancances habituals ara hi he d'afegir la falta d'òvuls, que sembla ser que els mascles detecten amb una avidesa digna d'un fox-terrier quan caça una rata. Bé, seguim. Com què el òvuls no emeten les hormones el cervell comença a enviar d'altres hormones per ordenar-los que les emetin, per tant el meu cos (i el de totes les “pre-mes” del món mundial) està buit d'unes hormones que tenia fins ara i ple d'unes altres que pràcticament no tenia (a vegades semblo en Baldrick jo).
Un grup d'hormones en el seu viatge del cervell a l'òvul

Aquest Dragon-khan hormonil (o hormonívol) provoca una sèrie de mals humors i depressions que riu-te'n del temperament de la Lola Flores! Segons el meu metge, això també provoca aquestes “onades de calor” (onades? tsunamis! Com es nota que parla pels llibres!). I que no cal que m'hi amoini tant (ja m'agradaria veure'l, rubicund  i galtavermell com és ell, en plena calorada!), que amb l'alimentació que faig i  com  que faig esport els meus ossos perdran calç més lentament i puc evitar la temuda osteoporosi.
Fogot en marxa!

Surto de cal metge amb una recepta, ara si, però no pas per la cicuta, sinó per  un substitut vegetal dels estrògens (o alguna cosa semblant), que em prendré disciplinadament, fins que els fogots (ara ja els puc anomenar pel nom) decideixin no aparèixer en algun temps, espero.

I ja ho tinc més que decidit: sempre dic que a la propera vida vull ser home i japonès, per poder fer pipí dreta i morir d'un empatx de sushi, i ara per no haver de passar per la punyetera menopausa! Si això ho tinguessin els homes ja ho haurien declarat il·legal, i tots els salvadorsmacips del món ja haurien investigat la manera de fer-la desaparèixer: la regla, la menopausa i la mare que les va ... matricular!

Guest stars: Gloria Swanson i Lola Flores. I gràcies a John Shakespeare, el dibuixant.

53 comentaris:

Striper ha dit...

Nena a mi lo de la decendencia directa m'hagues fet el pes , pero potser tindriem que posar molta fe que jo ja estic esmerilat. Tinguis un dia explendit, petons.

Júlia ha dit...

Ep, que fa segles que passa i la gent no s'ho prenia com una malaltia, ara sembla que tot ens ve de nou!!! Sobre el tema, ja fa anys vaig escoltar unes previsions sobre vacunes anti-regles, cosa que només caldria tenir quan calgués reproduir-se, em temo que no s'ha avançat gaire. Personalment, no tenir 'la cosa' com deien abans és el millor de l'etapa tardorenca.

Júlia ha dit...

...i no creguis, els senyors tenen d'altres problemes.

XeXu ha dit...

Que exagerada! No és més que una fase més de la vida, tampoc no cal fer-hi un gra massa. Segur que amb els consells del metge tot anirà bé i ni te n'adonaràs. Si no tinc mal entès, cal prendre soja, que té algunes molècules similars a les hormones que es perden, i en pal·lia la manca. Però el metge segur que t'aconsellarà millor.

mar ha dit...

buuuff...
quina por!
amb 44 estic a les portes de...
espero que l'evolució sigui positiva i ens animis una mica després del primer ensurt!

Bona setmana i molta calma!

Agnès S. ha dit...

...ja cal que em comenci a preparar mentalment, m'agradarà llegir-te en el procès, així em vaig "preparant". :-)
L'unica avantatge que hi veig en tot això, és que deixaré de ser fredolica per una temporada. :-)

I si, jo també sempre dic que en la próxima vida vull ser home.

garbi24 ha dit...

Paciencia i calma, la meva parella ja porta un any així, jo soc el que castanyejo les dents sota el nordic mentre ella va amb pilota picada.
Però tot segueix igual....
També em feia gracia lo de la descendencia directe....

MARTELL DE REUS ha dit...

Doncs jo a la pròxima vida voldré ser dona podre aprofitar-me del fet que previsiblement el Salvador Masip ja haurà inventat l'antidot antiregla, menopausa i altres foteses i el Tribunal Constitucional l'haurà declarada il·legal ja que probablement ja haurà acabat la feina de l'Estatutet. Ah! i a més tots els tios em tiraran les andròmines (trastos).

montserratqp ha dit...

Mentre et llegia, a banda de disfrutar i riure una mica, m´ ha vingut una calorada (és com la mare li deia als fogots). Sense haver arribat encara, em sembla!, a la pre-me sóc calorosa de mena i hi ha qui em diu la fogots...No vull ni pensar quan arribarà l´etapa. Llavors a Catalunya no només no podré venir-hi a l´estiu sinó tampoc a la tardor ni a la primavera....hauré d´esperar les setmames "siberianes"...com ara, oi?? Bona fresca!

Galderich ha dit...

Ha, ha... com que no em toca a mi m'ha fet molta gràcia el relat i la tria de fotografies, uns autèntics poemes visuals!
Que li vagi bé a la teva parella havent d'aguantar una menopàusica compulsiva i convulsiva!

Allau ha dit...

Didàctic i divertit, jo a la propera vida vull ser Clídice.

marta ha dit...

Doncs mira, em sap greu tot el daltabaix, però si ho segueixes descrivint així, només puc somriure :)

SM ha dit...

És fàcil donar suport moral quan un no té ovaris però be, massa més no puc fer. Encara que no t'ho creguis, els homes patim les crisis hormonals femenines de retruc. Si els investigadors no hem trobat una solució no és per falta de ganes, sinó perquè no n'hi deu haver! Una esmena: hi ha molts homes als qui no els importa un rave l'estat dels òvuls de les senyores de bon veure. Es pot lligar a qualsevol edat!

rits ha dit...

maleïdes hormones! perquè ens han d'afectar tant!...

potser ara tindràs canvis d'humor, però no els tenies quan t'havia de venir la regla? i pels fogots, doncs millor pendre-s'ho amb humor. Tinc una companya de feina que sempre fa broma, quan comença a suar de cop. No val la pena pensar-hi gaire.

en Girbén ha dit...

Emergència! Tots alerta! Ara sabem que hi ha un fort escalfament al planeta Clidice!
Tanmateix, aquest té unes causes naturals -no com d'altres-; i sols diu de la meravellosa precisió del rellotge que ens regula (sempre, suposo i crec, que a fi de bé).
Com et recomana el doctor, si segueixes orbitant pel teu volt de la riera això et farà forta.

Sandra D,Roig ha dit...

Ets absolutament genuina!, jo ja arribaré i no em queda massa, però espero apendre'n de tu.
una abraçada.
A mi si es com ma mare em sortira un bigoti tipus Charlott d'allò més divertit.
:)

Ángel Corrochano ha dit...

Estoy contigo, deberían desterrar tamaño despropósito. La menopausia debería ser erradicada y desterrada, pero no dudo que igualmente la afección que dicen padecen por igual los hombres. Malditas hormonas de mierrrrr

un abrazo (y paciencia)

F.Puigcarbó ha dit...

...ara vinc corrents!

F.Puigcarbó ha dit...

Bromes a banda, ja hi he passat per aquí vers la Nuri i és fil per randa com ho descrius. El que ve després no t'ho explico, ja ho aniràs veient mica en mica.

Lluís Bosch ha dit...

T'ha sortit un post magnífic, sincerament. Crec que dels millors. Llàstima que es degui a la menopausa però en fi, suposo que anem passant etapes... Sempre hem de pensar que és molt pitjor quedar-se eternament jove, com Tutankamon.

Lliri blanc ha dit...

Ciao Clidice,
ho sento del fet que no hagis estat aire bé, però ho hasfe amb una descripcio' molt divertida!
Una abraçada i que vagis bé!

Boni ha dit...

Joer,vaya putada!!!....però tranquiiiiiiii!!! que no tot ha de ser xungo.
L'altre dia vaig llegir al "Cuerpo y mente",un estudi "tésnico-sientífico"..eh...on moltes dones afirmaven que l'época en que més havien gaudit de la sexualitat era a partir dels 40.
L'estudi desmuntava la teoria que la falta de producció d'estrogens afecta a la líbido tal i com es creia antigament.
Per tant...a gosarrrrrrr!!!
Això si,un bon lubricant per la sequetat...glups...m'estic liant.

Salut

Puigmalet ha dit...

Amb l'onada de fred que acaba d'arribar em compadeixo del teu company si et dediques a obrir finestres.

Ànims que diuen que la naturalesa és sàvia. I mentre mantinguis l'humor tens la batalla guanyada.

SU ha dit...

Clidice,

Gràcies per tota la informació... A mi no em falta gaire (43), però com han dit per aquí, tant de bo jo m'ho agafi amb el teu esperit, tan descrptiu com divertit!!!

Salut i hormones,

SU

glamboy69 ha dit...

Bonissimes les fotografies i els peus de foto!! M'he aprtit!

Miquel Saumell ha dit...

Mira, Clidice, després de llegir tots aquests comentaris tan assenyats no sé què dir-te per ser una mica original. Potser et pots consolar pensant que t’estalviaràs una bona pastarrufa en calefacció.

josep ha dit...

No sé si seré just amb tu si dic que necessitava aquesta estona de bon humor, perquè, t'ho prens amb humor, suposo (i espero). Ànim, que les hormones no et canviïn, Clídice.

GEMMA ha dit...

Uf! Segueix estimant-te!!

Rafel ha dit...

Ospa manela, el canvi climàtic ve de debò!!!

Bé, com a mínim puja la inspiració.
Fantàstic post.

Joan Calsapeu ha dit...

La menopausa es combat amb dues armes clàssiques, d'eficiència comprovadíssima: el sentit de l'humor i el sentit de l'amor.

I tu excel·leixes en tots dos, Clídice, perquè amb aquest apunt tan divertit demostres que ens estimes. I nosaltres a tu.

Francesc Mompó ha dit...

M'ho passat molt bé llegint-te. Supose que inversament proporcional al fi cabreig que traspua la teva ironia. Quasi que et demanaria -sense ànims de fer-te passar mala estona- que ens descrigueres alguna altra malaltia o maldecap que patires. Tens una prosa de 20 quirats.
Salut i Terra

LEBLANSKY ha dit...

Haw, haw, encara m'estic rient d'imaginar algú entrant a la farmàcia i demanar cianur dient allò de "sap?, és que estic menopàusica".
Però veiam, cal pensar que tots els homes sóm uns brutots que veiem a les dones com material amb etiqueta de caducitat? "Hay vida más allá de la menopausa" sona a programa de marsianus devots, però vaja... trobo que una bona idea és el que tu fas: desdramatitzar-ho posant-li humor.

Clidice ha dit...

Uf! aniré a pams! :) d'entrada moltíssimes gracies everybody :)

Striper, ja és mala sort oi? Petons per a tu també :)

Júlia, ara hem de ser eternament joves, eternament desitjables i ja prou pena passes amb les hormones que hagis de barallar-te amb l'entorn. Si, la "pitopausa" deu ser força més terrible. Tot i que l'osteoporosi em fa pànic, ho reconec.

XeXu si, primer em vaig deixar endur per la histèria, sinó no té gràcia, després vaig anar al metge :) però, com li he dit a la Júlia em fa molta por l'osteoporosi, potser per casos de familiars directes. Però ja he posat fil a l'agulla. :)

HOla mar :) bé, la por amb la rialla es conjura! no ho dubtis mai! :)

Agnès S., de moment torno a ovular i m'estic congelant pels puestus :P o sigui que ja ho veus, ara a dalt i ara a baix, després s'estranyen que fem coses rares :P

hahahaha garbi24 digues-li que li sóc solidària. Aquestes coses cal parlar-les, per desdramatitzar-les i, sobretot, ens cal molta informació :)

MARTELL kin morramen! :P bé, doncs espero que tinguis molta sort. Ara bé, el fer pipí dret no t'ho arreglaran molt em temo :P

montserratqp hahahaha potser et marxen! ves a saber! ara, però, on tu ets ja et deu anar bé :) Un petó :)

Galderich gràcies. Si, el pobre sempre fa cara de màrtir o de despistat, costa una mica viure amb algú tan, ehem, temperamental. Ele! arsa! ;P

I jo vull ser tu Allau. Saps què? podem quedar i canviem cromos :)

matilde urbach ha dit...

Hòstia, Clidice, que tinc 44 i és dilluns. (huas huas huas, que diries tu) Jo sóc de prevenir. Així que demà mateix començaré a fotre'm uns tantus d'oli d'onagra, que ja et diré jo si la cosa es lubrifica. (Nena, com m'agrada això que diu en Boni. El que hem anat fent fins ara, amb tanta bona voluntat com s'ha pogut, era l'escalfament! (d'aquí els fogots). Ara comença l'espectacle. Haurem de quedar. Anirem a la Boqueria, i ens comprarem un pop. Dels vius)

Clidice ha dit...

marta gràcies guapa :)

SM encara bo, si m'ho diu un científic m'ho creuré. Imprimiré el comentari i el duré com una etiqueta quan vagi a lligar :)

rits si, millor tenir bon humor amb els canvis d'humor :P

Girbén això espero! i que consti que del desglaç dels pols no en tenim cap culpa les dones de més de 45! ^^ (per si de cas)

Sandra si em surt bigoti em moro! :( tu ets un sol, guapa :)

Ángel, ves? si es que no avanzamos! tanta ciencia para estar como en el Neanderthal! ;)

Francesc P., no cal, tinc la mare a prop, o sigui que m'espanto el just :)

Gràcies Lluís, caram! prefereixo estar com estic, en Tutankamon no sembla gastar gaire salut ;P

Ciao Lliri blanc! cal prendre's les coses amb calma i bon humor! Una abraçada per a tu, caminadora! quins paisatges més rebonics que teniu! :)

Boni hahahahahahahaha què bo! si, t'estaves liant :P però té raó el teu estudi ^^ i entre això i la bicicleta ho anirem portant el millor possible ;P Salut guapo :)

Clidice ha dit...

Puigmalet això espero! :) bé, ja procuro marxar de l'habitació quan passa, que m'ha de durar molts anyets el pobre i no vull que se me l'endugui una grip A qualsevol :P

hahahaha SU, salut i hormones! si, cal prendre-s'ho amb calma i sobretot: anar al metge primer, abans que a Internet! :)

glamboy69 gràcies :) era la idea :)

Miquel Saumell potser si que m'ho he de prendre així, ara m'has tocat la "fibra nacional" ^^ Gràcies per comentar :)

Gràcies a tu josep i benvinguda la meva pre-me (que no encara "me") si t'ha fet somriure :)

Aquesta és la base GEMMA: estimar-se una mica. L'autoconsum d'amor no està penat :)

Gràcies Rafel, com ja he dit més amunt: NO EN TINC LA CULPA DEL DESGEL DELS POLS!!!! (és broma :P)

Joan Calsapeu gràcies :) si, em caieu força bé, però no vingueu tots alhora a sopar a casa eh! :) Moltíssimes gràcies, seriosament :)

Francesc M. ups! em ruboritzo! i si, els cabrejos cal reconvertir-los, que cada cabreig "de debò" és una arruga més i ja no em queda pressupost pels liftings :P

LEBLANSKY no va ser cap concessió a la literatura, ho vaig demanar de debó, tot i que, cal dir-ho, el farmaceutic ja "em coneix" :) En honor a la veritat tots els professionals amb els que he topat són la gent ideal per a dur com cal tots aquests processos :) I la veritat és que la majoria d'homes amb alguna neurona instal·lada no en fan cabal. Però és que quan vaig llegir això de què la falta d'òvuls ens feia menys desitjables, vaig flipar en colors! :)

Clidice ha dit...

Huas! matilde més que uns tantus d'oli d'onagra, val més que ens en fotem de tequil·la o qualsevol altre "conservant" ^^ i a la Boqueria hi ha pops vius dels que ens convenen? caxis! i jo sense adonar-me'n! Quedem i m'ensenyes la parada (hihihihihi) :)

Cris ha dit...

Un post magnífic, i crec que m'el guardo, que ja n'acabo de fer 41, jajajajjajaja, m'ha encantat com ho expliques tot, millor que els metges nena :) petons càlids, o no!

Allau ha dit...

De l'arxiu del "disseccionari":

menupausa: restaurant on de nit només es pot menjar a la carta.

Belbo ha dit...

Interessant post per conèixer algú que cita... Gibbon! Bernhard! Com és que no t'havia conegut fins ara?

- assumpta - ha dit...

Mira que la nit es presenta freda i m'has fet agafar calor només de llegir-te!!! je,je.

N'he fet 50 al setembre i fa un aprox. que m'hi trobo en totes aquestes situacions perfectament descrites per tu.

Un post magníiiiiiiific!!!

Ànims Clídice!!!
=)))

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Aquest metge que tens sembla prou bò, doncs et diu la veritat: que no t'hi amoïnis!
Cony, que vell és el món!

Lilith ha dit...

Ei, guapa, avui estàs d'un boníssim insuperable, incomparable, i no sé quans in...ble més hi podríem afegir!

Allò de la teoria del text i el pretext ho vas inventar tu, veritat? Quasevol altra dona del món mundial n'hauria parlat amb les amigues més grandetes o amb la mama i ho hauria solucionat, en canvi tu n'has fet un dels teus millors textos!

Mereixes les més sentides (i una miqueta envejades) felicitacions!!!!!

Lilith

Mercè ha dit...

Exquisida ironia la d'aquest escrit. Podria ser el començament d'alguna novel·la psicològica amb personatge femení (tipus Cames de Seda, de Maria Mercè Roca.
Molts ànims i continua amb eixe gran humor que ens enganxa a llegir-te.
Molts petonets.

Clidice ha dit...

Cris per això estem, per passar-nos informació privilegiada ;P petons ara ja més refrescats :)

Allau huas! no tens "arreglu" :)

Hola Belbo! :) gràcies per venir i comentar :) (i pels elogis, rubor rubor)

50 -assumpta-? vols dir que no te'n poses? presumida! ;P Gràces guapíssima! com què ja no hi ha safarejos (rentadors) ara cal que compartim per aquí :)

hahahaha Xiruquero, ja tens raó ja, és un molt bon metge i el món és molt vell, com el riure :)

No m'envegis Lilith que em ruboritza que algú que escriu tan bé m'envegi. A veure quan et "sueltas el pelu" que ja seria any! :) Un petonàs i gràcies per passar per aquí ;P

Gràcies Mercè, les coses amb ironia i humor entren millor (rodolí, no m'ho tinguis en compte :P). Gràcies i petons :)

Manel Aljama ha dit...

Felicitats.

Has donat en el clau en tocar un tema com aquest. Si bé la dona "en rep" més (servitud a la natura en diuen) en forma de menstruació, menopausa, hosteoporosi, etc... Els homes també en queden servits: pròstata entre d'altres...

L'edat ens arribat a tots i mentre el paio aquell de l'inmortalitat no s'afanyi, ens toca traspassar.

L'important és estar satisfet d'un mateix tal com és i al final de tot poder dir "que me quiten lo bailao"

Una abraçada

Anònim ha dit...

Dona, pel que fa a la descendència directa, podríem dir-ne que ja en tenim...cadascú directament de la part que li pertoca i, tots plegats, cosins entre ells (has endevinat que sóc ton germà?).
D'altra banda, quan parles que en una altra vida voldríes ser home (japonès o no és intrascendent), ja t'explicaré el que vol dir llevar-te cada dia de la teva vida (no sé fins quan durarà) amb la punyetera trempera matinera, que dius "caram quin goig!", però no se'n treu cap efecte positiu.
O sia que, germana, este es uno i no ase falta que dises nada más (mix del Jojan i el Chuster, que m'agrada molt de fer).

Apa, que et vagin anant bé els fogots i, si tens dubtes, pregunta-li a la mare que ja en sap una mica d'això...i recorda'm que li pregunti al pare respecte la trempera matinera, a veure com evolucionaré.

Clidice ha dit...

Gràcies Manel, tots hi hem de passar, però com més bon humor millor :)

Toti, si vols pregunta-li al pare, però jo, de tu, m'esperaria una mica més, que sinó t'agafarà el iuiu huas! huas! huas! (que mala persona que sóóóccccc) Ah! i els reis són els pares! apa, ja ho saps, et fots! :P

Arare ha dit...

Ai quin riureeeeeeeee!!! que aquest no te l'havia llegit!

Doncs nena, jo estic com un gínjol! (genolls a part) i no he volgut prendre res de res, perquè, com diu la Júlia, "això" no és una malaltia, sinó un estat natural en les dones.

El primer dia que vaig tenir un fogot em va venir de nou, algun dia m'animaré a explicar-lo al blog (o no) però vaig engegar a dida a tots els de casa, que es fotien de fred mentre jo m'anava traient roba! llavors vaig veure la llum... començava la menopausa (o la pre-menopausa)

quant a la descendència... jo ja he complert, ep, que consti a les actes! ara ja no em toca a mi!

a més ,té raó el salvadormacip: a qualsevol edat es pot lligar (paraula d'Arare)

;)

Clidice ha dit...

No ho sé Arare també és un "estat natural" morir-se abans per sobrepart o durant el part, etc. (jo mateixa no hagués sobreviscut sense l'artificialitat de la medicina en els dos casos que he parit) Per si de cas, procuraré drogar-me tot el que pugui, que de natural no en tinc res :) Això de lligar m'ho imprimeixo i ho duré cosit al vestit amb un imperdible, per si algun no ho sap ;P (hihihi)

kweilan ha dit...

M'havia perdut aquest superapunt!!!

pratinsky ha dit...

Com gairabé sempre et llegeixo tard, però aquesta entrada m'hagués sabut greu de perdre-la.
Jo de fogots no n'he patit, però et ben asseguro que quan et mal-reconeixes en una fotografía com aquell home del cabell gris, la impressió és "feridora".

Ferran ha dit...

Potser et faltaran òvuls, però per mi seguiràs sent la "meva" Clídice. Jo t'atimu igual!! :-))