dijous, 29 de juliol del 2010

El llibre que m'enduc


Queda molt poc per les vacances i, com sempre, m'enduc un llibre, o dos. Són diverses les circumstàncies que em fan inclinar cap a l'un o l'altre. Si marxo amb la motxilla el pes és la primera característica que contemplo d'un llibre, el pes, la llargària i la possibilitat de ser rellegit. Per això he travessat els Pirineus amb Ciceró i Ovidi, en les edicions de butxaca de La Magrana, primer perquè pesen poc i segon perquè els pots estar rellegint eternament.

Aquesta vegada, però, és de les que he de dur bossa de viatge, que maleta pràcticament no en duc mai, i això vol dir que, si bé puc dur més pes, corro el risc que m'ho perdin, o que se m'oblidi en algun dels llocs on anirem. O sigui que s'imposa una edició econòmica.
Lev Tolstoi

Algú m'ha reptat a llegir Anna Karènina i, sortosament, en tinc una edició molt econòmica, d'aquelles que regalaven amb algun diari. Així que l'Anna viatjarà amb nosaltres fins a la ratlla i en tornarà convenientment llegida. Potser l'acompanyarà El germà Jacob, de George Eliot, ves a saber si no acaben fent una bona parella.
George Eliot

En tot cas, me n'alegro d'endur-me'ls, sobretot perquè he pogut resistir la temptació d'encetar-los. Tots els llibres de "la pila" estan encetats, no me'n puc estar, però aquesta última vegada he fet bondat i n'he llegit un de sol, gairebé en exclusiva. (La veritat és que l'he combinat amb un parell de Camilleris, però estic convençuda que l'autor no m'ho tindrà en compte.)
"No puc viure sempre pendent de mi mateix, construint-me una vida d'heroi, de profeta o de màrtir, no sempre puc ser just, ni equànime, ni tan sols perfecte, mai no puc portar una línia de conducta recta i planificada, no tinc ganes de treballar gairebé mai, sóc covard i desesperat, transcendental i feble. Però no m'he d'avergonyir, he de treure'm del damunt aquest maleït sentiment de culpabilitat. Ja ho sé que arribo fàcilment a la vulgaritat, tinc aquests gustos. Però no puc lliurar una eterna lluita amb tot allò que m'agrada. A la nit somio en festes majors d'estiu i en envelats plens de música. M'agrada ballar al so de les trompetes entre les rialles de les noies i menjar olives, d'aquelles farcides d'anxova, assegut a la terrassa d'un cafè a l'hora de l'aperitiu, els balls de nit i les sardanes els diumenges al matí. Tinc aquestes vel·leitats, no sempre puc ser un ocell d'ales de foc que porta la veritat al bec i vola fidel a l'estrella del sud. Desenganyeu-vos, sovint caic des de les alçades i m'estavello en un carrer solitari, on ningú no em veu. I ploro. No de dolor, sinó de tristesa. O potser per totes dues coses. Alguns cops vull suïcidar-me, però no ho faré mai, perquè aleshores ho perdré definitivament tot. I res és poc, però poc no és res. O a l'inrevés. A més, no podria suïcidar-me encara que volgués, perquè no em deixarien."
Confesso que he doblegat moltes pàgines d'aquest llibre, del qual se n'ha parlat aquí i aquí, però aquesta ha estat, potser, la que m'ha fet més favor, perquè si no fos per les sardanes, gairebé sentia com em parlava un bessó.

17 comentaris:

Eli ha dit...

Jo admiro la gent que s'enduu els llibres de vacances, jo seria incapaç de llegir durant les vacances!!!!

:-D

Sigui com sigui, que tho passis molt be!!!
:-D

Sergi ha dit...

Té gràcia el ritual de triar un llibre per les vacances, jo tampoc no vaig enlloc sense un llibre per llegir. Que segurament després només llegiré en el vol d'anada i el de tornada, però l'he de portar, és una necessitat. Aquest cop m'ha primat sobretot la mida, més que res perquè els de Ryanair no em trinquin, que en són experts. M'emportaré un Murakami en butxaca, que ja estarà començat, això sí.

Francesc Puigcarbó ha dit...

no se m'ha ocorregut mai aixó de triar-los per vacances, anava sempre tan endarrerit que ho agafava a l'atzar, ara ja no sóc comprador compulsiu de llibres, estic cuart, malgrat tot en tinc tres pendents de llegir, bé, dos, vaig encetar (vici meu també) se sabrá tot d'en Xavier Bosch i a la pàgina 20 el vaig deixar - il·legible -

Garbí24 ha dit...

Que se't faci curt el llibre i llargues les vacances i vigila que amb una maleta com la de la foto no crec que et deixin pujar a un avió..

Alberich ha dit...

Jo pujo i baixo de Calella, on hi tenim un pis. A la bossa hi ha "La teranyina" de Jaume Cabré", que ja porta deu o dotze caps de setmana amunt i avall. I no és que no m'agradi, és que entre els uns i els altres, no em deixen llegir res.
Bones vacances!.

Lluís Bosch ha dit...

D'això se'n diu fer-se grans propòsits. Jo m'enduc llibres quan surto, però generalment tornen sense haver estat oberts. Em sento acompanyat amb aquell objecte i sembla que amb això en tingui prou. Si sé que a la maleta hi ha un llibre em sento millor.

Jesús M. Tibau ha dit...

bons companys de viatge

Jesús M. Tibau ha dit...

bons companys de viatge

MARTELL DE REUS ha dit...

No passarà massa temps i probablement t'enduràs algun dispositiu electrònic que et permetrà en dur-te els llibres que vulguis.

Anònim ha dit...

Jo també tinc marcat el fragment que has posat ;)

sànset i utnoa ha dit...

Dur el text que ens escrius. Només pensar-hi se't fa un nus a l'estòmac.

Jo, a l'estiu, llibres d'estiueig, d'aquells que pesen poc i tenen menys suc. Rituàlic, que és un!

*Sànset*

Eduard Muntaner Perich ha dit...

Bones vancances i bones lectures!

Galderich ha dit...

Perquè l'Allau ja ha marxat de vacances sinó t'hagués recomanat en Dickens!

En fi, bones vacances i bones lectures!

Joan ha dit...

Tot un ritual la tria estiuenca. el meu és: Tapes toves, format butxaca, comprat a l'aeroport just abans de sortir i completament desconegut.

He fet tantes descobertes com pífies estrepitoses.

Marta ha dit...

Molt bones vacances amb llibres o sense, el que interessa és una bona desconnexió!

Ximo ha dit...

Mai no havia sentit parlar de l'obra de l'Ullibarri. I pel que veig, serà difícil poder llegir-la.

Gràcies per enllaçar-me.

Salut i bones vacances!

Clidice ha dit...

Hola Eli moltes gràcies :) jo no sé moure'm sense llibres pel món :)

XeXu veig que coincidim, i és que hi ha vicis difícils de deixar. Bé, tampoc cal no? :)

Francesc Puigcarbó ui no, a l'atzar mai, jo els llibres els trio molt, sóc molt maniàtica en això :) Sort que a ningú se li va acudir regalar-me'l el d'en Xavier Bosch doncs :)

garbi24 hehehe, bé, la taula de surf no me l'enduré :) gràcies :)

Alberich està bé La teranyina, però fa tant de temps que la vaig llegir que ni me'n recordo :) Bones vacances per a tu també :)

Lluís Bosch coincidim, si no m'endugués un llibre no estaria tranquil·la :) i tinc moooooltes hores d'avió per llegir :)

Jesús M. Tibau si, jo també ho penso, n'hi ha de nous ;) és clar, però els clàssics donen molt de si :)

MARTELL DE REUS no sóc contrària als e-books, però els viatges ja tenen un no sé que de pretèrit que obliguen a un llibre "com cal" :)

Àgueda què bé! ;) hi ha coses que si algú les ha escrit com cal, qualsevol s'atreveix a tornar-hi no? :) Un beset guapa!

Sànset els rituals són essencials, van amb la lectura i els llibres :) també en llegeixo "per omplir", però aprofito els viatges per llegir aquells que els cal temps, perquè quan ets a les "quimbambes" i t'has d'esperar un munt d'hores, no tens escapatòria ;P

Edu moltes gràcies! igualment si s'escau :)

Galderich ai que no has fet els deures! segueix el link, va ser l'Allau qui em va reptar ;P Bones vacances guapo (i guapa :D i guapes, perdó ;P)

Joan ui! no sé pas si m'atreviria a tant! A tu t'agrada molt l'esport de risc veig ;P

Marta espero que si, que desconnectaré de tot allò conegut, no en dubto vaja ;P

Ximo està descatalogat si. I jo no em perdo un bon blogaire on l'ensumo ;P Bones vacances! :)