dimarts, 6 de juliol del 2010

El sistema "maki" d'escriure apunts al blog i "Una mica de sucre ..." (editat)


La gent solem ser tastaolletes i llegir en una pantalla és cansat. Bé, ja tenim les dues premisses inicials. Ja ho sabeu que visito molts blogs, amb l'excusa de la ràdio vaig començar la meva carrera criminal, i ara ja no me'n puc desenganxar.

I és que les coses són així, fins i tot ara, quan acabo la pàgina d'un llibre, em vénen temptacions de deixar-hi un comentari, ni que sigui curtet i en llapis. Allò de: “m'ha agradat molt ;P”,  i, evidentment, queixar-me si el senyor Stendhal no contesta els comentaris i pensar, desencantada, que és un pet bufat.

Tot i això, reconec que em perdo alguns apunts i d'altres els llegeixo en diagonal només per motius de forma. Hi ha gent molt bona que escriu a la Xarxa, però escrivint bé no n'hi ha prou. La Xarxa té les seves regles, qualsevol medi de comunicació les té, i si bé en un llibre, per exemple, et pots permetre un paràgraf llarg, o un sol paràgraf entre principi i final, en una pantalla d'ordinador és la garantia perquè ningú se'l llegeixi.

"El cervell obvia els detalls, el que vol és una bona història." Jonah Lehrer

En el meu cas, després de diverses provatures, vaig apostar pel sistema “maki”, a l'estil del menjar japonès, a mossegadetes i variat, segurament més influenciada pels guions d'informatius que vaig estar fent durant dos anys. La ràdio et dóna molt la mesura del temps i l'angoixa de “cansar” l'oient, fins i tot se sap quan la gent “desconnecta” encara que t'estigui "sentint".
Imatge d'aquí

Si fem un apunt massa llarg, amb el text sense justificar, sense punts i a part, sense imatge o so, amb un disseny de pàgina poc adequat, sense ressaltar paraules en negreta, amb faltes evidents d'ortografia (ei, jo també en faig, però procuro polir-ho) o amb la lletra Còmic Sans [crítica dedicada a la penya “perquè la Còmic Sans sigui declarada delicte contra la humanitat"], el més segur és que la gent llegiran la primera i l'última frase i para de comptar. Això si els caiem bé, sinó ni l'última no llegiran.

Un blogaire que escriu no és només un escriptor, és també l'editor del seu material, i no ha de perdre de vista mai el disseny del producte ja que estem en un medi essencialment d'imatge encara que no ens ho sembli perquè hi ha lletres.
Extret d'aquí (no té desperdici)

Ah! i la mica de sucre? Doncs bé, quan els meus fills eren petits i els costava acostumar-se a menjar “salat” vaig adoptar el truc d'omplir la cullera i, al davant de tot, posar-hi una mica de petitsuís de maduixa. Digueu-me tramposa, però si voleu un peix, cal posar-hi alguna cosa a l'ham.
(demano disculpes per posar-hi aquest vídeo, però tots tenim un passat)

Aquest apunt el dedico als editors, perquè entenc que la seva és una tasca immensa: la de fer arribar al lector en un format "comestible" la tasca d'uns quants il·luminats que, segurament seran uns genis, però els costa adonar-se que, només amb això, el món no caurà als seus peus.

També el dedico a l'Allau, sense la col·laboració inestimable del qual, no se m'hauria acudit escriure'l.
-----------

Sembla que, poc a poc, se'n van sortint aquests de Blogger. Ara sembla que hi siguin tots, pau i que duri!

29 comentaris:

Vida ha dit...

Tens molta raó. Jo mai hi penso i ja ni parlar del tema de les errades ortogràfiques que aquí sí que em llueixo...però, saps? és que l'acte d'escriure a vegades és tan instintiu, tan de pell...

Allau ha dit...

Tot això que menciones, Clídice, ho tinc molt present. I malgrat tot, de vegades, l'expressió personal requereix altres recursos. Digue'm elitista, però algunes vegades em resisteixo a fer-ho tot per l'audiència i us exigeixo un cert esforç. Una manera de filtrar els lectors, o sigui que tu veuràs ;p

Alberich ha dit...

Crec que el que dius es ben cert. Sovint s'oblida que l'acte de penjar un post és una forma de comunicació.
Gràcies pels consells i els enllaços.
Salut.

Sergi ha dit...

És veritat que trobar-te molta lletra de cop és molt indigest. Com tots, de vegades, quan em trobo la gran parrafada, me'n vaig a un altre lloc. Però amb la gent que em cau bé m'ho llegeixo, així que em passo el dia llegint, vaja.

Per altra banda, jo no sóc massa d'imatges, i menys gratuïtes. Això lligarà amb el que diré a continuació, però a mi m'agrada escriure. Si hi ha una imatge serà meva, i si no, és que cal exemplificar alguna cosa. Posar-la perquè sí... doncs no.

I ara, la meva conclusió. Qui vol un blog perquè el llegeixin els altres? Els blogs són llibertat, no se'ls pot posar normes. És acceptable escriure de cara a la galeria, sí, no es pot criticar. Però jo fujo dels que escriuen de cara a la galeria, m'agrada copsar l'essència. I si escrius per tu mateix, et surt com et surt. Pots escriure un llarg fragment sense punts i sense res, i ningú no et pot criticar l'estil. Que així no escriuries llibres, i què? És el teu blog i fas el que vols. Que no et llegeixen o comenten? Bé, què hi farem. Si tens seguidors perfecte, però si la necessitat d'escriure és teva potser no et cal tant tot això.

Penso que si pretenem posar regles als blogs perdran tota la seva gràcia. Com quan blogger va limitar la llargada dels comentaris. Ja m'explicaràs tu.

Lluís Bosch ha dit...

A partir d'ara posaré més negretes encara, perquè a la cursiva ja li tinc una desmesurada afició, però és que m'agrada tant...

I per cert: hauríem de començar a crear una plataforma cívica per eliminar la Comic Sans, a la qual els meus companys de feina hi sóc molt aficionats i... no la suporto!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

O sigui, més o menys, un bloc pica-pica i adaptat a la millor praxis publicitària. Ho he entès bé?

Príncep de les milotxes ha dit...

L'única que hi és als meus peus ara, en aquests moments, és Jana... un prodigi de superlativa fidelitat. Vols dir que desitgem la dels editors que, de vegades, et miren per sobre del muscle?
Bé, de tot n'hi ha a la casa de la vida. M' ha agradat el teu escrit. Gràcies una altra vegada més per la teua bondat de ser espill.
Et seguiré enlloc.

David ha dit...

Tens tota la raó. Sobretot pel que fa a la brevetat, això de llegir en una pantalla pot arribar a ser pesadíssim! Cal pensar en l'esforçat lector (encara que només sigui un mateix). Salut!

sànset i utnoa ha dit...

Ens has recordat unes "tècniques" bàsiques que són importants.

De fet, abasn de llegir el que tens als nassos, t'ha d'entrar pels ulls.

Jo, l'altre dia, al Dante li vaig comentar el mateix! Anda que no té làbia el tio!

*Sànset*

Francesc Puigcarbó ha dit...

ben vist! es així, a vegades e passa i sposo que a tu també que em surt un comentari massa llarg i penso, no se'l llegiràn...i sol ser així. El sucre (títol del comentari) és important, ha de cridar l'atenció sobre tot de la gent que t'entra per RSS.Quan al que es publica, esti9c amb tu que l'important és el fons mes que a forma, car d'assolir els dos conceptes seria ja l'excel·lència, que per cert l'has aconseguit en el comentari d'avui.
(i no és per fer-te la pilota)

Garbí24 ha dit...

doncs tens tota la raó....doncs de vegades amb el temps just que sempre tenim si veus un post de dos folis....el tanteges una mica i si és molt interessant potser hi tornaràs més tard.....però clar quant hi tornes ja n'hi ha un altre de penjat i s'acumula la feina. De vegades la mida si importa.

Príncep de les milotxes ha dit...

Per segona vegada... he perdut l'anterior comentari... Coses de l'Ipod des d'on t'escric...

Qui diu que volem el món als nostres peus...? L´únic prodigi de fidelitat és Jana, ara sí, als meus peus.
Bé, hi ha d'editors de tots els pals... més simpàtics, secs, amb monyo curt o llepada de vaca. No cal emprar més qualificatius. De tot n'hi ha a la casa de la Vida.

Gràcies de totes formes per la teua bondat de ser espill.
Et seguisc.

maria ha dit...

Molt bon post i molt útil! Es nota que tens les cinc regles ben interioritzades :)

Brian ha dit...

Si noia, aquestes galetes a palo seco, que no tiren ni amunt ni avall, costen de pair. Ara que quan et posen 3 o 4 vídeos de mitja hora cadascun, per molt ben maquetats que estiguin... En fi, que com que sempre anem escopetejats, tot és mal que mata.
Però jo crec que, comptat i debatut -i donant per descomptat que escrivim perquè ens llegeixin- el que no podem fer és angoixar-nos per si el hipotètic lector arribarà, o no, al final; si no hi arriba... pitjor per ell!

Ferran Porta ha dit...

El cert és que, malgrat fer un post força llarg, has aconseguit fer-me mantenir l'interès fins al final. Tú sí que en saps, què caram!

PS: el comentari al puto crack m'ha encantat.

Anònim ha dit...

Això enllaça amb el que vas comentar el darrer programa de ràdio. Algun cop intento escriure menys, però és tal l'afany d'argumentar que algunes vegades em qeuda més llarg del que voldria! Però, en fi, primo més l'argument encara que quedi un pèl més llarg. des que ho vaig sentir, la veritat, que hi penso!

lolita lagarto ha dit...

Vaja quin tinglado de maki que hi ha avui, m'agafo un sushi- maki de salmó!
i trio salmó no per casualitat, doncs ,com el salmó avui nedaré entre dues aigües, és a dir, blog lliure estil Xexu ,però també cal que es llegeixi el que s'escriu perquè sinó per què escriure?

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Tinc el mateix problema que expliques tu amb blogger i... em quedo més tranquil veient que no sóc l’únic. Ara veig que al meu blog han aparegut alguns dels comentaris que no havien sortit aquest matí, però no tots. Massa “baratu” això del blogger, si fos de pagament ara podríem trucar tots al 905 de torn i com a mínim dir-los el nom del porc.

Clidice ha dit...

sembla que ara si, oi?

Rafel ha dit...

He llegit el post fins el final.
Ara bé amb les voltes que li donaré i la calor que fa semblaré a la nit una centrifugadora.

;-)

Antoni Casals i Pascual ha dit...

Estic d'acord en que les formes són gairebé tan importants com el contingut. Ja ens hi podem esforçar que, si els textos són desmesuradament llargs o la seva forma és caòtica, ningú no els llegirào com a molt i passarà els ulls per sobre sense parar-hi atenció.
Ara bé, expresso la meva protesta davant els intents desconsiderats d'eliminar la lletra Comic Sans. Jo faig servir la Comic Sans MS al meu "altre" bloc" i n'estic molt content i m'hi trobo molt a gust, encara que això em costi perdre "clientela".
Per cert que també dissenteixo de qui es pensa que només escriu per ell mateix. Jo ho vaig fer durant molt temps:llavors guardava el que escrivia en un calaix. Quan vaig pensar que volia compartir-ho vaig mirar de donar-hi sortida, ja fos a través dels blogs, ja fos a través de la publicació en paper. Si tant se me'n donés, no escriuria en un mitjà accessible com aquest.

Clidice ha dit...

Després d'aquest dia caòtic, de poc serveixen els consells sobre com bloguejar més o menys malament si la plataforma fa el ruc. Què hi farem!

Vida bé, això va a estils suposo. Jo escric poc i difícilment ho faig a raig. De tota manera tu tens la precaució de moderar la llargària i com què la història sol enganxar ;)

Allau elitista. Ei! tu m'has dit que t'ho digués eh! En el teu cas em veig temptada a perdonar-te, però només perquè ets el nen mimat, que consti ^^

Alberich tots aprenem dia a dia, jo mateixa n'he aprés molt, d'una angúnia inicial he començat la recerca i déu n'hi doret el que he après :)

XeXu em sembla perfecte que facis el que vulguis, per això mantenim aquesta parcel·la de llibertat, però no em sembla bé que menystinguis la "galeria" que dius. Si fem un blog és per ser llegits, sinó en tindríem prou d'escriure en un paper i desar-ho en un calaix no trobes? i si acceptem comentaris és perquè desitgem ser llegits també, per tant, alguna cosa els devem als lectors. Vaja, és així com ho veig jo :) Si més no els devem no fotre'ls la vista enlaire :)

Lluís Bosch la cursiva amb mesura, que despista molt la vista ;) Sobre la plataforma, en parlem, hauríem de fer com els cinemes, rotllo multisales, tu i jo, perquè tenim munió de Plataformes per crear hihihi :P

Xiruquero-kumbaià no entenc el teu comentari, em sembla que no és això el que jo he dit. Evidentment si tu ho has entès així vol dir que he fracassat en el meu intent de comunicació. Em sap greu.

Príncep de les milotxes gràcies, i els editors imagino que n'hi ha de tot, en conec un que és molt simpàtic :) però, és clar, jo mai he pretés que em publiqués res, serà per això ^^ Una rascada a la closca a la Jana de part meua :)

Clidice ha dit...

David jo entenc que una pantalla d'ordinador està parida per la imatge, no per ser llegida, aleshores llegir-hi és feixuc. Un blog no és un llibre i això no ho fa ni bo ni dolent, és una altra cosa, malgrat que molta gent ho faci servir com a tal i no passa res tampoc :) Salut i eurus! ;P

Sànset oi que si? ara que ja li ho vaig dir, Dantillu que l'infern mola més que el cel eh! ^^ ara el tio, passant. Pfffff, autors!! ;P

Francesc Puigcarbó gràcies guapo! i més venint d'algú com tu que això de la presentació ho té més que estudiat, és tot un elogi :)

garbi24 hahahaha tu ho has dit, gairebé sempre: la mida importa. I és per això que dius tu: el lector de blogs, majoritàriament, no és algú que s'assegui en una butaca d'orelles, al davant de la llar de foc i amb una pipa als llavis. Solem ser gent apressada, quan tenim temps ja agafem un llibre :)

maria si, les hi tinc d'interioritzades, ara només em falta saber de què coi parlar ;)

Brian bé, estic d'acord amb tu gairebé en la seva totalitat. És evident que hi ha blogs per tot i per a tothom, aquesta casa, per exemple, pretén arribar a un públic ampli sense menystenir la seva intel·ligència. O sigui que dono per suposat que hi haurà gent que passarà de tot, gent que ni entrarà, gent que dirà "quina merda" ... però forma part del show. Hi ha blogs temàtics que no requereixen de tanta tècnica, però s'agraeix, la veritat :)

Clidice ha dit...

Ferran merci maco! i sobre el puto crack, tu et creus que no m'ha contestat? znif ;P ah! i d'això tu en saps molt, que són tècniques derivades del periodisme :)

Albert B. i R. reconec que la forma és una obsessió per a mi, potser perquè a més de llegir, m'agraden els llibres, m'interessen les edicions. No és res més que traspassar el neguit del paper a un altre medi i adequar-lo. :)

lolita lagarto tu ho dius: si no escrius per ser llegit, per què ho publiques? a mi no em fa cap vergonya dir que m'agrada que em llegeixin, potser perquè aquest blog està més pensat com una conversa que no pas una exposició d'obra, d'altra banda pràcticament inexistent. :)

Miquel Saumell xxxxxt, que encara ens vindran amb la factura ;) sembla que ja s'ha solucionat, tot i que el comptador de comentaris no. Res és perfecte :)

Rafel i ara home! dorm ben tranquil :) al cap i a la fi aquests rumiaments no són res que no fem tots cada dia oi?

Antoni Casals i Pascual amb permís, i sense ànim d'ofendre, gairebé em sembla entranyable la teva defensa d'aquest engendre que és la Comic Sans. Fins i tot et defensaré davant el tribunal sumaríssim de la Lògia anti-Comic Sans perquè no se t'apliquin els correctius que mana la llei. Si li dius això a un tipògraf t'assassina, segur :( Bromes a banda, tu ho dius: si publiquem és per ser llegits. Cal ser honestos no? No passa res :)

LEBLANSKY ha dit...

No puc estar més d'acord amb tu quan dius que un blocaire ha de ser també un editor i alhora un maquetador (això no ho dius literalment, però afirmes que "ha de tenir cura del disseny"). Penso que és indispensable en una eina pública com és un bloc. I a més, crec que una bona part dels veinat blocaire aprova amb escreix tant pel que fa al contingut com a la forma, i crec que un dels motius és la interacció, que a nivell d'edició no és explícita, però sí evident. Aprenem uns dels altres, amb un feedback continuu, i això és genial.

Montse ha dit...

M'agradaria saber què li passa a tothom amb la Comic Sans perquè no ho entenc, a mi m'és indiferent, la lletra que es faci servir, de veritat!

però explica-m'ho, sisplau, porfa, per favore, s'il vous plait!

Clidice ha dit...

LEBLANSKY sabia que sobretot tu ho veuries clar, no és estètica, és edició, és comunicació. Pensar el contrari és creure que, quan parlem, només valen les paraules. Ara imagina't quina credibilitat tindria la Commedia en Comic Sans, un drama! i dolent! ai :) Ah! i de tu se n'aprén molt i molt :)

Arare algun dia t'ho explicaré ;) espero fer-ne un apunt però he de recopilar dades dels experts :) I la lletra importa, i molt! :)

Comtessa d´Angeville ha dit...

jo no li donava massa importància al continent (al contingut pos tampoc) però xè, entre tu i l'Allau... estic per posar-me a fer obres en casa!

Clidice ha dit...

Missenyora la Comtessa al vostre castell poques obres li fan falta, que les gales són les paraules :) aneu amb compte :)