dimecres, 25 de març del 2009

Paraules mentideres, pensaments equivocats (civilització equivocada?)

Immutable, invariable, sòlid, immodificable, constant, permanent, inalterable, incanviable, immòbil, estable, durable, perpetu, immortal, imperible, sempitern, etern, perenne, perdurable, indefectible, infinit, evitern, eternal ...


Objectivitat, realisme, imparcialitat ...


6 comentaris:

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Suposo que com a paraules són necessàries tot i que facin referència a conceptes inexistents.. Però ignoro si es poden trobar equivalents en tots els idiomes. Segurament a llenguatges orientals algunes d’elles no hi són.

A mi em fan molta gràcia els periodistes que van de “periodistes objectius” o la gent que reclama “objectivitat” i “imparcialitat” als periodistes. Una cosa és no manipular amb dades falses la realitat, però ser objectiu i imparcial és impossible i el periodista que no se n’adoni d’una cosa tan elemental és que és un mal periodista. Tot s’explica en funció d’un punt de vista, això és inevitable. La funció del bon periodista precisament hauria de ser seduir-nos amb la seva subjectivitat intel·ligent a l’hora d’explicar-nos el que passa pel món, cosa molt diferent d’intentar manipular-nos.

Clidice ha dit...

En aquesta nostra cultura, la dels borratxos de paraules, aquestes tenen el mateix efecte que té l’aigua al damunt de la pedra, que l’afaiçona i la poleix amb els anys, de tal manera que, si la comparéssim, poc s’assemblaria a l’original.

Hi ha paraules perfectes, que designen coses reals: arbre, sol, lluna, vent, llum, aigua... Hi són en tots els idiomes, són les paraules de les coses, de les idees de les coses, i no és que ara em posi pre-socràtica.

Hi ha paraules, però, que existeixen per designar allò inexistent. Existeixen per antonímia, perquè el que si que existeix és justament la paraula contrària.

Curiosament, els humans, si més no els de la nostra civilització, ens hi aferrem obsessivament. Necessitem creure que el que ens convé és “tendir a l’objectivitat”, que l’amor sigui “etern”, l’univers “infinit”, que tot sigui immutable, invariable, sòlid, immodificable, etc., i expressem també aquesta idea de forma retroactiva: “això ha estat sempre així”.

Quan tots sabem que: res és per sempre.

Lluís Bosch ha dit...

Em sap greu però afegeixo un comentari crític: els adjectius de la llista són equivocats quan els apliquem a les coses humanes. Quan creiem que som iguals que l'univers. Nosaltres no som ni infinits ni eterns. Però l'univers podria ser-ho, encara que ens molesti. Hi podria haver coses infinites més enllà de nosaltres. Com que ens dol, ens atorguem aquestes característiques perquè ens agradaria.
De tota manera, no totes les civilitzacions (o cultures) de la terra ho veuen igual, i algunes són més modestes -i no inferiors. Els homes i les dones es moren, les ideologies s'acaben, les religions desapareixen. Però la resta queda: això és el que molesta l'ego, crec jo. Siguem una mica més humils, perquè els dinosaures (que sembla que tingueren economia ni polítics ni bisbes) van durar milions d'anys. Molts més dels que sembla que tindrem nosaltres. Però mai no se sap. És la incertesa -nostra- el que no podem suportar. Res més.

Clidice ha dit...

No et sàpiga greu Lluís, ans el contrari. No pretenc mai sentar càtedra de res, senzillament encetar el diàleg. :)

Això de l'univers seria interessant que algun físic ens ho aclarís, perquè si és cert que encara s'està creant vol dir que sí que té un límit.

És evident, però, que els europeus som víctimes de les paraules i que ens motiva més l'antonímia de la realitat que la realitat mateixa.

Crec que això de l'ego ens ho hauríem de fer mirar, perquè m'ensumo que està a la rel d'aquesta nostra societat patriarcal i forassenyada ...

(deixo punts suspensius, perquè no afirmo, especulo. Per a mi el món té més preguntes que respostes i, com les cireres del cistell, les unes et duen a les altres)

Isabel de Yzaguirre ha dit...

Hola, Montse:

feia força que no entrava pel teu blg -manca de temps, que no d'interès, t'ho asseguro. Tansols dir-te que m'agrada molt el nou aire que li has donat -fotografia, vídeos etc. El contingut segeuix essent impecable, com sempre.
És un plaer llegir-te.
I quants seguidors i comentaris, nena!
:)

Clidice ha dit...

Gràcies Isabel :) la gent sou molt amables :)