en una tira de paper de vàter a les cinc de la matinada
voldria tenir un jo individual
desvinculat
ferotge
un jo nounat
sense escriure
per poder esdevenir un TOT
i marfondre'm en la massa
en un acte de religiositat extrema
que m'aterra
Aquest acte de jo individual que reclama el jo poètic s'ha aconseguit. Fer un poema sobre paper higiènic és una acte individualíssim, intransferible. A més a més, ple de dobles lectures interessantíssim. Salut i Terra
Si tens un jo ja és individualitat però el que no entenc és perquè vols fundir-te en la massa si el que vols és ser tu? Supose que això és el que passa per escriure en segons quins llocs a les sis de la matinada. Tampoc passa res.
Amb el cervell mig adormit, la consciència esvanida i un bocí de paper en rotlle mira tu el que es pot fer. Després un cop desperts necessitem hores i hores per a fer quatre ratlles ben posades...
Has pensat en fer-n'hi un copyrigth???? M'encanta, una bona manera de fer profitós cert "temps" d'altra banda que ens és ben necessari com el respirar! Un petó, bon post, com sempre :)
Per un moment m'ha fet por de què el suport enteranyinés el missatge (ja no dic que fos al·lusiu a tota intenció poètica). I ja t'ho dic. Ves quina connexió universal has establert a la comuna! Ahir feia 800 anys de la mort del gran poeta Rumi i els teus versos no són gens lluny del seus... Extraordinari de debò!
Uff, jo a la matinada (i menys a les 5) em prohibeixo escriure perquè el que puc arribar a posar és molt conduntent, com t'ha passat a tu. He tingut més d'un ensurt amb textos redactats a altres hores... surt la visceralitat!
A vegades hi ha més poesia en un fragment de paper higiènic que en tres assajos junts. Minimalista. Breu. Concís. Un bon exemple que la poesia no només es troba en els llibres de poesia.
Striper no n'hi ha que presumeixen de fer contractes en un paper de bar? ;)
Gràcies Francesc M. :) Salut i Terra :)
poesiaula, Isabel :) hi ha hores en què em temo que no habitem al mateix univers que la resta del dia :)
Gràcies garbi24, no, no era després de cap sopar d'empresa :)
Hola rokins :) com li dic a la poesiaula, hi ha més universos :D
Gràcies Carme, quan no es té son, s'acaben dient parides :P
Testenguaret un jo individual? no pas, massa gent intervenen en el meu jo :) però bé, potser si que en aquelles hores ... ;)
A vegades, a aquesta hora Arare, quan ja no aguantes més el pipí, em pregunto si no tindré alguna próstata encoberta :P
LEBLANSKY gràcies :)
Sandra, merci guapa :) s'agraeix l'apreciació venint de qui ve :)
Són unes hores estranyes les de l'insomni Lluís, i amb els anys, més :)
Francesc P. dormir si pots i no tens algun fogot que un altre. Gràcies per l'apreciació :)
Naaaaa Cris el copyrigth és pels artistes, "lu" meu és gratis total :) gràcies :)
Met i sempre has de tenir un boli a mà :P sort que en certs llocs es fan sudokus i sempre n'hi ha :P
Girbén té mira, ara m'he posat vermella :P
I ho trobes malament Galderich? no tot el que escric de matinada és "publicable" però bé, aquest he pensat que era mínimament acceptable :)
Olga m'has fet fer un panxó de riure :D Ai en Pitarra, que poc aprofitat que està ara! :)
Gràcies Gabriel, em fa feliç que t'agradi :)
vpamies camonuuuu tu :P algun dia m'hauré d'escanejar la mà, jo escric on sigui :) però una llibreta al coll no me la penjaré mai, que una té un cert sentit de l'estètica :D
No ho trobo malament, és més, a vegades és necessari. El que em passa és que després haig de retallar moltíssim perquè em surten les idees més salvatges dites sense matisos...
Doncs és una llàstima Galderich, però bé, sol passar que ens adscrivim al políticament correcte en ares de la pau domèstica, social ... Perquè, és clar, si ho escrivim acabaríem publicant-ho oi? ^^
22 comentaris:
Coi millor no demanar que feies amb el paper de water a la ma , crec que ja ho se. Apa tinguis bon dia.
Aquest acte de jo individual que reclama el jo poètic s'ha aconseguit. Fer un poema sobre paper higiènic és una acte individualíssim, intransferible. A més a més, ple de dobles lectures interessantíssim.
Salut i Terra
ai!... els universos paralels... (segons l'hora, el moment, el paper, els mots que ens ronden).
Que tingueu bon dia.
isabel
Si no era despres del sopar d'empresa...deunidó quina genialitat creativa, sobre un suport tant poc estable.
Joder! quina força, quina passió!
A les 5 de la matinada apareixen altres jo que portem dins... ;-)
Salutacions!
ostres! A les cinc de la matinada, nena, quin poema més xulo... preciós! Quina creativitat a aquestes hores!
Si tens un jo ja és individualitat però el que no entenc és perquè vols fundir-te en la massa si el que vols és ser tu? Supose que això és el que passa per escriure en segons quins llocs a les sis de la matinada. Tampoc passa res.
d'això... quan em llevi a fer aquell pipí que ja no puc aguantar fins al matí (sort que no tinc pròstata) jo també ho provaré...
;)
Salut, xula!
L'hora i el suport ja són poètics, però el missatge són les teues paraules, i arriba.
Eis companya!
Un sentiment a raig!
que no vull situar en el contexte...
Molt bo!
:)
Amb el cervell mig adormit, la consciència esvanida i un bocí de paper en rotlle mira tu el que es pot fer. Després un cop desperts necessitem hores i hores per a fer quatre ratlles ben posades...
gairebé tot el que voldries ser apuntat en aquest paper de WC ja ho ets i/o ho tens, només que al matí potser ho oblides. La nit esta feta per dormir.
Has pensat en fer-n'hi un copyrigth???? M'encanta, una bona manera de fer profitós cert "temps" d'altra banda que ens és ben necessari com el respirar! Un petó, bon post, com sempre :)
La inspiració apareix sempre quan menys t'ho esperes.
Per un moment m'ha fet por de què el suport enteranyinés el missatge (ja no dic que fos al·lusiu a tota intenció poètica).
I ja t'ho dic. Ves quina connexió universal has establert a la comuna! Ahir feia 800 anys de la mort del gran poeta Rumi i els teus versos no són gens lluny del seus... Extraordinari de debò!
Uff, jo a la matinada (i menys a les 5) em prohibeixo escriure perquè el que puc arribar a posar és molt conduntent, com t'ha passat a tu. He tingut més d'un ensurt amb textos redactats a altres hores... surt la visceralitat!
" El cagar treu sens perill
els humors pel cos dispersos.
"¡Vull paper!" "Aquí n'hi ha de versos-
d'en Muntaner i Altadill..."
Serafí Pitarra ja ho escrivia.
*
A vegades hi ha més poesia en un fragment de paper higiènic que en tres assajos junts.
Minimalista. Breu. Concís.
Un bon exemple que la poesia no només es troba en els llibres de poesia.
No hi ha com tenir una llibreteta (de butxaca) que t'acompanyi a tot arreu.
Ara, al vespre i amb pijama (o sense)... potser l'hauries de dur lligada al coll com els gossos San Bernat fan amb l'ampolla de licor. :-)
Striper no n'hi ha que presumeixen de fer contractes en un paper de bar? ;)
Gràcies Francesc M. :) Salut i Terra :)
poesiaula, Isabel :) hi ha hores en què em temo que no habitem al mateix univers que la resta del dia :)
Gràcies garbi24, no, no era després de cap sopar d'empresa :)
Hola rokins :) com li dic a la poesiaula, hi ha més universos :D
Gràcies Carme, quan no es té son, s'acaben dient parides :P
Testenguaret un jo individual? no pas, massa gent intervenen en el meu jo :) però bé, potser si que en aquelles hores ... ;)
A vegades, a aquesta hora Arare, quan ja no aguantes més el pipí, em pregunto si no tindré alguna próstata encoberta :P
LEBLANSKY gràcies :)
Sandra, merci guapa :) s'agraeix l'apreciació venint de qui ve :)
Són unes hores estranyes les de l'insomni Lluís, i amb els anys, més :)
Francesc P. dormir si pots i no tens algun fogot que un altre. Gràcies per l'apreciació :)
Naaaaa Cris el copyrigth és pels artistes, "lu" meu és gratis total :) gràcies :)
Met i sempre has de tenir un boli a mà :P sort que en certs llocs es fan sudokus i sempre n'hi ha :P
Girbén té mira, ara m'he posat vermella :P
I ho trobes malament Galderich? no tot el que escric de matinada és "publicable" però bé, aquest he pensat que era mínimament acceptable :)
Olga m'has fet fer un panxó de riure :D Ai en Pitarra, que poc aprofitat que està ara! :)
Gràcies Gabriel, em fa feliç que t'agradi :)
vpamies camonuuuu tu :P algun dia m'hauré d'escanejar la mà, jo escric on sigui :) però una llibreta al coll no me la penjaré mai, que una té un cert sentit de l'estètica :D
No ho trobo malament, és més, a vegades és necessari. El que em passa és que després haig de retallar moltíssim perquè em surten les idees més salvatges dites sense matisos...
Doncs és una llàstima Galderich, però bé, sol passar que ens adscrivim al políticament correcte en ares de la pau domèstica, social ... Perquè, és clar, si ho escrivim acabaríem publicant-ho oi? ^^
Publica un comentari a l'entrada