Aquest dia, el senyor Galderich i el senyor Leblansky penjaven al seu blog Galeria d'Imatges una nina d'aquelles retallables, però lluny de la candidesa dels nostres retallables infantils, aquesta era una nina "adulta". Automàticament vaig pensar en una nota que tenia a "pendents" sobre una artista i ciberfeminista digital, a la que vaig seguir força en un temps, sobretot per les seves versions de jocs i el seu tractament del gènere, el masclisme i la violència. L'obra en la que em van fer pensar és la següent:
"Luckykiss__xxx” (2000)L'autora, Anne-Marie Schleiner, fa una incursió en un joc existent el KISS, molt popular al Japó. Kisekae en japonès vol dir “canvi de roba”. Amb l'estructura de les clàssiques nines de paper retallables i les distintes robes amb les que hi havia possibilitat de vestir-les i amb l'estètica dels dibuixos del manga, al 1991 el programador Dov Sherman crea DirectKISS per a KISS (Kisekae Set System), amb MS Visual C i DirectX aconsegueix un interface que permet a l'usuari utilitzar aquest joc lliurement a la Xarxa.
La interacció amb l'usuari és senzilla. Els dispositius d'accés són el teclat i el ratolí i el joc es comunica visualment i amb so. Un cop dins KISS hi ha el menú en un format clàssic de Windows que permet accedir als arxius, ampliar i reduir les imatges, activar i desactivar so, guardar arxius i als distints “armaris” de cada imatge.
Cada conjunt es dóna amb distintes pàgines o “armaris”, la nina a cada pàgina té un o varis conjunts diferents de roba. Quan l'usuari obre una nova pantalla apareix totalment vestida, l'usuari primerament l'haurà de despullar en un teòricament innocent “striptease” per a poder interactuar amb el joc, tornar-la a vestir mitjançant noves peces de roba i complements disponibles. Malgrat tot hi ha un element “frustrant”: la roba interior normalment no es desenganxa del cos. Pensem que aquest joc canalitza un instint eròtic molt simple en la infantesa però ja més elaborat en l'adolescència.
La planitut és la característica d'aquesta obra. Un cop nu, el cos és una decepció, no hi ha més interacció, no hi ha més plaer. Es tracta, doncs, d'anar vestint i desvestint. Segons Schleiner “KISS simplement fa explícita la sensual interacció entre l'usuari i l'ordinador , un quadre obsessiu de la relació entre la cultura i les seves eines tecnològiques”.
Curiosament l'autora ens fa observar que els qui més utilitzen KISS són homes. Aleshores, què hi fan els nois “jugant a nines?” Per a la nostra cultura tradicional els nens que juguen amb nines i vestits de nines posen en “perill” la seva masculinitat. “Com un procés de la cultura, KISS és un fenomen híbrid, mutant més enllà de la problemàtica de les dicotomies Oriental i Occidental, Japó i Amèrica”.
Al ser un programari lliure diversos net-artistes hi fan les seves aportacions, basades la majoria en l'estètica manga i en les quals es qüestiona l'erotisme implícit del joc, l'explícit que fan present, el paper sempre submís de les dones en aquesta hibridació cultural, la qüestió de la identificació del gènere, homosexualitat i masclisme ...
Navegant per l'obra vaig recordar algunes obres clàssiques en un detall essencial: l'espectador masculí. Salvant totes les distàncies respecte al medi, en tots els cassos hi trobem un objecte, majoritàriament femení, que és observat per a un mascle. En aquest últim cas amb una certa interactivitat, ja que el mascle decideix en quin estat de nuesa està la dona observada, o a quin tipus de suposada perversió sexual s'ha de sotmetre. Igualment s'experimenta amb l'ambigüitat sexual en un dels cassos “Kissme” on el protagonista, un home es pot sotmetre únicament a un procés de feminització i de sado-masoquisme.
Advertiment: Per jugar a luckykiss_xxx cal ser major d'edat. Si no ho ets no hi pots entrar.
Cada conjunt es dóna amb distintes pàgines o “armaris”, la nina a cada pàgina té un o varis conjunts diferents de roba. Quan l'usuari obre una nova pantalla apareix totalment vestida, l'usuari primerament l'haurà de despullar en un teòricament innocent “striptease” per a poder interactuar amb el joc, tornar-la a vestir mitjançant noves peces de roba i complements disponibles. Malgrat tot hi ha un element “frustrant”: la roba interior normalment no es desenganxa del cos. Pensem que aquest joc canalitza un instint eròtic molt simple en la infantesa però ja més elaborat en l'adolescència.
La planitut és la característica d'aquesta obra. Un cop nu, el cos és una decepció, no hi ha més interacció, no hi ha més plaer. Es tracta, doncs, d'anar vestint i desvestint. Segons Schleiner “KISS simplement fa explícita la sensual interacció entre l'usuari i l'ordinador , un quadre obsessiu de la relació entre la cultura i les seves eines tecnològiques”.
Curiosament l'autora ens fa observar que els qui més utilitzen KISS són homes. Aleshores, què hi fan els nois “jugant a nines?” Per a la nostra cultura tradicional els nens que juguen amb nines i vestits de nines posen en “perill” la seva masculinitat. “Com un procés de la cultura, KISS és un fenomen híbrid, mutant més enllà de la problemàtica de les dicotomies Oriental i Occidental, Japó i Amèrica”.
Al ser un programari lliure diversos net-artistes hi fan les seves aportacions, basades la majoria en l'estètica manga i en les quals es qüestiona l'erotisme implícit del joc, l'explícit que fan present, el paper sempre submís de les dones en aquesta hibridació cultural, la qüestió de la identificació del gènere, homosexualitat i masclisme ...
Navegant per l'obra vaig recordar algunes obres clàssiques en un detall essencial: l'espectador masculí. Salvant totes les distàncies respecte al medi, en tots els cassos hi trobem un objecte, majoritàriament femení, que és observat per a un mascle. En aquest últim cas amb una certa interactivitat, ja que el mascle decideix en quin estat de nuesa està la dona observada, o a quin tipus de suposada perversió sexual s'ha de sotmetre. Igualment s'experimenta amb l'ambigüitat sexual en un dels cassos “Kissme” on el protagonista, un home es pot sotmetre únicament a un procés de feminització i de sado-masoquisme.
11 comentaris:
Un altre manera de posar-nos...calens? El que encessitem es maneres de refredar-nos....;)
Més tard, m'ho miro amb detall, que això promet.
Molta informació, i molt interessant.
Com l'Allau, així que tingui una estona entraré.
Gràcies, Clidice: és interessantíssim!
jo havia jugat a nines de retallar, de petita i m'ho havia pasat molt bé! fins i tot me les feia jo. Les dibuixava, retallava, els feia vestits... em sembla que vaig equivocar la professió, m'hauria d'haver fet dissenyadora, jejeje...
Estimada Clídice, d'entreteniments no te'n falten, pel que veig. I et maneges per la xarxa com peix a l'aigua sense xarxa.
A mi les nines no m'han agradat mai, sinó els cavalls, em sembla que ho vaig escriure en algun lloc. Ja veus que no en retallo gairebé cap... Deu ser per allò que tots tenim d'ambigu.
De totes maneres gràcies per les adreces.
Ha, ha... me n'alegro que la il·lustració que va penjar en Leblansky t'hagi portat a altres llocs mentals i virtuals!
Jo sóc incapaç d'entrar en aquests llocs que proposes perquè no m'entenc amb el que diuen i l'estètica manga... no és el meu fort.
Molt bona anàlisi, i al damunt amb enllaços excel·lents. Especialment a "espectadr masculí"... chapeau.
Ja et faré arribar un retallable de Jesucrist crucificat, imprescindible. Pots vestir-lo de sado, d'astronauta, de drag queen...
Bé garbi24, espero que a més serveixi per reflexionar una mica :)
Allau amb calma, no hi pateixis :)
Agnès S. no cal córrer, això no es mourà :P
Arare jo feia el mateix! les nines de compra tenien el cap massa gran i es trencaven massa sovint. A més jo feia vestits més xulos :)
Hola Olga Xirinacs, jo també adoro els cavalls i se m'accelera el cor quan passa algú cavalcant prop meu, cosa força habitual en aquest poble on n'hi ha tants :) Això de les nines, però, és un món d'allò més xocant. No pas pel joc en si, que poc que m'hi enganxaria ara, sinó per tota la qüestió social que arrossega :)
Galderich m'encanta quan et fas l'analfabet digital, gairebé sembla de debò :D
Gràcies Lluís, de fet és un extracte d'un treball que vaig fer a Art Digital. Estic especialment conteta que hagis apreciat "l'espectador masculí", sabia que hi hauria pocs comentaris, i em preguntava si algú hi arribaria :) Espero aquest Jesucrist en candeletes :)
Em sembla que els de luckykiss hauran observat des d'ahir un anormal increment de descàrregues procedents de "països de parla catalana" del seu "viewer". Llàstima que els surti spain a l'informe de visites.
:O I que després no diguin que als homes no els hi agrada jugar amb nines... Al marge de bromes, comparteixo la teva reflexió.
Jo afegiria que, tractant-se del Japó, és més un altre joc inventat per homes i per demostrar que l'home hi està “a sobre”. Si no hi estàs d'acord, només cal mirar les nines robot amb pell similar a la humana i pes també com una dona. Sort que estem al 2010 perquè sinó, seria un robot submís. L'han hagut de deixar que pensi i respongui com una amb la seva cultura i auto-estima. No m'estranyaria gens que comencin a sortir versions “obeïx cegament”...
MARTELL jo tinc allotjat el blog a l'Illa de Montserrat ^^ (no he mirat si surto d'allí :P)
Manel Aljama les reflexions sobre la sexualitat i el domini són essencials pels artistes actuals. Malauradament, al món, la majoria de dones són tractades com robots submissos, el que passa aquí, i no pas a tota la societat, no és paradigma de res.
Publica un comentari a l'entrada