dijous, 15 d’abril del 2010

Tambors

només pels malalts de la percussió, entre els que em compto


14 comentaris:

MARTELL DE REUS ha dit...

Jo també sóc un malalt de la percussió. En el meu cas la patologia me l'ha provocat el col·lectiu de conductors de vehicles tunnejats que té per costum trobar-se al costat de casa i que NO tenen per costum escoltar Catalunya Música en els equips de música dels seus autos.

Allau ha dit...

Ajjj, la plaga dels solos de bateria!!! I jo que em pensava que els havíem enterrat als anys 70.

Montse ha dit...

uauuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!

una altra malalta dels "cops"

i és que se me'n va el cosssssss

Salvador Macip ha dit...

Com l'Allau, jo no suporto els solos de bateria (i mira que m'agrada la música dels 70!). Has d'estar molt col·locat per aguantar el Bonham fotent-li 15 minuts al Moby Dick. Ara, els duets Collins/Thompson són una altra cosa. Categoria a part.

Lluís Bosch ha dit...

És veritat que aquest Collins és tot un fenomen, i recordo també solos del Nick Mason, però vaja, jo tampoc no puc amb aquestes coses... Massa abstracte per mi, la percussió.

Garbí24 ha dit...

Això es millor que el pim pam del Guti....... per molt de trós

Barbollaire ha dit...

Collins i Thompson, que bons!!!

Jo també sóc un fan de bateres i percutes!

Mira si en sóc que tinc un fill que, si no passa res, aquest any entrarà al Conservatori Superior per cursar els estudis de percussió...

;¬)*

Galderich ha dit...

Per les meves migranyes és el millor...!

en Girbén ha dit...

Ai Clidi, quin greu... És que al Collins ni de lluny, ni fluixet...
Millors són els timbalers d'aquí: dels veterans, al Quico Samsó no te l'acabes; d'entre les joves realitats, a l'Arnau Sala dels Bèstia Ferida no l'atura ningú.

pratinsky ha dit...

Clidi, que t'estàs quedant anquilosada amb aquests "vejestorios"
T'envio un bocí de cel :))http://www.youtube.com/watch?v=alF8HEYYHt4&feature=related

Joana ha dit...

Malalts de blogs, de percussió...jejeje que bé ser malalts així!
A mi també em fan moure el cos!!!

Minnie ha dit...

M'agrada Clídice!després d'uns quants anys al costat d'un "malalt de bateria" hi acabes trobant el gustillo i tot!

Clidice ha dit...

home MARTELL DE REUS no és ben bé el mateix :) no m'estranya que n'estiguis una mica fins al capdamunt :)

Allau als 70 jo era massa petita per apreciar-los, ho he de fer ara ;)

Arare i jo, que no pararia :)

SM penso que si, a mi la bateria em mola, però és clar, depén del bateria ^^

Lluís Bosch vaja! ara m'ha agradat això que has dit: abstracció. Serà per això que m'agraden un munt d'altres coses ... gràcies :)

garbi24 hahahahaha el pim-pam té la seva gràcia, ha fet furor ^^

oi que si barbollaire? quina sort el teu nano! ja m'hagués agradat a mi :)

Clidice ha dit...

Galderich doncs jo sóc migranyosa i la percussió no m'afecta ^^

Girbén tu que ets un mega-sibarita i no hi ha manera de fer-te content, ja planyo qui t'hagi de fer un regal, per exemple ;P I d'aquestes figures que tu parles, ja trigues a passar-ne gravacions! :)

pratinsky què vols? a mi els "vejestorios" em molen :) tot i que els "jovestorios" també, o sigui que vaig a fer una ullada al teu youtube :)

Joana què serà que a les dones la bateria ens posa en marxa? alguna cosa atàvica hi deu haver :)

Minnie ui! això teu deu ser sobredosi :) entre tu i jo: els bateries tenen sempre un "puntillu" ;P