Quan et passeges per la blogosfera, moltes vegades et trobes amb casualitats. Podríem dir-ne "bisbes blogaires", quan dos, o més blogs, parlen d'un mateix tema. En aquest cas van ser dos, que parlaven dels somnis, el Bona nit i tapa't i el Benvinguts.
I no sé pas si és perquè era dilluns, perquè anem cap al canvi d'any, perquè tinc ganes de desaparèixer del món que m'envolta o perquè, senzillament, em faig vella, però se'm va acudir preguntar-me:
com somnien les persones d'altres civilitzacions? quina importància tenen els somnis per ells? o potser no els consideren somni, sinó part de la realitat?
Té, mira, no tenia altra cosa a fer en aquella estona. Si algú em paga, faré l'estudi corresponent.
que consti que jo vaig a favor del Rutger Hauer
(ditxós cistell de les cireres!)
23 comentaris:
Jo puc sdedicarme a somiar coses divertides i per aportar el meu granet de sorra.
Doncs per bisbes, dir-te que ahir a la tarda em van estar cantant les excel·lències de Blade Runner, pel·li que no he vist, i que hauria de veure, per anar bé.
La pregunta que planteges se m'escapa. Que somnien, segur. Com ho viuen, o la importància que li donen, ja no t'ho sabria dir.
Jo crec que si són humanes somiaran el mateix que nosaltres. Les inquietuts, preocupacions i anhels humans no han variat en milers d'anys.
Uau! T'agraeixo molt l'enllaç amb Blade Runner i en Vangelis! Ha estat la millor manera de sortir dels somnis sense prendre mal.
Fujo d'estudi i t'explico la meva teoria dels somnis: el que vivim mentre dormim és la realitat, el que vivim quan som desperts... és un somni.
Ganes de desaparèixer del món que t'envolta? No se t'acudeixi, que els qui t'envoltem et volem seguir llegint!
Abraçada.
Una de les primeres ocupacions diàries de la poc apretada agenda de moltes tribus indígenes és seure tots plegats a esmorzar i explicar-se els somnis en calent.
Potser l'afany diari dels posts i els comentaris, el que defineix a les cibercomunitats, és una reminiscència d'aquella pràctica.
Clídice, a hores d'ara ja hauries de saber que no som més que personatges en el somni del Rei Blanc.
Jo no sóc gaire mitòmana però haig de reconèixer que Blade runner és de les coses que més se li acosta.
Gràcies...
Jo sempre m'he preguntat que somien els nadons. Fa poc em vaig passar una bona estona mirant la meva neboda de quatre mesos dormint, i per les cares que feia i com es movia, devia estar somiant alguna cosa fascinant...
Jo ja no vaig tant lluny i em pregunto ... per què mai no recordo ni un trist somni meu?
Estic per "adoptar" als somnis dels altres i tot!
crec que asta els animals irracionals tenen somnis, esperances o com li vulguem dir. O sigui que altres civilitzacions suposo que també, ja que es el que més ens dona empenta a l'hora de viure.
Somiem que de moment es gratis.
Jo no somio amb ovelles elèctriques, però sdi amb l'actimel que és el primer que em prenc en llevar-me. Quan als somnis d'altri suposo que van condicionats al paisatge que els envolta,a banda dels clàsscis que són universals. Jo sóc molt de somiar i al matí fins i tot abans d'anar a fer les aigues menors, a banda de memoritzar el somni ùltim m'apunto una mena de guio per no oblidar-lo si em sembla interesant. És més, el final d'amor particular que hi estava molt encallat a mitja novel·la s'em va ocòrrer en un somni i algun poema que no acabava de quadrar també, hi ho dic seriosament. Ah! somio en colors, que és veu tampoc ho fa tothom.
Cada societat dóna un pes específic a això dels somnis, però cada societat en dóna un de diferent. Segons el meu parer, molta gent ha invertit molt temps en investigar els somnis i donar-los-hi sentit, quan n'hauria d'haver vessat més descobrint la realitat.
Vaig intentar veure Blade Runner i em vaig adormir a mitja peli. Prefereixo el llibre...
Salut!
*Sànset*
Hi ha una "civilització" no gaire lluny nostre que entre els seus somnis més recurrents hi figura el poder mantenir una sessió de sado i sodomia amb els seus veïns del costat.
Jo ho tinc molt clar per a mi el somni, no es el que tenim mentre dormim, és el que passegem amb nosaltres mentre sentim i estem ben desperts, ja ho diu el classic "La vida és somni"
Un plaer
Els millors somnis són els que es tenen desperts, si es tenen, i si s'hi creu. Quan són per refugiar-se de la realitaat, o per poder aguantar-la, malament.
Striper geni i figura! :)
XeXu no l'has vist? ah! eres tu de qui parlaven? ;P Et recomano la versió amb el final del director i el llibre, sobretot: Els androïdes somien xais elèctrics?
Hola Silvia :) segurament, la qüestió és: quin és el valor d'aquests somnis?
Lluís me n'alegro :) i mira que en som de diferents i, de vegades, ens encertem :)
Ferran no hi pateixis, això va a estones, però què faria jo sense vosaltres? sou la meva realitat? el meu somni? ;P
M'agrada Girbén, m'agrada molt :) un dia hauré de fer la motxilla i tornar al cap de deu anys, tinc tantes coses per aprendre!
Allau no m'espantis que després no dormo, més Alícia! ai! :D
Eulàlia crec que, ho volguem o no, Blade Runner és un dels nostres referents culturals més importants. De res, a disposar :)
Hola estretdebering, ja m'agradaria a mi somiar el que somiava als quatre mesos i passar-me-la com m'ho passava aleshores :P
òscar si vols ja farem una col·lecta: "ajuda a un pobre dessomiat, dóna un somni" :P Serà que dorms com una soca :) enveja podrida!
garbi24, si, encara és barat, però vigila, si somies massa, això tampoc agrada :(
Francesc P. ets l'únic que s'ha recordat del títol del llibre :) i així m'agrada, que serveixin per alguna cosa! :)
Hola Sànset m'agrada la teva versió: descobrir la realitat, però hi ha tantes vegades que costa distingir-la! A la pel·li li sobrava el Harrison Ford pel meu gust :P
hahahahaha MARTELL, doncs que no es facin realitat! que a mi certes pràctiques no m'agraden i, no sé pas perquè, m'ensumo que sóc dels que els tocaria el rebre. :)
Joana un plaer que em comentis :) ja tens raó, a vegades, caminant per la ciutat, penses: és real?
Isabel una miqueta d'irrealitat desperta, de tant en tant, no fa mal, assuaja les arestes de la vida :)
No! el títol és:
Somien els androides amb ovelles elèctriques? de Philip. K. Dick. Jo no sóc un androide...., o potser si?
Tens raó Francesc, quan ho he escrit m'he aixecat a comprovar-ho però m'ha fet mandra canviar-ho :) I si, ara t'has assemblat una mica al Data d'Star Trek la nova generació :P hihihihihihi brooooomaaaa :P
Els somnis de les persones deuen ser semblants arreu. Bones festes!
I que sommien els infants recent nascuts? Aquest és l'enigma!
kweilan segurament, la diferència deu raure en la interpretació que se'n fa, en la importància que hi donen :) Bones festes per a tu també :)
Galderich doncs imagino que en abraçades, escalfor, funcions alimentícies i excretores :P en tot allò que els plau ... o que els desplau en tants casos :(
Publica un comentari a l'entrada