Fotografia feta pel Felip
05.12.09Vilafranca del Cid
15:50
Finalment estic a la terra del padrí Cirilo (del meu altre blog). Ell no era pas de Vilafranca, que era d'Albocàsser, però no queda pas gaire lluny. L'altre dia, parlant amb un amic (parlant? amic?), o monologant amb un meu alter ego, que en aquestes coses d'Internet ja no se sap mai, van sorgir les ombres dels que ja no hi són. No sé pas si les seves són bones o males ombres, que aquestes són coses que no es pregunten per educació. De tota manera les ombres sempre seran tal i com tinguem nosaltres l'esperit. Mal m'està el dir-ho, però les meves ombres són amables i benvingudes, ombres tranquil·les, que es passegen pel meu magí cada dia. Ombres que dialoguen amb mi i entre elles, repetint velles converses ja sabudes, però sempre refent aquell sentiment de sorpresa, aquella rialla ...
Me n'adono que les meves ombres no poden ser males ombres, perquè mai hi vaig veure ni orgull, ni odi, ni fatxenderia, ni despit, ni rebuig, ni enuig. Què se m'hi ha perdut, a mi, a Vilafranca del Cid? Doncs potser apropar-me a la certesa de les meves ombres.
18 comentaris:
Si vas poguer tornar amb la teva ombra ja es molt.
Serem realment humans quan siguem capaços de conèixer –i reconèixer- les nostres ombres sense donar-les-hi l’esquena.
*Sànset*
Felicita -one more time- al Felip. I les ombres, sempre han d'estar, que no hi ha res pitjor que no tenir-ne (von Chamisso dixit).
Què t'he de dir, doncs, del Maestrat si la teva ombra s'allargassa fins allà?
Que m'estimo el seu caràcter quintaessencial?
Que de Vilafranca sempre m'estalvio aquest "Cid" que li varen afegir per fer front al pronunciament decisiu de Jaume I al capdamunt de la veïna Ares?
Que espero amb candeletes el Pont 2, el 3, i tots els que vinguin?
Viatjar als llocs del passat és traslladar-se pel túnel del temps... tasca agradable si les ombres responen...
Perdre l'ombra és cosa de Peter Pans. Continua amb la teva.
retornar al passat és bo, si se sap afrontar amb enteressa. Perquè sinó, allí t'hi pots deixar l'ombra per més allargassada que sigui.
Com diu l'Allau, això és cosa d¡en Peter Pan, que he pensat el mateix.... fes sempre el que et vingui de gust fer, així no t'en penediràs mai! Un petó, Clídice :)
Ombres... i de vegades miratges que s'esvaeixen quan t'hi apropes...
Tot tenim i hem de tenir les nostres ombres.....
me n'adono o me'n adono??? ara m'has posat, com altres vegades, el dubte al cos...
(això deu ser pregunta de nivell D de català, I supose...)
jo adonar-me'n no gaire... però les ombres algunes vegades són amables i altres fan por, si més no en el meu cas; i no penso, racionalment si el gats tenen raciocini, que sigui una qüestió de pau interior. Probablement només sigui sensació momentània d'escenes no païdes... perquè miques d'orgull, miques d'odi, miques de despit, miques de rebuig... tots n'hem parit una mica, no? jo no sabria, ni podria, ni voldria recordar conscientment algunes ombres tant modificades per la meva neurona que fossin santes... que m'angoixin o no, segur que no és problema d'elles: segur que és meu.
petonets sense ombres!
Està bé portar-se bé amb les pròpies ombres.
Fa uns anys vaig anar per allà, aprop de Vilafranca, a Mosqueruela d´on era la meva iaia, que de nena va marxar-ne i mai més hi va tornar. Hi he de tornar: a Irlanda he fet una amiga de la Iglesuela del Cid. Terres per perdre-s´hi.
aquest amic? d'internet? era un xatero? ????
jo ara sóc incapaç de xatejar, com no sigui amb algú que ja conec. I mira que havia "perdut" hores i hores xatejant amb "amics"!!!! (ep, alguns encara ho són, però d'altres... els he perdut ben bé la pista i no els trobo pas a faltar)
això de l'ombra és bonic. Estic segura que tu no pots tenir "mala sombra". De cap manera!
Striper, jo, per si de cas, sempre comprovo que em segueixi :P
Sànset hola :), penso que ja ho érem, però últimament està mal vist pensar en les ombres, i això em sembla greu.
LEBLANSKY ja li ho diré, estarà content :) doncs si, deus ser terrible no tenir ombres enlloc, és com no ser, suposo.
Hola Girbén :) bé, les meves ombres s'estenen per l'antiga corona. Ares és espectacular i gràcies per la fe, però no n'esperis gran cosa, que al davant de la bellesa les meves paraules es fan molt petites :)
Perquè les ombres responguin Galderich s'ha d'estar entrenat en comunicar-t'hi. Sortosament pertanyo a la raça tossuda que es nega a perdre-les :)
Allau sempre m'ha caigut fatal Peter Pan, potser perquè no suporto donar l'esquena a la realitat, ni perdre-me'n les meravelles :)
Un petó Cris, la veritat és que sempre procuro fer allò que em ve de cara, el truc és que et vinguin de cara coses realitzables ^^
Thera els miratges també estan bé, són projeccions de possibilitats no? sense la capacitat de veure'ls difícilment faríem res original :)
garbi24 i no les hem d'estalviar als que ens vénen al darrera, no els podem estafar el passat :)
me n'adono gatot :) i és nivell C ^^ ja ho dius tu, les ombres que ens emporugueixen és perquè alguna por servem a l'ànima :) petons amb llums i ombres, que sempre són més interessants ;)
kweilan cal fer-ho, per portar-se bé amb una mateixa no? al cap i a la fi han calgut moltes generacions per fer-me el nas :D
montserratqp hola! :) és una zona fantàstica! Mosqueruela i Iglesuela són dos llocs molt bonics (en un sentit poc convencional, és clar) :)
Ui! no ho sé Arare guapa, jo no solc entrar en xats, parlar amb amics pel messenger es considera xatejar? no n'hi tinc gaires d'afegits, es veuen en una sola pantalla, o sigui que no me'n considero addicta :) I jo, mala "sombra" naaaaa, segurament per mandra, però no sabria com posar-m'hi :P un petonàs :)
Les Ombres, a diferència de les arrels, es poden amagar apagant la llum. Però com les arrels sempre marquen...
Hola Ramon :) ja tens raó, ombres i arrels ens configuren, no les hem d'oblidar mai :)
Sense la nostra ombra, no seríem res, en definitiva voldria dir que no existim.
S'allargassa, s'estreny, potser de vegades pensem que l'hem perduda, però sempre ens acompanya. Cal doncs, saber acceptar-la i saber-hi conviure.
Publica un comentari a l'entrada