Era tard, però ningú no l'esperava i decidí que, en sortir de la feina, se n'aniria a sopar al restaurant d'en Jordi. Ja feia massa dies que li havia promès que hi passaria, però amb la dèria de fer hores per poder mantenir el compte corrent prou airós, s'oblidava de gastar-se els diners guanyats. Això i que ja feia prou temps que tenia com a única companyia a ella mateixa. En Jordi era el seu amic de l'ànima, l'home que li havia aguantat sessions de plors i mocs, auto-compassió i neurosis, dia rere dia, quan en Josep Maria, el seu home, va decidir marxar de casa amb la Gabrielle, aquella franceseta vint anys més jove que ell i que l'havia tret de l'ensopiment d'un matrimoni que feia anys que s'enfonsava.
Fes clic al damunt
(kweilan veig que tens de fotografia del perfil una pintura d'aquest autor)
(kweilan veig que tens de fotografia del perfil una pintura d'aquest autor)
21 comentaris:
Real , molt real..
Però això ha de tenir continuació, no? Alguna cosa ha de passar entre el Jordi aquest i ella...
Mmmmmm. . . . . recordo el descobriment d'aquest autor un especial matí de diumenge, passant els fulls d'un llibre que cada pàgina superava l'anterior. Inoblidable!
Segueix divertint-te S.U.P.
Clídice, et diverteixes practicant l'interruptus?
molt bona història!
els amics de l'ànima s'han de cuidar! estan en els bons i en els mals moments, i això no té preu!
Clídice, si vols estalviar has de treballar molt que no tinguis temps de gastar!
Per una altra part m'agrada que siqui interrupus i no evident com et demanen...
La... com se digui, la que surt a sopar, la que està llegint la finestra... ¿Quins llibres hi deu tenir a la tauleta de nit? ¿Els 1775 poemes de l'Emily Dickinson o un manual sobre com triomfar en els negocis?
Es evidente que necesita cambiar de actitud en la vida, abrir la puerta un buen día de primavera y marcharse, sin mirar atrás ...
un abrazo
El que segur que es diverteix es el que està amb la franceseta de vint anys menys......
Continua divertinte
L'autocompassió no la conduirà a res i ves a saber si el Jordi també la treura a ella d'aquest record de matrimoni ensopit.
A mi també m'agrada aquest interruptus...
Molt bo!
=)
No se m'ocorreria mai deixar la dona per una de més jove, sempre ho he considerat una bestiessa, i compte que ella no llegeix aixó. Ho dic simplement que pel simple fet de ser jove no aporta res, altra cosa serien els considerandos sobre la persona no per jove, sinó per persona.
Ostres, com m'agrada el comentari del Francesc Puigcarbó!!!!!
d'això... a mi també m'agraden els textus interruptus, així me'ls puc acabar a la meva manera ;)
C'est la vie!
Clídice, podries fer una prova: durant uns pocs dies oferir més obres de Hopper i que cada lector teu n'escrivís tres línies d'interpretació. Seria interessant...
Recordo la confessió tribulada d'un amic romà dels meus pares, amb una dona vint o més anys més jove: arribar a casa quan jà és fosc, després d'anar amunt i avall tot el día, i que et demanin "X portami a ballare".
Ei, bon recurs aixó d'enllaçar la foto amb wikipedia! M'ha sorprés tant com el relat!
Guau, pintura és genial, i l'escrit també.
Striper, com la vida mateixa ;)
XeXu :P això t'ho deixo per a tu o per algú altre, jo no sóc escriptora :P
avui, si és curiós com un quadre et pot dur de la mà a tota una obra, una època, un pensament ... :)
Allau, home, interruptus més aviat no, només apreto el "pause" :P
rits, si, jo tinc alguns bons amics i no sé pas si podria estar-me'n :)
Galderich tu si que m'entens! :P (o no :D)
Girbén no sé pas perquè, molt em temo que la seva tauleta de nit no sigui gaire impressionant, algun bon llibre per casualitat, amulets, foteses femenines, vaja, calcadeta a la meva hihihi.
Hola Ángel seria una buenísima solución! bueno, sería la que yo haría, pero no sé si ella ... por cierto, me encantó tu foto de hoy! :)
garbi24 el de la franceseta prendrà mal, que els home no teniu res per barret :D
No sé que em diu -assumpta- que am ben Jordi no farem fira, o bé ella només el veu com un amic, o bé ell no la veu precisament com una parella possible ;)
Francesc P. així m'agrada! un home amb el cap sobre les espatlles! :)
hahahah Arare, molt bé! defensem el territori! :P
GEMMA, ma cherie, tu as raison: c'est la vie :)
Doncs no és pas mala idea no Olga, a veure si tinc espai l'any que ve que vaig una mica "apretada" de posts :)
Bona aquesta pratinsky, sol ser comú un cop passada la foguerada :P
glamby69, gràcies :) ho solc fer, vull dir que intento que tot el que hi hagi al post tingui algun significat i com més hiperenllaços millor. Un post moltes vegades no és el que jo dic, sinó allò que hi ha al darrera :)
Toni si, per a mi ha estat una troballa aquest autor, que només el coneixia molt somerament. Gràcies :)
Hopper és un dels meus pintors preferits. Per això vaig triar aquest perfil...a més una dona que està llegint em va semblar adient per al meu bloc.El text m'ha semblat molt bo.
Hola, doncs la veritat es que sí, et recomano moltíssim l'exposició "L'anarquista del silenci, John Cage i l'art experimental" (tal i com cito des de l'imperdible i em vas dir que t'interessava) doncs aquest cap de setmana hi he estat i te la recomano molt :)
Ens llegim!
L'imperdible de l'Ànima
Els amics stan per aixó, per fer-nos costat quan la vida ens depara coses com aquesta!!
M'agrada aquesta historia...a veure quin final li posarem!
Publica un comentari a l'entrada