dilluns, 9 de novembre del 2009

Llista del meu patrimoni (homenatge)



La mare, els meus germans i jo (la gran)


Sóc una rica hereva i, essent com és què m'apropo a una edat provecta, crec que cal començar a "fer papers", que després passa el que passa i tot són corredisses. Per tant, ja que sóc del ram dels números i essencialment pragmàtica, potser el que em convé és fer una llista de tots els meus béns, la majoria sense utilitzar, que ja se sap que passa, es posen a les golfes i només crien pols.

1. Del padrí Jaume, besavi matern, que morí jove i bon vivant: que el carpe diem no és la millor manera de viure si et compromets i formes una família nombrosa.

Jaume amb els seus fills Dolors (la meva àvia) i Francisco

2. De la padrina Magdalena, esposa de l'anterior, que morí als 96 anys:

- La meitat del meu nom,
- l'ADN mitocondrial,
- la certesa que patir demència senil, malgrat tot, pot ser motiu d'un record amable i, fins i tot graciós. Si has estimat bé, t'estimaran com cal.


 Magdalena amb els fills Marcelino, Rafael i Mercé

3. Del padrí Cirilo, avi matern:

- La curiositat infinita,
- els contes,
- l'amor,
- l'aprenentatge, perquè amb voluntat tot és possible.

4. De la padrina Dolors, àvia materna, veritable matriarca:

- El sentiment de clan,
- que la individualitat és possible dins el clan,
- nulla dies sine linea.


Maria Dolors i Cirilo 
5. Del padrí Isidro, avi patern:

- El tremp,
- la força,
- el valor,
- la utopia.

6. De la iaia Antònia, àvia paterna:

- La màgia,
- el temps aturat,
- les bones sentors a la cuina,
- l'hort i
- aquell lloc comú on nenes i dones són iguals, en un món ric i particular, derivat de la seva condició.


Isidro i Antònia

L'herència dels pares, atorgada en vida per allò d'estalviar impostos.

7. Del pare, Josep:

- Amor i orgull, a l'aprenentatge, a la terra, a les muntanyes; de l'aprenentatge, de la terra, de les muntanyes,
- els llibres.

8. De la mare, Montserrat:

- El joc, la rialla,
- la vergonya i el desvergonyiment,
- l'amor al proïsme,
- l'amoralitat més natural i creativa.


Josep i Montserrat

Què en faré de tot això? Potser em caldria llogar una caixa forta en algun banc suís? Perquè tampoc sé si he estat, o seré, capaç de gestionar un capital tan important. Com l'assajo i l'augmento per tal de fer-ne un llegat més ric pels meus descendents?

De jove, somniava que tenia una filla, digna hereva de tot allò que m'havia estat donat. Després vaig tenir fills mascles, cosa que demostra la inutilitat de fer plans a l'avançada, i a més no sé pas si sóc capaç de transmetre herències d'aquest calibre. Només desitjo que arribi un dia que, tot prenent la maneta d'un infant que em digui àvia, li pugui transmetre el que més he sabut aprofitar: la curiositat.



44 comentaris:

Striper ha dit...

UNA HERENCIA MOLT GRAN I PREUADA LA MILLOR QQUE ET PODIEN DEIXAR.

Sergi ha dit...

I per què jo quan m'he parat a pensar en la meva herència en aquest sentit només hi he trobat els defectes i sé determinar d'on venen. Potser va a persones el saber valorar el que s'ha rebut. A mi també m'agradaria transmetre bones coses, però amb aquest historial...

Barbollaire ha dit...

Buf!!
coneixedora com ets de la teva herència i tal com sembla que l'estàs sabent gestionar, no tinc cap dubte que, malgrat els teus hereus són mascles, porten aquesta empremta teva.

Tots som el resultat de sensacions i emocions. Sentiments i mirades. Somriures i mirades. Paraules i silencis.
De músiques.

Com un còctel. Tot depèn, potser, de si ho sabem barrejar o ho sacsegem.

(és fantàstic començar el dia amb tanta tendresa... gràcies!)

Galderich ha dit...

Només per aquest apunt valdria seguir el teu bloc. M'has emocionat!

Garbí24 ha dit...

Jo vaig confeccionar un arbre genealògic...per que els meus hereuers vagin afegint.hi tot el que calgui. La primera data es del 1709..una herència de tres cents anys

rits ha dit...

quina herència més preuada!!!! i que l'has sabut aprofitar, veient-la i transmetent-la, segur, als teus fills mascles.

I si aquesta curiositat l'has de transmetre a un nét, segur que arribarà i en gaudiràs!!!!

un post preciós!!!!

Isabel Barriel ha dit...

enhorabona, la teva família pot estar orgullosa de tu!

Allau ha dit...

Un post de "cum laude".

(Tonta, que ja m'has emocionat!)

Lluís Bosch ha dit...

Sincerament: un post boníssim que podríem imitar.

Anònim ha dit...

Sí, la millor herència són les eines; més que la terra per llaurar...

Anònim ha dit...

Bueno, vull dir saber-les fer servir..., perquè l'eina és un tros de ferro, si no es sap fer servir... i el temperament

Eli ha dit...

Un bon recull de virtuts, i trets...t'han fet una personalitat única.
Aprofíta-la!
;-D

Salvador Macip ha dit...

Una gran herència. Res de tancar-la en una caixa: a invertir-la! S'ha d'aprofitar fins l'últim centau!

Francesc Puigcarbó ha dit...

Tens el más gran dels patrimonis, el reconeixement i valoració dels valors i l'herencia cultural i afectiva dels teus avantpassats. Ah! els teus pares fan molt de goig.

GEMMA ha dit...

Excel.lent post!! Magnífica tu, Montserrat!

Cris (V/N) ha dit...

M'encanta el que has escrit, i quin orgull també la teva família de tenir-te a tu, moltíssimes felicitats, i enhorabona per aquest post tan càlid ara que el fred ja s'ha instal·lat.... per cert, et puc escriure en privat per tal de comentar-te una cosa? Un petó, bona feina :)

apalput ha dit...

Preciós

Lluís Bosch ha dit...

Torno aquí a comentar-te perquè m'hi he repensat: i si ho proposes als blogaires, d'imitar aquest post? A veure què en surt. De vegades crec que podríem tenir iniciatives comunes que podrien ser genials. En fi, el copyright és teu i tu decideixes. Tampoc no m'agraden gens els rotllos estil "reptes", no ho voldria plantejar així sinó simplement com un recull, una curiositat.

matilde urbach ha dit...

Clidice, punyetera,
he llegit el post i, inevitablement, he anat substituint les teves fotos per les meves. El patrimoni m'ha deixat el cos amb més predisposició a la cursileria de la que pugui tenir mai l'inefable Antoniu Gala. Aíxí que val més que calli. Gràcies.
Homenatge a tu i als teus.

miquel ha dit...

Una bona herència, si senyora, d'aquelles que cal guardar i repartir al mateix temps

assumpta ha dit...

Magnífica herència aquesta teva i que, com no podia ser d'altra manera, saps administrar a la perfecció.
No deixis que cap d'aquests preuats tresors es quedi en cap golfa ni de casa ni de la ment.
Una vegada més, t'he de dir que és un tresor també llegir-te post a post.
C'est magnifique!!!

kika ha dit...

ara ja no sé si les herències grans fan grans a qui les rep o és al revés: les grans persones fan grans les herències :-)

gatot ha dit...

m'ha agradat el teu retrat familiar, Clídice; jo no em sento gaire hereu de la família, ni del poble, ni del país, ni de l'espècie...

segurament en sóc, però no m'hi sento;

sento que he heretat pocs deutes, i espero deixar-ne poquets als meus gatets, però això, dependrà de quan em toqui! :)

bona setmana, bonica!

LEBLANSKY ha dit...

Doncs què vols que et digui, que m'agrada molt el que dius, i que és molt xulo, de veritat!

Clidice ha dit...

Striper tens ráo, gràcies :)

XeXu estic convençuda de què si mires amb calma en trobaràs moltes de coses bones :)

Hola barbollaire a mi els còctels remenats, sacsejats no, si us plau :) gràcies a tu per passar per aquí :)

Galderich ets molt amable, gràcies :)

garbi24 saber qui et va precedir sempre resulta interessant :)

Hola rits encara "pota-ranca"? gràcies guapa :) la curiositat sempre és una gran herència, ara espero que els meus fills algun dia posin fil a l'agulla (de moment no cal), sinó hauré de manllevar algun nét als amics :P

Gràcies poesiaula, en tinc prou en estar orgullosa jo d'ells :)

Ups Allau! naaaaa :P gràcies :)

Hahaha Ramon t'havia entès :) si, allò que t'ensenyen sempre va amb tu, ni terres, ni masos, ni boscos te'ls pots endur allà on vagis :)

De moment ho he gaudit amb ells Eli, alguna cosa se m'haurà encomanat, però caram! fa una mica de basarda :)

Si SM, jo també sóc partidària de fer córrer el capital ;P

Oi que si Francesc P? jo també els trobo la mar de guapos, encara riuen ara i això està molt bé :)

Gràcies GEMMA, em faràs envermellir :) jo només observo i intento analitzar allò que veig :)

Cris gràcies :) pots escriure'm quan vulguis, el meu mail és públic al perfil :)

Hola alpaput, moltes gràcies per passar per aquí! :)

Home Lluís gràcies :) estaria bé fer-ho si a la gent l'abelleix, un blog tancat de només això i deixar-lo surant a la Xarxa :)

Hahahah matilde gràcies per venir. Això de la cursileria és complicat no caure-hi, jo ja ho procuro, però ...

Gràcies pere m'agrada que ho diguis així, perquè d'aquesta manera me'n sento marmessora i no m'angoixo tant :)

-assumpta- ets un sol! gràcies per llegir-ho i participar-hi :)

kika les persones hi són i et donen el que són, després la cosa ja depèn d'una mateixa, de les seves capacitats i de les seves mancances :)

Hola gatot! que bé llegir-te! tu ja estàs donant molta herència en vida, hi ha uns gatets més afortunats que no es pensen! :)

Clidice ha dit...

Ei LEBLANSKY! que ens hem creuat, perdona :) moltes gràcies i cuida't! i cuida els teus microbis també, pobrissons ;P

Francesc Mompó ha dit...

Un post equilibradíssim i ple de dolçor.
Quanta riquesa arribem a perdreper no saber apreciar-la.
Salut i Terra

Rafel ha dit...

Això és riquesa!!!
Segueix administrant bé la curiositat, perquè si la perds només resta pobresa. Però no te la quedis tota per tu.

Puigmalet ha dit...

Que grans que són els blocs! M'has deixat sense paraules!!

Eduard ha dit...

La qüestió és que l'hereva és la que ha fet l'inventari, però sense pensar-s'hi gens ni mica a l'hora d'acceptar-la (no hi ha el que en llei es diu benefici d'inventari en aquesta mena d'herècies). De la mateixa manera, els que transmeten l'herència ho fan involuntàriament. De fet, considero que tot allò que vulguis i desitgis llegar als teus successors et sortirà a l'inrevés... és allò del que ni t'adones que estàs passant alsteus el que quedarà. Però, això sí, estic segur que el llegat que tu deixaràs serà interessant i profitós... i que ells sabran inventariar algun dia (espero que amb tu en vida -salut tinguis i que els déus te la conservin per molts anys!!!-)

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Un post molt bonic i evocador, m'encanten les fotos antigues! Espero que no et moris d'això del braç, eh? Que et milloris!

Clidice ha dit...

Gràcies Francesc M, mirar en positiu els qui ens han estimat o ens estimen no és cap mal exercici. Salut i Terra :)

Rafel només faig de transmissora, potser alguna característica poder llegar, però la resta és per acumulació :) tots som transmissors :)

Gràcies Puigmalet m'has ruboritzat :)

Eduard no em pertoca a mi decidir que rebran els meus d'allò que jo he rebut. La gràcia d'aquestes herències és que no es poden acumular en una caixa. Són beneficis que reps, sense garantia de què es quedin, però que et fan altament afortunada :)

Òscar morir-me d'histèria potser si :P gràcies :)

Unknown ha dit...

Hi ha herencies mes importatnts que d'altres. I aquesta no grava l'impost de succecions. Deu ser perque es la important.

Clidice ha dit...

Segurament per això m'interessa tan poc la polèmica sobre aquest impost Eulàlia :)

Josep ha dit...

Ja saps que intervinc més aviat poquet, però aquest cop no m'he pogut estar: de tot cor, felicitats. És un regal de post (i millor no et comento quants sentiments m'ha mogut, gairebé tots contradictoris).

Clidice ha dit...

Sempre ets benvingut Josep, gràcies per dir-hi la teva :)

kweilan ha dit...

Fantàstic! Què bonic, Clídice!

Clidice ha dit...

Gràcies kweilan :)

Shandy ha dit...

Clidice, qué entrada máis bonita!
Tes razón que o teu patrimonio, é rico e variado.
Sen dubidar eu tamén diría que a curiosidade é unha das raíñas máis vitalistas e estimulantes desta vida.
Encatoume ver esta túa saga.

Clidice ha dit...

grazas a ti Shandy, todos deberiamos sentar-nos cun papel e un lapis e ir facendo inventario das nosas herdanzas, en positivo claro, que as temos, moitas e variadas. :)

Montse ha dit...

La Maria Dolors... estàs segura que no és la meva àvia Teresina? ÔÔ

he de buscar una foto del seu casament, veuràs com s'assemblen!

no serem cosines llunyanes per alguna bamda, tu i jo?

:)

Montse ha dit...

banda, volia dir banda!

Clidice ha dit...

ves a saber Arare, suposo que és per allò que provenim totes de la primera mica ;)

pratinsky ha dit...

Quin patrimoni més maco Clidice.
De tancar-lo a Suissa ni pensar-hi, encara et prendrien per sócia del club de la "lírica".
El que trobo més atrevit és el penjar els cromossomes a la xarxa. Espero que la SGAE no t'en demani drets de copyright.
Quins pares més guapos.