Quina no ha estat la seva sorpresa quan, en obrir el paquet, ha resultat ser un paquet-bomba. No n'ha quedat ni les engrunes. I això que sabia perfectament que no havia d'obrir cap tramesa de correu que no hagués passat pels raigs X, però feia tants dies que esperava la comanda que havia fet al sex shop, que no se n'ha pogut estar. Al cementiri se li atansa a la seva vídua un missatger amb un paquet sota el braç. Estupefacta, signa el comprovant de rebuda, obre el paquet al davant de tot el seguici, i n'extreu una tralla i unes manilles. Ha estat en aquest instant, quan ha comprès tantes coses, que demana que obrin la caixa abans d'enterrar-lo. Diposita la tralla i les manilles al damunt de les restes i se'n va sense esperar a veure desaparèixer el taüt a la fossa. El seu pas és elàstic i, vista del darrera, podríem dir que una mica massa alegre per l'ocasió.
19 comentaris:
Un final molt explosiu!!!
molt bo i suggerent
Genial noia!Sembla mentida com un petit relat fet per a divertir-te, pugui servir de bon mati, per obrir els i treure qui sap quin tel dels ulls. Merci.
Bé almenys tindrà les eines a punt per si a l'altre barri les necessita...mai se sap
Quina sorpresa! Ara, el del servei de missatgeria tenia bastant poc tacte. Interompre un funeral per donar un paquet a la vídua...
*Sànset*
Aquest l'has començat i acabat i t'ha quedat rodó.
la bomba ha estat el segon paquet!
Que bo!
Aquest, el que ha petat..., es nota que era "dels-de-dalt". Vaig a buscar-li un possible rostre.
Una vegada em va explicar un llibreter de vell que d'on surten llibres antics de pornografia i altres coses és de les llibreries fetes a mida de les cases burgeses de Barcelona. Quan els hereus (vídua, fills...) es venen la biblioteca ell pica les fustes de les zones raconeres de la llibreria perquè normalment troba doblefons davant l'astorament de la família del mort!
Una mica com aquest cas...
Una bomba de relat!
=)
M'ha agradat molt, Clidice. Espere que, quan reposes, tornaràs a la càrrega. Deliciosament macabre.
Quina imaginació, i la foto veig que du una eina multiús. Somric!
molt fi el detall final, addient al cas. Jo no ho puc dir, però tu si: homes!
Brillant!!
un final molt "impactant", m'ha agradat el conte, si!!!
congrats;:))
Striper en tots els sentits :P
Gràcies Jesús!
Merci a tu avui, per llegir-lo :)
És clar garbi24, cal anar preparat a totes bandes :P
Hehehe Sànset, me l'imagino fins i tot mastegant xiclet, rotllo: "signa aquí que faig tard" :P
Tot un elogi monsieur Allau, ara envermelleixo :)
estrip, hahaha, si, és que hi ha paquets i "paquets" :)
Girbén si has de lligar els de dalt amb "pràctiques sexuals susceptibles d'emprar l'ortopèdia" t'hi passaràs massa estona, val més que ho deixis córrer (hihihi)
Galderich pagaria per anar amb aquest llibreter com a "ajudant de tapadillu"! seriosament!!
Gràcies -assumpta-! :)
Moltes gràcies Xavier, ui, no ho sé jo, que pfffff em canso ;P
hihihihi GEMMA, me n'alegro que somriguis :)
Francesc P doncs ho dic: homes! :) naaaa de dones que fan "el pena" n'hi ha a carretades també :)
Thnxs annna!! ;)
Mmm... però això vol dir que el paquet bomba anava per la vídua, i hi va haver una confusió, no?
Hehe, interessants les possibles interpretacions del somriure de la vídua, per no parlar de la que fa en XeXu. És el millor dels relats breus però succulents com aquest, que donen per molt.
Mira que obrir el paquet que va portar el missatger, n'hi ha que no aprenen. A no ser que fos ella la que havia enviat el primer paquet.
Bé, el que es segur és que no jugaven a l'amic invisible.
M'ha agradat. Crec que és el primer text de ficció que et llegeixo i, repeteixo, em sembla molt bo. Posats a suggerir (no pas criticar), que un missatger arribi al cementiri li treu versemblança, però si canvies l'escenari per la “capella ardent”, perds la màgia i el glamur que té el cementiri. Molt bo.
Publica un comentari a l'entrada