Doncs sí, aquest any no sóc voluntària per la llengua, i no em sap gaire greu. Aquest any no m'assignaran un aprenent de català per a trobar-nos un cop a la setmana, o dos, i ajudar-lo a conversar en la nostra llengua.
I no és que no m'agradi aquest voluntariat, que m'ha permés conèixer persones i cultures molt interessants, però aquest any, com va dir aquell "no toca". Aquest any no en serà un d'aprenent, sinó un grup.
Enguany (adoro aquesta paraula, vaig dubtar entre apadrinar aquesta o atzucac, i va guanyar atzucac), com us deia, enguany em faig xerpa pel projecte Xerrem de la CAL. L'organitzen el Servei Local de Català d'Esparreguera (del CNL) i el nucli local de la CAL. O sigui que, a partir d'ara, espero que uns quants aprenents de català perdin la por a expressar-se en aquesta llengua en públic i jo aprengui a estar calladeta i a escoltar, que m'han dit que és quan estic més bufona.
No ho nego, en faig proselitisme, tant del voluntariat com del projecte Xerrem. Si podeu dedicar una hora a la setmana durant un parell o tres de mesos a ajudar a algú a expressar-se en català, veureu com n'és de gratificant. I així exercim de catalans, més enllà d'embolicar-nos en la senyera algun cop a l'any. Aprenem coses d'aquells que vénen a viure entre nosaltres i ells aprenen a estimar la nostra llengua i la nostra cultura, com a llengua i cultura d'acollida que poden ser i que, a partir d'un moment, ja els pertany com a pròpia. Perquè ser català o catalana no és qüestió d'RH, és una qüestió de voluntat.
26 comentaris:
Totes aquestes iniciatives estan molt bé, són de gran utilitat a tots aquells immigrants amb ganes d'integrar-se i d'aprendre la manera de fer del lloc que els acull. Però sóc de l'opinió que de català se n'ha d'exercir sempre, és a dir, dirigir-se a tothom en la nostra llengua, independentment de la cara que faci, i no canviar l'idioma tret que sigui estrictament necessari. Darrerament m'estic emportant grates sorpreses, ja que molts no només m'entenen, sinó que em contesten en català. La darrera, una noia que em va atendre en una rellotgeria. Era una noia molt jove, així que potser ja ha nascut aquí, però és clarament mulata (i ben guapa, per cert), i em contestava tant en català com en castellà, però tenia un bon accent barceloní en la nostra llengua. I jo encantat de no haver-me dirigit a ella en castellà, com sembla que és la norma quan veiem un to de pell que no és ben bé el nostre. Ja fa temps que ho he deixat de fer.
Sempre que he pogut fer classes a adults (de català o d'altres coses)ha estat molt gratificant. Et felicito per participar en aquests projectes amb tant entusiasme!
Molt ben fet, enhorabona. També estic d'acord amb el Xexu i faig com ell exercint de català sempre i parlant-lo amb normalitat amb tothom al nostre país.
I qui tingui fred que es vagi a comprar un bon abric i deixi estar la bandera per embolicar-se.
Aquests voluntariats lingüístics són una bona iniciativa que s’hauria de fomentar encara més.
Molta gent que entén el català no el parla per vergonya o, simplement, perquè no s’atreveix. Val la pena donar-los-hi una petita empenta en aquest sentit.
A la feina, el cap de manteniment –que és belga- només ens parlava en “el seu català” a uns quants, perquè molts se’n reien (ben bé parla una barreja entre català, castellà, francès i belga). La gent que fa això em fot negre. No val 1 000 vegades més una persona que s’esforça, i ja anirà millorant, que no una que el sap però no el parla per una qüestió de comoditat? Fa cinc minuts li he ensenyat la paraula “sostre”. Ja en sap una mica més.
*Sànset*
Jo també faig voluntarietat lingüística, però no amb inmigrants, amb locals!!!! Justament a la meva entrada d'avui al blog parlo de la majoria de castellanoparlants a Barcelona.... jo als nens de l'escola dels meus fills els hi parlo en català, que ells tb necessiten integrar-se!!!! ;)
Això si que és picar pedra per construir!
Rebé, em fas enveja i tot! Quina sort que tenen aquests expedicionaris d´Esparreguera en tenir una xerpa com tu.
això es pedra ben picada! i com es diria en català antic: endavant les atxes!
Fer grups de conversa també és molt divertit. Jo en vaig fer uns quants a l'EOI de Barcelona i m'ho vaig passar genial.
Es pot fer país de molts maneres i, aquesta teva que acabes d'explicar, em sembla envejable.
Un cop superada la difícil imatge d'haver d'imaginar-te en silenci durant llarga estona.
Avui ve la Lucia, una xica romanesa que a casa fa dissabte els dimarts, i que, apart de la seva rellevant capacitat per a desendreçar qualsevulla biblioteca que li posin al davant, és la nostra afanyada parella d'ensinistrament català.
No, no sóc l'Antoni.
Sóc en Cesc.
Dona...t'hauran substituit, ¿oi? És què si no, la meva Pàtria es fà menys gran.....
Molt ben fet, lo teu més que picar pedra és convertir-la amb sorra. No n'hi ha prou de dir les coses..s'han de fer!!! poca gent ho fa, tu si.
XeXu i MARTELL DE REUS una de les primeres coses que s'aprén dins el voluntariat lingüístic és que, quan et dirigeixes a algú immigrant en un altre idioma que no sigui el teu, estàs cometent un acte de racisme, perquè dones per suposat que aquella persona, només pel color de la pell, és un inferior que no t'entendrà en la teva llengua. Als EEUU és una falta d'educació gravíssima, a veure si aquí n'aprenem una mica més. Sort de gent com vosaltres que ja ho va fent :)
David gràcies! el que intento es transmetre'l perquè s'hi apunti tota la gent que pugui! realment la docència d'adults és molt gratificant :)
Sànset tots piquem pedra cada dia, només cal tenir-ne la voluntat :) i fer de voluntari no porta feina i t'enriqueix :)
Criticartt fas santament, que la cosa va de baixa malauradament. Estic contenta perquè el "meu" grup són persones que van venir a Catalunya fa 30 o 40 anys i mai s'havien decidit fins ara. Són bona gent, gent senzilla i molt treballadora, amb una autoestima molt baixa. Per la qual cosa donar-los un cop de mà és del tot satisfactori. :) Una altra cosa són la gent amb formació, molts educats en català, que es neguen la seva llengua. Això ja em costa més d'entendre.
Galderich, és d'això del que es tracta: de construir! i d'animar a la gent a implicar-s'hi! :)
montserratqp jo només sóc una més, això si, ho publicito, perquè n'estic molt orgullosa de la feina que fa el nostre Servei Local de Català, amb en Marc Piera al davant, que s'hi passa hores i hores :) i de les meves companyes i companys que ho fan possible :)
Francesc P. gràcies! ho fem entre tots! i ara que tindràs més temps, podries mirar-t'ho també no? ^^
estretdebering, quan estàs entre persones adultes amb moltes ganes d'aprendre, se t'encomana aquest deler. I si són persones d'altres terres i amb altres costums, ni que siguin de la província del costat, resulta una feina fascinant :)
òscar en som molts, cada dia més, de totes les extraccions socials, moltíssimes mestresses de casa, jubilats, que volen compartir allò que tan estimen: la seva llengua, els seus costums ... i aprendre d'aquells que fan un acte de respecte volent aprendre el català :)
Te'n faries creus benvolgut Girbén de la capacitat que tinc pel silenci :) és més, durant el dia, probablement no parlo més d'una hora, sumant tots els períodes. Probablement sóc una xerraire digital :)
Hola Cesc maco! i és clar que si! a Esparreguera hi ha moltíssims voluntàries i voluntaris per la llengua! :) tenim molta sort!
garbi24, jo us ho explico perquè us animeu, pensareu que ajudareu a conèixer i acabareu aprenent tots vosaltres. Jo he tingut aquesta gran fortuna, proveu-la si podeu! :)
Una feina molt bonica i gratificant.
Jo ja em conformaria qeu coneguessin la llengua i la cultura -cada vegada més global- i la respectessin; les qüestions de l'amor depenen molt del cor i de circumstàncies que s'escapen a la raó i un no pot pretendre que tothom s'enamori d'ell per guapo que sigui :-)
Ser voluntari per la llengua és una tasca molt gratificant. Aprens, dones a conèixer, t'ho passes bé i alhora ajudes a la llengua. Tot projecte encaminat a fomentar la llengua catalana sempre és positiu!
Em sorprèn cada cop la teva capacitat de pluriocupacions. Però en fi, endavant la hiperactivitat!
Jo també vaig fer de voluntària per la llengua i em va agradar molt la gent que vaig conèixer. Ara fa temps que no ho faig, potser m'hi torno a posar en breu, me n'has fet agafar ganes.
Molt ben fet. Treballes per la nostra llengua i això és molt positiu.
Hola pere, penso que l'amor neix del respecte i mostrar-ne és el primer pas per establir un terreny de joc on cal la reciprocitat. Els aprenents de català ja han fet el primer pas :)
Albert B. i R. tens tota la raó i fer-ho saber a la gent, que té l'oportunitat de ser-ne, és molt important :)
Lluís Bosch el meu mal és que no sé dir que no, però en realitat ho faig perquè em ve molt de gust i aprenc moltes coses :)
Fes-ho marta, tampoc és tan esforç, ja ho saps, i les satisfaccions sempre superen els petits entrebancs :)
Tots hi treballem kweilan, cada dia, parlant-la fem la feina principal :)
I tant que és picar pedra...
" No em sap molt de greu" és una contradició.Et sap molt de greu o gens. En aquest cas seria "no em sap gaire greu"
Més val que ensenyis català, el catanyol ja es defensa pel seu compte!
Es fa el que es pot Antoni :)
Anònim moltíssimes gràcies per la correcció, se m'havia passat. Només dues coses:
1. Jo no ensenyo català, només condueixo conversa de persones que n'aprenen i tenen els seus mestres. No pretenc ser allò que no sóc.
2. No fa cap falta que em corregeixis anònimament, si tens la bondat de llegir el post de demà, comprovaràs que accepto molt bé les correccions. Sinó com vols que n'aprengui?
Aquest tema dels anònims-valents (per dir alguna cosa) és com una plaga tant a Internet com als diaris..... des de fa uns mesos a l'Eco de Sitges s'ha posat de moda una nova manera de firmar, que vol semblar que són valents, però a l'hora de la veritat no hi ha cap identitat darrera de les firmes tipus:
A. Golzalez. S
R. Guerrero. S
etc....
i va i aquests en els seus textos ens critiquen als que donem el nom i la cara.....
aquest seria un altre tema per a un post de blog.....ara m'hi poso
Hola Criticartt :) jo no m'hi poso pas pedres al fetge. Hi ha molta gent que suporta malament les correccions, no és el meu cas. L'únic que tampoc cal fer valoracions amagant-se en l'anonimat i, a poder ser llegir-se el post i no afirmar coses que no són. Que puc fer faltes d'ortografia, gramàtica i el que sigui i se'm poden corregir? evidentment! per això hi ha gent que en sap deu mil vegades més que no pas jo. Però aleshores, cal tenir la delicadesa de llegir-se el text i no posar paraules on no hi són. En aquest post no m'estic posant medalles, si algú s'ho pensa és que no hi veu més enllà. Aquest és el meu blog, la meva bitàcora personal, i és clar que moltes vegades la protagonista és la Clídice, i l'excusa per explicar altres coses.
Els Serveis de Normalització Lingüística estan fent, molts d'ells, una feina titànica. Així com els centenars de voluntaris que hi ha escampats per tot Catalunya, i tot d'associacions. La meva intenció era donar-ho a conèixer més, si és possible, i engrescar a la gent perquè s'hi apuntés. La resta, per a mi, és pura anècdota. :)
el teu post l'hem entés tots menys un que deu tenir una "pantalla opaca als ulls"..... i tu al teu blog pots explicar el que et vingui de gust i escriure com vulguis... i si no que no et llegeixin....... ;) Molt bona feina i molt de temps invertit (tant al blog com al voluntariat català....
Publica un comentari a l'entrada