dimecres, 3 de març de 2010

Del diari d'una dona (i13)

(Ve d'aquí)

Dimecres, vint-i-quatre de setembre

Estimat diari,

avui ha estat un dia terrible. He passat la nit sense poder dormir. Primer per l'alegria d'haver parlat amb en Jordi, el marit de la Laura. Encara que després he pensat que potser en parlarien entre ells dos i jo en podria sortir mal parada, al cap i a la fi jo no havia vist res del que li havia donat a entendre. Però jo creia que en Jordi es mereixia que l'avisés i que estigués al cas, perquè a mi em semblava que la Laura era poc de fiar. Després, quan he arribat a la feina, la Laura feia molt mala cara i m'ha començat a escridassar, dient-me qui m'havia cregut qui era jo explicant-li mentides al seu home sobre ella i en González. Aleshores no he pogut més i he saltat. Li he dit, cridant ben fort, que si es pensava que no veia les seves maniobres per fotre'm a la feina, que era ben clar que se n'anava al llit amb en González per passar al meu davant i que en Jordi no es mereix estar casat amb una mala pècora com ella, que anava pel món abusant de la confiança de les persones com jo,  per aconseguir els seus objectius.

He estat gaudint del meu discurs, l'he dit tota encesa i en veu ben alta, perquè l'escoltés tothom, fins i tot el conserge ha tret el nas per la porta i s'ha quedat a mirar. La Laura ha anat empal·lidint i m'he sentit gran i poderosa. Per fi es faria justícia, per fi se'm faria justícia!

Aleshores he vist que en González estava al meu costat i, amb veu molt calmada, m'ha dit que callés i que seiés. Ha fet fora la resta del personal de la sala i, quan hem quedat a soles, en González, la Laura i jo, ha començat a parlar.

No ha pujat el to en cap moment i això m'ha impressionat més encara. Pel que sembla, la Laura i ell no es podien entendre, perquè malgrat els anys que fa que treballo per a ell, mai m'havia dit ni que era homosexual, ni que estava casat ... amb el germà de la Laura! M'he sentit atrapada, confosa. No m'ho podia creure, però en González estava tan imponent que no he tingut més remei que empassar-m'ho.

M'ha dit que es veia ben clar que no estava bé de salut i que em calien uns dies de festa. He mirat la Laura amb angúnia, però ella no ha fet cap gest, s'estava quieta i seriosa. En González ha trucat a en Josep Lluís, que m'ha vingut a buscar i m'ha dut a cal metge. M'ha fet una mica de crits, el metge, per no haver-me pres la medicació i m'ha donat la baixa. Sembla que trigaré una mica a tornar a la feina. Que ara em convé descansar, perquè és veritat, estic molt cansada i tinc molta son. I no tinc ganes de veure ningú.

Epíleg (amb permís)

"Si tots nosaltres, esperits,
us hem deixat espaordits,
penseu que us heu endormiscat
quan l'irreal us ha sobtat,
que tot aquest assumpte inútil
no ha estat sinó un somni inconsútil.
No em renyeu gaire, bona gent;
si ens perdoneu, serà excel·lent.
Amb una sort no ben guanyada,
per escapar d'una xiulada,
us dic, tan cert com jo sóc Puck,
que esmolarem el nostre lluc.
Si no, digueu-me mentider.
Bona nit, doncs. Que us vagi bé.
Concediu-me les mans, amics,
i Puck, si pot, us farà rics."

SHAKESPEARE, William. El somni d'una nit d'estiu. Barcelona, 1993. Editorial Vicens Vives. Traducció de Salvador Oliva

25 comentaris:

XeXu ha dit...

Bé, ja semblava que anava a acabar així, la protagonista no estava massa bé i estava començant a agafar paranoies. Millor que la treguin del mapa, i sobretot que es mediqui! Bona història!

Pantagruel ha dit...

Així que la Laura i el González són encunyats... Tenies asos sota la màniga.

Allau ha dit...

Uf, quin descans arribar a un final feliç: tothom casat o medicat.

Carme ha dit...

Aix!... la medicació... i és que no es pot deixar així com així la medicació! :)

òscar ha dit...

Molt bona història Clidice! Les pastilletes (les que recepten els metges, eh!) mai no s'han de deixar de prendre.

montserratqp ha dit...

Hem disfrutat però és una història trista i real como la vida misma.

Lilith ha dit...

Vaaaja, al final una tempesta en un got d'aigua!!! Com t'agraeixo que s'hagi acabat així, estimada! Les grans històries melodramàtiques fan molta angúnia i, total, com tu dius, ja estan totes escrites, per tant ens les podem estalviar!

Endavant, potser les petites històries quotidianes són les úniques que tenen sentit després de Joyce!

Petons,

F.Puigcarbó ha dit...

sol passar que sovint res és el que sembla i res sembla el que és. Al cap i a la fi les aparences no enganyen, només són aparences.

Minnie ha dit...

Un sac de paciència necessitarà el Josep Lluís!

Ens has tingut a tots ben entretinguts Clídice!

kika ha dit...

molt bon finla! i quin descans m'ha quedat ara :-)

garbi24 ha dit...

Un final inesperat, sort que la sang no ha arribat al riu i amb uns quants grapats de pastilles tot s'arreglarà, tot i que penso que ja es pot anar buscant feina.....

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
En aquest país ens agrada molt treure conclusions, i un cop més es demostra que de vegades les conclusions poden ser precipitades.

Jordi Tudó ha dit...

Com pot ser que sense dormir en tota la nit, la Laura, el Gonzàlez, el Jordi...puguis fer un bloc tan interessant, i ben fet?

Salut i sort

www.miradesalvent.blogspot.com

Albert B. i R. ha dit...

Gran i inesperat final! Quina volta tan espectacular al final! Diria que no l'ha necertat ningú!

Clidice ha dit...

XeXu d'entrada tu ho tenies clar, em sembla que ets qui ha guanyat el premi al més "avisat" ^^

Pantagruel i és que no som pas tots descendents de la mateixa mona? I mai et refiïs de les meves mànigues :D

Allau oi que si? ja ratllava :P

Carme ja tens raó ja, i tanta gent que volta sense prendre-se-la! :D

òscar gràcies maco :) cal fer cabal als metges, que per això han estudiat, o no ^^

montserratqp gràcies, me n'alegro. I si, no negaré que he pessigat d'aquí i d'allà de coses viscudes "en mi calne" :)

Lilith i què volies? un esquarterament? nooooo que a mi la sang em fa venir basques ;) Petons guapa! :)

Francesc P. caram! has estat definitiu! una abraçada :)

Minnie ai el Josep Lluís, si no és d'estranyar que es tanqui amb els seus vaixells en miniatura! Gràcies per ser-hi! :)

kika a mi també! :P ja n'estava una mica cuita de les neures d'aquesta paia! :)

garbi24 bé, crec que podem deixar-la viure de l'estat una bona temporada, fins que la medicació faci efecte :) al cap i a la fi és ben digna de commisseració, no trobes?

Miquel Saumell ;D ningú és prou bo ni ningú és prou dolent en aquest món :)

Jordi Tudó moltíssimes gràcies maco! a la recíproca! :)

Albert B. i R. bé, n'hi ha hagut, els més malfiats, que s'hi han apropat :D moltes gràcies per ser-hi :)

Galderich ha dit...

Clídice,
Jo és que dec ser un malalt no medicat però aquest final no m'ha acabat de convèncer. Massa "happy end" i políticament correcte...
Però no me facis cas, darrerament no serveixo per crític literari, ni de cinema, ni de teatre, ni... entre moltes altres coses!
En fi, potser les expectatives creades...
Malgrat tot m'ho he passat molt bé. A veure quan en fas una altra!

Carme J ha dit...

Encara li han tingut massa consideració, no calia que en Gonzàlez li donés tantes explicacions.
Potser pels teus lectors, si!
Hauràs de passar-li guions per en Bernet i Jornet i TV3 els adaptarà!

SU ha dit...

Clidice,

T'ho diré "clarament": KA BONA, CABRONA...

Un gran invent, les històries en fascicles... FELICITATS!

SU

Rafel ha dit...

O sigui la Laura no t'ha tret el lloc a la feina, li has donat en safata.

Lluís Bosch ha dit...

El final "medicat" -ja ho han dit- és una solució enginyosa, i serveix molt bé de final. Estic segur que molta gent s'hi sent identificada. I la cita del somni de la nit d'estiu, molt oportú. Llegir-lo medicat deu ser fantàstic.

Thera ha dit...

M'ha agradat el final!!! Ai la medicació... je,je,... Bo i enginyós! Sí senyora!

Clidice ha dit...

Galderich ja ho sabia que et passaria això, vaig pensar en fer una bona escabetxina, però és que se m'havia acabat el catsup :( A la propera et prometo membres tallats i sang a dojo! :)

Carme J ui! no cal! ells ja van sobradíssims de "coses rares" :) merci guapa :)

SU :D em sembla que faig trampes, perquè m'ho passo més bé jo que els demés :D gràcies ;)

Rafel ei ei eiiiiii que jo encara en tinc de feina, que jo em prenc les pastilles i el meu company no es diu Josep Lluís! hahahahaha :) volia explorar altres opcions, però ho hagués fet massa llarg i m'avorria :)

Lluís Bosch merci :) la veritat és que tenia pànic de la xiulada, i vaig recordar que, per aquests casos, ningú millor que Puck :)

Thera gràcies guapa! havia de ser una mica versemblant i te'n puc garantir la versemblança ^^ Ai si us expliqués!

XeXu ha dit...

No et pensis, al principi em pensava que la tal Laura no seria de fiar, però a la prota se li en va la pinça força.

Puigmalet ha dit...

No calia escalivar ningú. Un final de sexe en grup també hagués fet el pes :)) Molt bona!

Clidice ha dit...

XeXu un bon observador :)

Puigmalet el sexe en grup, com menys paranoics entremig millor, no trobes? ;P