Del diari d'una dona (i13)

(Ve d'aquí)

Dimecres, vint-i-quatre de setembre

Estimat diari,

avui ha estat un dia terrible. He passat la nit sense poder dormir. Primer per l'alegria d'haver parlat amb en Jordi, el marit de la Laura. Encara que després he pensat que potser en parlarien entre ells dos i jo en podria sortir mal parada, al cap i a la fi jo no havia vist res del que li havia donat a entendre. Però jo creia que en Jordi es mereixia que l'avisés i que estigués al cas, perquè a mi em semblava que la Laura era poc de fiar. Després, quan he arribat a la feina, la Laura feia molt mala cara i m'ha començat a escridassar, dient-me qui m'havia cregut qui era jo explicant-li mentides al seu home sobre ella i en González. Aleshores no he pogut més i he saltat. Li he dit, cridant ben fort, que si es pensava que no veia les seves maniobres per fotre'm a la feina, que era ben clar que se n'anava al llit amb en González per passar al meu davant i que en Jordi no es mereix estar casat amb una mala pècora com ella, que anava pel món abusant de la confiança de les persones com jo,  per aconseguir els seus objectius.

He estat gaudint del meu discurs, l'he dit tota encesa i en veu ben alta, perquè l'escoltés tothom, fins i tot el conserge ha tret el nas per la porta i s'ha quedat a mirar. La Laura ha anat empal·lidint i m'he sentit gran i poderosa. Per fi es faria justícia, per fi se'm faria justícia!

Aleshores he vist que en González estava al meu costat i, amb veu molt calmada, m'ha dit que callés i que seiés. Ha fet fora la resta del personal de la sala i, quan hem quedat a soles, en González, la Laura i jo, ha començat a parlar.

No ha pujat el to en cap moment i això m'ha impressionat més encara. Pel que sembla, la Laura i ell no es podien entendre, perquè malgrat els anys que fa que treballo per a ell, mai m'havia dit ni que era homosexual, ni que estava casat ... amb el germà de la Laura! M'he sentit atrapada, confosa. No m'ho podia creure, però en González estava tan imponent que no he tingut més remei que empassar-m'ho.

M'ha dit que es veia ben clar que no estava bé de salut i que em calien uns dies de festa. He mirat la Laura amb angúnia, però ella no ha fet cap gest, s'estava quieta i seriosa. En González ha trucat a en Josep Lluís, que m'ha vingut a buscar i m'ha dut a cal metge. M'ha fet una mica de crits, el metge, per no haver-me pres la medicació i m'ha donat la baixa. Sembla que trigaré una mica a tornar a la feina. Que ara em convé descansar, perquè és veritat, estic molt cansada i tinc molta son. I no tinc ganes de veure ningú.

Epíleg (amb permís)

"Si tots nosaltres, esperits,
us hem deixat espaordits,
penseu que us heu endormiscat
quan l'irreal us ha sobtat,
que tot aquest assumpte inútil
no ha estat sinó un somni inconsútil.
No em renyeu gaire, bona gent;
si ens perdoneu, serà excel·lent.
Amb una sort no ben guanyada,
per escapar d'una xiulada,
us dic, tan cert com jo sóc Puck,
que esmolarem el nostre lluc.
Si no, digueu-me mentider.
Bona nit, doncs. Que us vagi bé.
Concediu-me les mans, amics,
i Puck, si pot, us farà rics."

SHAKESPEARE, William. El somni d'una nit d'estiu. Barcelona, 1993. Editorial Vicens Vives. Traducció de Salvador Oliva