dimarts, 23 de març de 2010

"amarres"


Avui m'he llevat amb el cap embotornat, la primavera no és el millor moment de l'any per mi, amb tot aquest pol·len assassí volant pels aires i, a sobre, la humitat que desperta velles lesions. He esmorzat, he respost els comentaris d'ahir i he decidit que havia de sortir a córrer, que no em podia permetre el luxe de privar-me de les endorfines que em farien sentir millor.

Una tendinitis vella i ressentida m'ha impedit córrer, però caminar també m'està bé. Amb el clatell escalfat per un sol intermitent, el so agònic dels ocells reclamant la seva parcel·la i els insectes que ja volten, he fet la ruta ja sabuda desgranant un apunt.

D'una cosa n'enfilava una altra, i pensava que m'estava quedant tot força lluit, com l'aigua que cau pels graons d'una muntanya. Rumiava en les amarres, en les meves pors, inseguretats, incapacitats. Pensava contar-vos això i allò i, potser, allò altre.

He passat pel fang, hi havia les petjades d'un gos. M'he girat per mirar les meves i no n'havia deixat cap. I aleshores ho he vist tot clar.

18 comentaris:

glamboy69 ha dit...

Ha arribat la primavera ja??? Es que des de que treballo de nit, tots els dies em semblen igual de foscos!!
Espero que trobis les teves petjades, tot talalnt amarres!

en Girbén ha dit...

Clidi, l'etèria, la que no deixa petges al fang, la deslliurada tot i que vagi estossegant: Tant li fa que corris o que caminis xino-xano, que sigui primavera o tardor, la tendinitis o l'ull de poll... A força de donar-li voltes, avances!

estrip ha dit...

així doncs tant de bo tot hagi estat un somni. I de la lesió res de res. Quan et llevis, ja podràs anar a córrer, a trepitjar fang i a deixar-hi les teves petjades.

matilde urbach ha dit...

Pos jo no ho veig tan clar, Clidi, a veure si és que levites o algu. Però com diu en Girbén, d'avançar, avances...

garbi24 ha dit...

Pos millor això que pas lo del cavall d'Atila.
Clidice no deja huella!!!! de que podria ser l'eslogan?

Thera ha dit...

Ai!la primavera...tot aquest esclat de vida sovint és difícil d'engolir! Odío el polen i el fang, la meva gossa n'és una experta en això de deixar-hi petjades i jo una en netejar-li les potetes!!
Córrer i pensar, analitzar-ho tot, compte! es pot convertir en un vici...

Puigmalet ha dit...

És quan levito que ho veig clar

Olga Xirinacs ha dit...

També m'he llevat amb el cap destarotat: la meva migranya. Ara, de tarda, no m'he vist amb cor de sortir malgrat que el dolor ha passat. Avui coincidim en enigmes, Clídice, sobretot en això de no deixar petjades, que és clar com l'aigua.
Pel que fa a les amarres, m'estic preparant el camí. Sols saber que hi ha provisió al rebost, em fa sentir molt millor.
Una abraçada.

Lluís Bosch ha dit...

Jo també he pensat en la levitació, però alhora és una visió terribl, això de no deixar petjades...

Ignasi ha dit...

o sigui, ho estaves somniant

Brian ha dit...

La vanitat d'un últim gest... Quants cops he volgut travessar amb el pensament aquesta frontera... Debades: quan jo hi soc la mort no hi és, i quan la mort hi sigui jo no hi seré (Epicur, em sembla). Cruel ironia: si alguna vegada ens decidim a tallar les amarres, no podrem veure com cauen.

Galderich ha dit...

Tot aixo provoca la primavera?

Joan Rodö i Galiana ha dit...

a mi em sembla que te´n has adonat que no "toques de peus a terra".jejeje

un petó.

Rafel ha dit...

Deus haver passat per les pedretes que no sempre és el camí més fàcil.

montserratqp ha dit...

Avui deu ser que no estic fina...t´he llegit uns quants cops i l´absència de petjades em provoca sentiments diferents.

kweilan ha dit...

Un text que m'ha donat bo de llegir-lo fins i tot el final que és com misteriós.

Ernesto Niebla ha dit...

Què difícil observar que no deixes petjades

Clidice ha dit...

glamboy69 pobret :) les amarres es tallaran malauradament un dia o un altre, que sigui tard :)

Girbén el mal és que avançar cap a la solemne imbecilitat (ella) no em sembla just, no m'agrada.

estrip no sé inventar, només transcriure, i m'imagino que deixar petja és l'ideal de tots, però no sempre s'aconesegueix.

matilde gràcies guapa :) a veure si tinc sort i avanço cap algun pub irlandès on pugui coure'm en cervesa :)

garbi24 ves a saber! d'un lleixiu no, espero! :)

Thera si, rumiar-ho tot és un vici del que difícilment ens en podem estar :)

Puigmalet hahahahaha, no sé si levités si ho veuria gaire clar, em penso que tindria més aviat por :)

Olga Xirinacs reconec que has estat tu la desencadenant del post, per això t'he linkat :)

Lluís Bosch tu ho has vist, gràcies :)

Tan de bo Ignasi, tan de bo!

Hola Brian :) Epicur ho va definir amb precisió. Tot i que no crec en el més enllà però, tinc uns certs dubtes de si sabrem veure com es tallen les amarres.

Galderich i coses pitjors! però que porten massa rombes! ;)

Hahahah Joan Rodö, que en fa d'anys que no hi toco! :)

Rafel veus? això no ho havia pensat! però es perd molta poesia :)

montserratqp no em facis cabal, és cosa de l'edat :)

kweilan gràcies guapa :)

Hola Ernesto Niebla! més que difícil, resulta descoratjador potser.