divendres, 26 de març de 2010

Web de la setmana: ets un cyborg?

Avui la d'una pel·lícula coreana, I'm a Cyborg. La seva web és aquesta. Té un disseny molt bonic, en forma de llibre. Passegeu-vos-hi amb el so posat, si us plau.

El tràiler:

10 comentaris:

garbi24 ha dit...

Esperem no ser un cyborg.....

L'imperdible de ℓ'Àηimα ha dit...

Doncs sí, sembla molt recomanable! Una nova oportunitat per endinsar-nos en altres cultures.

Salutacions, i feliç pasqua.

>Jordi Cirach

F.Puigcarbó ha dit...

Montse: necessites urgentment unes vacances!

El web es xulu, ara el vídeo quan m'ha sortit el prota amb un pot de préssec en almívar buit al cap, la veritat és que he fugit esperitat. Pensa que es de Corea la peli, no se si del Nord, del Sud del mig, però aquests son "queco-cursis- pallisses dels pebrots" d'ofici.

El que et deia: necessites unes vacances, però de descansar no de fer 40 qmts diaris.

Lluís Bosch ha dit...

Jo segueixo força el conema Coreà (del sud) i s'ha de pensar que tenen un sentit de l'humor molt especial, on cal entrar-hi a poc a poc. El mestre és en Kim-Ki-Duk, però darrera seu el conema coreà es va fent visible. A mi aquesta em sembla bona.

Albert B. i R. ha dit...

El disseny de la web està bé, però la pel·lícula... no sé, com a mínim, sembla ser força peculiar.

glamboy69 ha dit...

Woo! vaig veure la peli al Festival de Sitges i estava molt bé! Donaré un cop d'ull a la web, a veure que tal!

pluja ha dit...

Déu n'hi do! cal mirar-s'ho amb calma i reflexionar!

Clidice ha dit...

Gràcies per passar per aquí :) a mi, com a en Lluís, m'agrada molt el cinema oriental, la forma en què combinen la vida occidental i la seva peculiar visió del món, i el seu sentit de l'humor, sense pàtina de bondat cristiana ni res que s'assembli, que a nosaltres ens sol xocar força. Aquesta és una pel·lícula "lleugera" però amb la que no pots evitar reflexionar sobre algunes coses, algunes "disfuncions", de la societat on vivim i on pretenem viure.

I la web està molt bé :)

Manel Aljama ha dit...

Hola
A mi també m'atreu el cinema oriental, encara que la primera peli que vaig veure va ser la claustrofòbica "L'imperi dels sentits" i a més, se'm va quedar durant molt de temps la insistent música de fons... :(
Aquesta és molt diferent. Miraré d'aconseguir-la. Tens un bon gust per als teus posts i és un plaer tornar una altra vegada a llegir-te!

Clidice ha dit...

Jo no la vaig veure sencera aquesta Manel, era massa jove i em va fer angúnia. Algun dia, potser :) Aquesta és una pel·liculeta, amb un sentit de l'humor molt especial. A mi em va agradar precisament per veure amb ulls orientals això de l'humor :) i moltes gràcies! ets molt amable :)