En "Joan Feréstec" de Carles Riba
Rebo un missatge de correu d’algú que escriu, escriu bé i es guanya la vida fent d’escriptora, enviant-me, amb tota la delicadesa, alguns suggeriments per tal de corregir el text d'ahir.
Em sento aclaparada per l’atenció. Ben poc que m’esperava, ara fa un temps, haver captat l’atenció d’algú tan important amb les meves incursions en un món que sempre m’havia mirat des de l’altra banda de la barrera. No cal dir que accepto amb tranquil·litat les esmenes, és més, m'agrada que la gent ho faci, en la meva condició d'alumna perpètua hi estic acostumada i el meu ego no se'n sent gens ni mica. Moltes vegades corregeixo els textos que ja estan penjats, encara que siguin passats i morts, si me n'adono d'alguna falta o algú m'ho fa notar.
No sóc ni vull ser escriptora, per això no em capfico més del compte. És clar que quan era petita en volia ser, qui de nosaltres no ho ha volgut mai? però l’interès el vaig perdre als deu o dotze anys, potser per la bicicleta, per les excursions, o per saltar a corda i, segurament, per la lectura. Sempre havia fet certa la dita “que el llegir no et faci perdre l’escriure”. Per mi llegir sempre ha estat el primer.
Me n’adono, també, rel de les observacions d’aquesta persona, que els meus escrits són barroers. I, en confiança, no em desagrada el resultat. No és pas que ella m'ho hagi dit, senzillament és que m'he mirat de fora estant. Veig que la manca de destresa forma part de mi mateixa, sempre accelerada i fent les coses a mitges, i no cal oblidar el fet que sóc una suposada "esquerrana reciclada", una mica taboll, com em va fer notar algú un dia.
I em pregunto si la barroeria no és inherent al medi, la majoria dels blogs solen ser força matussers, si més no els que, com el meu, mantenim un ritme una mica frenètic. O poc afinats si us ve de gust.
I em pregunto, també, si aquesta malaptesa no forma part de tota la meva generació, que vam néixer corrents i sempre hem tingut pressa. Una generació que no es qüestiona per què els electrodomèstics no duren mai més de deu anys, per què les parelles es poden assimilar als electrodomèstics i per què el fet de romandre massa temps en una mateixa empresa sigui vist com una raresa.
He fet algunes de les correccions proposades en el text, les de les faltes d’ortografia no cal dir que sense piular, les altres, a mitges, per no desfer el meu propi mite: “sóc matussera i olè”. Això si, tot anirà bé mentre em diverteixi, el dia que això no passi, ja faré alguna altra cosa, que encara tinc pressa per fer-ne.
"Chicha, Tato i Clodoveo" de F. Ibañez
Potser seria interessant fer, a cada post, un "concurs de faltes" i regalar llaminadures als guanyadors o alguna cosa.
Avís: amb la cristalleria vaig amb molt de compte. Mai he trencat gran cosa quan he anat convidada. El gerro Ming no compta, el van posar on no tocava, no era gens lògic que fos just on jo havia de passar el colze!
^^
44 comentaris:
El "concurs de faltes" ben segur que el guanyaria jo. A la balança de "barroers", "no barroers", apunta'm al segon, doncs a mi els teus posts no m'ho semblen pas de barroers.
Una frase que recordo haver llegit:
"Volia escriure un sol mot i em vaig haver de fer escriptor"...
Salut.
No acabo d'entendre massa res de tot el que dius. Què vol dir ser barroer quan escrius? Que no tenim cadascú el nostre estil, que no és altra cosa que el reflex de com som? Pocs blogs he trobat que em facin mal a la vista, i generalment és per la poca cura que posen amb el català, però potser també podria dir que estan mal escrits. Aquests els he deixat de llegir, o m'han posat dels nervis.
Això de comparar l'estat de la teva generació amb la manera d'escriure... tampoc ho acabo de veure. Tenir un ritme frenètic no vol dir no posar-hi cura. Si tu escrius el post, el programes i te'n vas a fer altres coses, potser se t'escaparan detalls. Si l'escrius, el llegeixes, el rellegeixes, canvies les coses que vols aclarir més, t'adones d'algun accent que et falta, d'algun error, i ho deixes ben polidet abans de programar, segur que el resultat és millor. Però ja no és això. El fet està en quan tu el programes. En el moment que ho fas entenc que estàs satisfeta amb el resultat. I si és així, ni barroer ni res, senzillament és el post que vols fer, al teu estil. I les faltes que es colin ja es podran arreglar després, si s'escau.
Faltes d'ortografia en fem tots, de ben segur, però amb el comentari del concurs de faltes sembla que t'espolsis les observacions que t'han fet i les dirigeixis cap a nosaltres, els que llegirem i comentarem cada post. Que de faltes en farem, però si hem de començar així...
No sé si la paraula és "barroeria", però els posts s'escriuen depressa per ser frescos, i això de vegades vol dir que no són perfectes en tots els sentits. Aquestes imperfeccions, però, els donen una virtud especial. No em preocuparia gaire.
I jo diria que és Elogi DE la barroeria.
Estic d'acord amb el signant Xexu, a la fi i a la cap açò és un blog, escrius/escrivim/escriuen per al blog i el mitjà ens fa i el fem. Si tinguerem que repensar-nos l'estructura, les frases i el vocabulari aleshores no seria un blog, seria una altra cosa.
Curiosament, en aquest petit país nostre no ens manquen ni lletraferits ni perapunyetes.
I a uns i altres -perquè?- se'ls fot massa cas.
Ens cal valorar més fins a quin punt de maduresa, en quantitat i qualitat, s'ha assolit en els blocs de la catalanoesfera, per pròpia iniciativa dels seus autors. I això, importantíssim per a una llengua com la nostra, és el que compta.
I correccions, les justes. Si us plau.
La barroeria, Clídice, em sembla que és una altra cosa, que no va per aquí la qüestió.
Per cert, qui corregeix al corrector?
Apa noia, a bloguejar!
Jo estic encantat amb la teva barroeria, et diré més, m'agrada la gent que diu les coses sense gaires voltes, de vegades no calen tres pàgines per dir una cosa que amb una hi cap, només per fer una bona redacció.
Jo actualment estic escric o intento una novela negra ràpida, precisament per això no ser massa llarg i feixuc un tema i pim pam acabat en 70 o 80 pàgines. Em sap greu ser barroer, però es el que vull i estic fent.
No siguis amb tot barroera...;)
Personalment mai he tingut cap mena d'intenció d'esdevenir escriptor, ni cap mena d'inquietud literària. Per mi escriure un blog és nomès un mitjà per mostrar emprenyament o fotre canya a les moltes coses que veig al meu voltant i que no m'agraden.
Dit això, quan observo els altres col·legues blogaires me n'adono del matusser que un servidor arriba ser i aleshores em plantejo, sovint, una digna retirada .
Molt divertit i enginyós això de modificar el títol. Així es demostra el què dius, i alhora resulta molt interactiu.
No vull que canviïs...disfruto de la teva prosa fresca, potser escrita amb rapidesa, maltitulada barroera...la trobo intel.ligent,divertida, amb força...i molt ben dita. És clar que jo no sóc qui per fer-me cas, només una simple lectora de bona fe que estima la seva llengua.
Saps? tinc un amic poeta, que ha publicat llibres i guanyat concursos i tal. Li vaig deixar llegir el meu recull de haikus i em va fotre crits. I saps perquè? perquè no els escrivia tal com parlo. Em va dir 'tu no parles aixís, perquè hi escrius? això hauria d'estar ple d'expressions garrotxines de les teves'... fins i tot em va dir que escrivia massa bé el català!!!! imagina't.
Desde llavors quan estic escrivint i em ve al cap una expressió típica i tòpica, per més castellanisme i barbarisme i barroerisme que pugui ser li poso, obro cometes, la passo a itàlica, el que sigui però li poso. I jo parlant sóc tan barroera que a vegades fot feredat.
A mi no m'has semblat mai barroera, ni he pensat que haguessis de polir arestes ni res de tot això. Cadascú escriu com li surt i com vol.
Reivindico el dret a escriure tal com ens surt de la 'friseta'. (i ara no sé si demanar perdó per aquesta expressió ;P)
Una abraçada!
Crec que la paraula barroera no és la que s'escau ni en el fons ni en la forma.
A més s'agraeix que algú ens faci recomanacions en les coses que escrivim. Això ajuda a millorar... i com dius tu, com que els blocs són arxius penjats on sempre hi pot arribar un passavolant, és bo rectificar i millorar el que ja hem escrit fa un temps.
Per cert, genial la primera il·lustració.
Interessant apunt, Clídice, hi he pensat sovint sobre aquestes qüestions.
No sé si la teva corresponsal està familiaritzada amb el món dels blocs (vull creure que sí) però, deixant de banda la correcció ortogràfica (a la qual tots hauríem d’aspirar), els texts dels nostres apunts no tenen perquè ser comparats amb un text literari, pensat i revisat tantes vegades com calgui. És una qüestió de registres del llenguatge: igual que parlem de forma diferent a com escrivim, crec que en un bloc ens podem permetre una certa espontaneïtat textual, propera al col•loquialisme, sense que la cosa grinyoli. Els que publiquem diàriament, com és el teu cas, difícilment podem generar un apunt literàriament rodó cada dia. Però el que sacrifiquem en perfecció, ho guanyem en immediatesa, proximitat, frescor. I d’això no en diria mai barroeria.
Jo de tu, em quedaria ben tranquil•la. Si fas alguna falta d’ortografia (i a qui no se li escapa alguna?), són d’aquelles que no ofenen a la vista, i escrius amb una gràcia que ja voldrien molts professionals engendradors de textos marmoris on és impossible clavar-hi queixalada.
Creus que si la teva escriptura fos barruera tindries 12 comentaris en una hora? els que et llegim estem enganxats al que dius i com ho dius.....això és un blog/c i ets lliure de posar el que vulguis i com vulguis.... però quan siguis una autora d’èxit i publiquis llibres segur que ja et cuidaràs de fitxar el millor corrector ortogràfic i d’estil..... (per cert, aquest petit text l’he passat pel corrector del PC, no fos cas que algú em corregeixi les quatre paraules).
La Terra mateixa on vivim, és "fabricada" d'una forma barroera, és a dir, a plaques que es mouen cada dos per tres i provoquen catàstrofes sobretot als països pobres.
Però no per matussera deixa de ser bella i té panorames per a tots els gustos.
Així mateix els blogs, que han de ser frescos, espontanis, però que per alguns són petits jardins ben conreats, a la japonesa.
Ànims, Clídice, que això va molt bé.
Jo tampoc li diria "barroeria" però entenc el que vols dir. De totes maneres em sembla que no cal aspirar a assolir un gran nivell literari quan escrivim als blogs (amb les excepcions que calguin) en canvi si que hauríem d'esforçar-nos en evitar les faltes d'ortografia que una cosa no treu l'altra. Però no es cap "drama" si en fem alguna, corregint-les és quan s'aprèn a no tornar-les a fer.
Escrius com si se't puguera tocar. Això m'agrada. No té cap importància, almenys per a mi, a voltes una lleu falta d'ortografia, perfectament disculpable. Errare humanum est. Hi ha els afinats i hi ha els refinats. El pitjors són els refinats afinats: un perill. I després estem nosaltres, la gent normal. Així que a divertir-se.
Dues cosetes:
1) qui estigui lliure de faltes que llenci la primera coma.
Agraeixo les correccions perquè no conec cap altre mètode d'aprenentatge que l'equivocació.
2)Quant a l'estil (o com li vulguis dir), no et traeixis, Clidi; t'has de poder retrobar en allò que escrius, cas contrari, pariràs una cosa borda i et faràs malbé. (Ara plagio algú. Tant fa, anant bé deu ser mort)
Clar que això t'ho diu una que sempre a volgut ser perruquera. Pren la bona voluntat.
Estic d'acord amb el que diu la majoria: la immediatesa dels blogs és el que els fa interessants (i potser barroers, efecte secundari). No té res a veure amb un llibre.
...Clidice, es ke tauria de caure la kara de bergoña dona mira que eskriure tant malament i ser tant varroera, xo de tu mu faria mirar....per la meva part només et puc dir que...no canviis siusplau
Un nick que es diu elur ha expressat exactament el que sento...
Ein? Barroquè? Ho ha dit algú: l'escriptura dels blogs (blocs?) és millorable i faltes se li escapen a (quasi) tothom, fins i tot a alguns que vivim d'això. Però el teu bloc és fresc, amè i interessant (i no ho dic jo: mira el volum d'entrades, missatges i seguidors). Clidice: abans morta que senzilla.
Davant de la teva frescura, els danys ortotipogràfics són absolutament colaterals... A mi m'agrada molt com t'expresses...
Una abraçada
estic amb tu que la culpa va ser del gerro Ming que va fregar amb el teu colza. Dit aixó, i ja hauràs vist avui que per enèsima vegada he canviat la plantilla del blog, maniàtic om sóc de l'estètica, i ho he fet perquè el que és important és el contingut no el continet, el missatge, el que es vol dir, amb faltes d'ortografía o sense i la resta només és e4stètica, i d'aixó a casa nostra n'anem sobrats, ja deia Unamuno que precisament el que ens perdia als catalans era la estética. Quan llegeixo un text en un blog, no em fixo en com està escrit ni si hi ha faltes d'ortografía, snó el que vol dir, que de fet és el que és important. Gala escriu molt bé, però no diu res i com ell altres.
Suposo que tots intentem ser ortogràficament correctes i a tots se'ns escapa alguna.
Dit això, cadascú té el seu estil. I malgrat hagis dit que no ets escriptora... algú que té la "tara" d'escriure cada dia, és un escriptor. Amb el te propi estil, és clar. Si algun dia algú et demana fer el recull dels teu 100 millors articles per publicar, te'ls revisaràs (mínimament, sisplau)i potser canvies alguna coseta. A nosaltres ens agrada el teu estil. Si no no seríem aquí!
Abans barroera que sorruda o avorrida!
Que prevalgui l'alegria encomanadissa!
Ni ho havia notat que els teus apunts estiguessin fets barrim-barram.
(escrit entre quatre parades de Metro).
Alberich gràcies maco :) la barroeria és, segurament, la sal de la vida :)
XeXu poc acurada vol dir. I no m'has interpretat com cal, només faig broma sobre això del concurs. A mi no em molesta gens que em corregeixin les faltes, és l'única forma d'aprendre'n de debò. Només volia traslladar-vos unes quantes preguntes que em faig a mi mateixa cada vegada que escric un post. :)
Lluís Bosch veus que bé? La veritat és que el blog és un medi prou nou i prou diferenciat que cal distingir-lo de l'escriptura convencional. Cal exigir-li massa? li exigim massa poc? potser això és el que intentem aprendre tots plegats :)
Testenguaret com li deia abans a en Lluís, i també per això he posat dues imatges de "barroers" allunyades en el temps. En Carles Riba i els seus Sis Joans, i en F. Ibañez, amb els personatges que representen la meva generació. Uns amb la intenció moralitzadora, els altres sense cap intenció, més enllà de sobreviure en un món frenètic. :)
Xiruquero-kumbaià gràcies! bloguegem! encara que les correccions, en aquesta casa, sempre són benvingudes :)
garbi24 gràcies :) l'important és el que dius i com ho dius, després ja passarà un corrector i en parlareu :)
MARTELL no et retiris, ni dignament ni de cap altra manera, sinó qui farà de contrapés als tarragonins insignes? ^^
montserratqp gràcies guapa :) no només es tracta "d'arribar" sinó de provocar la interactivitat, com deia en Lluís abans. Sense vosaltres això no té cap valor :)
elur ara m'has preocupat! què és una "friseta"? Bé, m'ho puc imaginar, però és que no ho havia sentit mai! segons com ho incorporaré al meu vocabulari, que és una paraula la mar de divertida :)
Galderich oi que si que és bonica? Pertany a un temps on les coses es feien poc a poc, amb "seny", pensant-les. L'última al nostre, on tot es fa corrents i de pressa. I no m'importa gens que se'm corregeixi, quan em detecto una falta em poso molt nerviosa. Millor si no n'hi ha :)
Allau merci, és l'etern debat (etern des de fa dos dies vaja!): què som els blogs? ^^
Criticartt no, en aquest cas puc dir que no sóc barroera, sinó que sóc molt afortunada que hi sigueu per aquí, per ajudar a acabar el puzzle. I espero, de tot cor, no ser ni autora d'èxit ni publicar llibres, diguem que en una signatura no acabaríem mai perquè m'enrotllaria com una persiana amb el personal, i això no pot ser bo ;P
Olga Xirinacs, molt agraïda a una dona que navega per tantes àrees de la creació i amb tant d'encert :)
McAbeu tu ho dius, la meva àvia sempre deia: "fent i desfent es va aprenent" i així aprenem tots cada dia una mica :)
Josep Porcar doncs si, divertim-nos! pels comptables com jo és força natural fer alguna falta d'ortografia. Si fossin números ja no discutiríem ;P
matilde urbach ja t'ho he dit que t'adoro? Mira que he rigut amb la primera frase! més raó que una santa!
SM tu ho dius, som dos gèneres diferents, si és que els blogs som un gènere, és clar :)
Robert mira tiu, ke bols ket digi? dons zenquiu a tope! bols dí kens aprobaran el nibel D? ^^
Xavier Aliaga "po zí, ante muerta que sinsilla" :P però, per si de cas, cal aprendre'n sempre :) merci guapo :)
Xavier Sánchez moltes gràcies :) sortosament tot és millorable i es tractaria de trobar l'equilibri :)
Francesc P. i és que, a veure, qui és prou hortera com per tenir un gerro Ming? si el tenen tots els personatges del TBO? ^^ (al final algú s'ho creurà). Jo tinc pànic a canviar el format del blog, ja el trobo massa carregat i tot! però tu ets un valent! I si, Gala és un plom :)
Eulàlia Mesalles moltes gràcies per ser-hi! això estaria molt buit i els ganxitos es passarien :) i no cal patir-hi, no crec que hi hagi mai recull, si més no en paper, no em mola ;P
Girbén un comentari fet al més pur estil del post :) barrim-barram! perfecta la conjunció ;P
Quatre cosetes (o tres o dos o cinc):
He intentat comentar aquest matí des de la feina (en temps lliure, ep!) i se me n'han anat les paraules al cel o a l'infern virtual que ningú sap on és.
Deixo dit, en primer lloc, que és un plaer llegir-te.
En segon lloc, allà cadascú amb la seva ortografia (si algú vol que al final revisi la meva i sigui benèvol), però crec que si fem servir una llengua escrita és bo seguir les convencions -l’arbitrarietat que té- a no ser que la nostra pretensió, implícita o explícita, sigui trencar per la raó que sigui amb aquestes convencions. Una altra cosa és la pressa i totes les altres justificacions que ens sembli que hem d'afegir.
Quant a l'estil, cadascú té el propi, conscient o no i demanar-ne un altre és d'estúpids. De tota manera, a mi m'interessa l'estil, l’estructura, no només el contingut. Una mateixa història -tema?- , pot ser mortalment avorrida o enormement gratificant segons l'estil, el to, la tria de paraules, etc.
Se m'acaba la corda, però com que els teus apunts (o posts) sempre són estimulants i ens dius que un des aspectes que valores més del resultat final és la part dels comentaris dels lectors (lector-escriptor en el meu cas, encara que sense remuneració econòmica ni reconeixement públic), m'atreveixo a col·laborar una mica més en l'arrodoniment del post (o apunt) d'avui amb algunes paraules més, i consti que estic segur que encara em deixo moltes coses al teclat.
Acabo:
No hi ha respostes que puguin ser alhora precises i satisfactòries en el moment actual a TOTES les preguntes que es puguin fer sobre els blocs. Qualsevol individu que avui pretengui fer un estudi total sobre el tema es trobarà amb un camp tan ampli que o bé morirà en l’intent o bé haurà d’autolimitar-se i cenyir-se a determinats aspectes temàtics, de llengua ... o de la tipologia que se li acudeixi per intentar desenvolupar una hipòtesi prèvia o sobre la marxa. Intentar abastar tot el que fa referència als blocs pot ser tan llarg i més decebedor que escriure una història crítica de la literatura universal des de totes les perspectives possibles; a la fi, per bé que vaga, tenim una certa idea del concepte literatura, mentre que el concepte bloc i les seves variants –a banda de poder llegir-se a través d’Internet i tenir una certa estructura, i encara- depèn en bona part de qui prengui la decisió de definir-lo. Podem dir que només pel fet de presentar una estructura més o menys estàndard determinat espai ja és un bloc? El que compta és la intenció del seu autor o autors? ...?
Però que no sigui dit que jo m’abstinc de respondre preguntes. A continuació teniu una classificació provisional:
Blocs i blogs, blogs i fotoblogs, blocs de dia i blocs de nit, blocs d’entitats i blocs de particulars, blocs literaris i blocs sobre literatura, blocs amb imatges i blocs orfes d’il·lustracions, blocs amb comentaris i d’altres sense, blocs personals i blocs impersonals, blocs originals i blocs plagis, blocs intensos i blocs desapassionats, blocs d’un sol post i blocs interminables, blocs amb posts intermitents i blocs de post diari, blocs sobre política i blocs polítics, blocs de cuina i blocs on és possible morir d’inanició, blocs poètics i blocs prosaics, blocs embafadors i blocs exquisits, blocs emocionals i blocs racionals, blocs previsibles i blocs imprevisibles, blocs grocs, vermells, negres i multicolors, blocaires multibloc i blocaires d’un sol bloc, blocs ciutadans i blocs rurals, blocs d’un sol autor i blocs amb col·laboradors, blocs amb pubicitat i blocs sense, blocaires que cobren i blocaires aficionats, exblocs i preblocs, blocs de mestres i blocs d’alumnes, blocs especialtzats i blocs generalistes, blocs sobiranistes i blocs aconfessionals, blocs de cara la galeria i blocs sense galeria, blocs populars i blocs introbables, blocs segons els cànons i blocs no canònics, blocs previsibles i blocs imprevisibles (sic), blocs a la deriva i blocs amb rumb fix, blocs irats i blocs amables, blocs escèptics i blocs innocents, blocs fabrians, prefabrians i postfabrians, blocs de blocs i blocs a penes bloc, blocs femenins i blocs masculins, blocs sexuals, asexuats o de sexualitat incerta, blocs oficials i blocs estraoficials, blocs i bloquets, blocs que enamoren i blocs enamorats, blocs premiats i els altres, blocs biogràfics i blocs hagiogràfics, blocs de barbamecs i blocs de barbuts, blocs censurats i blocs autocensurats, blocs parany, blocs capciosos, blocs impertinents, blocs excel·lents...
La vida mateixa en x polzades en diagonal.
D’acord ara caldria ampliar-ho, organitzar-ho tot i concretar noms. A veure, tampoc no sóc tan estúpid per deixar-m’hi la pell, però cadascú es pot classificar, reclassificar i fins i tot obrir noves vies classificatòries.
M'hi jugo el que vulguis que el meu és un dels comentaris més llargs que t'hagin deixat mai en el bloc (o blog)
Ah, i gràcies per haver fet servir una de les imatges escanejades per mi, que no de creació pròpia :-)
Continuarà...
Què més voldries que ser barroera!
¿Tu has vist com escriuen els nostres congèneres al Messenger? El teu teclat destil·la textos frescos, rosacis i montserratins. Quasi res.
Aquesta reflexió que avui tu fas també jo me la faig seguit seguit. Escric aviat, public amb multitud d'errades (algunes perquè ho ignoro i altres perquè em despisto), però com algú ja et deu haver dit, el text és espontani, hi ha un component de fet inmediat que el fa fresc i natural. Quan parlam també erram, no tenim sempre un discurs elegant i rítmic i...m'entens, no? tu continua i que et corregeixen està bé, això significa que interesses. Una abraçada!
No crec que els teus textos siguin barroers, al contrari. A més, a l'hora d'escriure en un bloc, tampoc li dediquem el mateix temps que una persona que es guanya la vida amb això d'escriure. No és tan senzill això de parlar d'un tema diferent cada dia amb el temps que disposem!
Bé, t'acabo de llegir i no entenc massa tampoc de què va tot plegat. Però, a mi m'agrada la teva 'barroeria'?? Segueix així! Els teus posts són frescos, àgils i a mi m'agraden i crer que a molts ens agraden... De fet com molts ja han dit, un blog no és un llibre, un blog és viu i espontani, no hi ha el treball curós que un espera trobar en un llibre... Per a mi no té res a veure, un per escriure tampoc ha de ser o ha de voler ser escriptor. Un escriu pel plaer d'escriure, de comunicar-se, de dir, de fer... sense posar-hi més. Fer un post no és igual a benefici econòmic. Estem en un pla més ciberespiritual? Endavant!! No canviis!!!
Clidice, no t'he considerat mai barroera, gairebé sempre et surten posts ja no rodons... esfèrics.
M'ha arribat al cor el terme taboll, crec que li hauries d'enviar a http://diccionariafectiu.blogspot.com/ que des de juny està aturat, i ves, em sap greu.
... És el primer cop que et deixo comentari, tot i que fa temps que et llegeixo... només volia dir-te que el que escrius no em sembla poc acurat, ni tampoc t'inclouria en una generació que no es qüestiona els per què. De fet, no crec que sigui específic d'una única generació el fet de qüestionar-se o no les coses, però reconec que en més d'una ocasió m'he plantejat que potser hi ha una tendència general a la no-qüestió que està creixent més del que caldria...
Oh, sàbia Clídice, quanta veritat i filosofia blocaire hi ha en les teues afirmacions. Cada dia n'aprenc més de tu.
(Leblansky, el pequeño saltamontes)
d'això la friseta vindria a ser... ejem... tan poc fina que sóc a vegades i ara em farà vergonya? exactament el que t'imagines sí, l'òrgan sexual femení (goita que fina)
argot nyerro, o sigui del meu poble, no sé si està gaire estès a la Garrotxa, diria que no.
No estic en absolut d'acord amb l'expressió que els teus escrits són barroers.
Crec que tots i totes, qui més qui menys, ha fet alguna falta d'ortografia i, inclús, d'expressió. No ens expressem sempre de la mateixa manera; depén de com estiguem en aquell moment, de com hem passat el dia, de com estiguem d'humor, de la dificultat o no del que volem expressar...
Però crec que, en un lloc com aquest, el més important és el que escrius, el que vols transmentre. I el que escrius, creu-me, és molt bo! ;)
pere t'ho havia comentat que t'odio? ^^ naaaaaaa :) moltes gràcies :) Completament d'acord en fer servir les convencions ortogràfiques en nom de la millor entesa. I gràcies per tota la reflexió i la classificació dels blogs, en el fons es tracta d'això: de pensar-nos.
I quina és la imatge? les he tret directament de les de glugle!
Puigmalet ei ei que la "barroeritat" és un ofici eh! ^^ Que maco que ets :)
Frannia jo n'estic contenta de les correccions que se'm puguin fer, sempre que es facin amb la senzillesa i la delicadesa que m'han estat fetes per aquesta persona, sense valorar, sense pretenciositat. No passa sovint, però. I tu no deixis el teu preciós llenguatge :) Una abraçada!
Albert B. i R. en això tens raó, no ens hi guanyem la vida, si ho féssim tindríem servei de corrector humà, suposo. I la veritat és que és una mica estressant si :)
Thera és una mica més del mateix: pensar en què som, en com ho fem. Tu ja ho saps també no? Ciberespiritual, m'agrada! Una abraçada!
pratinsky moltes gràcies. Ja he enviat la paraula al diccionariafectiu, però vols dir que funcionarà?
Hola digue'm ariadna! benvinguda! Potser si que no som tan diferents com els que ens han precedit, però moltes vegades no et sembla que no podem evitar la sensació de córrer sense massa sentit? Abans sembla com si tinguessin unes conviccions més sòlides. I gràcies :)
LEBLANSKY passa que rebràs! poca-suelta! :D pakenyu saltamontes, pfffff ;P
elur doncs me la quedo! m'encanta! Diré: "faig això perquè em surt de la friseta!", que és la versió catalana de la frase que va dir l'Amparo Moreno a "Que t'hi jugues Mari Pili": "lo hago porque me sale der critori".
ei joanfer! disculpa, ens havíem creuat. Gràcies :) però és una sensació. Imagino que escric com sóc, arrauxada i excessiva, i quan veig allò que faig al costat dels escriptors més "fins" em sento gruixuda. Però no és cap drama, ja fa temps que m'he acostumat a viure amb mi mateixa. Ara, quan veig una falta que se m'ha passat pateixo moltíssim.
i jo també t'odio, que em fas fer hores extra i mal pagades... si no fos perquè em somrius...
(la primera, que la imatge va acompanyada d'un text :-)
oh jo a l'Amparo li robo descaradament el 'quéguapasoyquétipotengo!' de la peli boom-boom si no m'erro ;*)
pere a si! és clar, el text està linkat a sota :) no sabia que era teva la pàgina! :)
elur és que en té algunes de bones bones ^^
Publica un comentari a l'entrada