dijous, 25 de març de 2010

Recomponent peces de dins

No cal patir-hi, només és el dia. Potser és la monotonia, com molts em volen fer notar de forma negativa en aquesta peça, el que més em calma l'esperit, talment una cançó de bressol relaxa i adorm a una criatura. I quina temporadeta!




uf! encara bo que ja se m'ha passat! santa frivolitat!

15 comentaris:

XeXu ha dit...

Per ser que no m'agrada la música clàssica, he de dir que el Canon de Pachelbel em va robar el cor des del principi. Moltes vegades em ve al cap.

garbi24 ha dit...

No podem abusar d'aquesta música, ara estan a la feina no ens podem adormir, però la veritat es que si que relaxa.....

elur ha dit...

el cànon de Pachelbel monòton? i ara!
fes-los escoltar aquesta versió:
http://www.youtube.com/watch?v=QjA5faZF1A8

Al Kraus no l'escolto que només veure el nom de la cançó jka se m'enganxa XD

una abraçada, maca!

paraula de comprovació: hypnotis ... XD

en Girbén ha dit...

Apart de l'emoció musical, resulta impagable la representació gràfica de la partitura com un teler; exactament, com les targes perforades d'un teler de Jacquard, sistema que després faria sonar les pianoles.

F.Puigcarbó ha dit...

bé per a relaxar-se, tot i que jo preferiria Bach o Chopin, bé aquest últim per adormir-se.

Cris (V/N) ha dit...

Quin bon gust.... m'encanta el clàssic, i noia, per a mi l'has encertat de ple, re-composar-se (o re-compondre's) així dona gust.... Petons preciosa :)

Albert B. i R. ha dit...

No sóc gens de música clàssica. Ni tan sols em relaxa, el contrari, em fa estar com inquiet. No sé per què em passa!

Ernesto Niebla ha dit...

Aquesta música em relaxa molt. M'agrada escoltar-la amb els ulls clucs i deixar volar la imaginació.

rits ha dit...

dijous que per sort ja s'acaba!
si que recomforta, si!!!!

Clidice ha dit...

gràcies pels comentaris i ... per fi divendres! :)

Met ha dit...

S'agraeixen sempre uns moments musicals. Gràcies.

Clidice ha dit...

merci a tu Met per passar per aquí :)

joanfer ha dit...

Ostres, Clídice! Aqui sí que m'has trucat la fibra...
Vaig descobrir el Canon de Pachelbel amb tretze anys i em vaig enamorar d'aquesta peça. M'ha acompanyat al llarg de la meva vida i, sobretot, en els moments més importants...
Moltes gràcies!

P.D. Per cert, passa quan puguis pel meu blog, d'acord? ;)

Manel Aljama ha dit...

Certament aquestes peces et refan per dins. Jo fa temps que al matí només poso 5 minuts de notícies (temps i carreteres) i em passo a Catalunya Música. Si no ja fa temps que hauria petat ...

Potser coneixes el "Factor Mozart". Moltes de les seves peces hi són i en concret "Sonata per a dos pianos, K448". Ja em diràs ...
I potser, també el coneixes, el pobre noi aquest, tocava el violoncel i odia Pachelbel.
Està subtitulat
http://www.youtube.com/watch?v=rnv_wDWwD7c
Si no relaxa et fa riure!

Clidice ha dit...

ei joanfer me n'alegro que t'agradi i merci :)

Manel si, el conec :) també conec algun músic que l'odia tan "cordialment" com el del youtube :P però no cal fer-ne massa cabal dels professionals ^^