dimarts, 16 de març de 2010

Missatge als meus fills

Quan veig els meus fills i els seus amics i amigues, amb els seus looks força estrafolaris, amb les seves coses que fumen i que no són Ducados, amb els piercings, les rastes, les arracades, no puc evitar somriure i pensar en com de meravellós que és ser jove i anti-sistema. I no ho dic amb el tonet paternalista d'alguns pares i mares esquerra-reciclats, ho dic amb tota la meva admiració cap a ells. Tant de bo siguin capaços de fer més coses que no vam fer nosaltres. I com què ells es pensen que nosaltres vam néixer amb el vestit de pingüí posat (anar a la feina amb talons, vestit i jaqueta), els vull ensenyar que entre ells i nosaltres no hi ha tanta distància. Perquè a partir de la meitat del segle XX, l'espai intergeneracional s'ha fet més i més petit, i tothom tenim un passat.





18 comentaris:

Striper ha dit...

Ah si que tenim un passat nosaltres corriem davant els grissos!!

kika ha dit...

m'agrada com ho penses. molt! :-)
a vegades fan patir massa, però és molt millor mirar-s'ho així.

en Girbén ha dit...

Cal aprofitar mentre es pugui la bandera capil·lar. Imagina'm tenyit de panotxa i amb un enfilall de cuetes... Quina ingènua radicalitat i, alhora, quina impossibilitat per a un calb!
Per cert, Clidi: que potser vas tenir un moment punkie?

Galderich ha dit...

Jo sempre els dic que es facin moltes fotografies que quan siguin més gran es fotran un pantxot de riure. Per cert, volem veure fotos de la Clídice de punkie...

Allau ha dit...

Quan era jove, jo pertanyia a la tribu neandertal.

Thera ha dit...

Aish... encara em queda lluny, però... aish... hem de recordar que nosaltres no fa tant també hem estat força 'alternatius!...

garbi24 ha dit...

Els nostres pares es feien creus amb el que nosaltres feiem, nosaltres ens fem creus d'els nostres i els nostres.......ja s'ho trobaran

Lluís Bosch ha dit...

Home, jo deu n'hi do dels looks que havai tingut, des de mod a hippie... (Que ja em diràs tu quina deriva)!

montserratqp ha dit...

I tant que tots tenim un passat!!! Aquelles trenes llargues i faldilles que no deixaven veure els esclops amb els mitjons de llana....ja veus que era més de la vena kumba que de la punk...

joanfer ha dit...

Què bol que és mirar els fills amb aquests ulls, fent-los costat i sense ànim de canviar-los. Potser el temps ja s'encarregarà d'això últim... ;)

Francesc Mompó ha dit...

Com és de difícil analitzar-ho amb tanta senzillesa i tanta llum, Clídice; ets d'admirar.
Salut i Terra

F.Puigcarbó ha dit...

i millor no treure'l a la llum el nostre passat. Jo tinc algunes fotos de jovencell quan anava amb el conjunt de cágati lorito, i el que no hagi estat així que s'ho faci mirar. El meu avi, ja deia que "elk jovent d'avui en dia no val per a res" el meu pare també. Jo ja no, tot i que de vegades reconec tinc dubtes raonables en bastants cassos.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

I què te n'han dit els teus fills, Clídice?

Ángel ha dit...

Bien dicho. Pero prefiero no caer en los cuentos tipo "abuelo cebolleta" ... y sí recordar un grupo que aún hoy escucho con frecuencia, símbolo de una época (¿más comprometida?), me refiero a The Clash.
Me gusta la nostalgia, me gusta el recuerdo ... tan mayores somos ya????? :-(
un abrazo

Alberich ha dit...

No eren els pares; eren els caps de la feina que ens deien que ens talléssim el cabell i les patilles, que pretenien ser com el que portaven “Els Beatles” o els “Rolling”, segons els gustos...Ara és el look dels membres de les escoles de negocis!:-(

LEBLANSKY ha dit...

Jo tinc cada cop més la idea que nosaltres erem més idealistes, i els d'ara força més realistes, o potser més desenganyats. O sigui que m'ha agradat que tu defensis una tesi contrària, què bé si és cert!

Rafel ha dit...

Molt bona l'anàlisi, tot i que matissaria que crec que a vegades hi ha més estètica que fons.
A mi l'època punky m'ha quedat en una nebulosa. De l'últim concert, sense fumar Ducados ni altres herbes, hi vaig sortir ben marejat.

Clidice ha dit...

Striper jo ja no hi vaig poder córrer pràcticament :)

kika són persones, no perllongacions meves :)

Girbén bé, ningú és perfecte no? vull dir pel meu moment punkie ;D

Galderich no hi ha fotos de la Clídice punkie, que jo sóc del parer que les fotografies et roben l'ànima :D

Allau això si que no m'ho crec! vinga, no et treguis anys! ;P

Thera i que els testos s'assemblen a les olles :)

garbi24 ara passa que els fills es poden arribar a avergonyir dels pares, que algunes vegades ens troben massa agosarats :P

Lluís Bosch doncs si, però bé, no cal justificar-se, anem buscant-nos. Tot i que jo sempre duré cresta dins de la meva ànima :)

montserratqp vaja! tu devies dur "senatxu" :D

joanfer és que intentar canviar-los és feina vana i, amb tota la franquesa, avorridíssima. Cadascú ha de cometre els seus propis errors :)

Francesc Mompó només sóc pragmàtica, i d'això en som la majoria de mares, res d'especial :)

Francesc Puigcarbó com sempre hi ha persones que no valen ni un ral i d'altres que valen un imperi. Això de la igualtat sempre ha estat mentida :)

Xiruquero els meus fills? res, que no fos cas que semblés que la mare té raó ;) però tinc la nòvia del petit de part meva. Serà solidaritat femenina :)

Ángel hombre, a los The Clash aun los escucho yo ahora :) y si, ya somos algo mayorcitos ... pero no se lo digas a nadie, que al igual cuela :P Besotes

Alberich la veritat és que a la meva mare li encantava el meu look i m'ajudava amb els pentinats :D

LEBLANSKY sempre hi ha hagut de tot, jo tinc dos espècimens i un de cada :)

Rafel hahahaha bé, l'estètica no t'ho nego que té molta importància, però això no és pas d'ara. Tu per que t'inclines: frac o levita? :) ve de lluny la cosa :)