dijous, 18 de març de 2010

Lectura imprescindible

Paris i Hèlena

L'Allau en aquest post ens diu que cal que llegim a Llucià i jo, obedient, el primer que faig és fer-me a mans un parell de llibres d'aquest autor: Història de Lluci i Històries verídiques. Sempre que miro enrere, literàriament parlant, em trobo amb proses àgils, amenes, històries sempre divertides i originals. Curiosament, la majoria de les persones es pensa que els "antics" són hermètics i obscurs, cosa del tot falsa, si més no la majoria de les vegades.
" [...] No gaire més tard ens endinsàrem en un mar fet de llet en comptes d'aigua, enmig del qual es distingia una illa blanca, plena de vinyes; l'illa era un formatge -com vam descobrir més tard quan el vam tastar-, sec i molt gran, de vint-i-cinc estadis de perímetre. Els ceps estaven carregats de raïm, però quan els espremíem la beguda obtinguda no era vi sinó llet." (pàg., 67)
"18. Els seguidors d'Aristip i d'Epicur eren els més ben considerats en aquell indret, perquè eren agradables, alegres i molt amics de la gresca. També hi era present Isop el frigi, a qui feien servir com a bufó. Diògenes de Sinope havia canviat tant de caràcter que s'havia casat amb la cortesana Lais i sovint s'alçava per ballar sota l'efecte del vi, i feia les inconveniències pròpies dels borratxos." (pàg., 76)
"45. De seguida van començar a volar ocells al nostre voltant i a veure's peixos i tot allò que és indici de la presència pròxima de terra ferma. Al cap de poc divisàrem també uns homes que empraven un sistema insòlit de navegació, car eren alhora els mariners i les naus. Us explicaré com ho feien: s'ajeien d'esquena sobre l'aigua, dreçaven les vergonyes -que per cert, eren molt grosses-, desplegaven les veles i, subjectant la corda amb les mans, navegaven empesos pel vent.[...]" (pàg., 96)
Llucià, Històries verídiques. Barcelona, 1995. Edicions de la magrana. L'esparver clàssic núm. 15. Un llibre divertit i amè, de només noranta-vuit pàgines, pròleg inclòs, escrit per un home que va viure fa mil nou-cents anys a Grècia. I no cal dir que, tal i com diu el títol, me les he cregut totes. Era impossible no fer-ho.

15 comentaris:

fanal blau ha dit...

Pel qye dius, Clidice, si que fa de bona lectura! El tindré en compte!
Gràcies!
Molt molt bon dia!

Olga Xirinacs ha dit...

No hi ha divertiment més gran que fer passar mentida per veritat i crear llegenda. Algú les ha d'inventar... I és així com vivim en aquest món, en el que tot es desmenteix des de la primera poma, que diuen que era un plàtan.

en Girbén ha dit...

Aquesta illa... Ara entenc perquè es considera a Llucià com una de les influències més directes de la Utopia de Thomas More (n'estic llegint la recomanable nova versió que acaba de sortir; Ed. Accent)...sempre caldrà enfotre-se'n dels dèspotes.

Galderich ha dit...

És curiós el poder dels clàssics... potser per això es mantenen?
També caldria entrar en el debat de les traduccions, adaptacions... però l'essència sempre hi és.

LEBLANSKY ha dit...

Ei, una recomanció així, en estèreo, per part teua i de l'Allau, no es pot deixar passar: si l'edició encara es pot trobar, corro a comprar-lo.

Estonetes ha dit...

Hi ha tant per llegir...però me l`apunte.

Lluís Bosch ha dit...

Caldrà anar a buscar-lo de seguida a no ser que en segueixis penjant fragments. M'he sentit de sobte deixeble de Llucià, perquè aquests tres paràgrafs són brutals. No sabria quin quedar-me si hagués d'escollir. Potser el sistema de navegació?

Allau ha dit...

M'alegro,Clídice, que hagis tingut una lectura divertida i profitosa.

De Syldàvia no en diu res en Llucià?

Minnie ha dit...

Gràcies per la recomanació!ara jo em pregunto:tindré mai temps de llegir tot el que tinc pendent?bé, estractaria de viure uns cent anys,mens o menys;P

Cris (V/N) ha dit...

Jo ara estic amb una altra recomanació blocaires (del Paseante) El guardián entre el Centeno, i després en tinc un parell més anotats de la Joana i la Violette.... n'afegeixo un clàssic com el que proposes, gràcies i un petó :)

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Ignorava que Diògenes hagués canviat tant de caràcter com per casar-se!

F.Puigcarbó ha dit...

deures per Setmana Santa. Amén.

pratinsky ha dit...

a tots els que us apropeu o ja heu passat la cinquantena us aconsello vivament els darrers llibres de John Updike. Us en fareu un abric, resistent a qualsevol atac.

Allau ha dit...

Prat, la combinació Llucià/Updike em sembla absolutament brillant!

Clidice ha dit...

Molt bons els comentaris. Disculpeu, és tard i no tinc massa temps :( tot i que, per als clàssics sempre cal tenir temps :)

Veurem això d'Updike :)