diumenge, 21 de març de 2010

Se m'acut que ...

Vivim en una societat totalment condicionada per la hipocresia de la moral cristiana. Per això es confonen l'entusiasme amb la immodèstia i la il·lusió amb la candidesa. I, sobretot, està del tot mal vista la felicitat. Pels que encara no ho saben: ser desgraciat no és un valor positiu,  ser desgraciat és una merda.

Que voleu que us digui: jo estic aprenent a esborrar aquests 2.000 anys d'història.

32 comentaris:

garbi24 ha dit...

Ostres gràcies per avisar, ara mateix deixo de ser un desgraciat, jo que em pensava que era el que es portava ara.....com que n'hi han tants.
Gràcies per avisar!!!!!

F.Puigcarbó ha dit...

però no era positiu ser un humil i discret desgraciat. Ai noia"! aquest de Roma em maregen. Que di clar però que per deixar de ser una merda de desgraciat no estic disposat de cap manera a anar a esquiar. I menys encara a la neu

David ha dit...

No voldria entrar en polèmiques, però no acabo d'entendre aquesta associació entre ser desgraciat i el cristianisme. En lloc no he llegit que la felicitat no sigui possible dins del cristianisme. Si la moral cristiana et sembla hipòcrita, crec que és perquè les religions (totes) creen fàcilment gent hipòcrita. Vols dir que per "cristianisme" no volies dir "catolicisme"?

Frannia ha dit...

Estic bastant d'acord amb tu així que...a ser feliç! sigui amb esquis o sigui amb patins :) Feliç diumenge!

Alberich ha dit...

Potser la cosa ve de més lluny: aquest sentiment de culpa judeocristià, del que en deriven les tres grans religions: judaisme, cristianisme i mahometanisme... Ja fas bé, ja, volent esborrar dos mil anys d’història...I potser encara uns quants més i tot !.

en Girbén ha dit...

M'arriscaré: Que potser a la foto estaves (+ o -) baixant del Coll de Tebarray?
Als 12 anys corria per aquestes muntanyes... Recordo que mossèn Sayas (un home digne) va celebrar una missa al cim mateix de la Gran Facha (un 3000 amb un nom inversemblant però molts segles anterior al feixisme). Per acabar-ho de reblar, aquella missa tenia de fons les abruptes puntes dels Infiernos. Ara ho percebo com una mena d'exorcisme.

Pantagruel ha dit...

Et veig avui molt "nietzschiana". Bon diumenge.

XeXu ha dit...

L'hedonisme no ha estat mai massa ben considerat tampoc. Serà que jo em menjo l'olla una mica massa, però m'agrada pensar bé les coses per buscar la meva felicitat. Ser desgraciat és una merda, sí. Però em sembla que la immensa majoria de la gent, no ho volem, encara que ens en sentim de vegades. Ara, ser un despreocupat i voler estar per sobre dels problemes i dificultats jo no ho acabo de veure clar.

Jordi Cirach ha dit...

jajajaja

Totalment d'acord amb tu, només avui llegint això, ja em sento menys desgraciat i amb més entusiàsme per fer coses!

Una cordial salutació i espero que t'interessin les meves recomanacions culturals!

L'imperdible de ℓ'Àηimα

>Jordi Cirach

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Pels cristians està mal vista la felicitat? M'agradaria saber d'on treus aquestes afirmacions.
És la teva opció: pensa però, que quan te n'hagis sortit d'aprendre a esborrar els dos mil anys d'història, del teu pensament, de la teva cultura, només quedarà -si queda- la goma.
Fa goig la fotografia.

Ferran ha dit...

L'apunt d'en David no és menor: deixant de banda la "gràcia" que pugui fer-li a cadascú el fet religiós, dins del cristianisme hi ha corrents molt diferents. Si hagués de professar una religió, no seria el catolicisme (que, sí, a mi també em sembla que ens vol a tots temerosos, acollonits i desgraciats) sinó el protestantisme, que és radicalment oberta en comparació amb el catolicisme.

En qualsevol cas, sense dubte, ser desgraciat és una merda, la vida s'acaba quan s'acaba i, mentrestant, no intentar ser feliç és de burros.

Bon diumenge, preciosa!

Ferran ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
pratinsky ha dit...

D'acord en buscar la felicitat, però on? Sempre hem estat en mans de venedors de felicitats(actuals o futures), i quan es tracta de compres gairebé sempre acabem perdent. A mida que em faig gran (o vell) trobo que la felicitat son moments actuals o passats, i que s'encadenen de forma aleatòria i poques vegades amb una predictibilitat suficient. Sovint aquests moments son del tot gratuïts.

Filadora ha dit...

Jo no crec que la moralitat cristiana sigui hipòcrita, hipòcrites ho són les persones. Algunes, s'entén.
El què és cert és que cada dia costa més Creure, l'església no ajuda gaire.
Jo no penso que la felicitat estigui mal vista, no és el nostre objectiu ser feliç?

Striper ha dit...

Aivxx jo discrepo amb aixo de la "hipocresia de la moral cristiana"
! Cristianisme nio es jerarqui esclesiastica.
(Molta gent treballa a moviments cristians de base)
I la hiprocesia tambe es fora, confonen religió amb una actes socials, bodes, bateixos, comunió ....
Es complexe i existeixi deu o no el critstianisme te un valors morals , un altre cosa es que distorsiona aquests valors, des de dintre i de fora.
Per exemplehi ha gent que exixeix com ujndrret del seu cos abortar, i s'esgarrifa i posa elñ crital cel davanrt la prostitució. el comentari no te el faig com creient que no se si ho soc pro si com a conexedor de moviments cristians de base, la majoriia amb un principi prou valid " Viu i deixa viure"

Albert B. i R. ha dit...

Dubto que ningú, ni tan sols la gent amb valors cristians (menys els que els porten a l'extrem), vulgui ser desgraciat. Tan de bo, com dius tots poguéssim viure amb més il·lusió!

Carme ha dit...

Doncs, apa, a vessar felicitat de la bona! :)

barbollaire ha dit...

Dona, de fet, jo m'atreviria a dir que el "funcionariat" i les jerarquies de qualsevol de les tres grans religions monoteistes han fet més mal que bé.

S'han fet "intèrprets" i propagadors d'unes idees que, com se sol dir, sols Déu sap quines eren en realitat.

I, independentment del meu desencís amb tots aquest il·luminats que es creuen en possessió de la veritat absoluta (com passa amb molts polítics i altres pobres d'esperit que un es va trobant a la vida) penso que cristianisme no hauria d'anar a la grenya amb riure i felicitat.

I mira, ara penso en Casaldàliga, Vicenç Ferrer...

En resum, mirem de ser feliços, procurant no fer mal a ningú, dient les coses sempre que es pugui amb un somriure.
Estant en pau amb nosaltres mateixos.

Si ho som, segurament encomanarem la nostra felicitat als que ens envolten, independentment de creences... segur.

Ah! I ser desgraciat acostuma a ser un punt de vista basat en uns paràmetres, molt cops, artificials.

(la foto m'encanta!!!)

Amb el teu permís, un petonet dolç
;¬)*

joanfer ha dit...

Això que descrius és molt cert. Estem impregnats de "deformafació" cristiana... ;)

fanal blau ha dit...

Carreguem alguns llastres dels quals està molt bé que ens en desfem...
A tu se't veu força felic a la foto!!! ;)

Clidice ha dit...

garbi24 sempre de servei! ;P

Francesc P. hahahahahaha no és estrictament necessària la neu per la felicitat, però cadascú ... :P

David no és gens dolent entrar en polèmiques, mentre no perdem els "modos" és l'única manera d'avançar en el pensament :) No, no vull dir catolicisme, com a dona i com a ex-cristiana crec, fermament, que tota la moral provinent del cristianisme té una única finalitat: obviar la meitat de la població. El cristianisme és hereu del patriarcat grecs i romans i no ens està fent cap favor.

Frannia feliç setmana! :) és que si d'entrada no hi posem voluntat tot costa més :D

Alberich bé, en realitat potser caldria esborrar-ne 5.000 més o menys, però amb els últims 2.000 ja m'aconformo :)

Girbén ni més ni menys ;P no se t'escapa res a tu. N'he conegut d'homes dignes dins l'Església, dones ja és més difícil no?, fins i tot n'he tingut a la família, però una cosa no treu l'altra :)

Pantagruel doncs una mica si :D Bona setmana! :)

XeXu i qui parla d'hedonisme? només critico la bona premsa que té i ha tingut el patiment en la nostra cultura. Un artista si no pateix, si no es tortura, no pot ser bo. "Hem vingut a patir" diu la religió, amb aquesta màxima els poderosos es garanteixen la resignació dels de baix. Això no pot ser. :)

Jordi Cirach epa! quants de dies! estaves una mica off no? :)

Xiruquero home, considerant que he crescut dins de la religió més estricta, entre sotanes i hàbits diversos, què vols que et digui, alguna cosa en sé de tot plegat. No sé si encara volta per casa el cilici (no és conya). Si esborro aquests milenis de la meva cultura, potser acabaré trobant una societat on homes i dones siguin iguals i sense Déu, a poder ser. Evidentment això només es pot fer endavant. :)

Ferran evidentment que hi ha matisos en les religions, malauradament totes estan basades en un "detallet" que a mi em subleva: la creença en un ésser superior que dicta com hem de viure. Diga'm tiquis-miquis. Bona setmana guapíssim! :)

pratinsky la felicitat no es troba fora de tu mateix i la capacitat de sentir-se'n s'entrena :) si no aprenem a ser feliços amb ben poca cosa, tampoc ho podrem ser amb les coses més grans. Probablement el que cal és deslligar la felicitat de la possessió, tant de béns com de persones :)

Filadora hola! :) la religió cristiana em va criar, i em volia sotmesa, callada i esporuguida. El nostre objectiu és ser feliços, però per això cal estimar més a les persones i menys a Déu.

Striper que hi hagi gent que faci bones coses en nom del cristianisme no fa bo el cristianisme. I jo sóc de les que està a favor de l'avortament i en contra de la prostitució. Seria molt llarg, però tot passa pel dret a decidir sobre el meu cos, per una banda, i el dret a poder guanyar-me la vida sense ser utilitzada.

Albert B. i R. ningú vol ser infeliç, el mal dels valors que ens han inculcat és que ens volen culpables contínuament.

Carme i a compartir-la amb molts colors! :)

barbollaire hi havia una nissaga de religiosos que van creure que el que calia era ajudar sense predicar. Ja no existeixen, l'Església els ha destruït. Gràcies :) Un petó :)

joanfer el que més em subleva és que hi hagi tan poca gent que no trobi estrany com identifiquem sense rumiar-nos-ho bondat amb cristianisme.

fanal blau si, en aquell moment era molt feliç :) la veritat és que procuro practicar la felicitat sempre que en tinc ocasió :)

MARTELL DE REUS ha dit...

Tens tota la rao, jo també fa molt temps que busco la felicitat i sovint l'assoleixo en llocs com el de la foto. Per cert en pocs dies la neu s'està tornant pastetes :(

kweilan ha dit...

Que gaudeixis molt d'aquesta setmana tant com a la foto!!!

Agnès S. ha dit...

Aquesta moral cristiana, on el seu símbol és la imatge d'un home torturat que tots coneixem, que mostren amb orgull...i demostren que els altres son dolents, i els seguidors del seu déu, bons.

Desde fa 2000 anys, que no anem bé. Aquest post que has fet, i la teva iniciativa és un pas endavant! Et felicito!

Estic d'acord al 100% de les respostes que has donat, però sorpresa de tants defensors del cristianisme i catolicisme.

Clidice ha dit...

Si MARTELL i encara bo que ha plogut "a casa" que aquest any no he desenfundat ni les raquetes :(

kweilan gràcies guapa! igualment! :)

Agnès S. no és sorprenent, estem tan acostumats a identificar bondat i bones intencions amb el cristianisme, fins i tot hem "justificat" la doctrina dient mal de les persones que la imposen, que la majoria de gent no s'ha parat ni a llegir les escriptures ni a reflexionar al respecte. Però això no priva de les seves bones intencions tot i que, demà, en parlaré una miqueta del mal que fan les bones intencions d'alguna bona gent.

Galderich ha dit...

Ha, ha... fantàstica fotografia!
Per cert, algun dia haurem de veure que la hipocresia no és una qüestió de moral cristiana sinó humana.... sinó fixem-nos amb els xinosos, musulmans, animistes,
budistes, ateus... tots som còpies d'un mateix patró!

Striper ha dit...

El que fa dolent el cristianisme es que personatges diversos el facin servir en benefici propi.

Anònim ha dit...

Striper, qui no el fa servir en benefici pròpi?

David ha dit...

Jo penso que referir-se al cristianisme sense fer referència a la resta de religions pot ser una mica enganyós. Estic d'acord amb Galderich, la hipocresia i el fanatisme (que molt sovint van junts) són patrimoni (trist patrimoni) de la humanitat.
Tanmateix, no tot el que ha aportat la tan denostada cultura judeocristiana ha estat negatiu, ni molt menys.

Clidice ha dit...

Galderich tens raó, malauradament el paradigma dominant ara mateix, després d'haver destruït diverses cultures sistemàticament, és el de base cristiana.

Striper per a mi tan bo, o tan dolent, pot ser el cristianisme com qualsevol altra doctrina, atès que SEMPRE l'apliquen éssers humans i són invencions humanes. Per tant el cristianisme, tot sol, no és res.

David si vols combregar amb rodes de moli... a mi, tot allò que comporta submissió, domini, control em sembla negatiu. Vaja, com a ésser viu pertanyent a la meitat de la població humana i que, fins no fa gaire, no érem considerats ni persones (i encara hauríem de veure si en som) no li sé veure cap gràcia al cristianisme, ni a cap altre. Potser ja és hora que comencem a trencar les estructures patriarcals i comencem a caminar cap a un nou tipus d'humanitat. Potser sense tant sentimentalisme, però si amb més justícia.

David ha dit...

Amb tots els respectes, jo no crec que voler mirar les coses amb perspectiva sigui combregar amb rodes de molí. No em sento indentificat amb cap religió, però molts cops penso que sense el judeocristianisme encara estaríem sacrificant primogènits als déus.
Ara, m'agrada poder-ne parlar tan francament. Salut!

Clidice ha dit...

David no podem saber què estaríem fent sense el judeocristianisme que ens ha format. Potser faríem sacrificis humans i ho trobaríem natural i bo, o potser ja habitaríem colònies a l'espai. El mal és que tot ho estem jutjant partint de la suposada bondat d'aquesta cultura que ens ha format. No sóc excessivament relativista, però les rodes de molí les trobo força indigestes :) I del que no tinc cap dubte, com a femella de l'espècie, a la que encara avui se li poden negar els drets de persona, és a donar la mà a cap religió que ho prediqui. Evidentment no he crescut, ni visc, en una àrea culturalment musulmana, pel que a n'ells ben poca cosa els dec i ben poca cosa els puc recriminar.