dilluns, 22 de març de 2010

Els "bonicides" o el paradigma occidental

Haití

L'altre dia, en una llarga i entretinguda sobretaula amb malalts de blogs, va sortir el tema dels "bonicides" a rel que vaig expressar la meva intenció de parlar-ne. No cal dir que van provar fer-me desistir de l'intent. Vivim en un món on el políticament correcte és dogma i fer-se preguntes, que surten de la norma no escrita que ens atenalla, implica que la majoria del personal se't tiri a la jugular sense rumiar-s'ho massa.

Tanmateix reconec que tenien raó aquells que m'aconsellaven desistir de parlar-ne. Però jo sóc imprudent de mena, i no tinc un blog per callar allò que penso o, més ben dit, quins són els meus dubtes. Perquè, en el fons, el meu mal no és pas que em cregui en possessió de la veritat, és que em sé en possessió del dubte.
Prostitutes haitianes

Aleshores em pregunto per què, quan hi ha un terratrèmol a Haití, tots hem de córrer a donar-los diners i mai abans ens hem preguntat perquè els prostíbuls del món són plens de dones haitianes o dominicanes?


Brad Pitt i Angelina Jolie, calen aclariments?

Per què quan es fan campanyes solidàries, maratons de tot tipus i condició, correm a fer donacions on ens atèn per telèfon alguna personalitat o alguna estrella de cinema o de l'esport, en canvi no ens qüestionem mai la moralitat que aquests guanyin el que guanyen i el mal repartiment de la riquesa al món?

Vic, podria ser qualsevol altre lloc de la nostra geografia

Per què els negres "de fora" ens semblen tan bons i amables i els negres "de dins" ens semblen bruts, ganduls i delinqüents?

I quina gràcia que ens fan quan són a l'Àfrica!

Per què critiquem les guerres, no totes que d'algunes no en fem mai esment i, essent com som un dels països que guanya una bona picossada amb la venda d'armes, no fem manifestacions o pressionem els nostres polítics per acabar amb tot això?


Per què ens creiem que només nosaltres sabem el que els convé al Tercer Món, sense tenir en compte que són Tercer Món gràcies a què nosaltres sempre hem "sabut el que els convé"?

Per a què serveix un diamant? Calen les explicacions?

Rel de la situació d'Haití, no fa gaire es va detenir uns baptistes nord-americans que sembla que volien “endur-se” del país uns falsos orfes per donar-los una "vida millor". Llegeixo un article de David Trueba al Dominical de El Periódico:

“El que importa és apreciar la prima línia que separa el bé del mal. Perquè un mira els ulls d'aquests detinguts nord-americans i escolta les seves frases plenes de Déu, fe, entrega i afecte, i té la sensació que estem davant el Bé Absolut. Aquella bondat que no para davant nimietats com la legalitat, la justícia, la raó. Són “bonicides”. Poc importen els pares i mares que van entregar amb pseudovoluntarietat els seus fills perquè creien donar-los una vida millor, poc importa aquell esquinçament o aquella recuperació in extremis. Poc importa el futur dels altres nens. Poc importa que els EEUU -ai, amics esforçats- estiguin plens de nens en condicions de vida també extremes i indignes. Tot això no importa davant la força de la caritat kamikaze. Quina por, sincerament. No m'agradaria ser un nen salvat així per aquests il·luminats. M'agradaria que el meu país es pogués reconstruir amb decència, que els governs internacionals no s'aprofitessin de la meva situació, que els meus polítics i militars no robessin ni extorsionessin, que la meva classe acabalada concebés la igualtat, que la naturalesa no castigués la meva illa, però que tot això pogués tenir lloc al costat de la meva mare, dels meus germans, dels meus amics de la infància, de les meves joguines de llauna, i no en un suposat paradís on tot és millor perquè la bondat, la caritat i la fe extrema satisfaran les meves necessitats.”
Bostwana. Nens herero jugant amb camions "teledirigits". 2008. Fotografia feta pel Felip

Deu ser que em faig gran, però cada dia veig més respostes en un món que cada dia s'hauria de fer més preguntes, i jo la primera.

Un blog molt interessant, i moltes vegades incòmode, per seguir: Desde África

27 comentaris:

Striper ha dit...

Un post ple de molts bones raons que comparteixo, totalment.

kika ha dit...

sembla que hagis vist 'la febre'de wallace shawn (http://metafisicaquotidiana.blogspot.com/2010/03/la-febre-de-wallace-shawn.html) o que sense haver-la vist haguessis tingut la mateixa inspiració que la va fer escriure :-)

garbi24 ha dit...

Tens tota la raó, tot i que es un tema que no es pot tocar massa en les altes esferes. Molta hipocresia tot plegat.
Bona entrada

sànset i utnoa ha dit...

La resposta a totes les preguntes que planteges és “hipocresia”. Vivim en una societat hipòcrita, on preval la hipocresia i els que triomfen són tant hipòcrites –o més- que nosaltres mateixos. I dir que ho volem canviar –en massa casos- és l’acte més pur de reafirmació de la nostra hipocresia.

*Sànset*

Agnès S. ha dit...

S,P. (Sense paraules) doncs no hi puc afegir res més.
Et felicito de nou. Bona setmana!

F.Puigcarbó ha dit...

no hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure. Diria però que estàs perdent el temps, ja n'he parlat varies vegades d'aquests temes al llarg de gairehbé quatre anys, entres ells del, negoci al Congo del Coltan, i a la gent en general no li interessa. Donar diners pels pobrets negrets d'Haiti, queda molt bé, las hairianes dels prostibuls, són un problema. Som hipócrites de mena.

en Girbén ha dit...

Sóc, també, dels que en tenim el pap ple de tot això i que no sabem altra manera de buidar-lo que d'una manera tan atropellada com "incorrecta".
Ara em ve al cap la caravana de barça-bonisme estroncada a Mauritània... Fuig, fuig! A qui se li acut remenar això! Que m'he de mantenir dins dels "paràmetres" o si no em perdo...

Thera ha dit...

Jo també em sumo a tot el que dius, bona reflexió. I per exemple, per comentar algun punt en concret, jo sempre m'ho pregunto: perquè els 'negres' de fora ens commouen tant i tot són bones intencions,.. i els de casa representen tot el pitjor que pots desitjar en un veí... per hipócrita la societat occidental...

Mireia ha dit...

Molt ben dit això dels esportistes d'elit! M'ha agradat força

Olga Xirinacs ha dit...

Potser em jutjaràs simplista, però totes aquestes preguntes tenen una sola , però ramificada, resposta: l'univers és un caos, hem nascut del caos i en el caos vivim.

Algunes persones intenten posar ordre en aquest estat de coses, però és anar en contra de la natura, que només té per norma la llei del més fort. El més fort és el que sobreviu. I no hi ha altra cosa a fer, medita-ho com vulguis.

Malgrat tot, salut a tothom. A Nord-Amèrica ja ho comencen a aconseguir. Aquí diuen que ja la tenim.

Òscar Roig i Carrera ha dit...

No estic gens d’acord amb Olga, això és caure en el cinisme. Tots aquests problemes que cites es poden resumir en una sola paraula: capitalisme. Però fins i tot després que ens hagi portat a la crisi actual i els bancs s’hagin rescatat amb diner públic, encara ens volen vendre que vivim en el millor dels sistemes possibles. Per cert que pel Tercer Món mai ha estat més que el sistema que els ha dut a estar explotats i oblidats. El nostre paradigma occidental hauria de canviar totalment. Segur que podríem fer un món molt més just, però als que estan a dalt no els convé i els de baix molts cops estan desinformats i manipulats. Cal lluitar per la justícia, la caritat només són pedaços, tot i que pedaços necessaris sempre que es facin des d’una mentalitat no colonitzadora. Kika, moltes gràcies per la cita!

en Girbén ha dit...

Ara ho "pillo"!!! Acabo de veure pels carrers de BCN els anuncis de la campanya del darrer disc de l'Alejandro Sanz, on té els collons de demanar dues hores d'apagada elèctrica pel futur del planeta...
I jo que tenia a punt el programa llarg de la rentadora, el rentaplats, el braser, el calefactor, la planxa, l'aspiradora i el taladrín...
Clidi: Mal anem si, com bé dius, no som valents! I alerta amb els paranys que ara ens paren els imbècils!

Lluís Bosch ha dit...

Tot això és molt complicat... La hipocresia té moltes cares, no totes són dolentes si la veus també com una eina pràctica de convivència. És horrorosa quan s'instrumentalitza, quan serveix per a jugar amb els dèbils. Això ja ens ve de la idea cristiana de la "caritat" i demés.

pratinsky ha dit...

Calen tants imprudents, que em sembla que ens hem acostumat a l'almoina puntual (ja ja, ji ji, i tira que te vas). Ens hauria de caure la cara de vergonya.

Joana ha dit...

Gràcies Montse pel teu magnífic post. Una llàstima que la societat en general aiga tan hipócrita.

Pantagruel ha dit...

Olga, si m'ho permets, no confonguis salut amb assistència sanitària. L'assistència sanitària és un dret, la salut una sort.

Brian ha dit...

La capacitat de commoure's es limitada en extensió i intensitat. En extensió, dona per un o dos (tres, a molt estirar) assumptes de primera plana. Si s'en acumulen més cal posar-els en fila: primer Vic, després Haití, després Xile, després el quart mon... i aixi anar fent; poc a poc i bona lletra.

En intensitat també cal no depassar uns certs límits: 50€ a Metges sense fronteres, 50€ més a Intermon, una marató de quan en quan i una llàgrima reprimida pel pobre de la cantonada. (El del metro que esperi i no ens emprenyi gaire, que anem llegint el diari).

No ens esquincem les vestimentes perquè no estem disposats a fer més. Jo, si més no, no ho estic.

David ha dit...

Les preguntes que fas són bones perquè mostren la hipocresia que sovint domina a occident (i, també, bona part d'orient).

pH ha dit...

Només dues cose :
1ª - totalment d'acord
2ª - ens hauria de caure la cara (i alguna cosa més) de vergonya.

Gracies per escriure-ho.

LEBLANSKY ha dit...

Doncs si, Clídice, trobo que val la pena fer aquestes reflexions i preguntar-se tots aquests perquès. Gràcies per recordar-ho.

Frannia ha dit...

Fantàstic post! Totalment d'acord! I m'ha encantat amés això de que parles no perquè et creguis en possessió de la veritat absoluta sinó perquè estàs en possessió del dubte. M'hi sento totalment identificada. Gràcies per escriure'l.

Albert B. i R. ha dit...

Expliques tot un reguitzell de contrasentits que es donen en aquestes situacions. Sobre el tema dels "mediàtics", poden ser la imatge que animi a molta altra gent a col·laborar i que es doni a conèixer una situacaió qeu d'una altra amnera seria desconeguda. És trist, però en el món dels grans media que vivim és lamentablement així. Tot funciona a cap de titular.

Eduard ha dit...

Com deia el "bon" nou bisbe de Sant Sebastià, nosaltres estem empobrits en el nostre esperit, perquè no som capaços de reconèixer les causes del mal. Llàstima que el bisbe fos el primer en estar empobrit i malalt, incapaç de fer un diagnòstic real de la situació dels milers d'haitís que ens envolten.

Galderich ha dit...

Dubito, ergo sum

Clidice ha dit...

Striper gràcies :)

kika doncs no l'he vist, però ara l'hauré de veure :)

garbi24 el mal és aquest: que només es toca de puntetes, però no només a les altes esferes, entre nosaltres també :(

Sànset i doncs com és que essent un valor que tothom menysprea és el més utilitzat? no ens en sortirem mai?

Agnès S. gràcies :) bona setmana per a tu també :)

Francesc P. no pretenc alliçonar, només explicar-vos el meu parer. El que se'n faci ja no és cosa meva :)

Girbén de forma "incorrecta" ho abordava en el post que havia fet, en aquest, reescrit, ho abordo de forma atropellada :P serà pel component infantil que em fa impacient per sempre. I no parlem de caravanes de "bondat" que podem acabar als tribunals tots plegats :(

Thera això dels "negres de fora" i dels "negres de dins" sempre m'ho he preguntat, sobretot quan persones que fan donatius a ONG's que treballen a l'Àfrica, fan algun comentari racista respecte als seus veïns emigrants. Serà que només és per dir: "ho veieu que bona persona que sóc?, però no oblideu que ells continuen essent inferiors."

Mireia és que comença a fer mania tot plegat, sobretot quan escolto els milions que es remenen en fitxatges, o el que cobra qualsevol cara bonica per fer una pel·lícula ... i quan veig a tothom entusiasmat admirant els luxes d'aquesta gent ... :(

Olga et dono la raó, perquè la hipocresia no és privativa d'occident, ni la maldat, ni el racisme, ni les injustícies. La qüestió és que nosaltres vivim en el nostre món i no hem d'oblidar que hem estat els "més forts" durant centenars d'anys. Potser ens ho hauríem de mirar, això de la justícia, com un acte de defensa. Perquè el dia que s'emprenyin rebrem de valent :(

Òscar Roig estem d'acord, el paradigma occidental hauria de canviar, però no oblidis mai que no hem d'anar amb el lliri a la mà. La resta del món no és diferent, només que ara està pitjor gràcies a la nostra intervenció. Si els deixes (de fet ja ho demostren a bastament) faran exactament el mateix que nosaltres. No es tracta tant de que canviem nosaltres sinó de trobar un consens que ens permeti a tots viure en igualtat en aquest manicomi rodó. I això no es fa d'avui per demà.

Clidice ha dit...

Girbén cada vegada que veig la utilització que en fan cantants i "artistes" diversos de la "solidaritat" em vénen ganes de comprar-me un bat de bèisbol. :(

Lluís Bosch sé que estem d'acord en la idea de la "caritat", que em sembla una enorme ofensa a la dignitat humana. Si no avancem cap a la justícia, deixant de banda el sentimentalisme barat, no acabarem amb les aberracions que es cometen al món.

pratinsky si, ens hauria de caure en això, i hauríem de ser prou valent per dir "no" cada vegada que s'escaigui i per exigir a qui correspongui que es facin les coses com cal. En sabrem?

Joana gràcies a tu per llegir-lo :) i si, som hipòcrites, tots sense excepció, però cal sospesar els matisos :)

Pantagruel :)

Brian hola :) doncs no ets gaire diferent de mi, o de qualsevol altre. La qüestió ja no és si dones, és si dones sabent el què, a qui, on i perquè. La reflexió ja és un primer pas, no trobes?

David la hipocresia no és privativa d'una societat o d'una altra. Tots els humans dissimulem al davant de realitats que no ens agraden. La pega, ara mateix, és que la nostra és la societat dominant i que, com un virus, s'ha carregat les diferències culturals. Que en realitat tampoc vol dir res, sinó ho haguessin fet uns altres. Aquest em sembla, doncs, un bon motiu per creure que un canvi és essencial. Sobretot ara que estem més a la vora de l'extinció que no pas fa uns quants segles.

pH gràcies a tu per llegir-ho :) i si cada vegada que fem un gest, sobretot relacionat amb la cartera, reflexionem una mica el perquè, ja haurem fet molta feina :)

LEBLANSKY gràcies per preguntar-te amb mi. :)

Frannia merci guapa :) no no sé quina és la veritat, ni sé si n'hi ha cap. Els mateixos defectes que se'ns poden atorgar a nosaltres es poden atorgar a totes les civilitzacions. Però crec, honestament, que pensar-hi ja és un gran pas :)

Clidice ha dit...

Albert B. i R. i no seria hora de començar a pensar més enllà dels titulars i a viure més enllà dels tòpics? tampoc és tan difícil, al principi passes una mica per "estrany", però fins i tot amb pocs retocs, pots dur la vida que t'abelleix sense desentonar massa :)

Eduard ai, els bisbes els bisbes ... que te'n diria d'aquests senyors amb faldilla? ... mmmmm ... millor res, deixem-ho córrer, que ells solets ja saben com fer-s'ho per sortir als titulars no? i per cert, és curiós oi que només "facin coses lletges amb criatures" fora d'aquí? em pregunto quan tindrem la primera notícia a la premsa?

Galderich no sé pas si sum o no sum, això si, avui em fa mal l'esquena, serà que sum? No dubto gens que el millor és dubtar :)