L'avi del grafit, Blek le Rat o Xavier Prou, tal i com consta en el registre de París. La seva web.
"Sóc un artista de grafit francès. Vaig ser un dels primers artistes a utilitzar les plantilles per a un propòsit artístic, a París, a principis de la dècada de 1980-en el 81 exactament. Al principi, vaig posar rates i en vaig fer córrer per la paret. Volia fer una invasió de rates. En vaig posar a milers per tot París."
"Quan vaig començar a fer grafits em vaig quedar amb aquest nom de Blek (la Roque) i vaig canviar "la Roca" a "la Rata" perquè jo solia pintar rates als carrers de París i també perquè a "rata" (rat) es pot trobar "art". "
"El meu primer instint fou ser conegut. Tenia un desig de reconeixement -que la gent sàpiga qui és Blek. El problema de les ciutats és l'anonimat. Estem sols a la ciutat. Vostè sap que si deixa la seva imatge als carrers, l'endemà 50.000 persones s'han vist en la seva imatge?"
"El primer retrat que vaig fer va ser important, va ser un ancià, com un vagabund, perquè n'hi ha un munt a la ciutat. La seva boca estava completament oberta, ulleres, mans a l'esquena. Teníem la impressió que estava cridant als carrers. Jo volia dir "existeixo". Existeixo a través d'aquest vagabund."
"A poc a poc s'estenia per tota França, després a Alemanya, Espanya, Itàlia, Nova York, Londres, a tot arreu-a gairebé tot el món. Me'n vaig anar a la Xina, on vaig pintar una mica a la Gran Muralla. Treballo una mica a tot arreu del món. Quan estic en una ciutat, veig en les parets una gran quantitat de gent. Allò què està escrit en les parets reflecteix la societat que viu a la ciutat, evoca la ciutat. La gent escriu, pinta, expressa les seves passions, la seva ira, el seu amor, la seva por a morir, a les parets."
Les cites: d'aquí
Els blogaires tenim alguna cosa de grafiters, no trobeu?
16 comentaris:
Totalment. A vegades fins i tot la nocturnitat i l'alevosia :)
doncs si. Per cert que el grafitti del soldat s'assembla a l'Aznar.
A mi l'ús de les plantilles m'agraden. Llàstima però del lloc que a vegades les posen.
Un bon treball de recerca!
Siii! Els principis dels grafiters i molts de nosaltres fent el blog, s'assemblen força! :-)
Ja tens raó Vida, només ens falta la gorra de gairell ;)
Calla, calla Francesc Puigcarbó que vaig pensar el mateix quan el vaig veure! no he sabut trobar si té cap relació, però.
Ai Galderich! a veure si ara resultaràs un comissari del sistema (hihihi). Potser justament "és el lloc" l'interessant, no trobes?
Gràcies Marta! Benvinguda :)
Agnès S. ens cal deixar petjada, ens cal dir el que sabem, el que pensem, el que sentim, tot i que ja és una gran sort que no se'ns acudeixi sortir amb esprais, no crec que hi hagi tanta paret! :D
No acostumo a fer massa comentaris en el teu blog, però volia dir-te que m'agrada . Molt.
No m'hi havia parat a pensar mai, potser sí...
Aquestes rates dibuixades les trobo molt adequades . El que mé m'agrada és el que va amb maletes. Una bona troballa.
:)
Doncs no hi havia caigut mai, però és molt possible que rere un blogaire hi hagi un grafiter. Ara em faràs donar-li voltes a la cosa...
Doncs si Montserrat, hi veig un simil.
La frase m'ha fet reflexionar i he pensat: què tinc jo de grafitera? Potser sigui el fet d'anar per lliure. De poder expressar el que vols mitjançant el bloc.
I m'agraden els grafits si estan en llocs adients, que poden ser gairebé tots. M'agraden els grafits --compte!, els grafits, no les pintades que embruten-- en els vagons de tren, a les portes metàl·liques de les botigues, en els murs que protegeixen solars o obres. Jo pagaria els qui en fan. Però un cop un grafiter em va deixar un comentari en el bloc (tinc algunes entrades amb grafits) dient-me que ells el que volen és anar contra el sistema. O sigui, que potser no acceptarien "encàrrecs"
Que bona la història del Sr. Rata! Sempre hi ha algú que comença... Mira, avui tu has començat a comparar-nos amb un grafiter; a veure si ara provocaràs un debat!
PS: Sí, ara que ho dius, sí, una mica grafiters sí que ho som, en certa manera...
Si l'espai virtual existeix més enllà de la seva virtualitat, som uns grafiters molt productius, qui deu estar netejant les paraules que hi hem escrit?
Ostres! és veritat ara que ho dius jo vaig començar fent pintades (que no grafitis) a l'Avinguda del Comerç!!!
hola llum ja ho sé que no ets gaire "grafitera", però me n'alegro de saber que hi ets :) gràcies!
Mireia jo m'ho miro com què som gent a la que ens cal dir coses, i a alguns els cal trencar esquemes, provocar, agredir, per sacsejar.
Ernesto Niebla gràcies maco, el de les maletes, en els llocs adequats, ens enfronta a nosaltres mateixos. Si fa pensar, ja fa feina :)
Lluís Bosch dóna-li, dóna-li, però no oblidis que els apunts no es poden fer amb espray a la pantalla ^^
GEMMA hem de DIR, com sigui, saber que existim, explicar-ho, explicar-nos-ho :)
La lectora corrent hola :) m'agrada la teva reflexió, perquè acceptes que, primer, no ha d'agradar, i segon si ets anti-sistema no pots cobrar per fer-ne. Ara, amb les signatures, no sé pas que dir-te. Entenc que, com en tot, hi ha els bons i els dolents, però tots han començat pel mateix lloc. Aleshores, qui diu que aquell que ara fa un gargot demà no serà el millor? i, si un grafiter obeeïx a la compulsió humana d'expressar-se, potser no podem utilitzar els criteris d'artisticitat per calibrar allò que fa. No ho sé, potser la gràcia està aquí, en el dubte constant i en el qüestionament constant :)
Ferran és clar que si, volem permanèixer, volem deixar dit que existim, que no som un epsilon més que demana soma, que no som clons els uns dels altres i, també, que deixarem d'existir i això ens angoixa.
lolita lagarto ara no cridis el mal temps!!!!! sant blogger ens assisteixi i que per molts anys!!! :D
MARTELL DE REUS així que eres tu eh!!! :P tots hem fet pintades un dia o altre, jo mateixa, en un refugi de muntanya, en una paret farcida de pintades, no me'n vaig poder estar i, en un raconet petitó, de forma ben polida, vaig escriure allò de "l'autonomia que ens cal, és la de Portugal". I mira, em vaig sentir una miqueta culpable, però poquet, la veritat :)
Publica un comentari a l'entrada