dijous, 18 de juny del 2009

CAMPIONS!!!!

A la foto la Clídice. Noti's que no tira en suspensió, eren temps on tot just es començava a fer servir.

La lliga més apreciada per mi és la de bàsquet. Com a filla i germana de jugadors. Havent-ne jugat i havent-me casat amb un jugador, i essent mare de dos jugadors més, la meva vida s'ha mogut enmig d'homes i dones alts, pilotes, cistelles, actes de partits, jugades, estratègies, entrenaments ... sempre a nivell amateur. El bàsquet és un esport que es va inventar un tal James Naismith, el 1892 i, al contrari del futbol o d'altres esports, aquest va néixer per a educar. L'esperit d'equip, la disciplina, l'autodisciplina, la igualtat, l'acceptació de les pròpies limitacions, l'esforç per a millorar i superar-se ... són algunes de les virtuts d'aquest esport a nivell amateur.

A nivell professional la cosa ja es desvirtua, si voleu, però per als que ens agrada, no hi ha res més emocionant que veure una final F.C. Barcelona-Tau Vitoria i que, a sobre, la guanyi el Barça!!!!

12 comentaris:

Antoni Casals i Pascual ha dit...

D'això se'n diu immediatesa!
He vist el partit i ha estat molt bo. Ara, els locutors de la versió en castellà em sembla que miraven un altre partit, en especial el Romay

Clidice ha dit...

És que al senyor Romay se li veu molt el llautó, però forma part del circ, i no és fa especialment antipàtic :)

Ferran Porta ha dit...

No l'he vist, el partit, però celebro mooolt aquest nou trionf del Barça, que no és "moc de pav". Visca el Barça! (val, bé, d'acord... i el basquet! ;-)

Galderich ha dit...

Felicitats per la part que et toca, que diuen!
Haig de reconèixer que sempre he estat un desastre en això de perseguir pilotes (siguin de l'esport que siguin, en això tampoc discrimino...) però sempre dic que l'alegria s'encomana!
A més, demà quan vagi a escola a Badalona, amb tota l'afecció de la Penya podré riure una mica. No sóc de cap equip especial però sempre va bé l'esprot per fer una mica de conya!

Anònim ha dit...

Si, tens raó, no es fan especialment antipàtics, ni tan sols el Reyes o l'Scariollo.

Amb lo de l'educació de l'esport tens raó. Un amic Xile parlava em va ensenyar una antiga dita anglesa: “el futbol és un joc de cavallers jugat per dolents (villanos) i el rugbi és un joc de dolents (villanos) jugat per cavallers”

SU ha dit...

Un altre motiu per ser fan teva! El bàsquet és el meu esport!
A casa també el vam veure (fins al tercer quart, els nens havien d'anar a dormir!) i la veritat és que el partit va ser bo. A més, guanyar a l'Ivanovic és una cosa que em produeix un plaer immens!!!

La foto és... brutal!!!

Petó,

SU

Clidice ha dit...

Tens raó FERRAN no és "moc de pav", ara quan vegia a alguns que han xerrat durant tota la temporada em pixaré de la "ris" ;P

Ei GALDERICH tot un privilegi anar avui a Badalona (hehehehe), ai no, que els pobres ho passen fatal :S bé, pobres ... mmmmm deixem-ho córrer XDDDDDDDD

Adoro el rugby RAMON! el bàsquet, l'handbol, el rugby són esports "diferents", que neixen en comunitats educatives, una mica "snobs" si tu vols, però ... és "u ke ni a" ;P

Eh que si SU heheheheheh (riallada malèvola), jo ho tenia clar quan van néixer els meus fills: no farien extra-escolars, només bàsquet. De fet, la primera paraula que va dir el meu fill gran no va ser ni "pare" ni "mare", va ser "baquet!".

La gent que no hi entén i als que ens agrada el bàsquet ens classifica en els esports "de perseguir una pilota" (no va per tu Galderich, però m'hi ha fet pensar), hauria de provar de caminar botant una pilota al costat sense mirar-la. Xutar en sabem tots. :)

Francesc Puigcarbó ha dit...

Molt emocionant el partit, el vaig veure en directe i just en acabar ja vaig penjar la noticia al bloc. Per cert, ja veig que ets una dona d'alçada...

Clidice ha dit...

És una gran cosa un partidàs tan bo FRANCESC i sóc més aviat del tipus "rabassut", només 1.65 o sigui que vaig preferir dedicar-me a gaudir-ne des d'altres punts de vista :)

Salvador Macip ha dit...

Atenció a la mirada d'enveja de les companyes qeu encara no saben com es fa això de la suspensió. Quant talent desaprofitat, Clidice!

Jo també sóc dels qui gaudeix més amb el bàsquet que amb el futbol. I malgrat el meu metre 85, sóc totalment negat amb la pilota a les mans. Em falla la suspensió.

Francesc Puigcarbó ha dit...

La Nuri als 9 anys jugava de pivot, per la seva edat era de les altes, el problema es que va creixer molt poc més i es va quedar més o menys a la teva alçada.

Clidice ha dit...

:O llàstima SM tot i que, ara com ara, ja ets "baixet" pel bàsquet (hehehe)

FRANCESC jo també era pivot, jugava de 5 i, a més, era molt "marrana", però ja ho veus ... ;P