Quaderns de vacances: el pregadéu

Algú va dir de mi, una vegada, que jo era una feminista radical. Ho va dir en to pejoratiu, és clar, i n'hi ha que encara riuen ara. Perquè qualsevol semblança entre l'estereotip de la feminista radical i una servidora és pura coincidència. Però que hi farem! No tothom explica la mateixa pel·lícula quan surt alhora del mateix cinema i de la mateixa sala. En tot cas, em va fer pensar en el prototip de la feminista radical, la mantis religiosa i em vaig distreure retocant aquest dibuixet.

“Gairebé tots els exemples escolars de casaments caníbals s'han trobat en membres de l'orde de les mantis i, especialment, de la família de les mantis religioses.

Robert Burton cita una espècie que posseeix innat en el sistema nerviós del cap (no podem parlar de cervell en aquests animals) un mecanisme d'inhibició. És el més perfecte mecanisme de reflex condicionat conegut en el món animal. Funciona de manera segura mentre existeix, i impedeix que caigui l'esperma dels òrgans sexuals.

Quan aquest gangli nerviós deixa d'existir, o dit d'una forma força precisa, quan es talla el cap de l'animal, el comportament esquiu del pregadéu mascle es transforma en la capacitat per aparellar-se, de la mateixa manera que si un experimentador decapita l'animal amb una fulla d'afaitar com si la femella separa el cap del mascle d'una mossegada.

El procés detallat és el següent: quan el mascle descobreix a l'herba o en els matolls a una femella, al principi es queda rígid. Després amb uns moviments tan lents que només poden captar-se a càmera ràpida, s'atansa pel darrera i per l'esquerra a la femella. Qualsevol gest precipitat significa la mort immediata, i sense la menor possibilitat d'aparellar-se. La mantis religiosa és una caníbal insaciable.

Quan el mascle s'ha apropat prou a la femella, salta de sobte sobre d'ella. Un error de càlcul significa una mort segura. Encertar el salt equival al mateix, però passant per diverses etapes. Un cop el mascle està en posició de copular, la femella li arrenca el cap d'una mossegada. La part restant del cos del mascle, alliberada aleshores de la inhibició interior, duu a terme amb reaccions reflexes l'acte de la còpula. Un cop finalitzat l'acte, la femella devora al seu cònjuge tot sencer, sense ni tan sols deixar les ales”.

Traducció de les pàgines 141 i 142 del llibre La vida amorosa de los animales de Vitus B. Drôscher. Barcelona, Planeta, 1988,

No cal dir que d'ençà de la meva catalogació dins del tàxon de les mantis religioses, he observat una sospitosa tendència per part de la meva parella, a vestir-se de porter de hockey gel cada vegada que requereix de la meva atenció amatòria. Per què serà?