No podia ser d'altra manera que el mite de Lilith fos explorat per una artista com Kiki Smith. Cal veure'n els distints angles, així potser. Visitar l'autora al MOMA, també per aquí, i també una entrevista en castellà.
Vaig anar a veure la K.S. a la Miró perquè en vag saber un parell de coses i em sembla una artista a tenir em compte. Vull dir de la mena de gent que passa directament a la història (de l'art).
FERRAN als homes us inquieten sempre les dones absolutament lliures, però no t'hi capfiquis, només és una qüestió d'imposició cultural ;P
LLUÍS, se'm va passar anar-la a veure i porto dies emprenyada amb mi mateixa :( Si, crec que la Kiki Smith passarà a la història de l'art :) A més, aquesta escultura és absolutament inquietant, a mi em dóna tota la dimensió de Lilith, no descrivint-la sinó descrivint allò que ha fet sentir: l'instint, l'animalitat, la irracionalitat ...
Haha!! No, Clídice, benvolguda, aquest cop no l'has encertada: AQUESTA dona d'ulls freds, obra de Miss Smith, em fa por; la pròpia Sra. Smith, la de carn i ossos, molt probablement no me'n faria :-)
No ho sé FERRAN, potser tu sí, són pocs els homes i les dones que accepten una dona-instint, una dona lliure ... a les dones se'ns ensinistra com a Eva, és una tasca llarga i dura reconquerir la llibertat i tornar a ser Lilith. Quantes vegades no has de tenir la façana d'Eva i amagar la Lilith per a sobreviure.
A mi m'atrauen les dones lliures. De totes maneres la Lilith té molta llegenda imposada per la religió. Total una dona que voler fer allò que volia. L'esculptura de Kiki Smith, només en la fot, ja transmet aquest misteri i morbo que no pas por.
9 comentaris:
Deixe-la córrer, la tal Lilith. Té un CV tan inquietant com aquesta inquietant figura. Mama por!
Vaig anar a veure la K.S. a la Miró perquè en vag saber un parell de coses i em sembla una artista a tenir em compte. Vull dir de la mena de gent que passa directament a la història (de l'art).
FERRAN als homes us inquieten sempre les dones absolutament lliures, però no t'hi capfiquis, només és una qüestió d'imposició cultural ;P
LLUÍS, se'm va passar anar-la a veure i porto dies emprenyada amb mi mateixa :( Si, crec que la Kiki Smith passarà a la història de l'art :) A més, aquesta escultura és absolutament inquietant, a mi em dóna tota la dimensió de Lilith, no descrivint-la sinó descrivint allò que ha fet sentir: l'instint, l'animalitat, la irracionalitat ...
LLUÍS, volia dir: la por a l'instint ...
Uix, a part de la Lilith, passo a dir-te que el darrer article proposat fa pensar i molt...ja t'explicaré perquè t'ho dic!
Haha!! No, Clídice, benvolguda, aquest cop no l'has encertada: AQUESTA dona d'ulls freds, obra de Miss Smith, em fa por; la pròpia Sra. Smith, la de carn i ossos, molt probablement no me'n faria :-)
Bona setmana!
No ho sé FERRAN, potser tu sí, són pocs els homes i les dones que accepten una dona-instint, una dona lliure ... a les dones se'ns ensinistra com a Eva, és una tasca llarga i dura reconquerir la llibertat i tornar a ser Lilith. Quantes vegades no has de tenir la façana d'Eva i amagar la Lilith per a sobreviure.
A mi m'atrauen les dones lliures. De totes maneres la Lilith té molta llegenda imposada per la religió. Total una dona que voler fer allò que volia. L'esculptura de Kiki Smith, només en la fot, ja transmet aquest misteri i morbo que no pas por.
Gràcies MANEL, tens raó, a mi me'n fa tot l'efecte. Em fa sentir més identificada aquesta Lilith que l'anterior que vaig posar :)
Publica un comentari a l'entrada