dissabte, 13 de juny de 2009

La cultura i d'on surten les misses

Avui m'he examinat d'Economia de la Cultura i el Lleure, que és una d'aquestes fantàstiques (o fantasioses) optatives que ens oferta la UOC als d'Humanitats. Com què em guanyo la vida fent balanços i impostos a les empreses que ho requereixen, dit d'una altra manera: com que sóc mercenària de la cosa, l'assignatura no m'ha semblat gaire complicada. O sigui que imagino que aprovaré la validació, que és un d'aquests altres invents fantàstics (ara sí) de la UOC. En tot cas, vaig agafar aquesta optativa per veure si podria aprendre alguna cosa més sobre la gestió pública, ja que, ara com ara, encara tinc la pretensió d'accedir al govern de la meva població.

Malauradament no he après res de nou. L'assignatura és un compendi de comptabilitat vista a vol d'avió, història de l'economia vista a vol de satèl·lit i metodologia sociològica vista des d'Andròmeda. Només m'ha servit, això sí, per a constatar que la majoria dels mortals (llegeixis funcionaris i artistes varis), viuen a can Teletubbie de dalt i encara no s'han assabentat que si et vols guanyar la vida fent putxinel·lis, o poses el platet o has de fer com qualsevol dels altres que existim, malgrat no arribar a la categoria d'humans.

Sí, senyores i senyors, als debats encara hi surten les ànimes càndides i despistades que els costa entendre que, en el nostre sistema, una empresa privada no té obligació de donar diners a la cultura i que els costa entendre, també, que si la cultura es finançada íntegrament pels poders públics, corre el perill de ser el fruit d'un comissariat polític. Abans què ningú m'etiqueti de neo-liberal, neo-con o neo-elquefacifalta, vull aclarir que no estic dient el que penso, sinó constatant el que veig.

Així doncs, la cultura és un bé de consum, o sigui que desenganyin-se senyores i senyors, per molt artistes anti-sistema que siguin, si en reben un ral, el carruatge es converteix en carabassa.


10 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Excel·lent anàlisi, si senyora, però encara m'agradarà més constatar que ets capaç de mantenir el mateix discurs quan accedeixis al govern de la teva població. Seràs l’excepció que confirma la regla. Et diré més, si jo visqués a la teva població almenys un vot ja el tindries segur.

Júlia ha dit...

La qüestió de les subvencions ha fet molt de mal a la iniciativa en general i ha generat un clientelisme molt perillós, fins i tot a nivells molt casolans de petites entitats veïnals, per exemple.

Però és un tema cantellut i hi ha qui s'empipa si se'n parla i es critica.

Clidice ha dit...

Miquel, ja t'enviaré la documentació per a l'empadronament al poble ;P (gràcies pel comentari)

Júlia, qui s'emprenya perquè plou, no aconsegueix que deixi de ploure, només estar emprenyat. La realitat és la que és i seria divertit, si no fos patètic, veure com els que més acusen els polítics de demagogs, són els primers en no tenir ni la més remota idea de com funciona el món real i només llegir allò que els convé a ells i prou, demagògia pura i de la barata. Però a cadascú allò que li pertoca. Un petó :)

F.Puigcarbó ha dit...

ens hem d'empadronar tots, a veure si guanyes.
Quan a la cultura i les subvencions,s'han fet moltes animalades i greuges comparatius subvencionant mediocritats que han anat tirant de la rifeta.
Ah! m'hauries d'explicar com es fa per gravar la meu com alló dels titelles. Jo també estic de proves, a haikus amb una plantilla molt interessant.

Galderich ha dit...

Clídice,

Quantes assignatures es cursen sabent més els alumnes que els professors i esperant que ens diguin alguna cosa que no sabem. És com aquelles pel·lícules que de tant dolentes esperes que el final sigui bo i et quedes mirant-la en comptes d'agafar la porta i "bon vent i barca nova!"

Sobre les subvencions i la iniciativa privada i pública... en fi, prefereixo no opinar perquè hi hauria per a tothom! No se'n salva ni l'apuntador.

Avui ja m'he empadronat via l'ajuntament virtual al teu municipi!
Serà un gust seguir el bloc de l'alcadessa Clídice! ;-)

PD. Per cert, qui t'examina sap que tens aquest bloc i que avui has fet aquest comentari. Ho dic perquè hi ha gent que no accepta gaire les crítiques...

Clidice ha dit...

Uy! no no, d'alcaldessa no! a mi m'agraden els segons plans, es pot treballar millor :)

I respecte al profe, no ho sé, imagino que no, les assignatures són com són i més en l'àmbit virtual, ells fan el que poden, però ... en tot cas jo sempre vaig de cara, moltes vegades me la trenquen, però sóc molt tossuda :)

Ferran ha dit...

"Si la cultura es finançada íntegrament pels poders públics, corre el perill de ser el fruit d'un comissariat polític".

Clídice, bonica, has portat llàgrimes a la barana... dels meus ulls. Treballo en una institució cultural pública, que es nodreix dels diners públics de tot el públic de Barcelona i demarcació. La teva constatació és també la meva; les meves ganes de fotre un cop de taula (i de puny, algún cop) per remoure consciències, potser també són les teves.

Buf, dóna per molt, aquest tema!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Si accedeixes al govern del teu poble, lloable aspiració!, necessitaràs una guardia de corps només per a cobrir-te l’esquena.
O et convertiràs en el personatge central d’”Un Enemic del Poble”, d’Ibsen. No sé si has vist aquesta obra de Teatre (ho poso en majúscules per a referir-me al teatre, no a les collonades progres subvencionades.)
Clidice,no saps fins a quin punt et desitjo sort.

Clidice ha dit...

Ferran, si treballes en una institució cultural pública ja et planyo ... i també t'envejo, perquè una part de la teva feina pot ser molt interessant :)

Xiruquero-Kumbaià, no ho crec, tinc molt clar que un no es menja el món, només fent alguna cosa ben feta "de debò" i fent que unes quantes vagin una mica bé, ja em dono per satisfeta, l'edat fa que les aspiracions toquin de peus a terra :) (ara bé, si el guarda de corps és guapo, i va a càrrec de l'erari públic, cap problema ;P)

Ferran ha dit...

Podria ser-ho, amiga, podria ser-ho com ho havia estat. Esperem que en un futur...