diumenge, 14 de juny de 2009

Res és el que sembla


"Existeix una diferència física entre les races blanca i negra

"Existeix una diferència física entre les races blanca i negra que, segons la meva opinió, impedirà sempre que ambdues races convisquin en condicions d'igualtat social i política. I en la mesura que no poden viure d'aquesta manera, però han de romandre juntes, una ha d'ocupar la posició superior i l'altra la inferior, i jo, com qualsevol altre home, prefereixo que aquesta posició superior sigui assignada a la raça blanca.
(...)

La igualtat dels negres! Ximpleries! Fins quan (...) seguiran existint murris per vendre, i necis per creure-s'ho, un exemple de demagògia tan barata com aquesta?"

Abraham Lincoln, citat a G. Sinkler (1972), The racial attitudes of American presidents from Abraham Lincoln to Theodore Roosevelt. Nova York. Doubleday Anchor Books. Pàg. 47.

9 comentaris:

Ferran ha dit...

Un cop vaig llegir que Lincoln havia estat un dels primers caps d'estat a utilitzar la paraula "deportació", pensant en els afroamericans que, segons va dir en un discurs, després mutilat pels historiadors, haurien de ser enviats a Liberia, "la seva terra". La seva dona, sense anar més lluny, era filla d'un "magnat"... que tenia esclaus. Pel que sembla, no estava precisament sol en la seva idea de "república blanca" dels EUA.

kweilan ha dit...

Ja coneixia aquestes opinions del Lincoln, i encara així no deixen de fer mal quan les tornes a llegir.

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Caram, doncs jo no sabia que el venerat pare de la pàtria americana tenia opinions com aquestes! Realment, ni els anys passats ni el context de l'època poden excusar-lo, queda claríssim que era un consumat racista!

Certes figures polítiques esdevenen intocables amb els anys, però gratant una mica pots trobar coses com aquesta...Fa temps que començo a pensar també, però, que el racisme, més o menys camuflat i/o negat i/o dissimulat, és, però, un dels sentiments més atàvics i més comuns de l'ésser humà. Al cap i a la fi, no sé on vaig llegir que la nostra solidaritat com a humans sempre s'expressa de manera grupal,excloent els qui no són "dels nostres".Això no excusa teories com les del Lincoln ni d'altres més actuals, evidentment, només em limito a constatar un trist fet molt propi de la condició humana.

F.Puigcarbó ha dit...

així és, res és el que sembla i res sembla el que és i no hi ha un sol prohom (s'escriu així) de la història que passi la prova del cotó. De fet la raça negra és molt superior a la blanca en molts aspectes, un d'ells l'elegància que deu ser natural i tot i ser menor, és important.

Galderich ha dit...

Mirem l'opinió de tothom i ningú passa la prova del cotó!

No vull ser malèfic però mireu els articles que feia un tal Jose Maria Aznar sobre la ara tant defensada Contitición Española en una revista de Valladolid cap els anys 1978, 1979...

Eulàlia Mesalles ha dit...

Imagino que ni nosaltres mateixos devem passar la prova del cotó.
Qui ens garanteix la integritat? Ens creiem poc racistes però potser és que no ho som respecte uns col·lectius (aquí "els negres" especialemtn americans, smepre ens han "caigut bé")i en canvi en som respecte d'altres (ara penso en els "gitanos" o els "moros" o els "romanesos"). Som realment tan poc racistes com ens pensem?

Suposo que l'important és intentar lluitar contra el sentiment racista. Identificar-lo i fer-lo fora del nostre pensament.

p ha dit...

... i tot i així observem alguns canvis.
Saps que em preocupa, Clidice, que encara avui parlem de races (podem canviar races per qualsevol altre col·lectiu) fins i tot els que pensem que hauríem de parlar dels individus. I jo m'acuso.

Júlia ha dit...

De fet, malgrat tot, l'emancipació dels negres a Amèrica va ser 'gràcies a' Lincoln. No és fàcil no ser racista en aquell context, en l'època hi havia molta gent de bona fe que creia coses així, com també en la inferioritat de les dones per a segons què. Avui hem fet un llarg camí però les opinions s'han de contextualitzar. De fet, els darrers països esclavistes al continent van ser Brasil i Espanya.

Fa uns dies escoltava la història de Maria de la O. Lejárraga, una dona d'empenta de casa bona que va acabar militant en partits d'esquerra i exiliada, era molt amiga de Falla a qui apreciava, però aquest en una ocasió li va dir 'Jesús no era judío, no podía se judío porque era Dios', una cosa així.

Les opinions majoritàries fan molt forat en les opinions particulars i costa sortir dels tòpics.

Durant els anys 30, per exemple, hi va haver racistes a totes les cultures, a Catalunya hi ha unes publicacions que preconitzen la necessitat de tenir vuit o nou fills per tal de no ser 'envaïts' per gent, sobre tot, 'del sud'.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Els fets o dites històrics cal observar-los amb la lupa del temps en que es van produïr. Altrament surten distorsionats. Tot i així no és fàcil: és el gran repte dels historiadors seriosos.