dijous, 18 de juny de 2009

I doncs?


- Jo llegeixo molt!
- Ah si? I què llegeixes? Novel·la, assaig, poesia?
- No, jo llegeixo blogs.

Som un gènere? I si ho som, tenim subgèneres? Hem traslladat una realitat del paper a la Xarxa? Som una moda passatgera? L'impass entre el llibre i quelcom que podrà venir després? L'acte de llegir un blog és prou autèntic, estem llegint "de bo de bo"?

13 comentaris:

Galderich ha dit...

El tema dels blocs porta molt de temps de lectura. Jo crec que és una espècie de nou gènere.
Sempre recordo aquell professor que deia que era igual el que la gent llegis, encara que fos un diari esportiu -deia-, la cosa era llegir.

Ramon ha dit...

No sé si és un gènere, però crec que passa com a les revistes, els diaris, el correu electrònic...

Suposo que com que no tenen 150 pàgines i els seus continguts a vegades es fan vells,...

És més aviat un format, no? Perquè de blocs ni pot haver de viatge, d'opinió o d'un mateix com si fos un diari d'aquests que s'escriuen en les pel·licules americanes que són tan bonics...

Clidice, cada cop té més nivell aquest Bloc. Felicitats.

Lo que més m'agrada en contra d'altres llocs, és que no fas una crítica destructiva de tot lo que passa, criticar per criticar, cada cop m'avorreix més.

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Discrepo completament amb el professor d'en Galderich. L'important és llegir coses que estiguin bé, i blocs que estiguin bé, i també novel·les, assaig, poesia, teatre, guions i periodisme que estiguin bé, i no llegir per llegir qualsevol cosa.
Qué està bé i què no? No és molt subjectiu, això? Sí, és clar que és subjectiu, però precisament contra gustos hi té que haver disputes, que per això cadascú té la seva subjectivitat, per aprendre a utilitzar-la i aprendre a discriminar el que li agrada i el que no.

Un nou gènere literari el bloc? Jo diria que no. Però una nova manifestació de la paraula escrita barrejada amb altres continguts molt digna d'interès en determinats casos, doncs sí.

Com a escriptor que també intenta escriure altres coses a la manera "tradicional" i blocaire recent, espero que ambdues disciplines es complementin i s'enriqueixin mútuament. Però em començo a plantejar si escriure relativament sovint a un bloc no t'acaba xuclant temps i energies per intentar escriure una altra mena de textos. Com també llegir massa blocs et pot prendre temps de llegir altres coses. S'ha de mirar de trobar un equilibri, suposo.

Thera ha dit...

Doncs, si, de fet sino els llegeixes els posts no aprofundeixes i n'hi ha de molt interessants. I sovint a través dels blogs pots descobrir noves lectures, nous llibres, nous aticles,... És tot un món això. Això sí, de vegades 'passatger' i efímer...

kweilan ha dit...

Potser sí qu serà una moda i passarà però hi ha blocs i comentaris molt interessants i que t'obren portes a coses desconegudes.

Ferran ha dit...

M'apunto sense dubtar-ho gaire al carro dels qui opinen que la dels blogs no és una qüestió de "gènere", i tampoc no crec que es tracti d'una moda passatgera. Diria que és el primer format global de literatura digital (toma!) i que, per suposat, complementa la lletra impresa.

Puigmalet ha dit...

Tant com una moda passatgera... La xarxa va plena (però mooolt plena) de gent que proclama la fi dels blocs i de gent que proclama la fi del llibre imprès. Mentrestant nosaltres anem fent. I per molta anys.

(Gràcies a tu he descobert que l'entrada de 'bloc' a la Viquipèdia també va amb ce de català, tot i que expliquen la controvèrsia).

SU ha dit...

Primer de tot, sembla que t'has encomanat d'en Pere (de Saragatona) a l'hora de fer apunts en format "interrogatori". Està bé, però ens hauries de dir si és obligatori respondre-les.

Com suposo que no és obligatori fer-ho, et diré simplement que jo també llegeixo blogs però, per sort, no he deixat de llegir literatura. No sé si bona o dolenta, això sí.

Seguirem reflexionant, però ara ja paro, que em fa mandra...

Salut, llibres i blogs!

SU

Clidice ha dit...

Jo tenia una mestra que deia el mateix GALDERICH: el cas és que es practiqui l'hàbit de llegir.

RAMON t'ho he dit oi que em fas molta rabia rabiosa? (al teu bloc és clar) :P Bé, cadascú tria el seu registre, personalment odio l'enfrontament que no duu a res :) Gràcies :)

ÒSCAR, ja saps que no m'agrada mai donar-te la raó :P el que escrius al teu bloc no és literatura?

THERA, és una nova manera de llegir, un text de bloc ha de tenir hipervincles, t'ha de fer "viatjar" per la Xarxa, sinó és un text normal en un altre suport no?

KWEILAN, tens raó, és un format potser més adient amb el nostre món, renyit amb la reflexió? no ho sé, en tot cas, ens movem en una altra dimensió :)

FERRAN, se't nota l'ofici, ho dic pel titular ;P Tu ho has dit: literatura.

PUIGMALET jo faig un "blog" no un "bloc", encara que, a vegades, faig servir indistintament un o altre nom :) I que duri el corrent elèctric! ;P

Dona SU! no, obligatori no n'és, però s'agraeix :)

Per a mi un blog és literatura, com ho pot ser un diari, un llibre ... fins aquí només parlem de suport, però hi ha un més enllà: l'hipertext ^^

(continuarà ... hehehehe és una amenaça :P)

Per cert, aquest no té ni cap ni peus sense els comentaris, és un tot, és el meu blog, sí, però és un blog coral. Diríem que cal veure el "metablog" també, fer-ne la projecció en tres dimensions incloent-hi tot allò que el compon, els posts, els arxius de so, els algoritmes, els codis, els hipervincles, els comentaris, els blocs de les persones que fan els comentaris ...

pere ha dit...

Decididament, la resposta és fàcil. Els blocs són un format on caben gèneres diversos amb l'afegit, si es vol, de música i imatges fixes o en moviment. A més, si es vol -que normalment sí- permeten una certa interactivitat i tenen la immediatesa que proporciona Internet.

Gèneres:
periodístics: notícia, comentari, crítica, etc.
dietaris (molt abundanbts i des d'enfocaments i intencions diverses)
novel·la: Per exemple: "Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)"
poemari: el meu preferit actualment és "Llast".
...

F.Puigcarbó ha dit...

en realitat des que sóc blocaire, el dia 1 de setembre farà ja tres anys, llegeixo molts menys novel·la, però en canvi llegeixo molt més contingut atès als blocs hi ha molta literatura, moltissima poesia i molt de tot. Ens menystenem als blocaires els periodistes i opinadors en general, ens consideren uns mindundis, hi ha gent que no veu més enllà del nas i és incapaç de preveure el futur. Deien avui que la CNN s'informava del que estava passant a Iran a través del Twitter i algun bloc fet des d'allí. I els periodistes? bé gràcies, repapats en la seva idiosincracia.

Clidice ha dit...

Gràcies PERE i FRANCESC estic d'acord amb els vostres comentaris. Més venint de dos bloggers tan representatius :)

Mon Pons ha dit...

Et passo un enllaç prou interessant, relacionat amb el contingut del teu post:

http://www.baekdal.com/articles/Management/market-of-information/