dimecres, 3 de juny de 2009

Suprematisme

Quadrat negre (1913). Kazimir Malévich

El professor ens va presentar aquest quadre i ens va preguntar: "Això, és art?". Jo vaig callar, perquè ja l'havia vist a la Pedrera mesos abans i m'havia enfrontat a aquesta mateixa pregunta tota sola. El cas és que algun temps després, al Guggenheim de Bilbao, vaig coincidir amb una exposició de pintors russos i vaig saber que sí, que era art i que, a més, m'agradava molt Malévich. Ho dic per si algú en té algun quadre i està considerant l'opció de llençar-lo al contenidor, que sàpiga que puc ser una bona mare adoptiva per a qualsevol obra d'aquest autor.

16 comentaris:

marta ha dit...

Jo, si vols, te'n pinto un de blau :)

Ramon ha dit...

Quan tanco els ulls veig algo igual... És diferent que pintar un quadre amb el paint de color negre, és menys uniforme...

Ja que estem posats a l'escola. El primer dia de classe de 5è d'EGB el professor ens va preguntar:
- Les coses són grans o petites?
- Després de que passessim tots dient uns grans, els altres petites, ens va explicar lo que volia dir "relatives".

En el cas de l'art crec que la resposta és que la definició d'art és relativa...

Galderich ha dit...

Malevitx també és un dels meus autors preferits però triaria el "blanc sobre blanc" que és més subtil i que es conserva en el MOMA de Nova York. Emocionant veure'l, tota una experiència zen.

Galderich ha dit...

Marta, per cert, si el pintes depèn quin blau potser faràs un Klein... ;-))

Clidice ha dit...

Marta, si me'l fas creure per mi encantada :)

Ramon, això de l'art fa segles que porta cua, mai hi ha hagut una definició definitiva i, potser, no cal :)

Galderich, perdona però tu ets un sibarita de la cosa. No m'he atrevit a posar el "Quadrat blanc sobre blanc" perquè no se'm titllés de massa trencadora XDDDDD. És curiós com encara ara, no ens han educat per passar més enllà de Picasso.

Ferran Cerdans ha dit...

aquest quadre pot ser moltes coses, segons qui se'l miri, entre elles una obra d'art... per a mi és una obra provocadora, i per tant artística. Si te'l mires durant una estona, pots arribar a veure-hi moltes coses!

Minnie ha dit...

Bones Clidice,

Avui he arribat al teu bloc a través d'un enllaç i en llegir el que has escrit sobre aquest quadre he recordat una obra de teatre:Arte, de Josep MªFlotats.Precisament els protagonistes tenien un conflicte arrel de la compra d'un quadre totalment blanc.
Em va agradar i avui en llegir-te hi he pensat.Bé, no tinc massa coneixement sobre art aquí s'acaba la meva aportació ;P

Clidice ha dit...

Ferran Cerdans, quan vaig veure aquest quadre per primera vegada, penjat en un racó de la Pedrera, em vaig quedar de pasta de full: què era? què volia dir? No podia ser una cosa feta perquè si!

Minnie, hola :) gràcies pel comentari. Si no vaig errada el quadre formava part dels decorats que Malévich va fer per a l'òpera "Victòria sobre el sol" de Matiushin i Kruchónij. És una finestra. Però curiosament es va convertir en una finestra a veure l'art d'una altra manera, va ser tot una revolució, la negació de la figuració ...

F.Puigcarbó ha dit...

No! no és art, és una merda! una presa de pel. Quants en vols?

Clidice ha dit...

Només aquest Francesc, perquè només aquest conté la idea del seu creador. L'objecte no és res :)

Jaume Puig ha dit...

Si.............................que



NEGRE
SOBRE
BLANC



és..........................casual

òscar ha dit...

soc massa subjectiu amb aquest tema. pel meu gust (ignorant, però meu) l'art contemporani és l'art en majúscules.

Galderich ha dit...

Sibarita? No t'has atrevit per trencador?
Però si estem parlant del 1913, de quan la meva àvia tenia 10 anys!
En fi, malgrat tot estem d'acord que l'art contemporani encara és un foraster entre el pensament de la major part de la població malgrat que utilitzi estètiques en el vestir i decorar la casa que són ben contemporànies...

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Jo també vaig veure aquest quadre a la Pedrera. I també vaig veure l’obra “Art” escrita per Yasmina Reza, una obra prou divertida, però una mica tramposa. El problema per apreciar obres com aquesta o no és que s’han de contextualitzar obligatòriament dins el context teorico-artístic que l’ha fet possible i que, teòricament, li dóna sentit. I, llavors, a partir d’aquesta contextualització s’ha de decidir si t’agrada o no. Amb obres d’aquesta mena no se’n pot apreciar la bellesa o la inspiració d’una manera purament intuitiva, com pot passar amb l’art figuratiu. Digue’m que necessites la teoria i un cop tens la teoria pots decidir si estàs d’acord amb que l’obra que se’t presenta és vàlida com a obra d’art interesant o no. No val a dir “jo també ho podria fer” perquè segur que el que diu això es limitaria a pintar un quadre negre sense cap contextualització ni intencionalitat artística. És tan senzill com això. En quant a la meva opinió, crec que precisament no tinc prou informació com per poder opinar sobre aquest quadre.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Arribo a la conclusió que no tot allò que per a alguns és art ho és necessàriament per a tothom. Però contra gustos... res a dir Això sí, jo aquest quadre no me’l penjaria pas a casa.

Clidice ha dit...

A tots, gràcies pels comentaris :)

Galderich, te n'adones? encara ara, passats cent anys, som incapaços de parlar d'art modern apreciant-ne les idees no l'execució :)