divendres, 26 de juny de 2009

Mirant per la finestra VII

Estic mirant per la finestra i per la plaça de pedra, on hi ha

Estic mirant per la finestra i a la plaça de pedra, on hi ha l’església del meu poble, veig, sota l’ombra del mateix arbre quatre persones que parlen. Aparellades de dos en dos, hi tenim dues dones grans, ja passades la setantena i dos homes, sobre la quarantena, que duen cadascun d’ells un gos.

Les dones semblen enfadades, discuteixen entre elles per alguna cosa, probablement familiar. A les dones d’aquesta edat poques coses les fan enfurismar tant. En canvi els homes, aliens a la discussió de les dues àvies, parlen tranquil·lament, mentre un d’ells acaricia el seu gos i l’altre el manté, tranquil, lligat amb la corretja.

A les dones no les conec, als homes si. Un d’ells, camell de professió, és el que acaricia el seu gos, un clàssic “llepafigues” pelut i baladrer. L’altre, drogoaddicte i ex-presidiari, fins que hi torni, de professió, és el propietari d’en Llamp, l'altre gos.

El Llamp és un gos que viu al meu carrer, a la casa del drogoaddicte i la seva mare. Aquesta família prové d’Andalusia i mai els he sentit una paraula en català, excepte amb en Llamp. En Llamp és, podríem dir, un gos catalano-bordant i el català que fan servir, tant el drogoaddicte com sa mare. amb ell et deixa bocabadada, talment acabats de baixar de la Garrotxa.

En tot cas el Llamp és un gos amb molta personalitat. Al matí ja el veus que surt, tot sol, a “patrullar” pel poble. És un d’aquells gossos de pèl curt, marró clar, més aviats petits, semblant a un fox-terrier i amb molta mala baba. Es passeja per tot el poble, que no és pas petit, va d’un barri a l’altre i es baralla amb tots els gossos que pot. Ha de ser molt àgil o, com diuen per aquí, molt “puta”, perquè mai li veus una esgarrinxada.

Alguna vegada, l’ensopego quan arribo a casa a les dues de la tarda, aleshores va amunt i avall del carrer, tot nerviós, perquè baixa la mestressa, que la ve a buscar l’altre fill, el no drogoaddicte, per anar a dinar. Aleshores se m’encara i em fa un parell de lladrucs i jo sempre li dic el mateix: “passa, que t’engaltaré una coça!”, aleshores s’ho repensa i recula fins a la seva mestressa. Fet i fet és un joc de gallets el que ens duem en Llamp i jo, perquè ell no em mossegarà, per por de la coça i jo no li’n donaré pas, per por de la queixalada.

Les dues dones ja han reposat del sol, s’aixequen i marxen, encara donant-se tot d’explicacions irades. El camell i el drogoaddicte fan el mateix, cap a l’altra banda, ves a saber quins negocis es duen entre mans avui! i entretant jo aquí, escrivint ...

13 comentaris:

Ramon ha dit...

Sí, sí, escribint darrere la finestra, veient el món passar.

Bon cap de setmana...

Thera ha dit...

Caram, si que deu ser 'gossut' el català que es parla a la Garrotxa... potser, en aquesta comarca es podrien establir diàlegs, veritable comunicació oral amb els nostres amics 'perrunos'i no ho sabem...

Galderich ha dit...

Ha, ha... trobo a faltar un balcó per on tafanejar el que passa pel carrer. El meu carrer és molt costerut i ningú hi para ni per xerrar... en fi, és un dels defectes que té el pis.

Sobre el gos m'ha fet molta gràcia. Quan vaig visitar els meus avis-oncles, mestres republicans exiliats a Mèxic, em va fer molta gràcia perquè passasejant pel seu jardí, parlant en catala com acabats de sortir l'any 39 es va posar a bordar el gos de la casa del costat.
L'oncle, sense pensar-s'ho ni un moment li va dir:
"Pero cáaaaallese yaaaaaaaa" a la Mexciana!
Em va soptar el canvi de registre immediat i vaig pensar que el gos debia ser mexicano-parlant... a l'inrevés del Llamp!

Anònim ha dit...

Bones,

Mentre sigui un gos que lladri però no mossegui!!

Me'n recordo que quan era petit a la casa del davant n'hi havia un d'aquests.Un dia va saltar la tanca i em va mossegar...el cul!

Ja veus ,pobret encara no s'ha recuperat ,el meu cul!;P

F.Puigcarbó ha dit...

aixó és la vida en directe. Quan als gossos són molt més llestos del que la gent es pensa, la Tina entent el català i el castellà sense cap problema. La Tina és la gosseta del meu pare, que es un bitxo petener fill de mil llets, però és bufoneta i molt carinyosa.

Jaume Puig ha dit...

Em quedo amb un detall del que expliques: el drogoaddicte té uns quaranta anys i viu amb la mama. Aquest és un patró que es repeteix molt sovint. Serà perquè els fills dels altres no els estima ningú?

Fina ha dit...

Doncs fa uns dies que per casa en ronda un que no ho sembla gaire de llest.
Això és el que m'acaba de dir fa un moment:"Por qué reir en catalán es hahaha? Parece una risa un poco boba, nop? Salutacions."

No sé, jo penso que no és llest.

kweilan ha dit...

Una finestra com la teua és una porta oberta al món.

Thera ha dit...

Que era molt problemàtic el meu anterior comentari que l'hagis omès??? A veure, fer referència a un dialegte i no esperar-ne resposta... el món és molt petit... De tota manera gràcies per la sensibilitat que mostres.

Joan Calsapeu ha dit...

Doncs nosaltres, amb el canvi de domicili, ens hem quedat sense balcó, i des del finestral del menjador no veiem la gent a peu pla, perquè estem en un segon pis. Vaja, que ens perdem quasi tot el que passa, davant ca nostra, ran de terra. La veritat és que fa ràbia.

I bo i així, passen coses. Fa un parell de dies, un dels obrers magribins que han esbudellat el carrer i l'estan fent de nou em va abraçar, em va alçar, i a força de braços em dugué fins al portal, perquè acabaven d'omplir de ciment tot el que serà la vorera. Va ser molt tendre.

Gatot ha dit...

Saps, Clidice?
jo vaig tenir una gossa (la segona) que era cordovessa... mentre jo vivia a Còrdova (cordovita la llana, còrdova sultana...) li parlava en cordovès, però la renyava en català...

la "pepis", que així es deia, entenia perfectament el canvi de registre... fins que vam venir a viure a Girona... i sentint-me tot el dia parlant català, anava tot lo dia acollonida...

i els amics al·lucinant, que li parlés a ella en cordovès....

coses de l'idioma...

petons i llepades gato-gosils!

Clidice ha dit...

GALDERICH, és que una bona finestra, en aquest cas meu una tribuna, donen per molt ;P

FRANCESC, jo que no tinc cap animal (si contem només els de quatre potes), però que he crescut envoltada d'ells, sóc molt conscient que potser no són més espavilats però que són del tot empàtics segur. :)

JAUME, no ho sé, aquí les mames han cuidat els seus fills drogoaddictes fins a la fi, la d'ells o la de les mames :(

Dona FINA! així riure en anglès o en francès també és "bobo" perquè també és hahaha, i en portuguès o brasiler que és "xaxaxa"?

GATOT, ui! tu amb un gos, que anàveu com gat i gos? ;P (dolent eh l'acudit? és que són les 3:10 de la matinada i vinc d'una festeta XDDD). En tot cas les bèsties són molt sensibles a aquests detalls :)

Clidice ha dit...

RAMON, gràcies pel comentari, sento molt no haver-lo contestat abans.

THERA, no dona no! dir que "talment baixats de la Garrotxa" només és una forma de significar com es pot parlar de bé el català a poc que s'ho proposin els nouvinguts i els de la terra, també. Res a veure amb gossos.

ANÒNIM, Hola! quin greu! això deu fer mal oi? Uf! gràcies per venir :)

JOAN CASALPEU, potser serà la forma d'haver de sortir de casa per observar millor. Ja ho deia don Pantuflo Zapatilla: "no hay mal que por bien no venga" :P (julín que vella que sóc XDDD)


A TOTS US DEMANO DISCULPES PER NO HAVER PUBLICAT ABANS ELS COMENTARIS. NO SÉ PERQUÈ BLOGGER ME'N VA COMUNICAR UNS I D'ALTRES NO :(