dimecres, 10 de juny del 2009

Curriculum vitae

Curriculum vitae

Parlant amb la meva amiga Glòria li dic que he de refer el meu curriculum vitae. Ella, que té un sentit de l'humor una mica aspre, com jo, em diu que més em valdria fer el meu “cagarrículum vitae” amb la merda de feines que ens veiem obligades a fer. I potser té raó, no entenc perquè he de posar tanta xorrada i tant d'eufemisme per acabar sent: “aquella que fa els números”, “la nena del despatx” (que ja es delicte a la meva edat) o, senzillament, la “xupatintes”. O sigui que assajo un nou tipus de curriculum:

Curriculum vitae

Vaig néixer

Volia ser cow-boy

Volia ser astronauta

Volia ser cantant de rock o de copla

Volia no ser res

Volia estudiar psicologia

El meu pare no ho volia

Volia que estudiés dret com ell

Em vaig asseure i no vaig estudiar res

Vaig fer de recepcionista pel pare

Vaig fer de secretària del pare

Vaig veure com el pare ho perdia tot, tot i tot

Vaig casar-me

Vaig fer de dependenta d’una llibreria

Vaig tenir fills

Vaig plegar

Vaig fer de mare

El pare em va enviar un s.o.s.

Vaig fer de comptable del pare

Vaig veure com el pare tornava a perdre-ho tot (només una vegada)

Vaig fer de comptable en una immobiliària

Corria perill d’acabar en una cuneta

Vaig fugir

Vaig anar a fer ràdio

En vaig fer

En faig

Ni un ral

Vaig treballar en una associació d’empresaris

A internacional

Em van prometre un sou

No em van pagar

Vaig fugir

Primer vaig passar pel sindicat

Vaig acabar cobrant

Vaig treballar en una constructora

Vaig fugir

Ara faig de comptable de vint empreses

Fugiré

Només m’encurioseix saber: quan?

Nota bene pels freudians: tinc mare i no tinc cap problema d'enamorament cap el meu pare, que estan tots dos la mar de bé aquí, a casona, amb la meva família. Senzillament és que el meu pare ha estat el meu cap de feina durant bona part de la meva existència, fins que el vaig engegar a dida i vaig decidir que preferia odiar a gent de fora de casa, així, quan tornava a casa ho feia amb més alegria.

19 comentaris:

Fina ha dit...

Pel desembre Clidice.

Una abraçada.

Galderich ha dit...

Ja, ja... et falta dir:
- Volia fer un bloc
- Vaig fer un molt bon bloc!

L'altre dia va venir la meva germana a casa per fer el seu currículum perquè tenia certs dubtes perquè fa de crepera firaire i el necessitava per presentar-se a una Fira molt important.
Vàrem estar parlant del tema perquè només calia posar: ser fer creps molt bons! La resta de feines i feinetes, no calen...

El teu currículum crec que s'ajusta per buscar noves feines. Segur que t'agafa gent interessant capaços de veure més enllà dels currículums normativitzats.

kika ha dit...

no se si et donaran feina amb aquest curriculum ... perquè els que tenen les feines son com son.
però trobo que és una cosa bona de fer i crec tots l'hauriem de fer així de tant en tant.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Enhorabona. Això sí que és un currículum. Però, vol dir que l'entendràn?

Arribo procedent de donar una mirada a la Panxa del Bou i m'he trobat un Tel als Ulls. Son coses de la vista.
Amb permís, em permetré de "venir" de tant en tant.

Marta Contreras ha dit...

Un bon cagarrículum, sí senyora! :)

Ferran Porta ha dit...

És ben bé que això de barrejar família i negocis... Ja ho diuen, ja!

Noia, sé que allò del "mal de muchos..." és una merda per mirar de convènce'ns que no estem tan malament, però és que em sembla que som taaants els que no fem -en termes de feina- allò que ens faria feliços!

Jo també vaig preparant el meu Cagarrículum Vitae, a veure si sona la flauta...

Ànims!

Anònim ha dit...

Estaria molt bé que tothom anés de cara; dient fugiré.

Però si fuges no et volen "aumón"

Sempre has de fer veure que és la feina de la teua vida i que hi estàs super interessat, que els diners no importen...

Freud també diria coses de tantes fugides... i bastantes de bones. Tenir un bon autoconcepte, saber on vas, d'on vens... qui ets i qui vols ser, si és que vols ser alguna cosa... A mi no m'agrafa tant el ser com l'estar, no sé crec que és al revès de l'anunci de Viceroy... Ningú és, més aviat estem.

Prometo que no he pres res a part del café i del suc de taronja!!

Clidice ha dit...

Òndia FINA: tens una bola de vidre!!! :P

hahaha GALDERICH, la veritat és que ja abundaré més endavant en el tema, però "la coza ta mu mala", i a vegades sembla que hem perdut una mica el nord. L'etiqueta del bloc hi diu "Tripalium" o sigui que potser n'escriuré algun altre sota aquesta etiqueta ;P I gràcies pels elogis, ho vols en efectiu o t'envio un taló? ;P

KIKA, una mica de síntesi no va malament, te n'adones que tampoc has tingut una arravatadora vida de novel·la ;P

Ei XIRUQUERO-KUMBAIA hola :D benvingut :D gràcies per passar per aquí :D fes com si fossis a casa, que jo també xiruquejo per aquestes muntanyes, sóc també descendent d'un Homo Excursionistae ;)

Ara MARTA a veure si trobo algun/a cap/a :P d'empresa/a amb intel·ligència/a ;P

FERRAN feina i felicitat només tenen en comú que comencen per "fe" la resta és pura casualitat. La FE que tenim que la FEina ens faci FEliços és d'un candor adorable. La feina o treball (derivat de l'instrument de tortura "tripalium") només serveix per una cosa, per guanyar els pempins suficients per dedicar-te a la vida real. Apa "al loro!" ;P i sort :D Què coi sort! Justícia! "porque tu lo vales" :D

Hahahahahahaha RAMON t'has assegurat que eren sacarines? Tens raó, si els dius que fugiràs no et volen "aumón", però això és perquè l'empresariat està mal format (culpa dels mestres XDDDDDD) i donen per suposat que allò que ofereixen és la pera llimonera ... i jo, de peres llimoneres en sé una mica, que la mare és del Segrià ;P

Francesc Puigcarbó ha dit...

plas, plas, plas! (aplaudiment entusiasta)

Unknown ha dit...

Absolutament fantàstic Clidice!!
Potser m'animo a canviar el meu (tot i que no crec que els responsables de recursos -ecs- humans l'apreciïn, com diu el xiruquero).
Haig de dir que crec que el meu seria molt és avorrit que el teu, em temo.

(Jo he vist algun currículum que era al·lucinant, es mereixerien un post, però em temo que era informació privilegiada que em cal preservar... llàstima)

Garbí24 ha dit...

Ara que estic enterrat de currriculums per la sustitucio d'estiu , si m'hen trobo algun com aquest l'agafo , almenys tindra sentit de l'humor.
Avui he entrevistat una que amb trenta anys i no ha treballat mai , el que no li he preguntat es com s'ho ha fet

kweilan ha dit...

Un currículum curiós i divertit. Amb sentit de l'humor.

USD ha dit...

genial

Ferran Porta ha dit...

Tens molta raó, Clidice. T'explicaré una cosa que m'hauria de fer vergonya explicar... però no me'n fa: fins farà cosa de 6 o set anys, estava convençut que fins i tot si em tocava la loteria, seguiria treballant.

Ho sé, era un imbècil. Per sort, estic en camí de deixar-ho enrere :)
No cal dir que, avui dia, si em toqués una loteria "suficient", el primer que faria seria dedicar una sonora, gegantina butifarra als meus caps. I a escriure al blog cada dia!! :-)

Clidice ha dit...

FRANCESC, gràcies :)

EULÀLIA, estic per posar una paradeta: "curriculums a 100" ;P I no t'ho pensis, la vida de cadascú pot resultar hilarant mirada amb l'òptica adequada :)

GARBI24, hola! :D doncs no aniria malament, per variar, trobar un cap amb una mica d'intel·ligència :)

KWEILAN, gràcies :)

USD, més gràcies :)

FERRAN, hahahaha quina gràcia! jo sempre dic que l'endemà que em toqui la rifa, aniré a dur-los al banc amb el braç enguixat: de la megabutifarra que faré a la feina, segur que me'l trenco, però ... què a gust!!!

A tots i a totes moltes gràcies pels comentaris :) fanta i ganxitos pagats :)

gatot ha dit...

em vas fer venir ganes de fer el meu cagarrículum... :)

però vaig pensar: passa gatot, collons! que tothom està tip i fart de personajillus...

potser encara el re-faci sense amagar-hi res, perquè per atrobar feina, en tinc 8 models diferents... depèn de la feina a la que em presento... i quasi que seria més fàcil fer-ne un de complet, sense amagar res, i encara potser trobo algun seleccionador amb sentit de l'humor!
:)

petons curriculars!

Clidice ha dit...

petons gatot, per cert els teus a quin dels 8 curriculums corresponen? Jo també ho he fet això, d'amagar coses, perquè alguna vegada m'han dit que tenia massa curriculum per no donar-me una feina :(

gatot ha dit...

els meus? et refereixes als petons i les llepades?
aquest currículum el tinc exposat al públic en general repartit en més de 200 posts signats per mi al blog de la Cuca al Cau...; de moment, encara no cobro pel petons... perquè si es tornessin feina segurament me'n cansaria aviat...

Clidice ha dit...

ui! què bé! m'encanta el "gratis total" :D