dimecres, 10 de juny del 2009

Selectivitat

Ahir vaig tenir a les mans els exàmens de selectivitat de català, castellà i anglès. El meu fill petit i la seva xicota se n'examinaven. Bé, tenen raó, era molt més difícil el de català que el de castellà, però no pas tant per la dificultat, que també, sinó per la poca claredat en les preguntes. Semblava més un examen per a estudiants de filologia.

A quines directrius obeeix això? Se'n poden fer moltes hipòtesis, a quina més descabellada:

1. Una conxorxa per a fer més antipàtic el català als alumnes i que, definitivament, abracin amorsament la llengua del "imperio".

2. Una decisió política per tal de demostrar, a la resta de l'estat, que aquí sí que es treuen bones notes en castellà.

3. Els catedràtics de català s'han cregut que aquesta llengua s'aprèn i s'estudia al batxillerat.

4. Les universitats estan massa plenes, cal suspendre gent. Encara que si fos aquesta ja podrien fer-ho tot difícil, i no sempre carregar-se-la el mateix desgraciat: el català.

En tot cas fa riure que posin l'examen de català que vaig veure a uns alumnes que, quan els entrevisten per la TV a la sortida de l'examen, no saben ni parlar-lo. I, a sobre, tenen el nivell C!!

Com diríem, si ens examinéssim de castellà: "Apaga y vámonos!"

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Suposo que cal que assegurem uns mínims que crec que en el català seria la escriptura i comprensió lectora (Saber redactar i expresar-se bé en català).

I AIXÒ EM SAP MOLT GREU, però per saber fer integrals primer hem de saber sumar...

A la meva època també passava i vaig treure millor nota en castellà, tot i que les meves competències en castellà són molt justetes...

Francesc Puigcarbó ha dit...

La clau es el punt 2. Perqué aprovin més de castellà i demostrar que en saben més que de català, lo qual a més a més, és cert. Que cony els importa qui era Carner? i la seva poesia.

Miquel Saumell ha dit...

Penso que és una combinació de les quatre però, com diu en Francesc, el punt 2 és la clau.
I també em va xocar el perfil dels alumnes escollits per sortir per la tele. No crec en casualitats.

kweilan ha dit...

Més aviat demostrar que tenim molt nivell de castellà a la resta de l'estat.

miquel ha dit...

Fa una estona una companya que va acompanyar els alumnes m'ha passat l'examen de català; el de castellà encara no l'he vist.
Que hi hagi un poema no em sembla especialment significatiu, i menys tenint en compte que no l'havien de comentar necessàriament. Per cert és un poema que se suposa que els alumnes han llegit i comentat perquè pertany a una lectura obligatòria que deuen haver llegit a 1r 2n de batxillerat: no sol passar que els surti un text vist a classe.
En l’examen trobo dues preguntes que els poden portar realment maldecaps (dos punts en total)
Trobo en una de les preguntes una certa ambigüitat que pot desconcertar.
Per altra banda, se suposa que els alumnes estan "entrenats" per respondre aquest tipus d'exàmens.
Diu en Francesc que què els importa Carner i la seva poesia, als alumnes. Doncs suposo que el mateix que molts temes de socials, economia, anglès, castellà, matemàtiques, etc. En part que els importi alguna cosa al batxillerat depèn no dels seus gustos previs sinó de la capacitat de fer-los interessar per allò que fins aquell moment no figurava entre les seves preferències ni, potser, n'havien sentit parlar. Se suposa que es pretén, s'intenta, formar, educar o com se li vulgui dir. Una altra cosa és que els plans d'estudi en tots els seus aspectes siguin adequats... i moltes més coses.

Quant al segon text (Introducció a la Iliada) la companya que he esmentat m'ha explicat una anècdota que no és divertida però sí significativa. En sortir de la prova, un professor acompanyant d'un centre es veu que estava parlant per mòbil ben emprenyat amb no se sap qui queixant-se que hagués sortit aquest text i en acabar ha demanat l'opinió de la meva companya que sembla que ha trobat molt interessant el text i n'ha fet una defensa aferrissada (no exposaré els arguments): l'altre professor li ha afirmat gairebé més que preguntat: "tu deus ser de clàssiques." Resposta: "No, sóc de física."
En fi, Clidice, que ja veus que el tema segurament ens proporcionaria una conversa llarga, però aquí costa de resumir i faríem enfadar el personal.
En fi, quan sàpiga la mitjana de català del centre ja la faré pública, però no crec que s'allunyi gaire de la del castellà o al menys espero que estigui per sobre de l'aprovat :-)

Clidice ha dit...

òndia pere, quin privilegi!

gràcies a tots pels comentaris. en tot cas teniu raó, tanmateix no deixa de ser xocant com uns alumnes amb un nivell penós de català (i no em sembla pas que això sigui ni culpa d'ells, ni dels pares), s'hagin d'enfrontar a això. I si s'hi han d'enfrontar que ho facin, però que el nivell sigui igual en castellà i en anglès. Curiosament, el meu fill, que és per qui puc parlar, no pas per d'altres, i que ha fet tot el batxillerat en un Institut PÚBLIC, ha fet moltes de les classes EN CASTELLÀ, ja que els mestres corresponents NO ELS DONAVA LA GANA de fer-les en català. A més, difícilment apreciaran Carner si no hi ha ningú que els el faci apreciar.

Pregunta de la mare:
- Aquí al batxillerat els feu algun tipus de seguiment per tal que puguin tenir clar quins estudis volen seguir, considerant que se suposa que els alumnes que fan batxillerat volen fer estudis superiors?

Resposta del professor:
- Això són estudis no obligatoris, per tant no tenim tampoc cap obligació de fer-ho, ja són prou grans i s'han d'espavilar.

Pregunta de la mare:
- Com és? representa que els prepareu per la universitat i, a més són menors. D'altra banda no veig gaire interès ...

Resposta del professor:
- Nosaltres fem el programa, si ells passen de tot no és problema nostre.

eing? mandeee? lo cualoooo? Com ho va dir aquell? manda huevos?

La meva solidaritat ha estat sempre de part dels professors, hem fet el seguiment dels nostres fills, hem escoltat els professionals, els hem ajudat en el que ens han demanat, però hi ha coses que no són de llei, te les miris del dret, del revés o de cantó, i hi ha massa coses que se silencien perquè el lobby és massa furient i resulta políticament incorrecte.

miquel ha dit...

;-)

Galderich ha dit...

Permete'm que hi posi cullarada com a professor de batxillerat d'Història i d'Art (demà se n'examinen, els pobres!).
Tot depen del centre, dels
professors (de forma particular), del claustre, de les circumstàncies...
En principi el centre els ha d'orientar mínimament sobre què triar i a més hi ha la Fira dels Estudiants on poden anar a informar-se. En alguns ajuntaments també s'organitzen saraus d'aquests per informar.
El meu problema, però, és:
-Què aconselles un noi/noia si no saps ben bé que barrina;
-La major part de les carreres que hi ha actualment les desconeixem perquè venim d'unes carreres més o menys simplificades que ja no existeixen com a tal;
-És important saber quina carrera es farà si finalment el 80% acabaran treballant en feines no vinculades als estudis?
En fi, és una situació que té a tothom fora de joc i molt desorientada.

El millor és pressionar a l'AMPA perquè es contracti un orientador professional i que es facin el que en diuen Aules mòbils en el moment d'haver de decidir: què faig?

Júlia ha dit...

Clídice, la qüestió ens portaria a un ampli debat, en general l'educació a casa nostra és, avui, tot un seguit de despropòsits, efectivament, moltes coses se silencien per quedar bé, o perquè els nostres fills depenen dels profes, o per corporativisme... Ara bé, els profes són el graó més baix en l'escala de les responsabilitats i quan més bàsic és el nivell, més baix el graó.

Clidice ha dit...

Galderich, ja fa uns anys que pel poble corre la brama que aquest centre és d'aquells que "s'espolsen" els alumnes que no van per nota, o que no són prou "dòcils". En tot cas, el que em sembla absolutament inversemblant és que hagi de tenir converses surrealistes amb professionals de la pedagogia.

D'altra banda, no cal dir que el sistema és una perfecta porqueria, perquè aquí, qui menys importa, és l'alumne. Vaig enganxar el canvi a la EGB i aleshores ja deien que això seria un desastre, que era un sistema obsolet als EEUU, no ho sé, però el que sí que sé és que a cada bugada es perd un llençol.

Júlia, en la bugada anterior cada alumne hi perd molt, perquè les pressions socials són enormes i, si no se'n surt, passa a la categoria de fracassat. Però qui hi perd enormement són els mestres, que semblen els ases dels cops. Ells són els que veuen com el sistema cada dia és més patètic, com tots anem cada dia més perduts i han d'estar allí, donant la cara. Però també cal entendre que de mestres n'hi ha de bons i de dolents, i dels dolents no se'n fa fora cap ni un. Aquest any he d'agrair a la tutora del meu fill el seu interès i que se n'hagi sortit. Això no té preu, però algun mestre de l'any passat (i dit en confiança per algun altre company de feina) potser caldria que es dediquessin a una altra cosa, però és clar, sou funcionaris. Jo em puc equivocar i fer que un empresari pagui més o menys IVA, en traurà una multa i jo una bronca, però si t'equivoques amb una persona o si, senzillament, no ets bo per a aquesta feina, per molts títols que tinguis ... com ho arregles?

Clidice ha dit...

Per cert gràcies a tots, sobretot els mestres, que m'ajudeu a il·lustrar i il·lustrar-me :)

Manel Aljama ha dit...

No fa gaire vaig acabar de llegir "Apàtrides, incultes i de vegades, Analfabets" de Patricia Gabancho on reflecteix molts d'aquests dubtes.

La meva filla va l'any vinent i estrenarà proves! Encara em pregunto (i hi tinc la resposta):
com es pot fer Anglès, Català i Castella en un batxillerat sense fer ni un bri de llatí i voler a més, que els hi surti la gramàtica i escriguin quelcom que no sigui un SMS?...

A mi, el llatí em va servir a Català, a Castellà i a Anglès en la selectivitat de fa 20 anys. Les mancances i dubtes que troba la Marta (la meva filla) són les de no haver estudiat ni un borrall de llatí. Això sí, sabrà uns quants instruments (botons?)

I pel que fa a l'ús, què hi farem. Un professor deia que si es vol fotre el còmic manga només cal fer-lo obligatori. Així, amb aquesta logica deixem d'obligar i amenaçar amb sancions per no utilitzar el català i potser alguns marroquins que ja fan de castellers i que parlen castellà, s'hi ha acosten, o potser un xinès, però els catalans d'origen diuen "j k s o k m tns) (jo què sé oi que m'entens en SMS...)

Clidice ha dit...

tntc Mnl tntc, tinc pendent de llegir el llibre de la Patrícia Gabancho. :)