dilluns, 6 de juliol de 2009

Quaderns de vacances: deures, perquè mai fa prou calor

Fa calor, molta calor, unes gotes grosses de suor em llisquen esquena avall i de sota els pits cap a les cuixes. No puc dormir, no vull mirar la televisió i llegir, déu n'hi do el que costa. Malgrat tot no me'n puc estar i vaig fent tastets, ara a un llibre, ara a un altre, un sudoku, un blog ... No tinc gaire ganes d'embrancar-me en una novel·la, no tinc temps aquests dies, per tant l'assaig és més accessible, dos paràgrafs, tres i tanco el llibre.

“Un sistema de adoctrinamiento que funciona correctamente tiene varias tareas, algunas de ellas bastante delicadas. Uno de sus objetivos son las masas estúpidas e ignorantes. Deben mantenerse así, desviadas con hipersimplificaciones emocionalmente potentes, marginalizadas y aisladas. Idealmente, todo el mundo debería estar solo ante la pantalla del televisor viendo deportes, culebrones o comedias, privado de las estructuras organizacionales que permiten a los individuos que carecen de recursos descubrir lo que piensan y creen en interacción con otros, formular sus propias preocupacions y programas y actuar para hacerlos realidad. Así, luego, se les puede permitir, incluso alentar, a ratificar las decisiones de los que son mejores que ellos en elecciones periódicas. La plebe constituye el objetivo adecuado de los medios de comunicación y del sistema de educación pública orientado a la obediencia y a la formación por lo que respecta a las habilidades necesarias, incluyendo la de repetir máximas patrióticas en las ocasiones oportunas.

Para que la sumisión se convierta en una característica fiable, debe establecerse en todos los campos. El público debe ser un observador, no un participante, un consumidor de ideología además de un producto. Eduardo Galeano afirma que la mayoría debe resignarse al consumo de fantasía, pues se venden a los pobres ilusiones de riqueza, a los oprimidos ilusiones de libertad, a los vencidos sueños de victória y a los débiles sueños de poder (Galeano, Dias y noches de amor y de guerra, Alianza, madrid, 1986). Sólo esto servirá.” Chomsky, Noam. El miedo a la democracia. Barcelona, 2007(5). Crítica.

Mai fa prou calor per rumiar, ni que sigui una miqueta, i recordo velles músiques: balles? estudies o treballes? t'agrada ...?


16 comentaris:

Shandy ha dit...

Como afirma Atiq Rahimi, “Si existe una forma de cambiar el mundo, ésta es la cultura”. Pero también, como inteligentemente el mismo escritor apunta, a través de la información y la educación se puede manipular.

http://sinpermisodetucaranilicenciadeustedes.blogspot.com/2009/05/la-mala-lengua.html

Construimos el edificio sobre los prejuicios y juicios de nuestra sociedad, familia, escuela e instituciones varias. Hay que estar muy atentos, tener en cuenta muchas perspectivas, abrirse de orejas y no creernos nunca que estamos en posesión de la verdad.
Vamos, que hay que rumiar. Pero cuando el calor aprieta pues a la sombra de un buen árbol y con un libro de textos cortitos de Galeano más ligero (aunque el cabro éste siempre hace pensar).

El Muro, conviene no olvidarla.

Un saludo

Pantagruel ha dit...

Bailo, vale. Trabajo, bueno a veces estudio, siempre procuro aprender. Me gusta... qué remedio... qué somos sino otro ladrillo en el muro?

Eulàlia Mesalles ha dit...

Un text com un cop de puny al ventre. Però ben cert al cap i ala fi. Al poder li interessa la massa estúpida, demotivada, aturada... I malauradament ho estan aconseguin. Malauradament se'n surten. Com sinó s'explica que davant d'aquesta crisi ningú s'hagi mobilitzat, que tothom segueixi assegut a la cdira consumint tele-escombreries?

Gràcies per posar-nos deures, Clidice.

Galderich ha dit...

Clidice,
Déu n'hi do les teves lectures en èpoques de calor!

Totes les èpoques han tingut la seva pròpia pastanaga que ajudava a tenir la gent tranquil·la. Avui, però, sembla que la televisió és la gran desmobilitzadora social.

Hem avançat molt des del s. XIX quan els nostres avis creien que la cultura i l'alfabetització capgiraria el Món? Malgrat això i moltes revolucions i guerres mundials continuem en el mateix punt?
Formem tots part d'aquesta massa estúpida que necessita d'un lider que la motivi? Uf, els líders, quina por que em fan també...!
En fi, comences la setmana dura (així m'agrada!) i la calor ens donarà més nits d'insomni...

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
La Vanguardia d'avui dedica la portada (amb gran foto inclosa), el petit comentari del director de la pàgina 2, un semàfor verd i tres pàgines interiors a "la faena" d'ahir d'un tal José Tomás. Per a més inri, la crònica l'inclouen a les pàgines de cultura! I avui tothom (és un dir) parlarà d’un tal José Tomás.

Allau ha dit...

La tele contribueix a l'escalfament global. Per la calor millor un llibre (que també et pot fer ombra).

Últimament és d'allò més "cul" seguir a José Tomás.

F.Puigcarbó ha dit...

Oh quina meravella!
Quantes criatures belles hi ha aquí!
Quan bella és la humanitat!
Oh món feliç, en el que hi viu gent així!

Boni ha dit...

No ho havia pensat mai,però ser una gota de suor pot ser molt divertit!!!

Salut

Clidice ha dit...

SHANDY, tu lo dices: "abrirse de orejas", que tambien es abrirse de mente. Gracias por el comentario :)

PANTAGRUEL, pero si sólo un ratito algunos ladrillos reflexionasen sobre su condición, si pudieran visualizar que es gracias a ellos que existe el muro, que la máquina sin las piezas no funciona ... uf! acabo de tener una utopiquitis aguda! perdón! Gracias por el comentario :)

EULÀLIA, quan dones un missatge una vegada no passa res, quan el repeteixes deu mil vegades passa a ser una veritat absoluta. Als que no tenen pressa per guanyar-se les garrofes els han estat aplanant el camí fa mil·lenis. :)

GALDERICH, tu ho dius: res nou sota el sol, malgrat que ens vam passar l'última centúria somniant en l'alliberament. Per cert, tinc coses pitjors al damunt de la tauleta de nit, que una és molt viciosa :P

MIQUEL, a mi, que m'agrada l'esport (els toros no, gràcies), em sento sempre molt angoixada, perquè d'una banda estic eufòrica (cooooopalliiiiigaaaaaxampions!) i per l'altra, reconec que només m'estan manipulant :(

ALLAU, i si passes les pàgines et pot ervir de ventall, o per tapar-te la cara del sol. Les millors migdiades d'estiu les he fet amb l'excusa de llegir "una estoneta" :P

FRANCESC, què difícil és tot oi?

BONI, tens més "paligru" que el Contador, tu! XDDDD

Té la mà Maria - Reus ha dit...

bon post inclòs el vídeo dels Pink carn de gallina

una abraçada

Clidice ha dit...

Oi que sí TE? "gallina de piel" que va dir aquell :) Gràcies :)

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Arribo tard, però només volia dir que crec que hauria de llegir urgentment Chomsky, cosa que encara no he fet mai, i que el més valuós que he après a la vida ha estat fora de l'ambit acadèmic i de manera autodidacta.

Clidice ha dit...

ÒSCAR, respira respira arf arf, no fas tard, és que jo corro massa :D Si llegir assaig sobre política és molt important, no cal fer-ho d'una tirada, a tastets i assaborint està bé :)

Clidice ha dit...

agh! perdó, exorcitzo el comentari número 13, quina angoixa! :P

Col·lectiu d'antiartistes ha dit...

Chomsky i Pink Floyd... un còctel molt refrescant!!! Perquè refrescant i profund no són coses antitètiques... De fet, Chomsky demostra en els seus llibres polítics que es poden fer autèntics pamflets rigorosos, savis i amnes alhora.
I què dir de "The wall"? Una obra mestra de Waters sobre la manera en que ens van (anem) castrant sistemàticament des del bressol fins al taüt. Una lucidesa una mica (o un molt) paranoica, però ben certera. I una demostració que la música pot ser comercial i profunda, també.

Clidice ha dit...

Oi que no estaria de més que ho treballessin a l'escola? és clar que la frase: "no volem educació", per a llocs com l'escola pública, destinada a formar els futurs "ciutadans" ... ^^ això de formar en criteri propi no sé com està al currículum escolar.