dimarts, 7 de juliol de 2009

Quaderns de vacances: l'himne nacional


Llegeixo a la revista Sàpiens (núm. 81, pàg. 5) que l'himne nacional català prové d'una cançó eròtica. Ho diu Roger Costa, antropòleg i col·laborador del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, que també ens cita l'opinió de l'etnomusicòleg Jaume Ayats, integrant del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona.
Sembla ser que Els segadors prové d'una cançó anomenada Els tres segadors o Els tres garberets, “cantada pels homes de pagès durant almenys quatre-cents anys”. Us en copio el tros que en cita:
[El segador] (...) què és lo que vostè demana?”
[Respon una dona]: Si en voleu segar un camp, un camparró de civada.
No és a l'aubac ni al solà, no tampoc en cap muntanya,
n'és a sota el davantal, la camisa me l'amaga”.
Abans de que s'escampés la brama que els catalans érem avars, per a la resta del món érem gent feréstega, susceptible i molt donada als plaers de la carn. Que com diu la dita, que m'acabo d'inventar: “els catalans, de les pedres en fan pans, però entre pedra i pedra ...”. Amb la nostra conversió de rústecs a civilitzats, vam donar el poder als senyors Esteves i a tota una penya de mestretites que ens han fet oblidar el goig de la gaubança i ens fan cantar cançons guerreres que mai seran, perquè ells mai guerrejaran.
O sigui que hem passat de l'alegria de gaudir uns músculs forts i suats, unes mans fortes i dures, de l'erotisme mediterrani, explícit i una mica barroer, a aquesta falta de fermesa actual. Del sensualisme desenfrenat de Jaume I, hem anat a raure a la blanor i falta de trempera dels polítics d'ara, massa grassos, massa tous, farcits de canapès i negocis. Això sí, cantant “bon cop de falç” quan toca, que els hi va el sou.
Voleu dir que la sabrien fer anar, la falç? El que és a mi, què em salvin els romans!


7 comentaris:

Ramon ha dit...

M'agradaria saber si ho saben que és una falç, i si n'han tocada alguna... i si saben com s'escriu perquè més que donar un bon cop de falç, moltes vagades parlen en fals o "fan el fals" (això potser ve del castellà).

A veure si el 15 tanquen algo i ens "dixen" gaudir de les vacances i paren d'emprenyar...

Galderich ha dit...

Ha, ha... això de reaprofitar les tonades musicals era molt típic per memoritzar les lletres com és el cas dels Segadors. A mi la que m'encanta és una nadala medieval que parla de la Verge Maria i diu: "soleta i sola sóc jo aquí..."; i la versió picant continua dient: "mon marit es a fora si voleu pujar...".

Allau ha dit...

Costa molt d'imaginar-se que "Els segadors", tan severa i ensopidota com és, tingués alguna vegada una versió picant, però esclar, cadascú s'excita com pot.

F.Puigcarbó ha dit...

ja ho vaig comentar a Collonades, vaig sentir com li explicaven al Basté a Rac1. S'em va ocòrrer comentar que m'agradava més aquesta lletra que l'actual o la d'en Subirachs i a més d'un no li va fer gaire gràcia pels comentaris que em varen deixar esmentant la meva mare. Els de la ceba no tenen gaire sentit de l'humor, sembla.

F.Puigcarbó ha dit...

ah! jo si se fer servir la falça, de pewtit anava a segar trapadella amb la Maria a l'Estany, amb una falç pètita i esclopet. I Blat també n'havia segat,

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Ostres, doncs jo no ho sabia això... Quin descobriment, quina trempera, quines coses...

Clidice ha dit...

RAMON, si xiquet si, més raó que un sant! :)

GALDERICH, mirar enrere sempre et dóna peu a relativitzar tantes sacralitats! ets afortunat :)

ALLAU, tant de bo ara fos més "picant" tot allò que té a veure amb la política. Ara com ara, és força destrempador, no trobes?

FRANCESC, el mal del nostre món és que ja no es canten cançons picants i que la gent va, generalment, molt mal servida :(

ÒSCAR, recollim signatures pel retorn de l'antiga versió? a veure si així animem una mica el país?