diumenge, 5 de juliol de 2009

Quaderns de vacances: i tu, que t'enduries a una illa deserta?

Jo m'enduria el següent:

  • loció anti-mosquits

  • menjar

  • beure

  • mapa

  • un gps

  • piles

  • biodramina

  • benzina

  • i una llanxa motora ...

... per tornar de seguida.

Mireu aquí

10 comentaris:

Júlia ha dit...

...l'ordinador i el mòbil.

Espero no haver-hi d'anar a parar mai.

Ferran Cerdans ha dit...

jo si em pogués connectar a internet d'alguna manera, ben a gust que m'hi quedaria... i un cop cansat d'estar sol, crearia un grup al facebook amb les coordenades GPS prometent allotjament i sangria gratis; sangria que finançaria amb els passejos que faria amb la lanxa venent tiquets a 50€ que dirien més o menys així "l'aventura de la teva vida per les zones verges inexplorades de l'illa", unes zones on prèviament hauria anat dipositant els ressacosos de sangria de la nit anterior, que com a guia informaria que eren canívals fent la digestió (aprofitant els rastres del vessament de sangria...) Així, es tancaria el cicle i es tornaria a començar quan els abstemis i abstèmies no poguessin resistir la inexplicable temptació de mirar cap avall quan estem a la vora d'un precipici, que els obligaria a tornar a la zona caníval verge inexplorada a fer més fotos i videos en alta resolució per a després visionar-los al portàtil amb grans exclamacions d'horror...
Bé, per avui ho deixo aqui que m'estic envalant... continuarà,
XD

F.Puigcarbó ha dit...

Jo ho tinc molt clar, de sempre

EL CORTE INGLÉS!



MIRAT AIXÓ:

http://anoharra-news.blogspot.com/2009/01/desprs-del-vi.html

Ferran ha dit...

Anava a dir una cosa molt semblant al que diu la Júlia: l'ordinador i conexió a internet (amb un USB, clar; no esperaria trobar-me una oficina de Telefònica, allà; si gairebé ni tan sols se'n troben a Catalunya!)

Això sí, miraria d'estar-m'hi el mínim temps possible.

Joan Calsapeu ha dit...

I condons. Per si de cas.

Eulàlia Mesalles ha dit...

PSi és per poca estoneta, d'acord,hi aniria. Ara bé potser hi afegiria: COMPANYIA.
Som animals socials...

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Jo m'enduria la Tori Amos, i ja està... Ai, a la fi sols...

Clidice ha dit...

JÚLIA, i un carregament de bateries :P jo tampoc voldria anar-hi a parar.

FERRAN CERDANS, mira que t'ho he dit vegades que certes herbetes del camp no són infusions de maria lluïsa (hihihi), perdona la broma, però quina anada d'olla no? :D

Home FRANCESC, així fas trampes! :D Ei, gràcies per l'hipervincle, m'ha agradat molt :)

FERRAN jo, només de pensar, en haver-me de dutxar en una cascada paradisíaca però amb aigua freda, és que ni cuita en ratafia eeee ;P

Òndia JOAN! caxis! tens tota la raó, vaig al súper! ;)

EULÀLIA, no t'oblidis del que ha dit en JOAN i passa pel súper abans ;P

ÒSCAR bufó, tu ves-hi, però endus-te la carmanyola, perquè com no sé ni si hi ha cocos a l'illa ;P

Ferran Cerdans ha dit...

jejeje la imaginació és el primer que ens volen pendre, tenim l'obligació de fer-la servir abans no interrompin els nostres somnis amb talls publicitaris,
salut!

Clidice ha dit...

Tens raó FERRAN :) que ningú ens manipuli les anades d'olla! :D