dijous, 9 de juliol de 2009

Quaderns de vacances: entrevista ...


... sobre sexe amb Antonio Galindo, psicòleg i pedagog, a El Periódico de Catalunya.

8 comentaris:

Galderich ha dit...

És curiós, aquestes entrevistes sempr em produeixen un extrany sentiment contradictori d'estar d'acord en uns aspectes i a la frase següent estar en desacord... suposo que tans caps tants barrets!

Clidice ha dit...

Normal GALDERICH perquè quan llegim apliquem el nostre barem i quan diuen quelcom que sí que fem hi estem d'acord, quan ens proposen alguna cosa que podria afectar els pilars del nostre pretés món perfecte, aleshores són uns poca-soltes :) normalment volem llegir-nos a nosaltres mateixos i prou, és natural :) En tot cas els fets antropològics són, encara que a molts no els agradin.

Allau ha dit...

Potser sí que té raó, que som parellocèntrics per mandra. Però és que quan apareix un tercer tot es complica exponencialment. Segurament hi deu haver algun teorema amagat al respecte, encara per descobrir.

Clidice ha dit...

ALLAU jo, a vegades, quan em passen coses com en l'anterior post, o sigui estar rotllo mussol a les tantes, penso si el que ens passa és que tenim por. Evidentment que el matrimoni és una institució tardana basada en contractes patrimonials, ara, però, l'hem volgut investir d'amor. El cas és que, si tot està etiquetat, queda poc espai per a la llibertat real i la falta de prejudicis no?

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Un dels articles més interessants sobre sexualitat que he llegit mai! Opino que en termes generals té més raó que un sant. Freud venia a dir això, també, que tot a la vida humana éstà impregnat de sexualitat,i que aquesta sempre està més o menys reprimida per la societat i per un mateix, i malgrat va desbarrar en moltes consideracions i teories, va ser el primer en dir això publicament i per això era un geni. Moltes gràcies Clidice per divulgar aquest apassionant article.

Clidice ha dit...

De res ÒSCAR, això del parellocentrisme és com l'acudit:

- mama mama que el papa es vol llençar per la finestra!
- diga-li a ton pare que no sigui ruc, que li he fotut banyes, no ales!

;P

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Ah, aquest acudit em recorda un parells de microrelats de la meva collita:

Un que es diu "Motivació extra"

—Si et separes de mi, sóc capaç de matar-me! —diu el marit desesperat a la seva dona.
—T’ho agraeixo; però, per separar-me de tu, no necessito cap motivació extra -respon ella.

I un altre que vaig titular "Gelosia inversa"

—Estic pensant en deixar el meu marit... Em sembla que ja no és el que era...—diu una dona a la seva amiga.
—I això...? —pregunta l’amiga.
—És que fa mesos que no el sorprenc al llit amb una altra dona.

Clidice ha dit...

hahaha Òscar, el meu parello s'està pixant de riure gràcies a tu! :P això de la gelosia inversa l'ha captivat!