dimarts, 14 de juliol de 2009

Quaderns de vacances: identitat


Rebo un missatge: tinc un comentari a un dels posts més antics del blog. És la Fina Fontrodona, del Carpe Diem, que s'ha dedicat a voltar per les entranyes del blog, que ja són ganes.

Em fa una pregunta: "vols dir?" al post Sóc catalana.

I me n'adono que en sóc, sí, però només per una única raó: perquè no sé ser cap altra cosa.

34 comentaris:

SM ha dit...

La venen a algun lloc, aquesta click publilla?? Tu que ets catalana ho hauries de saber ;-)

Galderich ha dit...

Estic fascinat amb la click pubilla com el Salvador. Si la venen m'interessa!
Només et faltava dir allò de:
Em dic Clidice i sóc catalana...

Ramon ha dit...

Visc a Catalunya!

A mi també em passa, no sé ser ciutadà del món i prou... A mi m'agradaria trobar el click pastoret, amb barretina i sandalies, si pot ser abans de fer el pessebre...

Clidice ha dit...

SALVADOR I GALDERICH no l'he vist enlloc però segurament que hi és, hi ha clics de tot :)

RAMON jo ho provo això de ser xaxipiruliciutadanadelmón però no me'n surto, i tampoc crec que hagi d'anar ofenent als altres. Ja ho deia aquell: "tothom té dret a ser igual, per això mateix tots tenim drets a ser diferents."

Gatot ha dit...

va... no siguis modesta!
si que saps ser altra cosa: a part de catalana, ets dona i de clase baixa (que t'ho he llegit, també, eh?)
o només li tiraràs floretes a la Fina?
:P
petons a tribanda!

Clidice ha dit...

GATOT que pocasuelta que ets! :P (apa, ja tens floreta per avui! ;P)

kika ha dit...

què és necessita per poder ser altres coses?
i què preferiries ser sino?
la click pubilla es boníssima :-D

Manel Aljama ha dit...

Molt bona la resposta "perquè no sé ser cap altra cosa". Potser també podem que és com ser adolescent: ple de contradiccions...

Quim ha dit...

i un click caganer seria possible? és més català el caganer que totes les pubilles juntes...

F.Puigcarbó ha dit...

si treiessis el nas per posts antics meus, en trobaries un en que deia exactament el mateix, amb masculí, clar. Tambvé n'hi ha un en el que deia en estava cansat de ser català...Diriem que estem compromessos en les coincidencies com diria en Serrat.

Fina ha dit...

Clidice, això s'avisa, que vaig despentinada . :-)

Clidice ha dit...

KIKA visc molt tranquil·la essent el que sóc, encara que n'hi ha que sembla que els molesti :)

MANEL ningú critica els maorís per ser-ho no? I tampoc ningú els està fotent el rotllo perquè es facin una altra cosa, o ciutadans del món o ves a saber.

QUIM escatologies no eeeeee! :D és broma, benvingut per aquí.

FRANCESC jo estic cansada que m'ho facin defensar una i una altra vegada, com si no fos legítim ser-ne. Què bé, ja som dos catalans! pensava que m'havien de ficar en una vitrina, com a mínim la compartiré, saps jugar al remigio?

FINA això és un "robado" no un "posado" o sigui que si surts en top-less i despentinada "sa siente" :P

Fina ha dit...

I per què en castellà?

Fina ha dit...

I per què en anglès?

Clidice ha dit...

Ui perdona! Fina això són fotografies robades no pas pactades, o sigui que si surts amb les mamelles enlaire i despentinada ja t'ho faràs :D

millor? ^^

petonets embolicadora :D

- assumpta - ha dit...

Renoi!
Com diu La Pepa Maca,la sardana que més li agradava a mon pare:

...Bonica i Catalana...

ep! que de fons se senten els compassos amb la tenora i el flaviol!

Nit de calor i se me’n va l’olla, està claríssim.

Clidice ha dit...

si ASSUMPTA si :P massa calor :P gràcies wapa ;P

Eduard ha dit...

Precisament ser d'una nacionalitat no s'aprèn. Crec que la identitat nacional es conforma en els estadis inconscients de la nostra formació social, i són la base per a formar-nos una identitat completa i bastir una cultura pròpia. I podrem renunciar... mentalment, però sempre ens quedarà un fonament que, el vulguem reconèixer o no, ens manté, sosté i, per dir-ho així, ens alimenta.

Clidice ha dit...

Eduard, sempre acabes dient el que cal :D

Pantagruel ha dit...

O sigui, que la identitat nacional és una mica així com el caràcter baptismal, que una vegada imprès és per a tota la vida, encara que un més tard es torni ateu; més o menys, no?

Tranquil-la, Clidice, que segueixo absent, de vacances.

Petons.

Clidice ha dit...

No estimat, no és identitat nacional, és identitat cultural, que d'això també en tens tu (i olè!). La identitat nacional te la acaben imposant a base d'hòsties dels "altres". Saps allò dels "inuit"? ... doncs això ^^

Apa torna a les vacances :D

Fina ha dit...

No Clidice,
Jo també sóc catalana i dona.
No em considero embolicadora i només anava despentinada.Que les meves gràcies no les pot fotografiar ni el millor paparazzo, que per això, entre d'altres coses, tinc la casa a les fosques.

Clidice ha dit...

FINA per mi embolica ... què fa fort! Un petó D

Pantagruel ha dit...

Clidice, Eduardo ha parlat d'identitat nacional, no cultural. De passada, ni la meva identitat nacional, ni la meva identitat cultural inclouen cap "olé", perquè això és andalús, no? Fora d'Andalusia arriba el mateix a Extremadura que a la Monumental de Barcelona -encara que ja sé que per a entrar a Catalunya cal sortir de Barcelona, o entrar a Lleida :-) Quant a hòsties, t'asseguro que es reben més per pobra que per català. Tampoc conec el del "inuit". Jo!

Clidice ha dit...

PANTAGRUEL la meva identitat cultural també inclou l'olè, sóc catalana i això vol dir ser moltes coses, a mi no m'agraden les sardanes, per exemple, i m'encanta el ball de gitanes i les soleás, els tanguillos, les buleries ...

Barcelona és, ara ja, com Londres, Nova York, París ... ciutats-illa, no pertanyen enlloc, ni tenen cap personalitat, d'això ja se n'encarreguen els polítics, que en fan un PortAventura de tot, així s'engreixen les butxaques, d'ells i dels que els donen suport.

En el cas de les nacions-cultures ens estem movent en un camp molt teòric i que necessita moltes lectures i molta reflexió i, sobretot, no fer massa cabal de la utilització que en fan els polítics i alguns "pensadors".

Els esquimals es diuen a ells mateixos "inuit" = els homes (més o menys). Això és un tic de totes les cultures i poblacions humanes conegudes: "nosaltres som humanitat, els altres no són com nosaltres, per tant no són humanitat, no mereixen respecte i són susceptibles de ser morts". Aquest tic el tenim imprès en el subconscient d'una forma tan profunda que fins i tot el formulem en coses com el futbol.

Això em fa dubtar sempre que mai hi hagi la possibilitat d'una humanitat com un tot. Perquè fins i tot els que s'autoanomenen "ciutadans del món" tenen un "altre", un contrari, un que no pensa com ells, a qui perseguir. O sigui empatia zero. Tots som iguals si, però en allò negatiu essencialment.

Tot això, corrents i de pressa i a "lo patilleru" ;P

Fina ha dit...

D'acord Clidice,
per una vegada et faré cas.

Vaig a embolicar l'estelada de roba que l'altre dia em van regalar per penjar als balcons de casa per la Diada, per Sant Jordi o per a quan s'escaigui.Que la que tenia era gran però no era estelada.

I millor dos que un .Què pensaran els que es prenen "rebujitos".

Dos petons.:-)

Pantagruel ha dit...

Clidice, no cal recórrer als esquimals. Ja ho va dir José Antonio Primo de Rivera: "Ser espanyol és una de les poques coses serioses que es poden ser en el món", i no consta que ningú es descojonase del riure. Probablement es pot substituir "espanyol" per "català", o per "maorí". Si probablement és cert que aquí mai existeixi la humanitat com un tot, això ocorre en Utopia.

Curiositat: és "paparazzo" paraula catalana :-?

Adéu

Clidice ha dit...

PANTAGRUEL,

1. sí
2. fes-me bondat o t'hauré de tocar el carpó :D (a veure com se les arregla el teu traductor, pot ser interessant)

Pantagruel ha dit...

No l'agafo. Suposo que "carpó" en aquest cas no té a veure amb "rabada", sinó amb "carpe" (diem:-)

Clidice ha dit...

Estimats, em feu més por que una pedregada. No us puc engegar a dida vetant-vos els comentaris perquè no ho faig mai, però penso que necessiteu, tots dos, una bona presa de xocolata :D

PANTA "et tocaré el carpó" sí, té a veure amb la "rabadilla", o sigui: "et faré pam pam al culet".

FINA gràcies a tu sé que és un "rebujito" que no ho havia sentit mai.

I ara feu-vos un petonet i aneu a jugar, que ja n'hi ha prou d'aquest color.

Pfffff criatures :)

Pantagruel ha dit...

Jo, per mi, faig el petonet i em vaig a jugar. Perdon per emprenyar.

Pantagruel ha dit...

P.S. El del "rebujito" jo ho he hagut de mirar en la wikipedia.

Clidice ha dit...

Aquí no emprenya ningú PANTA i m'agradaria que, a més, no S'emprenyés ningú. En català PARLEM que ve de parlamentar i és allò a què aspiro :D ets a casa teva :D

Pantagruel ha dit...

Gràcies,... "si és que hi ha cases d'algú"