dimarts, 21 de juliol de 2009

Quaderns de vacances: Pere Calders - Invasió Subtil - 15 anys de la seva mort


Permeteu-me ser poc original, però és el primer conte que en vaig llegir i sempre més m'ha acompanyat.

Per llegir-lo premeu AQUÍ

19 comentaris:

Júlia ha dit...

Bon dia, Clídice, ara pensava posar alguna cosa, també.

Clidice ha dit...

Bon dia Júlia, gràcies per passar per aquí :) et vinc a veure després :)

Pantagruel ha dit...

Aquesta lectura me l'he de prendre amb calma. M'agrada intentar comprendre abans d'anar al traductor-traïdor i fred. La deixo per a la volta. Petons.

Clidice ha dit...

Gràcies PANTA, fas ben fet, perquè sota d'un conte, aparentment intranscendent, s'hi amaga tota la fina ironia, tota la candidesa, tota l'alegria d'un senyor, baixet, amable i tímid que ha poblat la joventut de molts de nosaltres :) Sobretot si sabem quina va ser la seva biografia, encara xoquen més la seva falta d'estridències i arestes.

kika ha dit...

fa moooolts anys en vaig llegir molts de contes seus, i em sembla que aquest deu ser l'únic que recordo bé.

Galderich ha dit...

Serà una bona ocasió per fer-ne una relectura.
Gràcies Clidice!

Francesc Mompó ha dit...

A mi, un que em va agradr molt és aquell que diu (parec l'Eugenio, heheheh): En una reunió em convidaren a pensar, i jo els vaig dir que ja pensaria a casa, que no volia molestar.
Salut i Terra

òscar ha dit...

invasió subtil i el mecanoscrit d'en pedrolo són dues lectures que tinc inevitablement associades a l'escola. i a les que ara no en renuncio.

Clidice ha dit...

Hola KIKA és que és un conte molt fi :)

GALDERICH és d'aquells autors que, si els has llegit de jove, sempre et fa alegria retrobar-los :)

Òndia FRANCESC! gràcies! la sabia però no la recordava bé :D ell sempre tan discret :) Salut i Terra!

Clidice ha dit...

Tens raó ÒSCAR, com què ens els van fer llegir a l'escola, ha durat uns anys que era molt guai fer veure que no t'agradaven, com si fos literatura menor. Apa que no m'he barallat jo ni res per aquests dos autors! :D

SM ha dit...

Un clàssic. Feia temps que no el rellegia. M'ha recordat com intento inconscientment copiar el Calders quan escric contes!!

Clidice ha dit...

SM em sembla que, inconscientment, tots el copiem, perquè ens va fer una "invasió subtil" ;P en el fons el japonès que venia Sants d'Olot era ell :D

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Calders és un dels meus escriptors de contes favorits, no només catalans, sinó d'arreu, i a més tens raó, a sobre era un paio que et queia bé i es feia estimar com a persona. "Cròniques de la veritat oculta" és un dels meus llibre favorits, i el seu títol també, m'encantaria que se m'hagués acudit a mi, llàstima que ja no està disponible...

Clidice ha dit...

Si Òscar, el Calders et va xoriçar el títol, tse tse, quanta mala gent hihihihi en conec un, que diu que escriu contes, i que no me n'ha escrit un, uiiii que malameeeeent :D

Òscar Roig i Carrera ha dit...

El vaig escriure, però era tan bo que el tinc amagat a un calaix, pensant què fer-ne, doncs amb ell em faré ric i famòs. Quan surti el llibre te'l pots copmpar eh?

Òscar Roig i Carrera ha dit...

comprar*

Ferran Cerdans ha dit...

aquest em sembla que també va ser el meu primer contes del Calders! A partir de llavors, era molt petit, vaig dedicar-me a devorar tots els reculls de contes seus que vaig poder, realment fascinant, i poc superat ;-)

Montse/Arare ha dit...

Recordes "Antaviana"? Jo vaig descobrir Calders a través del grup teatral Dagoll Dagom. Ho confesso.

I després el vaig devorar.

Ens continuarem invadint subtilment a través dels blogs.

petonets.

Clidice ha dit...

Hola MONTSE! em surt al mapa Bensançon, o hi ets o ets a prop :) (uuuuuuh sóc el big brotheeeeer :P). Antaviana, per l'edat, em va encantar, perquè em connectava a aquells dissabtes al matí de Terra d'Escudella i a tots els contes que havia llegit, que el pare era molt de contes. Així he quedat, com el Felipe de la Mafalda, sempre amb el cap dins un conte o altre :D

Tens raó FERRAN, algú haurà d'analitzar perquè els catalans som tan donats als contes, serà per oblidar la realitat? ^^