dijous, 23 de juliol de 2009

Quaderns de vacances: "el nom dels Herois" (ed)

Us linko el blog del Xiruquero-Kumbaià, perquè té raó, i perquè ja n'hi ha prou.
Ens hi ficaríem nosaltres?

Proposo que, qui ho vulgui, no cal dir, faci el mateix i que ho escampem per la Xarxa. Comprovem si tenim cap poder, si més no d'informar, respectant el dret a la intimitat de les famílies. Però crec que no hem de permetre que d'altres, que només s'hi juguen la cadira, manipulin i ofenguin el record dels qui ja no hi són i que mereixen tot el nostre homenatge.

12 comentaris:

zel ha dit...

Hi vaig, a veure què diu!

Ramon ha dit...

Apuntat a la iniciativa... Clar que sempre s'ha de respectar el desig dels familiars...

Clidice ha dit...

:) no és tant la qüestió del respecte als desitjos dels familiars, és ja tot el tractament d'aquestes notícies. Els bombers, són persones que s'hi juguen la pell cada dia i no se'n fa cap reconeixement de la seva tasca.

Sempre omplim diaris amb etós, montilles, menguals, ronaldos, saures, puigcercosos, masos, fins i tot dionis i altres espècimens i, contràriament al que es fa en altres països, no fem mai homenatges a les persones que realment ho mereixen, persones que destinen la seva feina a ajudar-nos als altres.

Després ens anem queixant tots plegats que si "el jovent no té valors", en tenim nosaltres?

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Aquí tens un bon exemple de que no tot és blanc o és negre, i que les coses no sempre es veuen de la mateixa manera segons qui se les mira. Sóc un bon amic de la família d'un d'aquests nois, i no entraré en més detalls. Aquesta família es queixa precisament del contrari, de la intromissió de la premsa, de certes coses que des de fa dos dies llegeixen als diaris i escolten a les ràdios, amb una barreja de veritats, mitges veritats i mentides de tota mena. Ells voldrien que es respectés la seva privacitat, tant per part dels mitjans d’informació com per part de la classe política, que també hi suca tant com pot. La trista realitat és que els mitjans d’informació i els polítics veuen que aquí hi ha carnassa pel poble i l'exploten, cadascú segons els seus interessos particulars. En fi, penso que s'han de respectar totes les opinions, no tot és blanc o és negre, i en qualsevol cas l’ultima paraula sempre l’ha de tenir la família. I això s’hauria de respectar sempre, encara que hi hagi qui pensi el contrari. I pels que vulgueu saber noms i cognoms dels fins ara quatre morts en aquest desgraciat accident, només heu d'anar a la secció de necrològiques de La Vanguardia d'avui.

Clidice ha dit...

Miquel, gràcies pel comentari. Tens raó, el desig de privacitat de les famílies passa pel davant de qualsevol altra consideració. Però reclamar-ne els noms no és més que un símbol, el símbol del reconeixement que no se'ls està fent. De la infàmia que suposa veure el que s'està veient als medis.

Aquesta gent treballa molt i molt dur en condicions moltes vegades per sota dels mínims imprescindibles. Recordo uns camions que bolcaven de l'època del senyor Pujol. Ara mateix, el que s'està fent amb ells per part de la premsa i les institucions és, senzillament fastigós.

Si algú en té responsabilitats, segur que no seran les persones que estan al davant del foc. He vist, a tocar de casa, com apagaven, com passaven els hidros i els helicòpters i t'asseguro que l'angoixa que patíem no era pel foc, era perquè, a cada passada, aquella gent s'hi jugava la vida.

On és el reconeixement que hauríem de fer tots a aquestes persones?

Clidice ha dit...

Dia rere dia fem post d'homenatge a cantants, pintors, escriptors ... reclamem el dret a expressar la nostra admiració per persones que ens proporcionen plaer i gaudi. Curiosament, vivim en una societat on homenatjar les persones que ens proporcionen seguretat i, moltes vegades, la vida, està mal vist. Perquè fa "americà". Penso, honestament, que ens hauria de caure la cara de vergonya. Després no cal que anem reclamant al jovent que tinguin "valors".

garbi24 ha dit...

Si haguessin deixat que la gent del poble acompanyes al bombers , possiblement això no hauria passat , tot i la gran professionalitat dels bombers la gent del pais es la gent del pais i coneixen bé el territori. El que no si val es que ara per salvar la cadira tots es tirin pedretes .

Galderich ha dit...

Perdoneu-me que hi posi cullerada. Com en Miquel ha dit no tot és blanc o negre. A toro passat tots podem opinar i ningú ha estat. Quan hi ha un incendi d'aquestes dimensions és cert que la gent del poble pot ajudar molt però també és cert que la gent del poble pot fer imprudències més facilment que els bombers que ja es troben en situacions límits com hem vist. Deixem que els professionals facin la feina i després que s'analitzin les circumstàncies del que han fet i com ho han fet per a millorar.
Els que no sabem res del tema val més que callem i no fem com els tertulians que avui parlen del Congo, demà de Ferrari i Fernando Alonso i demà passat de la història del ballet...
Si tinguéssim més la humilitat de conèixer les nostres limitacions pel que fa a les opinios potser el món aniria millor.
Sobre homenatges i noms dels bombers, no sé quina seria la meva actitud davant una situació com aquesta... ni tan sols on enviaria a pastar fang als polítics!

boireta ha dit...

M'apunto a aquesta defensa d'uns herois anònims que arrisquen la vida cada dia i que tot sovint ho han de fer per culpa d'uns que, o perquè són piròmans o imprudents, o inconscients, fan que un paratge idíl·lic es converteixi en un infern, en una trampa mortal.

Clidice ha dit...

Gràcies a tots i totes, perquè el que és important és reconèixer la gran tasca que fan aquestes persones i pressionar perquè les dificultats amb que es troben siguin cada cop menors i posin menys en risc la seva vida. Visc en un lloc on els incendis són força sovintejats, i us asseguro que et quedes ben esgarrifada, jo no sé pas si en seria capaç.

Avui al TN de TV3 sembla que n'han fet una cobertura més "humana", donant més veu a la gent del poble i als propis bombers.

Boireta, gràcies per passar :)

Miquel Saumell ha dit...

Bé, sense voler entrar en més detalls ni en fer una valoració sobre l'actuació de les autoritats, només vull aclarir que el meu comentari d'abans tan sols reflectia la meva posició particular. No pretenc representar ningú ni menys encara les famílies d'aquests nois tan abnegats. Tan sols he intentat explicar la posició d'una d'aquestes sis famílies. No sé què en pensen les antres cinc famílies ni vull fer cap especulació al respecte. I amb això quasi que per la meva part deixaria el tema per tancat, respectant, com no podria ser d’altra manera, les opinions discrepants.

Clidice ha dit...

Miquel és molt lloable la voluntat d'aquestes famílies de no entrar al circ mediàtic i que no vulguin ser utilitzats per a la manipulació fàcil. El seu dolor ha de ser respectat. Però crec, honestament, que hem d'exigir a la societat que reaprengui a retre homenatge a les persones que l'ajuden, de forma força discreta tantes vegades i no permetre que els que no "ajuden" els facin servir per llençar-se'ls els uns als altres en les seves guerres repugnants.

Gràcies pel teu contrapunt, absolutament necessari.