dijous, 30 de juliol de 2009

Quaderns de vacances: i ara una volta més



La nostra forma d'estimar és privativa d'un sistema patriarcal, que durant mil·lennis ha promogut la dependència de la femella, per a la seva supervivència i de la seva prole, al mascle?

No s'hi val a dir que les dones som possessives per naturalesa, en tot cas podem ser conservadores, hem de protegir els cadells, però aquesta possessivitat que se'ns adjudica pot ser molt bé imposada pels rols socials i per la sensació que d'una altra manera quedem desprotegides davant la violència d'una societat dominada per la testosterona?

No fa massa temps, un monjo budista em va dir que, sortosament (segons les seves paraules) venia una era femenina, que l'era masculina, començada al principi de la història s'acabava. Vaig tenir la temptació de fer-me budista, no cal dir, però vaig entendre que els meus impulsos eren poc clars i que hi havia massa arestes en la meva alegria immediata. Aleshores vaig decidir rumiar-m'ho una mica més. Cada vegada tinc més clar que el millor són les preguntes, el dia que només tingui respostes, o que només em quedi una pregunta, tot s'haurà acabat.

Gràcies per ajudar-m'hi!

14 comentaris:

Ramon ha dit...

Fer-se preguntes és bo... Sempre que aquestes preguntes no afectin la teva adaptació al medi i a la teva manera de viure i veure...

Bé a ser com la por, és una emoció que ens permet fugir quant hi ha perill, però quan la por ens impedeix avançar és un problema.´

Quant no tinguis preguntes, no té perquè acabar-se tot... Potser és un nou inici, una manera diferent de viure, un nou estadi, el primer dia de la resta de ta vida...

Em surt fum del cap, vull volar...

Manel Aljama ha dit...

Pot ser sí que s'acosta una era femenina:
- Cada cop són més les dones que acaben estudis universitaris i, cada cop més en carreres considerades per a homes (telecos, enginyers...)
- Comencen a destacar en muntanyisme, motorisme...
- N'hi ha mes dones diputades i caps de govern que al 1900
- Son les que llegeixen regularment llibres (ho va dir Antoni Dalmau i jo ho veig cada dia al tren). Si no fos per les dones no escriuria ;)

En canvi també creix un moviment contrari com el de la periodista alemanya (no recordo el nom) que es penedeix de ser activa i vol tornar a la cuina...

També hi ha una part negativa:
- S'ha perdut el rol de mestressa de casa (persona que estalvia i dirigeix la llar, etc.) i que l'home no ha agafat.
- Les dones executives no utilitzen pas mètodes femenins sinó métodes masculins.

I com diu Luís Racionero: homes i dones utilitzen el sexe diferent (en general), els uns com una finalitat i les altres com un mitjà...

En un altre moment ja parlaré dels micos i potser també dels porcs a qui tant ens assemblem i no sols en la genètica...

Clidice ha dit...

RAMON, el dia que no hi hagi més preguntes estaré preparada per desaparèixer :) això és com les tortugues, que viuen mentre creixen. I si, vola, que enveja podrida que fas :D

MANEL tu ho dius, les dones estem apareixent al món com a "nous homes" i això no arregla res. Personalment, com a feminista, crec que hauríem de tendir cap a la societat de les persones, m'emprenyen tan els masclistes com les i els que van del pal: la dona és una deessa bla bla bla. Com dirien els meus avis: som gent i el que hem de fer és ser iguals i canviar tot aquest desastre. No, no sóc utòpica, però si no n'estem convençuts no podrem fer allò que deia el Capità Enciam: "els petits canvis són poderosos". :)

Ramon ha dit...

Preparada sí.
Ara això de desaparèixer, normalment ens es imposat, qui ho diu que un cop preparada, hagi de ser l'endemà... Moltes vegades estem preparats però no ens toca...

Clidice ha dit...

RAMON he vist morir algunes persones, no gaires, quatre o cinc, i a part dels accidents, alguns dels altres ho sabien, fins i tot un es va despedir just abans d'exhalar l'últim alè, com se sol dir. En tot cas, això ara no toca que són vacances aviat :D

Shandy ha dit...

Clidice, eu son tamém de darlle voltas as cousas. Encantoume esta triloxía.
Muy importante lo que apuntas al final. Hacerse preguntas. Decía alguien (creo que Borges), que la duda es uno de los nombres de la inteligencia. Y yo añado que la pregunta también lo es.

Clidice ha dit...

Hola SANDY, quin dolor no poder contestar-te en gallec, però s'entén perfectament, o sigui que, per mi, no canviïs :)

No ho havia pensat com a trilogia, més aviat com un "pathos", o millor dit, com funciona el meu cap, que una cosa em fa anar a una altra, i a una altra ...

M'encanta això que dius del dubte i la pregunta. Diuen que les dones controlem més el llenguatge, el dubte és, doncs, masculina i la pregunta femenina? ^^

Clidice ha dit...

*masculí (no masculina, perdó)

F.Puigcarbó ha dit...

ja fa temps que ha arribat l'era femenina a Europa. Aquest monjo esw devia referir al seu paí. Per cert, hi ha monges budistes?

Clidice ha dit...

FRANCESC, el monjo viu aquí. I si, n'hi ha de monges budistes, les grans oblidades per tota la parafernalia pro-budista occidental. N'hi ha moltes i molt importants monges budistes tibetanes empresonades per la lluita per la llibertat de la seva terra.

En tot cas, pel que he pogut llegir sobre les monges budistes, és una de les poques maneres que tenen les dones en llocs com el Tíbet de fugir de la violència masculina a les llars. Que aquí ens pensem que els budistes són gent que van tot el dia fent de Richard Gere i no, no hi ha res de nou sota el sol.

pere ha dit...

Fa temps em feia preguntes com les que encetes dos posts més avall i trobava respostes parcials individuals que de poc em servien socialment, així que ho deixo estar, de moment.
Encara que els matisos al present han canviat i el que escriuré pot semblar una frivolització, deixa'm copiar el següent, que correspon a l'època medieval i a sentències de les corts d'amor:

" L'afecte més gran, l'adhesió més viva, existeixen entre els amants o entre marit i muller. Ermengarda, vescomtessa de Narbona, va emetre el següent veredicte: L'adhesió dels casats i el tendre afecte dels amants són sentiments de naturalesa i ús totalment diferents. Per això no es pot establir una comparació justa entre objectes que no tenen entre ells cap semblança ni relació".

Un altre:
"Una dama que estimava un cavaller es va casar amb un altre. ¿Està obligada a rebutjar el primer i negar-li els favors acostumats? La vescomtessa decretà: L'enllaç sobrevingut no exclou el dret d'adhesió primer; excepte si cada un vol renunciar del tot a l'amor i declarar que renuncia a ella per a sempre."

Tornant al present, em sembla que ens trobem en un dels pocs casos –parlo de l’occident més proper-, en què les lleis van més avançades que les mentalitats –de paraula es pot dir el que es vulgui- en matèria d’igualtat entre home i dona.

Clidice ha dit...

Hola PERE, sort de l'últim paràgraf, que per un moment m'havies espantat ^^ No eren temps com per desitjar ser dona, o serf, o dona serva, malgrat la pàtina amable del temps, que només ens arriba per mitjà de la literatura d'aquells que no passaven cap més angúnia que el fin amor.

Galderich ha dit...

Les preguntes són el motor de la vida.

Malgrat tot, no cal fer-se budista perquè tal com dius la població de zones budista no són tampoc flors i violes com ho pintem els occidentals.

Considero que els xinesos hauríen de marxar del Tíbet però és evident que el règim feudal que existia abans amb els Lames no era el meu ideal...
En fi, som contradictoris dient les coses i com sempre dic no sabem de la misa ni la meitat i ens movem per tòpics!

Clidice ha dit...

Doncs sí GALDERICH, però que el relativisme no ens faci perdre l'objectiu, que al final acabem tots tolerant cada burrada! I sí, jo sempre ho dic, també, vivim tòpics i pensem titulars, la cosa està fotuda.