dissabte, 31 d’octubre de 2009

Halloween

El Halloween, contracció d'All Hallows Even, avui dia és una festa molt celebrada als Estats Units d'Amèrica la nit del 31 d'octubre. Una festa importada al nou continent a mitjans del segle XIX pels emigrants irlandesos.
Tradicionalment han estat els països anglosaxons els que celebren el Halloween, ara, les pel·lícules de por i els parcs temàtics l'han importat per a nosaltres. Sembla, però, que hi ha una voluntat d'enfrontar-lo a la nostra tradicional castanyada, com una reacció essencialista cap a la invasió estrangera.
La festa del Halloween es remunta a fa més de 2,500 anys, quan els celtes, en aquest període de l'any, s'afanyaven a tancar el bestiar als estables, abans no arribés el que ara és el 31 d'octubre, l'últim dia de l'any per a ells, per la por a la vinguda dels esperits dels morts, que sortien dels cementiris aquest dia. Aquests esperits retornaven amb la idea d'apoderar-se dels cossos dels vius per a ressucitar.
Per a evitar-ho els celtes intentaven desfigurar les seves cases i les "decoraven" amb ossos, calaveres i tot allò desagradable per a espantar els esperits i que passessin de llarg. La gent també es vestia amb pells i s'embrutava per aconseguir la mateixa fi, d'aquí el costum de disfressar-se pels que segueixen la tradició.
S'encenien fogueres, se sacrificaven animals, fins i tot éssers humans, per tal de fer fugir bruixes i esperits malignes. I, sobretot, perquè en la nit de Samhain, els morts tornaven al món dels vius a reclamar-los aliment i els seus cossos. El que ara és el Trick or Treat.
Amb l'arribada dels romans al món celta, aquests van exportar les festes dedicades a Pomona, la deessa dels arbres fruiters i, per extensió la verema, i les Feralia, on commemoraven els morts, mesclant-les amb les festes tradicionals celtes.
Pomona, deessa romana dels arbres i els fruits
 
El cristianisme no podia fer altrament i va convertir ambdues festes, el Halloween i les Festes de Pomona, en Tot Sants. Així, de passada, mataven dos pardals d'un tret, absorbien dos costums “pagans” i apilonaven tots els sants menors als que no podien donar dia, en un de sol.
Els emigrants irlandesos que la van exportar als EEUU hi van afegir el Jack-o'-lantern, la carabassa buida amb una espelma a dins. Voldria remarcar que buidar carabasses, fer-ne carotes, ficar-hi un lluquet o una espelma i posar-les a la nit als murs del cementiri, era un costum que tenia el meu pare i els seus amics, a la Segarra, quan eren petits.
El costum de demanar dolços sorgeix d'una pràctica europea del segle IX, quan el dia dels morts, els cristians pobres anaven mendicant menjar, de poble en poble, a canvi de resar per l'ànima dels familiars morts.
O sigui que, quan us queixeu del Halloween, penseu que no és res més que la suma d'un munt de tradicions europees que es remunten a 2,500 anys enrere en la nostra història. Si, la nostra també.

Si en voleu llegir un bon article us recomano aquest d'El cau de l'ós bru on també es parla dels nostres costums.

Sortosament no en celebro cap dels dos, tot i que això de buidar carabasses per fer-ne cabell d'àngel i després aprofitar-les per fer una carota terrorífica, sempre m'ha semblat d'allò més divertit, sobretot quan la quitxalla ronda per casa.

24 comentaris:

Sílvia ha dit...

Tot plegat molt interessant, gràcies per la lliçó!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Molt interessant article, Clídice.
Desconeixia aquesta celebració segarrenca. De fet, determinades tradicions no son generalitzades a tot el territori, al contrari, varien d'unes comarques a les altres, com ara les potes de la Vella Quaresma, que ara ho fan a moltes escoles quan només era de determinades comarques.
Em permeto suposar que quan el teu pare i els seus amics posàven les carabasses al mur del cementiri no estaven celebrant el "Halloween".

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Et tu Clídice? :)

És molt interessant el que expliques, però nosaltres no venim dels celtes. Em sembla fantàstic que es conservin les tradicions d'allà on són i s'han desenvolupat. No em negaràs que aquesta té un marcat to americà, molt allunyat d'allò que vam aprendre dels nostres avis. Jo no vull renunciar a la castanyada ni m'agradaria que les generacions futures acabessin oblidant què és un panellet.

kika ha dit...

molt instructiu... no ho sabia que tot això era tan nostrat :-)
interessantissim!

kika ha dit...

molt instructiu... no ho sabia que tot això era tan nostrat :-)
interessantissim!

kika ha dit...

per cert, jo pensava que eld ia de la celebració de les collites als estats units era el dia d'acció de gràcies...i no el halloween.. dec estar confosa, no?

elur ha dit...

Sí, sí... igual que el Pare Noel dels nassos, però no és pas perquè provenen d'Europa que se celebren aquí. És perquè els nord-americans ens han anat envaïnt... i jo què vols que et digui, no m'agrada que sigui així, que adoptem les tradicions que ells s'han encarregat de degenerar i exportar a tot arreu.
Jo aquesta nit faré una bona castanyada! i m'atiparia de panellets si m'agradessin jeje
Bon cap de setmana! ;*)

garbi24 ha dit...

Aquest any podem dir que ho celebrem bé, doncs TOTS UNS SANTS que veritablement fotien POR els hi han fotut una bona CASTANYA i amb sort els sacrificaran una temporada entre reixes.
Si cada any ho fan aixi, asta jo seré partidari de HALLOWEN.
Apart daixò m'ha agradat enterar-me de tota la història, almenys així no sembla tant USA

LEBLANSKY ha dit...

ÔÔ!!!
Quanta erudició, he aprés moltíssim del Halloween llegint el teu post. Jo passo bastant d'aquesta festa -i de totes les que toca celebrar obligatòriament, com Cap d'any, Sant Joan i altres així- però el Halloween m'agrada perquè de tant en tant és l'excusa per que algun director de cinema faci una bona peli. Sleepy Hollow és un bon exemple.

Striper ha dit...

Les tradicons crec que s'han de consrvar , i per mi es perverteixen quant es comercialitzan i halowen ens arriba com objecte de consum no pas com tradició milenaria.

Galderich ha dit...

Ho sento, el que no m'agrada és que les tradicions s'escampi via pressió mediàtica, Corte Inglés i altres interessos econòmics. Si veig el Pare Noel (Sant Nicolau segons la tradició europea!) o una carabassa de Halloween que no sigui de la Segarra els estimbo pel balcó, portin el que portin...

Cris ha dit...

Clídice, molt bona entrada, adient, ben explicada i m'encanten les anècdotes documentades, felicitats i jo tampoc en celebro cap d'elles, però em quedo amb "Bona castanyada" :) Un petó.... Per cert, què tal està el libre del qual portes el nom? Ella m'agrada com escriptora, el de "Dones" es fantàstic.... Dels ulls de Clídice n'he llegit la sinòpsi, però no conec ningú que l'hagi llegit.... M'el recomanes?

el gatot ha dit...

m'ha agradat la explicació documentada que fas, Clídice i els dubtes que deixes sobre la taula -o la pantalla-; jo, que sóc francament gens pro-USA, tampoc no entenc gaire la postura de carregar-se la "comercialitat":
ens estripem els vestits per "importar" tradicions comercials forànies i amb la mateixa vehemència defensem la festa del llibre i la rosa... els extrems es toquen?

i, amb el teu permís, per la Cris: jo si que he rellegit fa poc "Els ulls de Clídice"; em va agradar tant o més que el primer cop, potser perquè hi he llegit matissos que amb 15 anys menys no vaig saber entendre...

és una història, per mi, de transgressions i de màgia en les sensacions; pot agradar-te molt o no fer-ho, però segurament no et deixarà indiferent...

petonets sense comercialitzar!

Cris ha dit...

Gatot, moltíssimes gràcies, doncs li demanaré a la meva llibrera que m'el porti, t'agraeixo la opinió :)

F.Puigcarbó ha dit...

a casa suposo que per edat som de castanyada, però les nenes ja són més de Halloween i castanyada també, que una cosa no treu a l'altre. En el fons aixó d'aquestes celebracions la que s'acaba imposant és la que és mes potent que sderia el cas de Halloween. Però....ai las! la castanyada té una vessant diferencial, i és que perqué passin col aval aquesta cosa immenjable a 5.000 peles el quilo talment dita panellets, s'ha de regar i ajudar amb Moscatell dolç i ben fresquet, i aixó si que no ho té Halloween.

Allau ha dit...

Molt interessant el que expliques. Jo sempre li havia tingut molta mania a això del Halloween. Ara menys. Trobo que per la canalla ha de ser molt més divertit que les castanyes i els moniatos.

XeXu ha dit...

Quan llegeixo escrits així me n'adono de la meva ignorància. M'ha agradat saber totes aquestes coses, i és que està bé veure d'on prové una tradició, els motius dels actes que es fan, que de vegades semblen molt inversemblants.

És evident que EUA no té res seu, no tenen història ni res de res, tot és heretat. Però com si d'una illa solitària es tractés, han adaptat les seves neo-tradicions a la seva manera, i després les exporten, o les retornen, però amb una altra cara. Evidentment, a els EUA els és absolutament igual el que fem nosaltres, tot i que es puguin estranyar que no ho celebrem, ja que molt pensen que només hi ha una realitat al món, i és la seva. Som nosaltres els que ens deixem envair i ens hi posem bé.

Encara que aquestes tradicions siguin molt més antigues, aquí des de fa molt temps s'ha celebrat la castanyada, jo la recordo sempre i m'agrada, en canvi, no tinc cap mena de record de quan era petit de cases engalanades, o que aquesta nit hagi de fer por. Concloc, doncs, que la nostra festa és la castanyada. Llavors és quan veig que una important papereria del poble, un negoci familiar i de renom, els amos de la qual han donat suport públic a ERC i porten el català per bandera, quan arriba aquesta època omplen els aparadors amb tota mena de merchandaising de Halloween, i jo no ho entenc. Bé, si ho entenc, quan es tracta de fer diners no importa de quin país siguis o com estimis la teva terra. Mascares de castanya o vestits de pinyons no en vendrien cap...

Met ha dit...

Coincideixo amb tu.
Totes les tradicions acaben tenint una arrel comuna.

Els irlandesos van dur, sense voluntat d'imposar, la seva tradició cap a Amèrica... Ara ens retorna, però no sé si d'una manera tan subtil i innocent... No crec que siguin incompatibles... però una globalització mal entesa, en una sola direcció, només ens empobreix; perquè dubto que a l’altra banda de l’Atlàntic sàpiguen què són els panellets... sinó ja faria temps que no demanarien llaminadures per les cases!

Isabel De Yzaguirre. ha dit...

Hola, Clídice:

ho he trobat interessantíssim. De passada, mirarem alguns enllaços amb el meu fill.

On vas aprendre totes aquestes coses? La UOC hi té a veure? Perquè ja saps que hi tinc penjades les Humanitats, i tots aquests temes m'interessen molt.

Bona castanyada!
:)

Clidice ha dit...

Res SILVIA, només he anat recollint cosetes d'aquí i d'allí :)

XIRUQUERO a mi em sobta molt veure com la gent de la zona central defensa com a úniques tradicions catalanes algunes que a la Catalunya oriental no han existit mai. Evidentment ells no celebraven el Halloween perquè a Lleida es parla català, malgrat que està una mica més enllà de la Tordera :)

Hola SILVIA, jo no defenso ni blasmo res, només que no m'agrada que es parli d'algunes tradicions com de poca-soltades només perquè, suposadament, vénen dels EEUU. :) Per cert, els panellets són àrabs.

KIKA totes les tradicions humanes són nostres, perquè ens diferenciem poc els humans :) Bé, el Halloween és una importació dels catòlics irlandesos, potser els americans essencialistes també la troben terriblement amenaçadora :)

Ho sento ELUR no comparteixo aquesta opinió sobre els americans, ni sobre cap altre poble de la terra. Que passis una bona castanyada :)

GARBI24 vaja quina mania amb els USA? a veure si algun dia algú em sorprén tenint mania a l'Aràbia Saudí, per exemple (on encara existeix l'esclavatge, entre altres coses). Bona castanyada :)

D'erudició res LEBLANSKY que aquestes són informacions que volten per la xarxa. I si, perquè no, a veure si els directors d'aquí n'aprenen i comencen a fer bones pel·lis de por amb coses tan nostrades i poc sospitoses com "23 anys i un millet" per exemple ^^

Les tradicions STRIPER són inventades i mai han estat les mateixes. Però si no t'abelleixen unes, és bo que no les segueixis :)

Pobre Corte Inglés, al final sempre se les carrega GALDERICH hahahahaha!

CRIS, ja t'ha respost el GATOT :) opino com ell. Bona castanyada :)

Ei GATOT! si, tens raó, els extrems es toquen :)

Ja ho dius bé FRANCESC, que el preu dels panellets és una vergonya! imagino que quan els romans van "canviar" la tradició celta, els vells celtes devien posar-se molt nerviosos amb els romans, i els romans amb els cristians, i ... ;)

ALLAU la castanyada, de la que no n'he volgut parlar, tenia un component tètric terriblement poc divertit, no m'estranya que les criatures prefereixin disfressar-se. Saps allò del catolicisme més negre i més fosc? Doncs ara imagina't les criatures acollonides posant un panellet a cada graó de l'escala per les ànimes dels difunts que han de venir a la nit, brrrrr :(

No ho sé ben bé XEXU, els EEUU són molt grans i no els veig tan responsables d'això com què som nosaltres que ens deixem entabanar per la gent d'aquí que ens fa parcs temàtics i xorrades perquè gastem.

Tens tota la raó MET, per això cal parlar, i molt de GLOCALITZACIÓ i oblidar-nos de la globalització :) A mi no m'agraden els dolços, aleshores cap de les dues tradicions em convenç :)

Ai ISABEL, furgant sota l'estora! i com què no m'agraden ni panellets ni castanyes, navegant! :)

Olga Xirinacs ha dit...

Estimada Clídice, gràcies per l'extensa i il·lustrada exposició que fas de les tradicions que es remunten als inicis de la Història, i que hem heretat i practiquem en aquest bocí de Terra anomenat Europa.
Tot això es va exportar amb els emigrants. És el que he escrit al meu post d'avui. I ara, una bona majoria de gent antinordamericana que ignora l'origen de les coses, se sent "agredida" pels costums "d'allà", quan el que hem de fer és mantenir els europeus com a tals. Excepte els Reis, que són orientals...
Per això m'ha agradat tant el teu post.

Clidice ha dit...

OLGA disculpa, però fins ara, tres quarts de vuit del vespre, no he pogut entrar al blogger, no sé que punyetes passa. T'he respost al teu blog, estem d'acord :)

SM ha dit...

Tema polèmic, eh? Molt interessant l'article. Jo no tinc cap problema en aquest sentit: el meu fill és americà i vivim en un país de tradició celta, així que aquí el que queda fora de lloc són els panellets (però els fem igualment).

Clidice ha dit...

És complicat Salvador, perquè la gent s'enroca en els seus costums i, quan surten fora, els volen mantenir. I, curiosament, si algú "d'allà" els pren n'estem ben cofois, però no tolerem que els d'aquí aprenguin res "d'allà". Sempre m'he preguntat com és que ens queixem tan d'allò que fan els joves quan som nosaltres els que els eduquem. :)