dimecres, 14 d’octubre de 2009

Via Verda Alcañiz-Tortosa (3)

Diumenge 11 d'octubre
Arnes-Tortosa: 57 quilòmetres


Al fons les famoses Roques de Benet

Sortim d'Arnes a quarts de deu. Agafem la via verda fins a l'estació. En un revolt, en baixada i amb ciment, ens topem de cara amb uns caçadors i el seu jeep primorosament aparcat al mig del camí. Com què sembla que no hi podien concórrer més desgràcies, tota la baixada és plena d'aigua i llot d'un rierol que la creua, pel mateix preu podien haver-la encerat.

Comprovo que el casc té la seva utilitat i m'estalvio un bon trau al cap o quelcom pitjor. No puc dir el mateix del genoll, la cuixa, el colze i l'espatlla drets. Sagno una mica, però només són rascades. Sé que després em sortirà la sentida.

Continuo pedalant maleïnt els ossos als caçadors. A l'estació parem i em prenc un anti-inflamatori. Colze i espatlla comencen a fer acte de presència.

Tots els edificis de les estacions estan en un estat lamentable i poc segur

Com què avui és diumenge i demà és festa vol dir que la via verda és plena de "duminguerus" i els seus cadells absolutament descontrolats. Aquest tram de via, baixa suaument i l'única dificultat que té són els túnels sense il·luminar. Malgrat la pinya, ens felicitem pel paisatge, fantàstic i lluminós en un dia com avui.

Un congost molt xulo. Quin? ni idea! no estava mirant el mapa :)

Passats 50 metres d'un túnel m'aturo un moment, ben arrecerada a la dreta, per arreglar-me una corretja del casc. Poden passar perfectament dues bicicletes pel meu costat. Mentre estic distreta amb el meu casc, un nen d'aquells que només saben frenar si tenen una bústia al davant, surt rabent del túnel i m'envesteix pel darrera. Conclusió: ara vaig equilibrada, m'acabo de fúmer enlaire la part esquerra de la meva anatomia.

Li pregunto si s'ha fet mal  i em diu que no, que està bé. Per uns segons creua pel meu magí la idea de fer-n'hi, en un acte de justícia còsmica. Aleshores arriba el papà de la criatura i penso que potser caldria fer-li mal a n'ell, que duu un descendent directe tan fora de control. Ho remato mirant-lo a la cara tot dient-li:

- No hi pateixis, la culpa és meva, no hauria de sortir en diumenge.

Plego la "peineta" telescòpica, amb un cop de peu faig giravoltar la cua del meu culot de "faralaes" i marxem. Més endavant, el nen kamikaze ens torna a passar a tota velocitat, i això que nosaltres no anem lents. Després el trobem aturat a la vora del camí:

- Estàs bé?
- Si, estic bé, gràcies.
- (remugant)Llàstima.

Si, ja ho sé, però és que duia un dia!

Grups tutti colori omplen la via, parant al bell mig i obligant-nos a frenar, o pitjor, parant al mig dels tunels sense il·luminació i sense dur llums ells. Un grup d'avis han decidit sortir a caminar per la via verda. No tenen massa clar per on han d'anar, i a més, ells són avis, per tant poden anar per on vulguin, només faltaria! Per això s'escampen desordrenats. Frenem i intentem passar.

- Potser caldria que anessim tots per la mateixa banda? - suggereix una anciana al grup.
- Potser si, mestressa! - no me'n puc estar de dir-li sarcàsticament.

Finalment, quan ens allunyem de l'àrea de l'Horta de Sant Joan, poc a poc van desapareixent els desaprensius que duen la seva família i amics, en grups de sis o més, a fruir dels plaers de la natura i la bicicleta, i podem rodar una mica més descansats i gaudir d'un paisatge meravellós.

Diuen que no n'hi pot haver dos sense tres, o sigui que quan parem a fer una fotografia se m'enganxa la sabata a l'estrep i caic jo sola, de cul. Al final resultarà que no em cal ningú per fer-me mal. M'agafa un atac de mala milk que em té rodant amb morros durant ben bé cinc kilòmetres.


Lo riu Ebre

Després de Benifallet els túnels estan tots il·luminats, és un bon descans. Cada cop hi ha menys gent. L'Ebre ens acompanya, majestuós. Ja tenen raó quan diuen allò de: "lo riu és vida". Acostumada com estic al Llobregat no puc parar de badar mirant l'Ebre.

Arribem a Tortosa a les dues de la tarda, el tren surt una mica abans de les quatre, ens dóna temps per menjar uns entrepans al bar de l'estació, canviar-nos i endreçar-nos una mica al lavabo i prendre'm un altre anti-inflamatori.

Ui! ni m'he mirat l'Eugénie Grandet! Doncs que torni a la pila, ara mateix em fa massa mal tot.

Nota per als qui es pensin que sóc poc amable amb les criatures: la Via Verda no és un "chiqui-park", hi ha límit de velocitat i si t'hi fiques amb un teu cadell cal que es compleixin unes normes mínimes per tal de no anar arrasant amb totes les Clídices que trobis pel camí: límit de velocitat i tenir controlat el meravellós fruit de les nostres entranyes formen part d'aquests mínims imprescindibles. Això i anar per la dreta i, quan ve gent de cara, en formació correcta de filera índia, fer el mateix. Veure criatures de menys de sis anys, en bicicleta, sols per un viaducte de tren, amb la possibilitat de fer ponting sense corda o aturats just al davant de la sortida d'un túnel, no crec jo que sigui fer de pares responsables. No estaria de més, per part dels gestors de la Via, afegir uns cartellets amb quatre normes als accessos, més que res per aquelles persones que s'hi fiquen, quan l'última bicicleta que van tocar va ser el tricicle que els van regalar els reis. Ah i grups de vint-i-cinc no són recomanables i menys si volen anar de germanor. Estimeu-vos ... però fora de la via!!!


Tanmateix, penso seguir rodant, siguin vies verdes o no

21 comentaris:

Manel ha dit...

Es una zona que conec molt be ja que una familiar meu te una casa a Arnes i tinc el privilegi de poder anar amb certa freqüència.
Es un espai impressionant que atrapa per la seva bellesa.

Striper ha dit...

Lo riu ebbre i la franja , records de mes de unnes vacances.

en Girbén ha dit...

Creu-me, el congost tan xulo és el del Riu Canaletes, aigües amunt de la Fontcalda.
I un banyet a la bassa tebiona de la font t'hauria alleugerat de totes les nafres i mals!

kika ha dit...

he, he, jo una vegada també vaig caure de la bici anant per aquesta via verda ... tota sola, dins d'un túnel, i la llanterna no se'm va voler engegar més...
però la teva aventura és molt més emocionant...
i encara n'hi haurà més parts, no?

Boni ha dit...

L'èpica del ciclisme en tot el seu esplendor,osti que a la ruta que vas fer hi ha més penya que al Tourmalet a l´etapa reina del Tour.
Molt bé la crònica i les fotos.

Salut

estrip ha dit...

quina etapa més entrebancada!
Potser hagués estat millor fer-la dilluns quan tots eren a la carretera fent cues.
En tot cas segur que el paisatge feia d'analgèsic!

LEBLANSKY ha dit...

Un cop més: les fotos són molt bones!!!

rits ha dit...

ostres! déu n'hi dó amb la via!
n'he sentit molt a parlar, molts amics l'han fet, xò mai que estigués tan concorrida!
ànims, repeteix-la entre setmana!

òscar ha dit...

jo que el cap de setmana vaig tornar a agafar la bici i, en un acte d'autoengany vaig dir-me "veus òscar, que no estamos tan mal" i ara, llegit el teu escrit, estic pensant que fer descens de barrancs o puenting sembla més inofensiu que agafar la bicicleta.

el proper finde no pujo ni a la carretera de les aigües :)

garbi24 ha dit...

Es una pena, però ja fa temps que vaig decidir que els ponts...millor a casa...o just al contrari de on va la gent. Massificació i relax, mai aniran agafats de la ma.
Però segur que en guardaràs sempre un record, ara tu li has de posar la nota.

Galderich ha dit...

Ha, ha... d'això se'n diu fer una crònica demitificadora!

Per cert, ara ja pots posar el (i 3) o ens explicaràs la teva entrada a l'hospital?

F.Puigcarbó ha dit...

deliciós relat! quan a la mainada ja saps que s'haurien de menjar a la planxa de petits, que després es fan gras i et sap greu no haver-ho fet. I no et queixis que no et vares trobar ni Pijos-Bike ni Cutres-Bike, tot i que en cabar devies semblar Jesus al Gólgota de tantes laceracions dels cops rebuts propis i aliens de l'alien menut amb papà incorporat.

Toni ha dit...

M'encantaria visitar aquells llocs...

Ferran ha dit...

Osti, carinyu, ben començar amb el retard de l'autobús que sortia de Barcelona, i ara això! Val, sí, el camí deu ser molt maco (les fotos ho són), però cony, vols dir que no val més mirar-s'ho pel Discovery Channel o pel 33, des del sofà de casa??

Espero que hagis curat les ferides. Totes.

Minnie ha dit...

Quines fotos tan xules!Això és vida i lo altre tonteries!...bé,patacades apart es clar!

A reveure

Shandy ha dit...

Juas, juas... No me río de tu desesperación, Clidice, que tienes más razón que un santo:canes, niños, domingueros... Me río por el humor y la ironía con que has contado todas estas anécdotas. Y me gusta que seas "teimuda" y que no te rindas en seguir dándole al pedal.
Los paisajes preciosos. Por aquí tenemos algo parecido: Las rutas de la Ribeira Sacra. No hay vías verdes para la bici. Las careteras son estrechas y con unas cuestas qie ponen a prueba los mejores pulmones. Pero se puede hacer de otras maneras. No la descartes (paisaje, gastronomía, vinos y arte románico)

http://turismoactivo.us/tag/ribeira-sacra
Un abrazo

( Tomo nota de las "compresas de vidrio"? para esos días rojos del calendario. No pierdas ese sentido del humor!)

glamboy69 ha dit...

Wow quina currada1 M'he cansat nome´s de llegir-ho!

Eduard ha dit...

Hilarant, la teva descripció dels plaers de la natura. Ideal per a lectura de sàdics...;-P

Clidice ha dit...

Hola MANEL, és una zona bellíssima, tens raó :)

SRIPER, un bon lloc per l'oci :)

Gràcies GIRBÉN, segurament, però amb tantíssima gent, les ganes eren de fugir, què hi farem! volem tornar-hi més endavant :)

KIKA, de moment ja està, ara a veure com fem la Ojos Negros :P

Gràcies BONI, venint d'un professional és tot un afalac :)

Si ESTRIP el mal dels ponts és que som tots els que els tenim :P

Gràcies LEBLANSKY, ja li ho diré al fotògraf!

RITS, tens raó, a la que pugui "pillar" alguna festa hi torno!

No home no ÒSCAR, que jo és que tinc un imant! a tu no et passarà res home! al loro!

La nota GARBI24 sempre és alta, estic en un lloc fantàstic, fent allò que m'agrada, amb qui vull, la resta és pura anècdota :)

GALDERICH maco, si hi ha una cosa que em posi els nervis "nerviosos" són les "flors i violes i romaní", d'això a ca meu no n'hi ha :)

Hahaha FRANCESC, si, vaig acabar feta un "ecce homo" :P

TONI no t'ho perdis per poc que puguis :)

No FERRAN, és millor fer-ho, que malgrat tot t'estalvies la cel·lulitis :P

Si MINNIE, però quin ciclista no s'ha fomut mai una patacada? així li perds la por :)

Gracias SHANDY, para reir lo mejor es empezar por una misma, que bastante material se tiene. No descarto para nada Galicia, es mi gran asignatura pendiente :)

Òndia GLAMBOY69 a "lu tont" se t'han posat bé els abdominals i tot :P Guan quis!

Gràcies EDUARD, és que jo mateixa em "pix de la ris" amb els desastres que sóc capaç de muntar :)

Jordi Tudó ha dit...

bo el teu blog/bloc, millor que bo, molt bo.
Bones fotos i ben trenat l'argument. Cosa que intentem tots i no massa ho aconseguiu.
M'he fet seguidor i anar seguint les teves batalles amb la bici o a peu.
Des de fa pocs mesos també intento de fer un bloc. Quan sigui gran vull ser un bloc com el teu..
L'adreça del meu és:
http://www.miradesalvent.blogspot.com/

Molta sort

Toni Rodon ha dit...

Acabo de descobrir el blog. Jo també la vaig fer la via verda i, realment, m'ho vaig passar d'allò més bé.