dimarts, 13 d’octubre de 2009

Via Verda Alcañiz-Tortosa (2)

Dissabte 10 d'octubre
Mig quart de cinc de la tarda
Arnes (Terra Alta)
65 km des d'Alcañiz

Sortint d'Alcañiz

No estem massa cansats, però després de 65 quilòmetres el cul ja no sabem de qui és. La via verda s'agafa a Valdealgorfa. O sigui que, des d'Alcañíz, hem seguit per pistes de muntanya en no gaire bon estat. Baixades ben poques. Però el silenci i el paisatge, de cultius d'oliveres centenàries, realment fantàstic.

La sorpresa: a Valdealgorfa hem de fer marrada per carretera, el túnel de la Via Verda l'han tancat per desprendiments. O sigui que, entre el desviament Alcañíz-Valdealcorfa i aquest, sumem uns 12 quilòmetres més dels previstos.


Rodar per una via verda no té gaire secrets, segueixes l'antiga via del tren i poca cosa més. Aquest tram no és pas de baixada, però l'entorn, de cultius d'olivera i amb accés al paisatge el fa molt agradable. No passa així en altres vies, on quedes enclotat i la vegetació dóna poc joc a tenir panoràmiques. Finalment veiem "lo port del Caro", sabem que ja som a prop de la fi de la jornada i de la baixada, que també s'agraeix.

Hem parat a dinar en el càmping d'Arnes un entrepà, perquè no ens podien fer res més. Ens ha anat millor per fugir més aviat. Ara ja sé a què va la gent als càmpings: a cridar. Del silenci de la via al brogit dels crits infantils i els crits histèrics dels seus pares, les riallades dels asseguts a la taula del costat i les mosques ... bé, millor seguir pedalant fins al poble.

Com què ens va ser impossible trobar lloc on dormir i finalment vam trobar "una cosa" a Arnes, ara ens hem d'esperar dues hores a que la persona que s'encarrega de "la cosa" plegui de la feina per dur-nos la clau. O sigui que: a fer placing.

Per fi veiem els ports

Esperem que "la cosa" tingui dutxa i sigui mínimament neta.

Fer placing en un poble tan petit, contràriament a allò que es pugui pensar, té els seus al·licients. Pots començar per menjar un parell de galetes Príncipe que donen molt de joc: les obro? no les obro? Personalment sóc partidària d'anar-les ratant pel voltant, tot fent una rodona cada cop més petita. Finalment, les dues galetes desaparegudes t'ofereixen la possibilitat d'anar cercant les restes que t'han quedant enganxades entre les dents. Tot plegat, ben bé un quart o vint minuts.

Aleshores té a bé arribar a la plaça un avi amb uns caminadors. Des d'on ha sortit fins al banc on seurà no hi ha ni quinze metres passant pel nostre davant. Això són, ben bé, un altre quart de:

1. Fer veure que no el veus, per no ofendre. Ja imaginareu l'esforç quan l'avi passa pràcticament ran teu.

2. Constatar que els caminadors, si bé tenen rodes, al darrera no i la goma, quan rellisca pel damunt del paviment, fa un sorollet equiparable al d'una ungla en una pissarra.

Bé, entre les galetes, l'avi i un parell de gats ja hem arribat a tres quarts menys cinc de cinc. Ja falta menys.

En aquests pobles de pagès i en aquests temps hi ha moltes mosques i molt enutjoses. Això ens proporciona moments memorables, en forma de cops i gestos curiosos.

Uns nens surten a jugar a la plaça. De moment els seus jocs són força previsibles però, amb una mica de sort, es barallaran o cauran i tindrem plors i mares empipades. Això promet! Passen tres nens en bicicleta i apostem a veure quin caurà primer:

- Què cabrons que som!

- Cabrons? si han de caure ho faran igual no? Serà que no hem caigut mai amb la bicicleta nosaltres! - Més endavant comprovaré que, allò que em deia la meva àvia: no diguis aquestes coses que Nostre Sinyó et castigarà, era cert!

Canviem de plaça per fer la següent hora.

A l'altra hi ha un mirador als ports. Una tanca amb els barrots en forma de llances ens dóna un quart més de distracció, n'hi ha 23 a cada tram, cosa que ens desemboca en tot de conjectures i hipòtesis del perquè d'aquesta xifra. Quatre vells, dos gats més i criticar els turistes ens acaba de fer matar l'estona fins que sona el telèfon. És la persona que ens ha d'ensenyar "la cosa".

"La cosa" resulta un cobert totalment habilitat com a loft rural, perfecte per quedar-nos-hi a viure per sempre més! Això ens posa de molt bon humor. Anem al supermercat i comprem l'esmorzar de l'endemà i, després, ens regalem un sopar en un lloc anomenat "La Tasqueta". Amanida i tripa amb cigrons. De postres peco en format gelat de xocolata. Avui m'ho mereixo tot, fins i tot el pa amb que he sucat el suquet de la tripa.

A dormir a dos quarts de deu, demà ens toca arribar a Tortosa.

Per cert, algú imagina el xivarri que són capaços de fer dos corcs, en un capçal de llit, en una tranquil·la i silenciosa nit rural? Gairebé desitjava que algun veí assagés amb una bateria! (crec, crec, crec, crec, crec, toooota la nit, encara com hi havia capçal l'endemà al matí!)

Nota per a dones ciclistes: germanes en l'infortuni, si teniu la menstruació opteu per no sortir o, directament, per tacar el culot de sang. Qualsevol cosa abans que fer servir cap apòsit, tipus compresa o tampó, elaborats en cotó i que, a partir del quilòmetre 20, es converteixen en quelcom semblant a dur una compresa de paper de vidre, de gra mitjà, en contacte amb les teves parts més delicades. Quan arribeu al quilòmetre 65, i hagueu de fer pipí, ja m'ho explicareu, perquè copsareu el significat de la paraula "cou" en tota la seva magnitud.

18 comentaris:

Striper ha dit...

Interesant i acurada cronica i unes fotos precioses.

kika ha dit...

he, he, jo no l'he fet ami sencera, però amb uns quants quilòmetres n'hi ha prou per deixar de sentir el cul! quin mal!
i l'histporia de la plaça: no hi h ares com saber viure :-D

Galderich ha dit...

Ep, aquest apunt el titules com a (i 2). No hi haurà descripció de l'arribada triomfal a Tortosa?
La vida rural ja se sap, té aquesta calma que els espitats de Barcelona no sabem gaudir...
Sobre la nota per a dones ciclistes només us puc oferir la meva solidaritat... poca cosa, però!

el gatot ha dit...

em produeix admiració aquesta capacitat que teniu alguns i algunes de posar a prova la vostra capacitat física, sigui amb bicicleta, sigui pujant muntanyes -nevades o no- per després baixar-les...

jo m'hauria apuntat al placing, molt menys perillós, sembla, per a la integritat física! he trobat a faltar fotos dels iaios, dels gats i de les places i, com en Galderich, de Tortosa.

La qüestió menstrual... jo de tu posaria una demanda per publicitat enganyosa a la casa Evax (era aquesta la del anunci que deia que es podia fer tot?) :)

petonets viatgers!

garbi24 ha dit...

Tot te moments bon si dolens, cal saber-los administrar. Bon reportatge i espero una rapida recuperació de certes parts ;)

Miquel Saumell ha dit...

Doncs mira, Clidice, jo content de ser un senyor!

toni prat ha dit...

Molt interessant

F.Puigcarbó ha dit...

lo teu es la narrativa costumista, queda molt clar. Llegint-te podia contemplar el paisatge i viure'l, com l'avi dels caminadors o els nens amb bici..(sense regla, clar)

marta ha dit...

M'ha fet mal la part "menstrual" :)

Arare ha dit...

hehehe... recordo el meu camí de Sant Jaume, hehehe, aix, i això que el feia caminant!

la bici no s'ha fet per mi

i la "menstru" seeeeeeempre fa la guitza, coi! (fins que, per edat, ja no ve més i llavors és la glòria beneïda i és quan veus que els tampax i compreses i derivats ja no calen!!!!)

aix, em sembla que m'estic embolicant massa, però ja m'entendràs quan toqui (quina tranquilitat!)

Clidice ha dit...

Gràcies STRIPER, sempre em dones els bons dies d'una forma molt amable :)

KIKA, la gent sempre ens dóna ocasions per mirar i reflexionar, fins i tot :P

Si GALDERICH, demà capítol final. I gràcies per la solidaritat, tot i que el disseny d'un seient tipus "tresillo" no aniria malament :P

Bé GATOT deu ser alguna versió d'alguna pràctica sado-massoquista ;P I tens raó, no hi ha manera d'aconseguir anar en bicicleta i tocar la guitarra alhora!

Hahaha GARBI24, tot "a puestu" ;)

A la propera vida MIQUEL em demano home i japonès :)

Gràcies TONI :D

Tu em comprens oi FRANCESC?

Si que en fa, si MARTA, znif :P

ARARE ho espero en candeletes, no t'ho pots ni imaginar! :)

Toni ha dit...

Què bonic tot! Bona crònica :)

Salut!

MARTELL DE REUS ha dit...

A la via verda no es pot aplicar la propietat commutativa ja que si la fas en sentit Roquetes-Arnes, les sensacions viscudes no tenen res a veure amb les que s'experimenten amb les Arnes-roquetes. I sinó que m'ho preguntin a mi...

Boni ha dit...

Bona ruta ciclista,no us avorriu pas vosaltres...jajaja...i caram si ha de coure,buf,no hi ha res pitjor que no sentir-te ben còmde dalt la bici.
A veure la crònica de demà.

Salut

pere ha dit...

M'ho passo molt bé seguint la teva ruta, descansos inclosos, però, ai!, el paper de vidre m'esgarrifa!

Ángel Corrochano ha dit...

Hay días que es preferible no salir de casa. Cada vez es más difícil disfrutar de la montaña y los espacios verdes. A mi me pasa algo parecido cuando salgo un fin de semana a la montaña, aquí en Madrid, especialmente en invierno y con buen tiempo ... odioso!!!
Un abrazo y ánimo,

ddriver ha dit...

tindre en compte l'ultima nota, no ho havia pensat pas

Clidice ha dit...

Merci TONI! :)

Pobret MARTELL (Yunque?), és que si vas costa amunt no és ben bé el mateix :P tot i que d'Alcanyís fins a Arnes, poca costa avall vaig fer!

:) BONI :)

Oi que si PERE? doncs perquè vegis com n'és de dur ser dona ciclista! ^^

Hola ÁNGEL, es que ahora todo el mundo va al monte, tanto si les gusta como si no. Pero claro, no puedes decir nada, todos tenemos derecho. Aunque a veces pienso que quizá haria falta pasar algun cursillo :S

Cal reflexionar-hi DDRIVER ;P